Quan arriba aquesta època ens fem un fart de fer fotos amb la nova camareta que ens hem comprat i després, sovint no sabem que fer amb les imatges, més enllà de guardar-les a un carpeta difosa i amagada. Ens diuen tot sovint, 'no sé per què volem tanta càmera, si no veig mai cap foto'. I tenen raó. Bé, doncs això té remei amb un programa que a mi m'ha permès fer moltes virgueríes, el Pro Show Gold. Amb aquesta ferramenta pots fer els passes de fotos més espectaculars que hages vist: desenes de transicions, música, possibilitat d'enllaçar punts d'entrada i eixida de cada foto, millora de la qualitat de la foto... No s'acaben mai les coses que pots fer amb el Pro Show. A més, et permet generar, una vegada ja tens el projecte acabat, un cd, un dvd, un executable, un salvapantalles, un flash per la web o un svcd. Ara que ve temps de vacances i tindreu temps, no us ho deixeu perdre i feu-li una ullada perquè quedareu com uns reis i no haureu d'escoltar més allò de 'era millor quan les portàvem a revelar, com a mínim en veiem alguna...". El podeu descarregar en versió portable (que no s'instal·la, simplement s'executa) des d'aquest enllaç (cliqueu sobre Free User, espereu a que acabe el compte endarrere i cliqueu directament al botó on posa Download. Si vos agrada, comenteu-ho.

SEGUIU LLEGINT...

Després d'un temps de dubtes i canvis, finalment, la Campus party s'ha convertit en el rovell de l'ou d'Internet i algunes noves tecnologies. L'afluència és any rere any més massiva. Cada vegada, més empreses entenen que la Campus és l'escenari ideal per presentar els seus productes o les seues innovacions. La direcció (malgrat les crítiques, ha fet una bona feina). Fins i tot, el Ministeri de Defensa ha triat la Campus per presentar les seues darreres tècniques de simulació. La velocitat de descàrrega puja cada any i enguany ja serà de vertigen. El programa de la festa també s'ha anat ampliant i inclou robòtica, software lliure i fins i tot un apartat de GoogleHack. Tot el que puga anar, hi ha d'anar. L'ou d'Internet conté una part daurada al seu interior, un rovell anomenat Campus Party. Ara bé, no ens enganyem, tampoc, la gent va allà a arramblar amb tot el que puga, a descarregar a sac i, a més a més, a anar a conferències i actes... Pots consultar les fotos de la Campus ací i vore algun vídeo que vos pose a continuació:

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que els editors de diaris als EEUU estan valorant seriosament la possibilitat que els mòbils de nova generació substituïsquen una part dels diaris en paper. Segons es calcula allà, ja hi ha més de 40 milions de mòbils que tenen capacitat de llegir el diari amb una certa comoditat. I a la cosa no li falta sentit, perquè la nostra vida actual fa que ens passem molt de temps a cues de cotxe, a trens (especialment a Catalunya, sovint parats) o sales d'espera. Això fa que tinguem molt de temps per llegir i, especialment, el diari, si el tenim a la mà. Comencen a haver serveis de resum de premsa que et serveixen de bon matí una sel·lecció del que més ens interessa de la premsa i, fins i tot, l'edició sencera del diari que habitualment llegim. Telèfons com l'Iphone o el Nokia N95/96 fan que llegir el diari en aquells pantallots comence a no ser una cosa molesta. I amb les tarifes planes de dades (en quan baixen una miqueta el preu) és senzill que cada matí quan ens alcem del llit tinguem ja descarreat al nostre telèfon tota la informació de premsa que ens interessa, per llegir-la al tren, al cotxe quan estem parats... I, desenganyem-se, un ordinador, per petit que siga, no el portes a tot arreu perquè no et cap a la butxaca, però un mòbil sí. Estem, per tant, davant d'un canvi de costums en la lectura del diari, possiblement. O siga, que la típica escena del xaval que passa en bici i llença el diari al portal de la casa americana podria tenir els dies comptats, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

(ACTUALITZAT: Randy Pausch ha mort avui a sa casa de Virgínia, segons ha informat la Universitat de Carnegie Mellon. Per sort o per desgràcia, s'ha materialitzat al peu de la lletra tot el que ell mateix va predir. Un exemple de dignitat, al meu entendre. N'hauríem de prendre nota, no creieu?)


El vídeo d'una conferència a la Unviersitat de Carnegie Mellon d'un professor de ciència informàtica s'ha convertit en un dels mes vistos a Internet. El motiu és que a Randy Pausch li diagnosticaren càncer de pàncreas terminal i va decidir convocar una xerrada on va parlar dels somnis de la infantesa, l'ambició i el triomf a la vida. La conferència la va titular "La darrerra lectura" i li la va dedicar als seus tres fills. Aquest cant a la vida va ja pels deu milions de visites i creix de forma exponencial, s'ha traduït a set idiomes, ha estat al Show d'Oprah Winfrey i ha estat publicada com a llibre. La gent s'emociona quan la veu, no se sap si pel morbo de saber que té càncer terminal, per la tendresa que inspira un informàtic com ell parlant de la tendresa del moll de l'os de la vida o per la campanada que suposa la denúncia del Randy Pausch sobre la poca investigació sobre el seu tipus de càncer. Jo vos pose el famós vídeo i també la versió reduïda i subtitulada que va fer al programa de l'Oprah i vosaltres opineu sobre el motiu del seu gran èxit.

SEGUIU LLEGINT...

Google s'ha convertit en un enorme Neptú que devora tot el que se li posa per davant. Primer va fagocitar els cercadors, després, el correus online, més tard les hemeroteques i ara va a per la Wikipèdia. S'ha desfermat una guerra enciclopèdica on Google pretén menjar-se o, si no pot perquè el mos és massa gros, apartar del camí a la referència del coneixement a Internet. Ha presentat un projecte anomenat Knol que serà una gran compendi de saber concentrat a un lloc de la Xarxa. Com la Wikipèdia, però amb la signatura de Google i amb certes millores de control dels continguts. De primer, no tot el món podrà modificar una entrada, sinó qui el creador decidisca, la qual cosa garanteix un primer filtre de contingut que pot millorar la fiabilitat de la font. Després, oferirà incentius econòmics a través dels seus anuncis, Google AdWords. Tot i que el projecte es va anunciar a finals de l'any passat, va passar una mica desapercebut i ara sembla que va de bó. Ací vos pose la pàgina de mostra que s'ha difós sobre com serà Knol (nom curt en anglès de la paraula coneixement)

SEGUIU LLEGINT...

Com seria la vida segons el punt de vista de Google? Més concretament, de Google Images. Un artista audiovisual, Nuru Rimington, ha provat a posar 'Life' al cecador d'imatges de Google i ha decidit fer un vídeo amb totes les instantànies que li han anat eixint, amb una banda sonora realment bonica en quan a la música, tot i que trista en quan a la lletra. El resultat, però, és curiós: l'ha anomenat, 'La vida segons Google' i paga la pena perdre un parell de minuts per visionar-lo. No deixa indiferent. Ahí va:

SEGUIU LLEGINT...

Sembla una cosa molt allunyada, el Photoshop i Einstein. Doncs no, mireu quin prodigi, com algú pot, amb una mica de didicació, bastant talent i el fantàstic programa de retoc digital fotogràfic Photoshop convertir un espai en blanc en un retrat del fenomenal cientìfic Albert Einstein...

SEGUIU LLEGINT...

Ja fa quatre anys que va aparèixer i cinc que jo el faig servir. Gmail és, amb combinació amb la resta de ferramentes digitals de Google (Documents, calendari, lector de notícies, iGoogle) el millor correu web que es pot trobar ara mateix. Per moltes raons però, entre d'altres, ací va un decàleg d'elles:

1-Adéu a l'spam: el servei antispam és un dels més efectius del mercat i garanteix l'eliminació automàtica en uns quants dies.
2- Espai a boquera: no has d'esborrar cap missatge per falta d'espai perquè ja van pels 7GB i segueix augmentant. Pots guardar fins i tot la bici de muntanya, al Gmail
3- Xat: gran alternativa al MSN perquè permet tenir el correu i els colegues oberts al mateix temps, sense un programa afegit. No hi ets al MSN i sí al Google Talk.
4- Cerca missatges instantània: fou un dels primers en incorporar-la. Poses la paraula i ja tens els resultats, com a l'Ubuntu o al Leopard.
5- Classificacio intel·ligent dels missatges: per comptes de crear un nou missatge cada vegada que reenviem o ens contesten, Gmail els agrupa en converses. Així, organitzats 'temàticament' és molt més útil i senzill trobar-los.
6- Mòbil: Gmail pot ser consultat des del telèfon mòbil i com la interface és tan lleugera i senzilla no et costa gens mirar el correu des del mòbil
7- Velocitat: és molt ràpid de carregar i se li poden afegir scripts amb l'extensió Greasemonkey per millorar l'aspecte i la funcionalitat a l'hora de llegir i organitzar
8- Publicitat: això no seria un 'per amunt' sinó un 'per avall'. Ara bé, si uses Firefox i li endolles l'extensió AdBlockPlus, adéu publicitat!.
9- Etiquetes: facilita l'organització i la cerca dels missatges. Fins i tot, una conversa del xat guardada permet usar diverses etiquetes, una cosa que no obliga l'usuari a arxivar un missatge a determinada carpeta.
10- I, tot això, de bades, de franc.

SEGUIU LLEGINT...

Doncs no, no és el títol d'una pel·lícula de sèrie B, és una notícia tecnològica relacionada amb Internet. A que sembla estrany? Doncs resulta que les legions d'ordinadors infectats amb programes que els converteixen en esclaus dels infectadors (també anomenats 'pastors') estan emigrant des d'Alemanya i Itàlia (fins ara les 'pàtries' dels zombies) cap a països de l'est i Turquia. Un informe recent de la companyia de seguretat G Data Outbreak Shieldha constatat el fenòmen. Ara mateix, després del moviment cap a l'orient dels zombies, el top five de països amb PC's zombies queda així: 1. Turquía: 12 %; 2. Brasil: 8,5 %; 3. Rusia: 7 %; 4. Italia: 6,7 %; India: 5,9 %. Com sabeu, un ordinador zombie és una màquina que està infectada amb un virus que no es mostra i que es desperta quan el qui l'ha infectat el crida i, llavors, es posa al servei del pastor. L'ús que el pastor li sol donar al ramat d'ordinadors sonats és enviar massivament correu escombraria o bé atacar servidors de grans empreses per tombar-los demanant a canvi diners. Entre altres usos. Quan acaba la tasca ordenada, l'ordinador zombi torna a la normalitat, sense que semble que ha passat res ni el propietari se n'haha assabentat de res. Ja sabeu, si no voleu tenir un zombi a casa, actualitzacions constants del sistema operatiu, de l'antivirus i del tallafocs.

SEGUIU LLEGINT...

A cada persona se l'ha de jutjar pels seus actes i, tot i que el ministre Sebastián porta poc en el càrrec, sembla que té ganes de fer les coses bé. De primer, va anunciar un paquet de mesures per controlar que les operadores que subministren el servei de l'ADSL gantiren com a mínim el 80% de la velocitat que oferten i venen. I no són només paraules, perquè si el reglament s'aprova finalment, les operadores hauran d'anar a casa de l'usuari a veure quina velocitat real li poden ofertar (i cobrar, en conseqüència). Ara, a més, ha posat fre a les ànsies censores d'una part de la indústria dels drets d'autor que volien ja començar a talla connexions, negar el servei i inundar els nostres ordinadors de spyware per si de cas se'ns acudia baixar-nos una cançó o una pel·lícula. Ha dit que no es pot anar contra el que ha revivificat Internet en els darrers temps. Indústria, una vegada més, s'enfronta a Cultura i els seus amics. Com a mínim, no ara, a curt termini. A mitjà, ja veurem perquè corren mals temps per l'intercanvi d'arxius. Bé pel ministre, bé per posar les coses al seu lloc. Si més no, bé de moment. Per cert, totalment offtopic, Telefònica (com ja vam comentar) començarà el 28 de juliol a duplicar la velocitat de 2 a 6 megues i a ofertar els 30 megues de baixada. Per a què volem una aixeta tan grossa, si no és per baixar-nos coses molt grosses?

SEGUIU LLEGINT...

Són una ruïna per a molta gent que no sap el que li penja als politons quan te'ls descarregues al mòbil. Alguns ja ho sabieu, però les companyies s'encarreguen d'amagar-ho el més possible per a enganxar-te els dits: en la majoria de casos, si et baixes un politó d'Internet, acceptes (tàcitament, que no implícita) un contracte on diu que poden enviar-te missatges publicitaris que, no només són correu escombraria, sinó que, a més, pagues tu cada vegada que t'entra un missatget d'aquest. Ara, la una inspecció de la Comissió Europea ha posat de relleu que vuit de cada deu adreces d'internet de descàrrega de tons i salvapantalles per al telèfon mòbil presenten irregularitats greus. També et poden subscriure, sense voler-ho ni deixar-ho de voler, a butlletins de notícies, llistes de correu o qui sap quines martingales que no són més que escurabutxaques il·legals, com ha constatat la Comissió amb l'anomenada Operació Escombrada. Donar-se de baixa és tan difícil com esborrar-te de l'ADSL i pot arribar a costar-te centenars d'euros. Així que, com diria Laporta, "al loro" que ens volen prendre la cartera. I, és clar, la reflexió és, perquè són socis preferents d'aquest negoci tan brut (gairebé tan brut com el de les teles amb els CallTV's) les operadores telefòniques i no diuen ni mu? No se'ls hauria d'exigir també a elles responsabilitat per aquests fraus flagrants? Millor agafeu els vostres propis MP3 i passeu-se's al mòbil. Us serà més barat i us estalviarà maldecaps.

SEGUIU LLEGINT...

Ara que arriba l'estiu, segur que molts de vosaltres voldreu posar una mica a to els vostres ordinadors, aprimar-los, treure el que els sobra, donar-li una aparença xula. En fi, trastejar una miqueta. Si és així, vos posaré una llista de programes de llicència lliure que vos poden se molt útils per millorar els vostres malmesos sistemes informàtics. Els més experts que solen llegir el bloc poden aportar als comentaris tots els que consideren complementaris o millorables de la llista:

• Canviar l'antivirus que venia amb l'ordinador per un de gratuït: Avast o AVG.
• Per analitzar l'ús del disc i esborrar els fitxer brossa: CCleaner o TreeSize
  
• Per millorar el rendiment i corregir alguns problemes: Tuneup Utilities o
  
• Per Navegar sense estar lligat als problemes de l'Internet Explorer: Firefox o Opera.
• Per retocar les vostres foto sense perdre la vida a l'intent: Picasa o Corel Snapfire.
• Per cremar cd's i dvd's sense haver de saber massa del tema: Deepburner, BurnXP o Ashampoo.
  
• Per editar mp3 o altres formats de so: Mp3direcCut o Power SoundEditor.
• Per tenir un teletip a l'ordinador que t'avisa de les notícies en temps real: Mini 20minutos
• Alternativa lleugera als MSN Messenger que incorpora el xat de Google, Yayoo...: Pidgin
• Escoltar música sense consumir recursos, el més senzill possible: 1by1
• Descarrega a l'ordinador gairebé qualsevol vídeo que veges a Internet: VideoTodo
• Amagar carpetes que no et convé que ningú veja: Lockdir.
• El programa per veure la tele a través de l'ordinador:OnlineTV i Zattoo
• Buscar i escoltar música de franc: Mp3Realm i Songbeat.
N'HI HA MOLTES MÉS, SEGUIUU LLEGINT...
• Tallafocs per evitar que t'entren per la finestra al PC: Kerio o Outpost.
• Per descarregar material d'Internet a través del Torrent: Azureus o Utorrent.
• Per apagar el PC a l'hora que et done la gana: RS Somnífero.
• Convertir els vídeos de Youtube a MP3 per treure¡n el so: Flv.to.
• Passar un DVD (comprat legalment!) a Divx: DVD Ripper.
• Instal·lar la fantàstica barra del Leopard en Windows: RocketDock.
• I ENCARA N'ANIREM AFEGINT MÉS...
  

SEGUIU LLEGINT...

Ahir, al Versió Rac 1, van estar telefonant alguns oients demanant coses concretes que, degut a la naturalesa de la ràdio, és difícil, concretar en directe. Vos pose ací algunes de les adreces de les quals vam parlar ahir en directe a la secció d'Internet i noves tecnologies:

• Per veure la tele, els canals convencionals, a l'ordinador: Zattoo
• Per trobar música d'altres èpoques, llistes d'èxits...: Pop Culture
• Per trobar de qui és una cançó, simplement posa el tros de la lletra que et sàpigues entre cometes (") al Google.
• Per veure la TDT a l'ordinador (si tens el maquinari adeqüat): My Theatre i Pinnacle PCTV.
• L'augment de velocitat a 50 MB de Telefònica: llegir ací.

I ja sabeu, per qualsevol dubte, deixeu-ho dit als comentaris. Salut i bon estiu!

SEGUIU LLEGINT...

Com, tot el web del Financial Times? Però, és possible fer això? Doncs sí, en el mon virtual, on les coses no són el que semblen, on no sembla que hi haja res físic, es pot robar tot un web (així, el masculí, és a dir, el lloc web sencer, una una pàgina web). La cosa és que una lladres van entrar per una finestra (així, home, al vell estil) de l'empresa que donava el hosting (és a dir, que tenia els ordinadors físics on estaven les pàgines del Financial Times) i, sense més protocols, van desendollar els cables dels servidors i es van emportar les màquines, es van emportar els servidors. Ni hacking, ni defacing, ni spyware, ni troians: per què s'ha d'anar amb xorrades? Com que els lladres no coneixien tota aquesta terminologia i tota aquesta mandanga van dir "saps què? ens ho enduguem tot i avall". I així va ser com el Financial Times és va quedar sense pàgina web. Van haver de recuperar les còpies de seguretat que estaven als EEUU, refer-ho tot... Un pollastre, vaja. O siga, que per molta seguretat que hi tingues a l'ordinador, els lladregots tradicionals no es veuen afectats, simplement entren per la finestra i s'ho emporten tot. La pregunta és: va ser un robatori casual, per vendre a pes els servidors del diari o hi havia alguna cosa més, o algú volia mirar-se amb calma tota la informació que hi contenien?

SEGUIU LLEGINT...

Quina feina més difícil, la de ser àrbitre de futbol. En Jaume, d'Amicsrac1, m'ha enviat aquest vídeo d'un  pobre àrbitre rus que, a punt de començar el partit es troba una mica indisposat. Podria ser per indisposició de vodka o bé per indisposició d'esquena, perquè l'home va ben tort. En fi, no sé que us sembla que té, però fa gràcia veure'l d'aquesta manera, tot i que ell no ho degué passar massa bé...

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que s'acabe el món tecnològic i digital amb l'eixida al mercat de l'Iphone. Ningú no negarà que és un artilugi fascinant, però acabes tenint la sensació que el màrqueting ha fet més que les pròpies prestacions del telèfon. Ara tothom va com boig per aconseguir-ne un i no sé si quan n'hi haja un milió voltant pel mercat espanyol deixarà de ser un objecte exclusiu, de culte, gairebé un gadget per membres inciàtics de la tribu de frikis tecnològics, como ho era quan no es podia vendre i la gent l'encarregava petat per Internet. Ara bé, si fas números, empresarialment té un risc vendre l'Iphone: costa de fabricar al voltant dels 115€; es ven lliure al voltant dels 600€; imaginem que Apple ven un milió d'aparells a Telefònica a 350€, preu de proveïdor i que la mitjana que pagaran els clients finals per aparell ronde els 110€ (sent generós): això significa que Telefònica financia al voltant dels 200€ per terminal, que, és clar, acabarà recuperant en dos anys amb créixens, però que, de moment, li costarà 200 milions d'euros de la butxaca l'operació. Cent milions si en ven la meitat. No us sembla un risc empresarial? He posat una enquesta a la columna de la dreta per saber si n'hi ha per tant amb l'Iphone. Feu un clic i ho comentem la setmana que ve a la ràdio.

SEGUIU LLEGINT...

La primera dama francesa reivindica el seu doble paper de dona de Sarkozy i cantant d'èxit. Ara acaba de traure un nou disc, "Comme si de rien n'etait", un treball que no sembla tan bo com els dos anterior, però que ben segur que tindrà molt d'èxit. La cosa xocant de tot això és que l'ha penjat a Internet, a la seua pàgina carlabruni.com, per a que qualsevol el puga escoltar previ registre VIP (i enregistrar, per tant, per tenir-lo a disc dur). Això no és novetat, clar, des que ho va fer Rubén Blades, han estat molts grups el qui ho han fet. El que resulta més sorprenent és que ho haja fet ella, que va ser la instigadora del "pla Sarkozy" per tallar-li la connexió a qui es baixe música d'Internet i que s'ha posat de moda a Europa. Puja el seu disc a Internet perquè com és la dona del presi tampoc no li importa massa si ven molt o poc? O ho fa perquè sap que, en realitat, això tampoc perjudica tant les vendes del disc? O, ja sent més malpensat, a vore si serà una trampa i els qui es graven el seu disc mentre l'escolten veuran com els tallen Internet...?

SEGUIU LLEGINT...

Hi ha notícies que no saps per on agafar-les- De fet, no te les vols creure, encara que vinguen de les fonts més fiables. Te'n fas creus perquè penses que no és possible que hi hagen tants al·lelats al món. Cada setmana, als aeroports dels EEUU, la gent perd dotze mil ordinadors portàtils. Ho diu un informe de l'Institut Ponemon i el fabricant Dell. Però és que això no és tot: és que, a més, els molt ninots en deixen perdre 7 de cada 10. És a dir, que el 70% ni tan sols son reclamats! Però, espereu, espereu: la majoria d'aquest 70% contenen informació confidencial i ningú torna a per ells. I, per si fora poc, ja per fer-nos una ràbia que traiem foc pels queixals, sabeu què fan amb els que no són reclamats? Els destrueixen! Per comptes de subhastar-los, portar-los a una web on pugues reclamar-los... jo què sé, alguna cosa profitosa, doncs no, els destrueixen, se'ls carreguen, els passen un bulldozer per sobre... Jo, de veritat, cada vegada pense que eixos americans estan pitjor del cap. O això, o sóc jo, que se m'ha amoixamat el cervell...

SEGUIU LLEGINT...

Fa por assabentar-nos, de sobte, que tot el sistema mundial d'Internet ha pogut estar compromès durant sis mesos. Avui s'ha fet públic. Els sistemes operatius dels servidors DNS (Windows, Cisco, BIND, Yahoo...) tenien una errada de seguretat que feia els feia vulnerables a la manipulació dels delinqüents. Els DNS són els encarregats de, quan nosaltres teclegem, per exemple, www.google.com, traduir aquest nom en una adreça que els ordinadors puguen entendre i així enviar-nos a la màquina que té la pàgina de Google. És a dir, la base de la navegació a Internet. Sembla ser que el principal perill era el phishing, és a dir, que pensares que estaves al teu banc o al teu mail i estigueres en una pàgina trampa sense adonar-te'n i estigueres entregant les teues credencials (nom d'usuari, contrasenya...) als dolents. Sis mesos han estat treballant conjuntament vint enginyers de les companyies més grans, moltes d'elles ferotges enemigues. Imagineu el greu que ha estat. I encara no acaba d'estar arreglat del tot, tot i que gairebé. Ara, sabent això, prenen una nova dimensió notícies com la que es va produir fa un parell de dies quan la policia va desmantellar un servidor que suplantava la identitat de les cites prèvies per renovar el DNI. Hi ha relació entre totes dues coses? Qui ens garanteix que només els enginyers sabien aquesta falla de seguretat? Com podem estar segurs que alguna de les vegades que hem teclejat la nostra identitat i el nostre mot de pas no li estàvem donant a algun delinqüent?

SEGUIU LLEGINT...

De vegades necessitem connectar-nos a llocs on no volem deixar empremtes. Altres vegades, el que necessitem és no deixar rastre dels llocs pels quals hem navegat perquè estem a la feina o per mil coses. Hi ha una navegador, basat en el Firefox, anomenat Xerobank, que bàsicament és una modificació del Mozilla amb totes les opcions de seguretat implementades i que navega a través d'un túnel segur, la xarxa de servidors TOR (The Onion Router). A més, esborra tota traça de navegació en tancar la sessió, i fa que fora com si mai hagueres estat navegant. En segons quines circumstàncies, pot ser molt útil. És una mica més lent que el Firefox normal, però és degut als mecanismes que fa servir per navegar de forma anònima. El podeu descarregar d'ací i comentar després què us ha semblat.

SEGUIU LLEGINT...

No faig tremendisme. Aquesta tarda es voten al Parlament Europeu un paquet d'esmenes que podrien marcar el principi de la fi de la Internet com la coneguem avui al nostre país. Es debatran mesures per limitar la velocitat de l'adsl a qui es baixe material "inapropiat" o "il·legal". A més, també es proposen mesures coactives i actuacions privant de l'accés a Internet dels qui creguen que no fan res malament i seguesquen en aquesta línia. A més, en el comitè de justícia ja es van aprovar diverses iniciatives que donaria als governs la possibilitat d'instal·lar al teu PC software espia (semblant a aquell que fa servir la màfia de la xarxa per robar-te les contrasenyes del banc o omplir-te de correu escombraria) que puga detectar si t'has baixat una cançó o una pel·lícula. Ara mateix, segons la nostra LSSI, seria il·legal que qualsevol, particular o administració, fera això al teu ordinador, però a Europa bufen vents diferents (França, Gran Bretanya, Alemanya, Suècia, Finlàndia...) i els diputats conservadors del Parlament s'han coordinat per fer que Internet siga potser l'únic àmbit que encara no està totalment controlat per les administracions. Hi ha una campanya a Internet per enviar correus als eurodiputats durant el dia d'avui i protestant per la iniciativa.(REVISAT: Finalment, les iniciatives van passar el tràmit del comitè i ara hauran de ser debatudes al plenari del Parlament al Setembre. Esperem que ho paren a la Comisió de Llibertats Civils) Ací teniu tota la informació i a continuació vos pose amb més detall el que es votarà avui:- Esmena H1: permetria als governs establir restriccions per evitar el "contingut il·lícit" en Internet. La principal, actuar sobre la "qualitat del servei", o dit d'una altra manera, reduir la velocitat del P2P, burlant la neutralitat de la xarxa.- Esmena H2: pretén establir mecanismes de cooperació entre els proveïdors d'Internet i els productors de contingut. O en altres paraules, obrir la porta perquè les societats d'autors estableixin als proveïdors d'Internet quin contingut és lícit i cual il·lícit.- Esmena H3: inspirada en la "Guillotina Digital" de Sarkozy, obligaria els proveïdors de servei a controlar i advertir per email als usuaris quan es descarreguin contingut il·lícit.A més, en un altre Comitè, el de Justícia i Llibertats Civils (LIBI), ja s'han aprovat unes altres dues esmenes, a proposta del també conservador britànic .Syed Kamall, que permet la instal·lació i execució forçosa de programari en els PCs per detectar infraccions de propietat intel·lectual.

SEGUIU LLEGINT...

Alguns científics estan realment preocupats per algun pedrot que volta per l'espai perquè sembla que hi ha possibilitats que acabe impactant sobre la Terra. Remotes, sí, és vertitat, però n'hi ha. Així que hi ha qui, prenent com a més proper del que realment hi és aquest perill, s'ha dedicat a fer recreacions de com seria l'impacte d'un meteorit sobre la terra i, realment, acollona una mica. Ningú no ho pot saber del cert, perquè si passa, de segur que no quedarà ningú per contar-ho, però, si no teniu res millor que fer, no està mal fer-li un cop d'ull a aquest vídeo.

SEGUIU LLEGINT...

Els periodistes posen la voluntat i la tecnologia i Internet posen els mitjans. La cosa que és que un paparazzi molt famós als EEUU, Darryn Lyons, propietari de l'agència de fotografies Big Pictures, ha engegat una campanya per comprar fotos de mòbil la gent que puga espiar els famosos. Ja hi ha alguna iniciativa en aquest sentit i fins i tot, ací, una revista del cor i un programa de tele oferien recompenses per material similar. La diferència és que ara es pot fer amb la facilitat d'enviar-la a la pàgina d'en Darryn i el preu.Qualsevol ciutadà podria ingressar una quantitat propera a 10.000 euros per una fotografia d'una celebritat "amb qualitat i enfocada". Big Pictures ha aconseguit vendre les fotos de l'actriu Cameron Díaz practicant 'surf' per 20.000 euros. Dues preguntes: acabarem tots com el paparazzi esquizofrènic de "Dirt"? i Si tinguéreu l'oportunitat, vendríeu una foto compromesa d'un famós per pasta?

SEGUIU LLEGINT...

Ara que la calor fa estralls, venen de gust molts vegades veure imatges refrescants, perquè, tot i que siga mentida, sembla que et refresquen. Hi ha un vídeo sobre el Surf que, fins i tot a mi, que mai no l'he practicat ni crec que mai el practique, m'ha sorpès. Mai no havia vist el surf des d'aquesta perspectiva. Les imatges són d'un surfista anomenat Brian Conley, estan filmades al Pacífic Sur i formen part d'un projecte que s'anomenarà "My eyes won't dry 3". Mireu-se'l, a veure si us agrada tant com a mi

SEGUIU LLEGINT...

Sembla mentida que un sistema operatiu complet, cuit i rematat tinga tantes falles de seguretat com el Windows Vista. I mira que és bonic quan funciona. Ara, un grup de seguretat ha publicat una forma de fer-se amb el control total de la màquina quan la tens a mà. Es tracta d'arrancar l'ordinador amb qualsevol distribució live de linux i fer el que detalla el vídeo que vos pose a continuació. És tan fàcil i tan ràpid que espanta i provoca moltes reflexions sobre els diners que la gent està pagant per comprar-lo. Mireu aquest vídeo i digueu què vos sembla

SEGUIU LLEGINT...