Doncs sí, les dones volen i poden canviar el món i una de les eines que tenen al seu abast són els blocs. Sara Disperata és una noia que ofereix sexe d'una nit a canvi d'una feina fixa a través del seu bloc. Sara vol denunciar, així la precària situació en que viuen els joves italians en el mercat laboral. Ella té trenta anys i ens els darrers deu no ha piscat ni un sol contracte fix. Jo crec que oferir una nit de sexe és un reclam, una campanada, una forma d'agitar les consciències per fer-nos adonar de com de magres estan les coses per allà. Un altre cas és el de la "gorda linda", una noia que va guanyar el concurs de Blocs de la BBC i que conta les penúries, esclavituds i hipocresies de la societat amb les persones gordes. Khabira és de Venezuela i conta com sobreviure sent gorda en el país de les "misses" .

El cas més sagnant, però, és el de Muhtar Mai, la dona paquistanesa que fou violada per un grapat d'animals pel simple fet d'haver vist el seu germà amb una dona casada ¡passejant! I en deien justícia. El fet més curiós és que ella no sap llegir ni escriure, però una periodista de la BBC l'ajuda a fer-lo i a través d'ell, Muhtar denuncia les situacions a què es veuen sotmeses les dones d'aquella regió del món. La darrera bitàcora que vull comentar és la de la Míriam i la Mía, un bloc conjunt de dues prositutes, dona i travesti (yoputa.net ) que donen una visió alternativa de la prostitució des de dins, una visió real, perquè elles n'exerceixen, de prostituta i, per tant, qualsevol cosa que elles diguen va més enllà de la pura opinió o comentari perquè està basat en la experiència. Resulta enriquidor, si més no, llegir-lo per comprovar que moltes vegades, els qui parlen d'aquests temes no ho fam amb coneixement de causa. Què us sembla, les dones poden canviar el món, o una part d'ell a través d'Internet? Jo crec que sí...

SEGUIU LLEGINT...

Déu vos guard.

M’han dit que tingui a bé de fer unes lletres per això electrònic que s’ha instal·lat a l’internet. Diuen que és com un diari dels d’abans. Però ara, enlloc de llapis i paper, es fa tot per l’aire. Com un bunyol de vent. Mossegues i fa: puf!, no hi ha res. Al capdavall, és com la majoria de caps i caparrons que hi ha al món. Es pensen que són qui sap el què, i tot és vent. I no pas una tramuntana que arrenca arbres de soca-rel. Més aviat són com un marinada sense esma que ni t’embulla ni et refresca. Hi ha molta gent que es pensa que són uns caps d’ala i que tenen més cervell que el senyor Einstein i el senyor Da vinci junts. I a l’hora de la veritat, truques al seu tupí per veure si contesten, i sempre ressona a dins. Senyal que fa dies que han marxat. I potser val més així. Un bon parell de caps buits donen molt de sí. Pots fer unes maraques i imitar a Machín o també els pots esberlar i fer uns esclops per anar per la neu, ara que ja hi ha molta gent que ja té fal·lera per anar a fer el mec a les pistes d’esquí.

Parlant d’esquí em ve al cap la Família Reial. Ja tornem a tenir al Bruixa de la Cova Gran en estat de bona esparança. Cada mareig sortirà a l’Hola i cada vegada que no surti en un acte oficial es dirà que la noia té un embaràs difícil. Serà nen o serà nena? I ja tornarà la polèmica enfadosa de si es canvia la Constitució o no. Mireu, deixeu-vos estar d’orgues: a nosaltres se’ns va acabar la dinastia amb el rei Martí. Tot el que ha vingut després, als catalans només ens ha dut maldecaps. Ja s’ho faran. Ara bé, no cal esverar-se amb si les dones poden ser reines o no. Els borbons d’ara ja s’han saltat a la torera les seves pròpies lleis. El senyor príncep s’ha casat amb una senyoreta de passat turbulent. Segons la seva pròpia llei, ja no podria regnar aquest bon noi. Sempre s’ha dit: “Home casat, burro espatllat”. Ara per la mania aquesta moderna que diu que tots som iguals, volen que la Lionor sigui regina. Si tots som iguals i el més carallot pot arribar a rei, jo proposaria fer un sorteig com el de Nadal i cada 5 anys fos rei el qui hagués comprat un número. Però per començar jo, per Reina d’Espanya, triaria la Mercedes Milà. Ve de família noble i amb possibles, ens sabria renyar i ens sabria estimar com ho han de fer els reis de debò. Ens posaria càmeres per tot arreu i ens miraria el que fem i sortiria a la tele i ens diria: avui l’Enriqueta s’ha barallat amb el seu home per culpa d’uns calçotets bruts apareguts misteriosament al calaix dels nets. I així, ‘nar fent. La Milà sí que seria una bona reina, una Gran Germana, una Mare de Déu de Lurdes que ens obligaria a tots a deixar mals vicis com el tabac i a portar una vida ordenada i assenyada. I seria condescendent amb els petits vicis com ara poder fer pipí, de tant en tant, al plat de dutxa.

SEGUIU LLEGINT...

Benvolgut senyor Earth. He sabut que, recentment, els seus satèl·lits han renovat les fotografies que vostè ofereix a través d’Internet. Quina jugada més bruta de la sort. No podia vostè haver triat un altre moment per fer les fotografies justament per sobre de casa meva? Com vostè molt bé sap, jo visc a 52.04.43.36 Nort; 4.19.58.00 Est. I això no seria cap problema, si no anara acompanyat del fet que pese 69 kilos i les meues mides son 120, 80, 10. Doncs bé, senyor Google, efectivament jo sóc la dona que apareix en la foto de dalt de dalt, que està nua i que mostra tot el que té sense ni un drapet ni mig que cobresca les meues carns ben blanques i sanes. Quina impudícia, quina vergonya, senyor Earth, una no pot esta tranquil·la ni en el pati de sa casa! I quina mala sort, també: anys i panys pensant-me i repensant-me si em treia o no el bikini per prendre el sol al PATI DE MA CASA i, un dia que decidesc, va i passen els seus satèl·lits per sobre i em fan una foto. Quin sambori més lleny, senyor Earth, tot i que, pensant-ho bé, farem de la desgràcia virtut perquè, ¿qui m’anava a dir a mi que als meus cinquanta anys seria portada a mig món per posar-me en pilotes? Sap que li dic, senyor Google Earth, que m’és igual, que visca la carn i visca el sol, i visca el pà i visca el vi i visca la mare que en va parir!

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sí, aquest home que té gairebé vuitanta anys és (diuen, mai se sap del cert) el blocaire més vell de la xarxa. I s'ha de felicitar la iniciativa d'un avi que, lluny de espantar-se de les noves tecnologies i apretar a córrer cap a la taula del dònimo del bar de la cantonada, va decidir fer servir la xarxa i publicar un bloc, abuelonet.com. I està molt bé, perquè això demostra que ningú no queda exclós de les possibilitats que ofereix la xarxa i que tots hi tenen el seu lloc. Potser a molts no els atraurà el que conta "el abuelo Andrés" o potser a altres no els interessarà el que pot contar un home de la seua edad, però si aquest bloc contribueix a que la gent gran s'acoste a la xarxa, descobresca les grans oportunitats de servei, d'ajut o simplement d'entretaniment que té Internet, això és una gran feina. Felicitats, Andrés, perquè, a més, amb la seua iniciativa ha reforçat els seus propis vincles familiars (ell mateix conta com els seus nets li van ajudar a crear el bloc). I pels desconfiats que creguen que es tracta d'una estratègia d'alguna empresa publictària, els recomane que vegen aquest vídeo on el propi Andrés s'explica sobre aquest aspecte.

SEGUIU LLEGINT...

Doncs, sí, resulta que si et roben el mòbil i tens el software de Synchronica i activada la Funció Crit, la bestiola per la qual parlem es posa a cridar com una boja per fer-li petar el cap al lladre. Clar que, prèviament, has d'avisar a la companyia que t'han robat el mòbi. Llavors es posa en funcionament un complex mecanisme d'esborrat de dades personals i un altre de fer que cride el telèfon. Resultat: amb gairebé tota seguretat el telèfon acabarà estimbat contra el rastrell de la borera. Vaja, o ets meu o de ningú, sembla venir a dir aquest mecanisme anti-robatori. Clar que, si el que vols és alguna cosa realment especial en mòbils, alguna realment xic, realment fashion el que has de fer es comprar-li un mòbil al teu gos. Per la mòdica xifra de quaranta o cinquanta euros pots tenir la teua mascota ben controlada en tot moment via gps. Ara bé, la cosa és, ¿necessita el teu gos un portàtil? i, en tot cas, quan li hages comprat un mòbil, se n'anirà amb un altre que li done més capritxos que tu?

Ara bé, si el que vols realment es passar de tot i oblidar-te de mòbils, gossos i altres animalons tecnològics, el que has de fer és anar a donar una volteta per l'espai i per això tens la primera agència de viatges espanyola per Internet que t'ho ofereix, Destinia, on pots contractar per preus variables i en condicions variables viatges fora del planeta.

SEGUIU LLEGINT...

Qui guanarà les eleccions al Parlament de la Generalitat el proper 1 de novembre? Això no ho sap ningú, però a la xarxa comencen a circular apostes sobre les probabilitats de cadascun dels candidats. L'empresa especialitzada en apostes per Internet Betfair ha decidit posar-se també amb la política catalana. Tot val per fer diners, no? Podeu accedir a través de l'apartat dedicat a "Polítics"? En Montilla no deu estar massa content perquè va per darrere d'en Mas en les apostes: Montilla es paga dos a 1; Mas es paga 1,8 a un. La resta ho tenen pelut, segons Betfair, Carod-Rovira es paga 30 a un; Joan Saura, 32 a 1 i Piqué 36 a 1. ¿Creieus que les apostes seran representatives del que passarà realment a les eleccions?

SEGUIU LLEGINT...

Encara no podem cantar victòria, però li he arrencat al senyor Marcel·lí la promesa que escriurà de tant en tant al bloc! Victòria! Us seguiré informant!
Per cert, no us perdeu un enllaç que serà molt pràctic per tots aquells que necessiteu corregir texts en català: http://softcatala.org/corrector, un nou encert de la gent de Softcatà, que tant fa per acostar l'ús del català a les noves tecnologies.

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sí, el mossèn Rafel Felipe ha tingut la bona idea de portar tres de les parròquies que atén a Internet http://parroquiadedarnius.com

http://parroquiadagullana.com
http://parroquiademassanetdecabrenys.com. Es tracta de pàgines que ell ha creat i que ell atén, on es pot deixar pregàries, encendre ciris, fer cursets pre-matronials o fer-li consultes al rector. Una iniciativa que fa que els fidels catòlics ho tinguen més fàcil per no allunyar-se de la seua fe. I això no és tot: ben aviat, Rafel Felipe publicarà una pàgina dedicada a informar sobre tot el necessari per aconseguir una nul·litat matrimonial. És a dir: si et vols cassar, Rafel Felipe t’ho posa més fàcil portant-te la parròquia a Internet i després, si vols anular el matrimoni, doncs et proporciona una pàgina on pots aconseguir tota la informació. Quantes més facilitats es poden demanar?

SEGUIU LLEGINT...

Falten pocs mesos pel llançament al mercat de nou sistema operatiu de Microsoft, el Vista. No sé si es bo o no, però acabarà estant instal·lat al 90% dels ordinadors del món, així que, ni que siga per la seua repercussió, s'hauria d'exigir un nivell de qualitat, prestacions i compatibilitat molt elevat. Perquè, no creieu que un producte que farà anar a nou de cada deu màquines informàtiques del món hauria de tenir un estricte control dels representants públics per garantir que el servei és correcte? La unió europea no ha intentat però els nois de Microsoft s'han posat pinxos i han dit que ja veurem si publiquen el Vista a Europa com a la resta del món o el retarden una mica per fer-nos "patir". No crec que siga correcte amenaçar a la Unió Europea, especialment si atenem a les sancions que li ha imposat a Microsoft per pràctiques monopolístiques. Què passa, que als gegants informàtics privats no els agrada que els nostres representants públics asseguren amb el seu control que el servei es farà amb les degudes garanties? Doncs personalment crec que és així com ha de ser, ja que paguem molt per ell i, com a usuaris personals, no tenim cap força davant el gegant. D'altra banda, pel que he pogut provar el sistema no rutlla malament, tot i que la compatibilitat amb el maquinari és una mica escassa, de moment. L'aspecte visual es molt bonic, però es respira una certa inspiració "maquera". En fi, què penseu, s'ha de sotmetre Microsoft al control de les institucions públiques?

SEGUIU LLEGINT...

La Xarxa va ser un dels vehicles més efectius de transmissió d'informació després dels atentats de l'11-S. També va ser l'instrument per profunditzar en les explicacions menys oficials, menys convencionals i explorar en els forats de les explicacions oficials. N'hi ha per a tots els gustos. Jo n'he recollit algunes, per si les voleu visitar, entre les moltíssimes que hi a la xarxa:
http://www.voltairenet.org/ La primera i mare original del Pentagate, la que va catapultar Thierry Meyssan, l'home que va sostenir primer que al Pentàgon no va caure cap avió.
http://question911.com Recull de fets inexplicables dels atentats i contradiccions de les tesis oficials.
http://madcowprod.com/ Entre d'altres coses, defensa que els pilots treballaven per la CIA.
http://www.loosechange911.com/ Documents sonors interessants, incloent-hi alguns del president Bush
http://www.journalof911studies.com/ Diu, entre d'altres estudis pretesament seriosos, que les torres no van poder caure per efecte dels avions i el foc: les van volar.
http://www.debunking911.com/ Fa un resum de teories conspiratives i les desmunta amb explicacions més o menys científiques o racionals d'experts. Desmitifica les visions més paranoiques sobre els incidents de l'11-S.

I tot això em porta a preguntar:
Creieu que la xarxa ha ajudat a aclarir el que va passar de veritat l'11-S o encara ha contribuït més a confondre la gent amb teories al·lucinants? Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...