Les xarxes d'interncanvi d'arxius, P2P, tipus Emule o Torrent són tan populars a Internet que ja suposen el 70% del trànsit total a la Xarxa. Hi ha qui diu que amb l'eclosió del vídeo en directe i l'intercanvi d'arxius, la infraestructura està gairebé al límit de les seues possibilitats. Per això, ja hi ha qui comença a parlar del P4P. Es tracta de la col·laboració entre els proveïdors d'Internet i programes d'intercanvi, és a a dir, els qui et lloguen la línia i els qui fan les eines per beneficiar els qui fan usen el servei, per intentar racionalitzar i optimitzar al màxim l'ús de l'ample de banda. Ara mateix, segons els investigadors de la Universitat de Yale que estan enfrascats amb el projecte, els P2P és com si telefonares a l'altra banda del món per parlar amb el teu veí. És a dir, que el que es busca és prioritzar les connexions entre parells que estiguen el més a prop possible, que si l'arxiu que busques el té algú que està a quatre cases de la teua, que no vages a donar la volta pe Taiwan per descarregar-te'l. Ja hi ja algunes idees en aquest sentit, el plugin ONO pel torrent del que parlàvem fa uns dies es basa en la mateixa filosofia. Tot seria més ràpid i la xarxa estaria menys congestionada. Ara bé, què en pensaran d'això les SGAES, RIIA's i companyies?

SEGUIU LLEGINT...

S'ha detectat un atac generalitzat per robar les contrasenyes i els certificats digitals dels usuaris de la banca online d'Openbank. Aneu amb molt de compte perquè la simul·lació està tan ben feta que gairebé no es nota i és fàcil picar. Vos recomane que es mireu, si sou clients d'Openbank, el comentari que ha deixat al post anterior en Xavier de Tarragona, que explica amb detall com li va entrar un virus tipus troià a l'ordinador que inutilitzava l'acció del potent NOD32 i reiniciava la màquina a voluntat del bitxo. Ell va haver de refer tot l'ordinador, formatejar i restaurar-ho de dalt a baix. Acureu les precaucions, actualitzeu manualment l'antivirus i passeu un anti espies, tipus Superantispyware, abans d'operar amb Openbank i assegureu-vos que esteu en un https perquè els deliqüents que es dediquen al Phishing s'hi han posat molt seriosament.

SEGUIU LLEGINT...

Resulta complicat d'entendre el perquè molts telèfons moderns que superen els 200€ a la tenda no tenen la funció de bloquejar el teclat de forma automàtica. I és una tocada de d'allò, perquè te'l poses a la butxaca i igual se't posa en marxa Internet que telefones la tieta de Cuba. A molts Nokia els passa i també a d'altres apareix que fan anar el sistema operatiu Symbian. Com a mi em passava, he decidit escriure aquest post amb una aplicació per aquests mòbils que fa aquesta funció, bloquejar automàticament el teclat. I, creieu-me, t'estalvia una de problemes... És un arxiu tipus sis, és a dir, que o bé l'executeu amb els vostre programa de gestió del telèfon, o simplement el copieu a l'aparell i des d'allà l'executeu i us el instal·larà. El podeu baixar d'ací. I, ja posats, un parell de programets més pel mòbil: el Call Cheater Manager, que et telefona al cap del temps que tu li dius (per treure't pesats de sobre) i el CallCheater Background Music, que li posa un so de fons a les telefonades entrants, amb la qual cosa pots fer veure que estàs a un aeroport, a una piscina, a un embús de trànsit... Sigueu bons i no el feu servir malament...

SEGUIU LLEGINT...

Es diu Microsoft Live Office Workspace i serveix per oblidar-se de les memòries usb, dels cd's regrabables i dels discs durs extern. Moltes vegades, necessitem transportar documents d'una banda a l'altra per editar-los a diversos ordinadors i sovint resulta complicat anar-los enregistrant en suports externs. Google fa molt temps que ho va resoldre amb el Google Docs, que permet editar qualsevol document de text, base de dades o simil·lar des de qualsevol ordinador el món connectat a Internet. Ara, Microsoft s'afegeix a aquesta nova filosofia per no perdre el tren. Si teniu una direcció homail, msn o equivalent, us podeu donar d'alta al servei d'emmagatzemament i guardar allà els documents per no portar-lo amunt i avall amb els perills de perdre'ls o que qualsevol altre en faça us. És pràctic, tot i que és molt just (el Google Docs permet editar-los online i el Live Office Workspace no, tan sols tenir-los guardats allà) però, de forma atípica sent de Micosoft, és de franc. Benvinguts sigueu al segle XXI!

SEGUIU LLEGINT...

No és una pregunta baldera, perquè un jutge ha condemnat un home a pagar dotze mil euros per una infidelitat virtual, no real. La cosa ha passat a Brasil, a Brasilia i el magistrat ha considerat que el dany psicològic que l'ex marit a la dona va ser tan gran que ella va haver de requerir atenció psicològica. I això que ella va descobrir els correus electrònics que el seu marit havia mantingut amb una dona després d'haver-se separat. No deixaria de ser una anècdota, si no fora perquè els nivells de coqueteig a través d'Internet, correu electrònic i msn són cada vegada més alts. Hi ha països on la infidelitat online es motiu suficient per un jutge per admetre una petició de divorci. La pregunta és: creieu que una fidelitat online, a través del msn o del correu electrònic és equivalent a la que es consuma en la vida real? Si la infidelitat només és a través d'eines virtuals, creieu que té el mateix valor que aquella que es fa en la realitat?

SEGUIU LLEGINT...

Tots vau escoltar dimarts passat Ramoncín al programa defensant aferrissadament el canon digital. La veritat és que els jutges no estan a la mateixa banda, segons sembla, que Ramón. Un jutjat de Barcelona ha paralitzat sis procediments penals per dubtes sobre la equitat (un concepte fonamental al dret penal) del canon digital. El text de la sentència diu, textualment, que "l'aplicació a Espanya del cànon per còpia privada respecte d'aparells o materials de reproducció digital excedeix del que hauria de ser una compensació equitativa per la limitació que suposa el dret de reproducció per còpia privada". El jutge es refereix, òbviament, al que ací i gairebé arreu s'ha dit sobre que un impost no pot fer pagar a qui ho mereix i a qui no en igualtat de condicions. No descobreix res aquesta sentència, però té un valor extraordinari perquè si senta un precedent, potser serà l'espurna que farà replantejar-se la política del tots paguen, que està bé pel joc del Monopoli, però no per la vida real. De fet, s'ha de tenir un ull posat en la nova associació EXGAE, que pretén ser l'alternativa raonable de l'SGAE. Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...

Internet en va ple. Com sabeu, una de les millors traduccions pràctiques de la Web 2.0 és que la gent col·labora i s'ajuda per aconseguir objectius comuns, com ara, subtitular sèries que s'emeten en altres països. Ara, la Industria ha fixat l'objectiu de "matar" la gent que fa subtítols sense cap benefici, només per a que la resta de la gent en puga gaudir. És el cas de Wikisubtitles, una pàgina espanyola on centenars de persones tradueixen de franc pelis i sèries estrangeres, feina de la que se n'aprofita tothom. Ara l'han tancada perquè la Federació Anti Pirateria ha decidit que lesionava els seus interessos. Considera aquesta associació que afegir subtítols a una obra la modifica i per tant constitueix un delicte. De moment, cap jutge ha condemnat ningú per fer-ho. Ni per fer això, ni per publicar enllaços P2P de l'Emule o el Torrent. Recordem caso com els de Sharemula, TVMix, Indicedonkey i d'altres. Peró el poder de pressió de la Indústria és tan gran que només l'amenaça d'anar als tribunals és suficient per fer tancar una pàgina tan útil i sense cap ànim de lucre com Wikisubtitles, però mai se sap què passarà demà. Què us sembla, afegir subtítols a una peli o serie, hauria de ser il·legal, com vol la FAP?

SEGUIU LLEGINT...

És la nova Itàlia de Berlusconi, que fa prevaler l'alta cultura sobre la visceralitat; que no tracta els inmigrants com a bèsties, sinó com a persones humanes; que rebutja els valors superficials i masclistes en pro dels valors més igualitaris i progresistes; que no canvia les lleis per afavorir als més rics i més lladres sinó que l'aplica a tothom (obrer o president) sense fer distincions i que fomenta una televisió que combina la densitat social i intel·lectual amb l'entreteniment més pur i sa. La mostra d'aquesta densitat intel·lectual i al mateix temps l'espectacle més saludable, a continuació... No us ho perdeu, no havia vist mai cosa igual a la tele

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sí, el Gran Hermano d'Internet ja volta pels carrers de Barcelona (i també de Madrid, València i Sevilla). Es tracta de l'ull omnipersent de Google, que està recorrent els carrers dels principals ciutats espanyoles fent fotos de tot pel seu servei Street View. Les principals ciutats dels EEUU ja disposen d'aquest servei i bona polseguera que ha alçat perquè molta gent entén que viola la intimitat dels qui hi surten. Sense demanar-ho ni deixar-ho de demanar, ho fotografien tot i amb aquesta informació ofereixen un servei realment interessant per l'usuari, però compromès pels qui es veuen penjats a Internet. Fins i tot, la companyia ha hagut de fer front a denúncies per acosament psicològic de gent que hi surt al Google View i ha hagut de retirar la foto d'un home que van enxampar eixint d'un club de striptease. Fins i tot hi ha webs especialitzades ja en mostrar les fotos més compromeses de l'Street View. Ací vos pose alguns exemples:

SEGUIU LLEGINT...

Avui m'ha entrat la dèria de les preguntes? Igual podeu fer-me un cop de mà a vore si jo m'aclaresc: Serà casualitat que la detenció dels cinc malèfics hackers s'haja produït el cap de setmana que es celebra el Dia d'Internet? Eren tan malèfics uns hackers que feien còpies de seguretat dels arxius que modificaven en les pàgines? És tan esgarrifós el "defacing" quan no robaven ni targetes de crèdit, ni números de compte corrent, ni els prenien els calers als atacats? Ja sé que és un delicte informàtic, segons el codi penal però, havent tanta i tanta gent que fa servir troians, exploits i programari espia per treure benefici econòmic, eren aquests els dimonis d'Internt (tan i tan publicitat que eren el cinquè grup de hackers del món)? Si havien atacat 21.000 pàgines, quin benefici n'havien tret, perquè a pot que hagueren volgut fer calers, serien rics? No sé, estic confós, no sé si són tan roïns com ens volen fer veure o algú necessitava ser protagonista en un dia d'Internet una mica impostat. I no dic que no s'haja de complir la llei, no és això el que estic diguent, el que dic és que els autèntics hackers són gent delinqüent, que guanya milions d'euros robant i estafant a través d'Internet, infectant màquines per vendre-les després a preus astronòmics, que fan spam de forma massiva. Això són delinqüents informàtics de veritat. Aquests,comparats amb aquells, eren xiquets jugant amb pots de carburo... Què penseu vosaltres?

SEGUIU LLEGINT...

Sembla cosa increïble, cosa de James Bond però no. Perdoneu que pose aquest vídeo ací, ja sé que no té res a veure amb la tecnologia ni internet, però és que m'ha deixat flipat. Com es pot aterrar una avioneta damunt del sostre d'una camioneta. Sembla muntat, cosa de pel·lícula,però no, sembla que és real. Mireu-s'ho, a veure què us sembla

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que DGT ha canviat les normes dels radars de carretera i la tecnologia que fan servir. La Teresa ens ha enviat un document on s'explica a la perfecció que a partir d'ara, hi ha nous cotxes amb radar, nous radars i noves normes per fer-te la foto i multar-te. I els canvis són importants. Us transcric el que m'ha enviat, per a que estiu desperts sobre aquestes improtants novetats que us afectaran la butxaca si deixeu anar la llesca més del compte. La DGT ha comprat uns 800 radars mòbils model Citroen C3, C4 i C5. Així que molt d’ull quan vegeu un cotxe amb la porta posterior esquerra deformada: porta un radar com el de la foto.

El radar de la Guàrdia Civil modifica el seu barem i comença a multar els conductors que circulin a més de 133 km/h en autopistes. Fins ara el radar saltava 141 Km./h.

La DGT ha enviat a totes les agrupacions de la Guàrdia Civil una
nova taula d'infraccions i sancions, en la qual s'ordena als
responsables del radar ajustar els seus paràmetres.

Circular a una velocitat entre 133 i 152 Km./h en autopistes no suposarà retirada de punts del carnet, però es considerarà una infracció greu i es penalitza amb multes que oscil·len entre els 100 i els 120 euros, segons el tipus de vehicle.

Els punts en autopistes es perdran a partir dels 153 km/h En carreteres de zones urbanes, amb límit de 50 km/h, es descomptaran a partir dels 71 km/h.

Perquè et treguin 6 punts del carnet has de circular a més de 199 km/h en autopistes i els 91 km/h a les carreteres limitades a 50 km/h

A la següent taula de límits de velocitat i les seves corresponents sancions multes i descompte de punts del carnet:
Señal de Limitació de 120 :
Fins 132 km/h. no et sancionen
Des de 133 fins 152 km/h. 100 € / 120 €(Greu)
Des de 153 fins 162 km/h. 140 € / 150 € / 2 punts (Greu)
Des de 163 fins 172 km/h. 200 € / 220 € / 3 punts (Greu)
Des de 173 fins 198 km/h. 300 € / 300 € / 4 punts (Greu)
Des de 199 fins 208 km/h. 380 € / 450 € / 6 punts (molt greu)
Des de 209 fins 218 km/h. 450 € / 520 € / 6 punts (molt greu)
Des de de 219 km/h. 520 € / 600 € / 6 punts (molt greu)

SEGUIU LLEGINT...

Quina curiositat! Gairebé que fa marejar una mica. Demane perdó als puristes dels Beatles, que sé (perquè tinc bons amics que ho són) que no els fa massa gràcia que es traga els seus ídols del seu àmbit natural. Ara bé, he vist aquest vídeo, que li posa la música dels Beatles a un passatge de World of Warcraft quan Olibith s'endormisca i té un somni. El muntatge va guanyar el Premi machinima al Bitfilm Festival de l'any passat. De curiós i agradable de vore, el qualificaria jo...

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sí, al rei el que és del rei i a Alierta el que és d'Alierta. Telefònica duplicarà "d'ofici" la velocita bàsica de les seus ADSL's de tres a sis megues. Així, per la cara, com ja ho va fer passant fa un temps d'un a tres. La cosa és que, si podíem oferir de franc sis megues, perquè si ho demanaves et feien pagar més? Inclús l'Associació d'Internautes té sospites sobre les velocitats i, sobre tot, sobre la gent que segueix navengant ("navegant" i altres coses, perquè, la veritat, per navegar, llegir el correu, fer xat o comprar online, no fan falta ni deu, ni sis ni tres megues) a 1 mega. Ara bé, al meu entendre, la clau de volta està en saber si els costa el mateix oferir-nos un servei a tres, a sis o a deu. Perquè la cosa és que ara, si vols deu megues, has de passar per caixa, i, vist el que ha anat passant fins ara, d'ací uns messos serà de franc. I tinc un altre dubte. Si per navegar i tot això que deiem només fa falta un mega d'aixeta, per què volem tota la resta de tub? Les operadores deuen saber que serà per baixar pelis, música... i, per tant, elles també en surten beneficiades d'aquest trànsit. Conclusió: que ningú tire la pedra i amague la mà, que ja son grandets i sabem tots per a què fem servir bàsicament la connexió d'Internet...

SEGUIU LLEGINT...

A Itàlia s'ha muntat un canyaret de l'alçada d'un campanar amb les declaracions de l'IRPF. Com sabeu, la Hisenda pública italiana va penjar a Internet les declaracions de tots els italians. Al principi es va dir que es tractava d'una errada informàtica. Després, però, Hisenda va dir que era legal fer-ho en virtut d'una llei de 1973. La cosa és que s'ha obert un debat social sobre la conveniència o no de fer públiques aquestes dades. Uns creuen que es una forma justa de conéixer els diners que guanyen de veritat els polítics, famosos, empresaris i altres espècies queixones i ploramiques a l'hora d'amoquinar els impostos. Altres pensen que és una jugada rastrera i venjativa d'un govern d'esquerres en funcions. Però a tothom li pica la curiositat de saber des del que declara que cobra Berlusconi fins al que guanya el veí de davant. L'agència de protecció de dades italiana ha dit que no es poden penjar més aquestes declaracions. Ara bé, la pregunta és: us agradaria que es feren públiques les declaracions de la renda de tots els espanyols? Ja sé que la Llei de Protecció de dades ho impedeix, però... us agradaria? I de qui us agradaria més tafanejar-li la declaració de la Renda?

SEGUIU LLEGINT...

Ningú no negarà que, estèticament, Mac és qui marca la paula, qui manxa, qui va davant de les tronades. Tots imiten l'estil visual del Mac (de vegades, fins i tot arriben a millorar-lo). I un de les coses més característiques del Mac és la barra d'aplicacions que té a la banda de baix de la pantalla, el dock, la barra d'aplicacions. Dons si feu servir Windows, hi ha una barra que la imita fins als més petits detalls i que és de llicència lliure. Es diu Rocketdock i es pot fer servir per substituir la barra clàssica de Windows. N'hi ha d'altres, però aquesta menja poca memòria i té una estètica molt elegant, a banda de ser molt fàcil de canviar, molt usable i molt discreta. La podeu provar baixant-la de la seua pàgina de descàrregues. Allà mateix podeu trobar un piló d'afegits que milloren l'aspecte, la funcionalitat i afegeixen pegats realment interessants a la barra. Ja direu el què, si vos ve de gust provar-la. Vos deixe un vídeo de com funciona i com es configura.

SEGUIU LLEGINT...

Potser alguns de vosaltres estigueu tenint problemes amb la visualització d'aquest bloc i alguns altres si feu servir l'Internet Explorer. Vos demane disculpes, tot i que no es cosa meua. Els més grans recordareu quan a la tele se n'anava la senyal i de seguida preguntaves "es nostre o d'ells". Doncs en aquest cas és d'ells. Es coneix que han canviat el motor dels servidors que fan servir, i algunes plantilles no es visualitzen bé si fas servir l'Explorer. Els altres navegadors (jo he provat Firefox, Opera, Galeon, Epiphany, Safari -proveu-lo per Windows, us endureu una grata sorpresa-, Konkeror, Seamonkey, Flock, K-Meleon i, fins i tot, el finat Netscape) i tots carreguen bé, tret de l'Internet Explorer. Estic mirant d'arreglar-ho. Si algú té una vareta màgica, que m'ho diga i la faré servir. Mentrimentres, seria una bona excussa per provar el Firefox o l'Opera, pels encara no ho heu fet

SEGUIU LLEGINT...

Amb el permís de l'Obú Rei del programes de retoc fotogràfic, que és el Photoshop, si voleu esborrar objectes d'una foto que vos molesta o vos és balder, hi ha una aplicació molt aconseguida. Es diu Inpaint i permet treure d'una foto elements concrets. Vaja, el que va fer Stalin amb el dissidents... Aquest programa reomple el buit deixat per allò que hem tret analitzant els píxels dels voltants i aplicant el model al forat.
Els resultats són sorprenents, realment molt bons. Ja sé que hi ha altres ferramentes que ho fan, però la senzillesa i els bons resultats de l'Inpaint, que fa exclusivament això obren un munt de possibilitats (algunes d'elles francament tan insanes com engrescadores) als nostres àlbums fotogràfics. Proveu-la, no costa res. Ací vos pose alguns enllaços on descarregar el programa portable, és a dir, que no cal ni instal·lar-lo, tan sols executar-lo i avall. Ja direu què vos sembla.
Descarrega'l de Mediafire
Descarrega'l de Rapidshare
Descarrega'l de Badongo

SEGUIU LLEGINT...

El títol d'aquest post podria ben bé ideal per una novel·la. Però no. És una mostra més de com de sonats estan els japonesos i la seua televisió. Si ací ens piquen el crostó, ens toquen la corfa per posar massa publicitat, no sé què diria la Unió Europea si haguera de jutjar la tele japonesa, amb moments brillants com aquest. La qüestió és: entre això i el Diario de Patricia, no podria haver un terme mig...?

SEGUIU LLEGINT...

Se n'està parlant als foros i no es para. Si feu servir l'Azureus per descarregar material d'Internet (xarxa Torrent, no Emule) han tret un complement que diuen que dobla la velocitat de baixada. Es diu, curiosament ONO (res a veure amb l'operadora espanyola) i s'afegeix als complements de l'Azureus (es descarrega l'arxiu i, des de l'Azureus, vas a eines, complements, assistent d'instal·lació, sel·leccioneu mitjançant un arxiu i carregueu l'arxiu que heu baixat) i el programet busca els ordinadors més propers al teu que tenen aquell arxiu que vols baixar-te, amb la qual cosa s'estalvia, diuen els creadors, ample de banda i s'augmenta la velocitat fins doblar-la. Paga la pena provar-ho perquè l'única contraprestació és que recullen estadístiques de baixada, diuen, per millorar el complement. Proveu-ho i comenteu com us ha anat, a veure si funciona de veritat. El podeu descarregar en aquest enllaç.

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que sí, que altera físicament les persones quan el llegeixen. Així es desprén d'un estudi (via Microsiervos) que s'ha fet púbic fa poc. Sembla ser que molta gent veu les seues constants alterades quan revisa l'email, que se li accelera el pols, que se li sincopa la respiració o que hiperventila. La doctora Linda Stone va estudiar els seus companys quan llegien cada dia el correu electrònic i va constatar que una part d'ells vivia la lectura amb alteracions i emocions que els alteraven. La conclusió podria ser si ens estem tornant massa dependents del correu electrònic. En algunes empreses, la pèrdua de temps que comporta la lectura constant de l'email (fins a 15 hores setmanals i un 25% de l'horari laboral) ha fet que hi comencen a posar limitacions, com declarar un dia a la setmana sense.

SEGUIU LLEGINT...

La meua iaia sempre deia "no es queixeu d'este senyor que encara en vindrà un altre pitjor". Bé, la meua àvia no coneixia en Chilkiquatre però per tots aquells apocalíptics que li diuen el nom del porc i renenguen com carreters del cantant que representarà Espanya a Eurovisió, penseu que de frikin se'n crien a totes bandes. Com a mostra, un vídeo d'Eurovisió només de l'Índia...)

SEGUIU LLEGINT...