Un seguidor del bloc ens ha recordat una cançó que va ser molt famosa fa un parell d'anys a Veneçuela com a possible "inspiració" del tema que ens va representar a Eurovisió, el ball del Chiki Chiki. Si te l'escoltes amb atenció, realment sembla que la inspiració siga una mica més que això. Jo no sóc músic, però la coincidència és tan gran que fa sospitar. O potser és que m'estic tornant una mica paranoic. La cançó de Yasuri Yamilleth va arribar a ser molt popular als suburbis de Caracas i també va arribar a tenir notorietat a Youtube. Vos pose el vídeo i digueu que vos sembla, si d'un en va eixir l'altra o no.

SEGUIU LLEGINT...

Fins ara s'havia parlat molt del programari de llicència lliure en els sistemes operatius dels ordinadors. Tots els que fem servir l'Ubuntu, la Fedora o els qui fan anar distros excelents com el WifiSlax o el Backtrack saben dels bons usos dels programes lliures. Ara bé, també aquest tipus de filosofia es pot aplicar als mòbils. Segons conten a Kriptopolis, ara arriba al mercat el Neo FreeRunner, un smartphone que funciona amb un kernel de Linux i que pot oferir tantes prestacions o més que els aparells basats en Symbian o Windows Mobile. El telèfon incorpora un processador a 400 MHz, Wifi, sensors de moviment, GPS i gràfics 2D i 3D amb aceleració per hardware. Té molt bona pinta. Ara bé, podrà comptetir amb models com el nou HTC, l'Iphone que se'n ve a sobre o el Nokia N95?

SEGUIU LLEGINT...

Els ecologistes estan escamats amb algunes de les noves tecnologies que estan omplint les nostres vides i les nostres cases. D'una banda, Greenpeace ha alertat sobre el perill de les videoconsoles, de les que diu que són tòxiques. Diu l'organització ecologista que ha provat les consoles Playstation 3 de Sony, Wii de Nintendo i Xbox 360 de Microsoft i totes contenen químics perillosos i materials com a policlorur de vinil, ftalatos, beril·li i brom que poden afectar la memòria i el desenvolupament sexual. D'altra banda, Ecologistes en Acció ha engegat una campanya contra el WiFi que, segons diuen, ens fregirà el cervell d'ací a poc. No sé si és tan perillós, però el que és evident és que tanta ona electromagnètica al nostre voltant (telèfons inhalàmbrics, mòbils, ràdios, routers, comandaments a distància...) no pot ser massa bo. D'una banda necessitem tot això, però d'altra, també necessitem un model de progrés sostenible i el més saludable possible. Com ens ho farem per tenir totes dues coses? Creieu que estem abusant de les noves tecnologies i això ens acabarà esclatant als nassos?

SEGUIU LLEGINT...

Avui es retira (parcialment) Bill Gates (58.000 milions de dòlars de fortuna), però la pregunta de la capçalera no és retòrica, sinó estrictament literal. Hi ha a Internet un correu intern de Bill Gates als seus ajudants en què textualment es mostra molt "disgustat" sobre el funcionament de Windows. El correu va ser enviat, si és real i no és cap enganyifa (si algú té informació sobre això, que la pose als comentaris) en 2004 i el fundador de Microsoft es queixa de tot: de la usabilitat del lloc Microsoft.com, del funcionament del sistema a l'hora d'intentar instal·lar un programa tan simple com el Movie Maker, de la lentitud d'execució del sistema, de la dificultat de baixar un programa com aquest, de la quantitat de fem que li ha quedat a la màquina una vegada instal·lat. Vaja, del que ens solem queixar la resta d'usuaris gairebé cada dia. Llegiu-lo vosaltres mateixos i a veure què en penseu o bé escolteu-ho a continuació en una lectura del correu que van a fer a una ràdio dels EEUU.

SEGUIU LLEGINT...

El nostre colaborador i gran cantant Miqui Puig acaba d'estrenar una pàgina personal nova. És una gran feina, altament usable i bastant clara en quan a disseny i dispossició d'elements. A més, es tracta d'una pàgina que pretén ser molt interactiva, on Miqui podrà anar penjant notícies i coses relacionades amb la seua música, els seus gustos i les seues aparicions al "Versió Rac 1". Feia temps que en tenia ganes de tenir una pàgina com aquesta. Feu-hi una ullada, perquè si sou seguidors d'en Miqui, us agradarà força. Ja direu el que us sembla.

SEGUIU LLEGINT...

La fotografia és una de les disciplines que més avança. Això ho sap tot el món que fa anar programes com el Photoshop. Es fan coses increïbles, es posa i es trau, s'esborra i es dibuixa a discrecció. Ara bé, el que fa aquest xaval (amb tota l'edició de vídeo que vulgueu) això ja se'n va de tot el que es pot aconseguir amb un bon programa de retoc fotogràfic. I si no, mireu-ho...

SEGUIU LLEGINT...

Sembla ser que s'està estudiant la possibilitat que els internautes puguen crear dominis genèrics al seu gust a partir de l'any que ve. (EFECTIVAMENT, JA S'HA APROVAT)És a dir, que per comptes del .cat,.com, .tv o .fr es podria crear dominis de l'estiu .amor o bé .odi. Segons Paul Twomey, president de la Corporació per a l'Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN), en breu es podria aprobar una proposta segons la qual el sufix de les adreces se la podria inventar cada internauta, sempre que es respectaren una sèrie de normes bàsiques, com no semblar-se massa a determinats noms comercials o noms propis. És una bona idea. Sembla ser que es votarà demà dijous i podria obrir la porta a una Internet molt més "hippie" i més personalitzada. Encara no es coneixem més detalls de com aniria al detall aquesta nova via ni qui seria l'encarregat de decir si un sufix del domini és vàlid o no. Ara bé, la pregunta és, quin sufix us posarieu al domini si fora de lliure elecció? Barça.punxat? Tripartit.fentfiga? LaCaixa.mesdelsquepodencontar? Peatges.fora? Feu les vostres propostes i les comentarem aviat. Salut!

SEGUIU LLEGINT...

Diuen els creadors d'aquest programa, que he trobat mirant per ací fora, que és el que fan servir els cirurgians plàstics per fer la simulació als seus pacients quan van a la consulta a demanar-los opinió. Es diu Virtual Plastic Surgery. Es tracta d'un petit programet que augmenta, redueix i canvia de lloc el volum d'una foto determinada. Pots simular el que hipotèticament passaria a la taula d'operacions. El la pràctica, es tracta d'un software de modificació fotogràfica bastant ximple, que fa un parell o tres de coses de manera bastant efectiva. Fet i fet, tot i que no pugueu fer operacions de cirurgia estètica virtual, el que sí que podreu és manipular imatges d'algun amic, amiga, familiar o similar per riure una estoneta, en un dia com avui, que és festa i tothom és a casa amb el cap com un bombo... El podeu baixar ací o bé també ací.

SEGUIU LLEGINT...

Com que el paper és tan sofert i fer una pàgian web és tan fàcil, sembla que qualsevol fòbia o fília provòca una arcada digital que es tradueix en pàgina web automàticament. És que m'ha cridat molt l'atenció una pàgina que defensa la identificació de la controvertida però sensual Sarah Jessica Parker amb un cavall. No es la primera de la seua categoria, recordeu la mítica Bushorchimp, que defensava la teoria que Bush era un mico i, atés a les fotos que publicava... ¡què voleu que us diga! Ara bé, la Sarah amb un cavall? Vos pose les fotos i ja voreu vosaltres què penseu...

SEGUIU LLEGINT...

No ho podem evitar, som animals de costums més o menys fixes. Quan en posem davant l'ordinador, també. És per això que gairebé cada dia, quan comencem la jornada i en fiquem davant la pantalla fem una sèrie d'accions que gairebé són les mateixes dia rere dia. La mateixa rutina: el correu, internet, els diaris, els portals que solem visitar a veure què diuen de nou, el msn... Per abreujar aquestes accions i facilitar-nos la feina hi ha un programet de llicència lliure que memoritza tot el que fem amb el teclat i el ratolí i amb l'ordre que ho fem i després, amb una sola acció, podem fer que ho repetesca tot, fil per randa, amb la qual cosa, ens estalvia la feina de fer de nou totes aquelles tasques rutinàries que fem cada dia. Es diu Mouse Recorder Pro i només cal instal·lar-lo, posar-lo a funcionar i dir-li quina seqüència d'accions volem que enregistre. La propera vegada que ho haguem de fer, amb un sol clic en tindrem suficient. Proveu-lo, i deixeu dit que vos sembla, si vos resulta útil o no. El podeu descarregar d'ací o be d'ací.

SEGUIU LLEGINT...

Fa temps, la companyia Apple va fer una sèrie d'anuncis per incitar la gent a comprar els seus ordinadors, els Mac's, on comparava el rendiment i les característiques d'un Mac amb les d'un Pc. La veritat és que eren molt divertits i, el que és pitjor, s'acostaven molt a la realitat. Ara que es parla tant de nous sistemes operatius (en linux, SuSE, Ubuntu, Feroda; en Mac, el Leopard, en Windows...) pot estar bé recuperar una recopilació d'aquells anuncis doblats a l'espanyol per riure (o més bé, somriure) una mica. Ara bé, ni això li ha valgut la casa santa a Apple, que si no arriba a ser pels Ipods i el Iphones, estaria en fallida probablement...

SEGUIU LLEGINT...

El problema saber una mica d'ordinadors és que ajudes a tot el món que t'envolta. I ho fas de bona gana, perquè, d'una banda, t'agrada ajudar els alters i, per un altre cantó, t'alaba la vanitat xamànica tenir un coneixement d'aquesta ciència etèria moderna que és l'informàtica. Ara bé, arriba un punt en que tens una certa mandra quan les telefonades son constants... Mireu aquest vídeo de conya de Vaya Semanita i, ¿a que molts dels qui esteu llegint això us sentiu identificats...?

SEGUIU LLEGINT...

Ja ho heu llegit: Tele 5 denunciarà Youtube per tenir publicats fragments dels seus programes de tele sense pagar-los drets d'emissió. És a dir, per violar el copywright, que és, si fa no fa, el que es pretén fer des d'altres àmbits amb els usuaris normals que es descarreguen pelis i música. Per dir-ho d'altra manera, Tele 5 considera que Youtube "pirateja" els seus vídeos i el propietari de Youtube és Google. Ergo... Tele 5 considera que els de Google practiquen o permeten la pirateria, no? Si això és així, em venen al cap dues consideracions: primera, aconseguirà Tele 5 guanyar-li judicialment al gegant Google i, segon, d'on trauran la pasta els de Youtube, un portal que, sent el més visitat de vídeos del món encara no és rendible. Ara bé, realment, és possible tallar les ales de Youtube per evitar penjar vídeos de les teles? I què passa amb Zattoo, que permet veure les teles convencionals per Internet sense pagar un quinzet? No s'hauria variar el model de negoci i, per comptes d'oferir els seus vídeos a la seua pàgina, Tele 5 no els hauria d'oferir a un canal propi de Youtube i així tots dos en traurien profit?

SEGUIU LLEGINT...

La pregunta ve al fil del projecte de llei que va aprovar ahir França, i que preveu tallar la connexió i imposar multes a qui es descarregue material amb drets d'autor (música, programes i pelis, bàsicament) per Internet. Hi ha com una onada de restriccions a les descàrregues per Internet d'aquests tipus d'arxius: Gran Bretanya, Alemanya, Islandia, Finlància, EEUU, Suècia, Japó... La reflexió és, si tan roí és, si tan il·legal és, si tan cancerigen és baixar-se coses per Internet, ¿per què Europa no ho prohibeix directament? A Espanya, mentre la Llei de Propietat Intel·lectual contemple la figura de la còpia privada, sembla que no és possible, però al món anglosaxó aquesta opció no existeix. La gran contradicció és que les subministradores d'Internet i també els estats, per extensió, se'n beneficien molt d'aquest trànsit de material i per això volen i dolen. Ara bé, el que realment emprenya és tornar, per exemple, d'Escòcia, com m'ha passat a mi, i veure que a les botigues els discos més nous valen 9,95 lliure (uns 13€) mentre que ací el mateix disc a les grans botigues en costa gairebé el doble (22€). Primer que baixen el preu dels articles de la cultura i després en parlem de regular la baixada d'aquests mateixos articles a través d'Internet, no us sembla? De moment, molta gent ja no fa servir els P2P, sino que baixa les coses directament de servidors d'allotjament, com rapidshare, megaupload, gigasize... és més ràpid i més segur.

SEGUIU LLEGINT...

En alguns foros d'Internet es parla de l'esclavitud que suposa por les models i les dones en general el fet que veure's gairebé obligades a portar uns talons altíssims amb el risc que això comporta, sobre tot per les xiques mentre desfilen. La pol·lèmica no es nova en absolut, però és hi ha estudis que parlen del que té de perjudicial aquesta gairebé obligació tàcita per a moltes dones de portar talons d'una mida desmesurada i les repercusions que això té sobre la columna, la cadera, els genolls i la seguretat en general. I fins i tot el cap... Per contra, hi ha informes que diuen el contrari, que els talons alts milloren la sexualitat de les dones. Vos pose un vídeo que il·lustra els enormes riscos que comporten els talons massa alts. I vosaltres, què en penseu de portar aquells talons tan bestials?

SEGUIU LLEGINT...

Avui és el gran dia pels amants del Firefox 3, possiblement el millor navegador d'Internet (juntament amb l'Opera) que es pot fer servir avui dia. (Afegit: s'ha batut el récord Guiness de descàrregues: 8 milions en 24 hores però s'ha detectat ja la primera vulnerabilitat...) La nova versió porta moltes millores que, pels qui fa temps que l'estem fent servir amb la versió beta, no ens sorprendran, però si que es quedaran parats per l'eficàcia i l'elegància que demostra "en batalla" els qui feren servir altres navegadors o la versió 2 del mateix Firefox. Com que això no és un bloc adient anàlisis en profunditat, simplement diré el que més bé em va a mi del Firefox 3: la rapidesa d'execució i càrrega de les pàgines, molt superior a altres navegadors, com ara el de Microsoft; la seguretat, amb un filtre molt acurat de pàgines perilloses; la innovació de posar només una paraula a la barra de navegació i que la reconega i et porte al lloc més visitat amb aquella paraula, sense www ni res de res; la gestió de la memòria, en consumeix molta menys que la versió 2, que la devorava amb golafreria; la millor capacitat de descarregar fitxers i la més detallada informació sobre la descàrrega; la possibilitat de canviar-li l'aparença per mil altres de diferents; la capacitat d'importar els favorits de qualsevol altre navegador que férem servir abans o la facilitat de gestionar les pàgines que visitem més freqüentment. I, per suposat, les extensions, que són la forma d'adaptar i personalitzar el Firefox a les necessitats particulars de cadascú. Això és el millor: es customitzar un cotxe i fer-lo exactament a la mida del teu gust i les teues necessitats. Ací vos deixe les dotze que jo faig servir més habitualment:
Adbloc Plus: bloqueja tota la publicitat tan molesta i que ralentitza la càrrega.
Groowe: una variant de la barra de Google, però amb un munt més de funcions.
Browser Sync: si tens un compte de correu Gmail, sincronitza el teu Firefox amb qualsevol altre que faces servir (tot, favorits, galetes, contrasenyes).
FireGestures: permet navegar amb gestos del ratolí, molt útil i ràpid.
Diccionari català: corrector per quan escrius correus, posts o quelsevol text.
Network Settings: permet canviar paràmetres de xarxa per accelerar la navegació
Downthemall: permet baixar tots els arxius d'una pàgina d'una vegada.
Video Downloader: permet descarregar al disc dur els vídeos que veus per Internet
Gmail Notifier: t'avisa quan t'arriba un correu al Gmail.
Download Statusbar: substitueix la finestra de descàrregues per una integrada
Greasemonkey: permet executar petits programets que et fan la vida més fàcil.
Gspace: permet fer servir un compte de Gmail com un disc dur online.

SEGUIU LLEGINT...

No és broma, tot i que ho sembla, i de mal gust. Sembla que la Unió Europea no veuria amb mals ulls que haguérem de pagar per poder rebre telefonades al mòbil. Així, com sona. Sabeu que quan estàs a l'estranger, si et telefonen al mòbil, la meitat de la trucada la paga qui la reb. En una entrevista que publica el Financial Times avui, la responsable de telecomunicacions de la Unió, Viviane Reding, diu que no li semblaria malament que totes les telefonades dels mòbils seguiren aquest esquema: paga el qui telefona i paga el que accepta la telefonada. Amb la de telefonades que rebem al dia, la nostra factura es multiplicaria per dos o per tres i, clar, les operadores de telèfons quedarien encantades. Diu la senyora Viviane que això formaria part d'aquesta nova forma de negoci a la Unió Europea. Jo crec que forma parta d'una nova forma descurar-nos les butxaques i afaitar-nos els gallets, no creieu? Ho veieu just?

SEGUIU LLEGINT...

Molts haureu llegit aquests dies una notícia que fa referència a que uns científics japonesos han fabricat un robot que és una "dona perfecta", segons ells mateixos pubiciten a la pàgina on es ven, Ai Robotics. Diferents mitjans s'han fet ressò d'una cosa tan golosa, donant-la per bona. Fins i tot s'il·lustra la informació amb un vídeo on els dos creadors i la pròpia robot (que "fa tot el que vols quan ho vols") expliquen el funcionament de la màquina. Un es queda estorat veient aquella preciositat, una autèntica bellesa natural i pensant que la pot comprar per quatre gallets. Però la notícia és més falsa que un euro britànic. Què més volgueren molts que fora veritat, però crec que encara no hem arribat al nivell de perfecció mecànica de "Blade Runner" o "I Robot". Definitivament no, però sembla que una certa misogínia social o un cert masclisme informatiu, una visió androcèntrica de l'actualitat fa que molta gent done per bona una informació que no deixa de ser un divertiment i, probablement, un nou vídeo viral. Ara bé, el vídeo és com per veure'l perquè està molt ben fet i, segons com, pot arribar a col·lar...

SEGUIU LLEGINT...

S'ha de tenir ull viu perquè La Caixa de Pensions està sofrint un atac de "phishing", és a dir, un intent de robatori de les claus per operar per Internet. Fins ara, Banesto, Openbak i CajaMadrid s'havien emportat la palma, però està en marxa ("on the wild", en diuen, descontrolat) un atac a La Caixa de Pensions per entrar als nostres comptes corrent i robar-nos els diners. L'atac es fa en forma de correu electrònic i ens arriba diguent que hem guanyat un sou de siscents euros (cap exageració, perquè siga versemblant). Ens dona un enllaç per entrar al La Caixa i validar el regal però en realitat ens fan entrar en una rèplica de la pàgina de La Caixa on, si posem les nostres claus, els les estem enviant als lladres, que no es torbaran en afaitar-nos els diners i ver servir el compte, per exemple, per blanquejar diners negres. Ja no és el primer aquest mes. Estigueu alerta i mireu l'adreça, notareu dues coses: primer, que no l'adreça no es segura (es veu http:// per comptes d'https://) i, sobre tot, es una successió de números (una IP) i no l'adreça habitual de la caixa, www.lacaixa.es. Si us ha arribat algun correu d'aquesta mena, feu-ho saber els comentaris. Salut i bon cap de setmana!!!

SEGUIU LLEGINT...

El judici de la SGAE contra el blogger Julio Alonso està vist per sentència. Supose que sabeu de què va, però bàsicament és que Alonso es va fer ressò d'una campanya de boombing contra la SGAE que els associava al concepte "ladrones". En escriure sobre això, indirectament hi contribuïa a la campanya i també els comentaris del post ho feien. La SGAE li va demanar que censurara l'entrada i els comentaris, però ell s'hi va negar. Ara afronta una indemnització de nou mil euros i tot el que penja. La justícia té una patata calenta a les mans i el que decidesca servirà de precedent. Si li dona la raó a la SGAE, crec que els comentaris al blocs deixaran de ser lliures i cada responsable d'una bitàcora els revisarà i censurarà abans que es publiquen perquè serà responsable judicial del que diguen. La llibertat d'expressió i de premsa en sortirà perjudicada. Ara bé, si li donen la raó a Julio Alonso, molta gent ho interpretarà com que s'obre la veda per insultar entitats com la SGAE amb impunitat dels administradors dels blocs. I això tampoc serà bo. Crec que ja anem sent majorets per assumir la responsabilitat que suposa tenir una eina com Internet a les nostres mans: molt de poder, molta responsabilitat. I, per què no dir-ho, l'assumpte em recorda una mica al de la Telma Ortiz, que volia coartar la llibertat dels periodistes a informar. Ja sé que no és el mateix, però potser al fons de tot hi roman la mateixa cosa, la dialèctica entre la llibertat d'expressió i de premsa i responsabilitat de fer-la servir amb trellat. Què en penseu vosaltres?

SEGUIU LLEGINT...

M'he quedat de pasta de moniato quan he vist el vídeo que vos pose a continuació. Sabíem que els mòbils tenien capacitat d'emetre ones que ja ens suposàvem que molt bones no eren. Era per això que no sabíem si posar-nos l'aparell a la butxaca de la camisa (a prop del cor) o a la butxaca dels pantalons (a prop de l'ouera). Ara bé, la capacitat i la potència per emetre ones electromagnètiques dels telèfons moderns acollona. No sé si és una enganyifa, un fake, (jo crec i vull pensar que ho és), perquè Internet en va ple i les imatges són reveladores. Si el vídeo és veritat, és com si portarem a sobre un microones engegat gairebé constantment. Hi ha que diu que és un trucatge, però un ja no sap què pensar. Ara no sé si telefonar en Marcel·lí per dir-li o bé tirar el mòbil el més lluny possible. Mireu-se'l, perquè la cosa va de bo i, siga bo o roí, la veritat és que fa pensar en els perills i els límits de la tecnologia moderna. Si algú sap del cert si és un vídeo viral (i té tota la pinta) que ho diga.

SEGUIU LLEGINT...

Internet és com el sistema digestiu dels remugants, res no es pot amagar per tota la vida, el passat sempre t'acaba tornant com un boomerang. Pilar Rahola va ser música abans que periodista i música abans que política. Molta gent no s'ho creu, però les proves estan a Youtube. Va tocar la guitarra quan era més jove amb el cantant Prince. I si no s'ho creieu, només heu de mirar el vídeo que vos pose a continuació (gràcies Anselm!)

SEGUIU LLEGINT...

Habitualment per sort, però de vegades, també per desgràcia, els qui estan sonats també tenen blocs i escriuen a Internet. Així ha passat amb el japonés que va matar set persones i en va deixar malferides unes quantes més. L'home de 25 anys, Tamohiro Kato, escrivia a una bitàcora i hores abans de la masacre va publicar "Vaig a matar gent a Akihabara (...) Vaig a estimbar el meu cotxe contra ells, el cotxe està esmicolat, faré servir el ganivet, adéu a tots". El més sagnant de las situació és que va estar dues setmanes escrivint posts sobre el que anava a fer i sembla que la policia no en fa ver gaire cas. El darrer post que va penjar just abans de matar set persones va ser: "Ha arribat el moment" i, de forma més macabra "no hi haurà retards per la pluja. Fa mal dir-ho, però la qüestió és si la policia no s'aplica massa en delictes més aviat comercials i relacionats amb l'economia i massa poc amb investigar possibles delictes que representen un perill real per a les persones. Què hi penseu?

SEGUIU LLEGINT...

Hi ha coses que fan esgarrifar en el món de la informàtica. Fa unes setmanes, el 7 de març passat, la central nuclear de Hatch, a Georgia, als EEUU, va sofrir una apagada durant gairebé dos dies. El motiu va ser una actualització de software que va provocar que el sistema informàtic que controla el reactor nuclear deixara de funcionar perquè els "pegats" que li havien aplicat no li agradaven al servidor. no s'ha dit quin sistema operatiu feia servir aquesta màquina. Veient això, un es pregunta: en quin grau de precarietat informàtica ens trobem encara, que resulta que una actualització fa anar malament tota una central nuclear. És que les xarxes no estan duplicades? És que han de fer es canvis en un lloc tan sensible de viu en viu, sense provar-los abans en una màquina virtual o en un simulador? I si, per comptes de deixar de funcionar, el pegat arriba a fer que la central rebentara o la fera produir energia fins petar? Diuen que la gran apagada de l'any 2003 de tota la costa est dels EEUU va tenir a veure amb un virus que va tombar el sistema operatiu de la xarxa que, crec recordar, era justament un windows 2000. Hem avançat molt, però no el suficient com per estar tranquils amb què la informàtica està lliure de perill amb qüestions tan sensibles com aquestes. Creieu que la informàtica és el suficientment segura en àmbits com el de l'energia nuclear?

SEGUIU LLEGINT...

Les coses estan que bullen. Ja sabeu que la gent de Promusicae i d'altres han denunciat el creador de programes P2P Pablo Soto per una quantitat milionaria. Una bogeria perque segons ha dit el propi Pablo ja que li van arribar a posar un detectiu que el seguia a tot arreu, li van fer telefonades i van a arribar a presentar-se al seu despatx fent veure que volien contractar publicitat, quan en realitat portaven un microfon ocult i una camera oculta per intentar treure-li alguna cosa que l'incriminara. Fins quin punt hem arribat que les gestores de drets d'autor es permeten el luxe de fer servir la llei d'una mes que dubtosa forma contra la gent que usa o crea P2P i, en canvi, no son gens respectuosos amb la llei quan intenten cercar proves del tan presumpte con innexistent delicte de compartir arxius per la xarxa? Que en penseu, vosaltres? (perdoneu pels accents pero estic lluny de casa a un ordinador amb un teclat sense accents...)

SEGUIU LLEGINT...

Les forces de seguretat no guanyen pera disgustos. Una vegada més, una pàgina que la policia havia tancat, amb la respectiva operació publicitària, ara va, arriba un jutge i diu que que el cas s'ha de tancar perquè posar enllaços a arxius P2P no és un delicte. La bona qüestió és que l'any passat, a instàncies de les societats d'autor es va xapar la pàgina, es va donar una roda de premsa i tots es van donar colpets a l'esquena. I, una vegada més, quan un el poder judicial fa ús de la llei diu "senyors, publicar enllaços a arxius que s'estan compartint no és delicte", ni tan sols ocasiona prejudici als denunciants, ni gairebé res de res. I penseu que operacions com aquestes n'hi ha hagut darrerament algunes, la qual cosa ens indica que potser aquest tràngol l'hauran de passar vàries vegades la gents de les societats d'autor i algun que altre càrrec policial. On anirem a parar?

SEGUIU LLEGINT...

Donar-se de baixa de l'ADSL en aquest país és un suplici, una veritable gimcana, tret que no ho demanes i alguna altra companyia ho faça per tu. Com la gent està tan farta de les companyies que donen servei d'ADSL a Espanya, perquè som dels països on el servei és més car i més lent, doncs la ràbia incita la creativitat. Pedro Toro ha dirigit un curt sobre l'infern que suposa donar-se de baixa del servei d'Internet en aquest país. No sé si fa riure perquè està molt ben fet o fa plorar perquè només reflexa la trista realitat.

SEGUIU LLEGINT...

I, llavors, com telefonarem? Sembla lògic preguntar-s'ho, quan portem un segle marcant números de telèfon per parlar amb la gent. Ara bé, Bill Gates està empenyat en que telefonem a través d'Internet, més concretament, està empenyat en plantar batalla a l'hegemonia de Google al terreny de la Xarxa i per això, un dels seus camps de batalla és la telefonia. Microsoft proposa integrar els serveis de telefonia convencional amb els de telefonia IP, és a dir, a través d'Internet. Si ho aconseguira, llavors tindria sentit el fet de no haver de recordar o memoritzar els números de telèfon, perquè els podríem contactar com ho fem ara amb el messenger, pel seu nom, o el seu sobrenom (clar que, vist els sobrenoms que es posen els adolescents, resulta complicat identificar qui s'amaga al darrere). És a dir, el projecte és que totes les comunicacions es facen a través del sevei Live, la qual cosa resultaria realment pràctica, si realment tinguérem Internet a tot arreu, si realment Internet tinguera uns preus assequibles i si els aparells tinguerem un preu los suficientment atractiu com per poder-los adquirir. Siga com siga, la telefonia IP, sembla que serà una clara opció de futur, si tot el territori s'"internifica".

SEGUIU LLEGINT...

A Internet i als EEUU no se'n parla d'altra cosa. Es tracta d'un vídeo on apareix, presumptament, un extraterrestre guaitant per la finestra. El vídeo ha estat presentat a una roda de premsa a Denver, però no es va facilitar per la seua difusió sinó només amb la intenció de demostrar la existència d'aquests seris alienígenes. El document va ser enregistrat a Nebraska, a casa d'un home anomenat Stan Romanek. Juren i perjuren que no es un muntatge o una enganyifa però n'hi ha qui ho dubta. Diuen que aquella nit de 2003 els extraterrestres van visitar la casa d Romanek i fins i tot va poder enregistrar-los en vídeo. La roda de premsa tenia com a finalitat recollir signatures i fons per crear una comissió d'estudi de la realitat extraterreste. La cosa és que s'ha generat un debat als EEUU perquè el vídeo s'ha filtrat i l'ha pogut publicar un diari, el Denver Post. Vos el pose a continuació i digueu vosaltres si penseu que és un muntatge o és de veritat.

SEGUIU LLEGINT...