Acabem de passar la fantàstica bogeria dels Jocs Olímpics, de les vuit medalles de Phelps, de la impressionant demostració de qualitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, però també de la censura i el control d'Internet, de les manifestacions avortades per la llibertat del Tibet i tantes coses més. Això fa reflexionar sobre com seran els esports en el futur. Si no la coneixeu, hi ha una fantàstica pàgina de fotomuntatges i retocs digitals de fotos, Worth1000, que es dedica a plantejar als lectors que reinventen la realitat en forma de fotos en base a conceptes que ells proposen. I el resultat és espectacular, en moltes ocasions. Vos faig una sel·lecció de les fotos sobre com seran els esports del futur, però no deixeu de visitar la pàgina perquè coses impressionants

SEGUIU LLEGINT...

La Web 2.0 avança amb pas ferm a la societat. La gent parla de Youtube, de Fickr, de Facebook però la majoria d'elles són, de moment, fonamentalment una cosa d'entreteniment. Ara bé, l'aplicació de la filosofia 2.0 sobre àrees socials de més 'profit' pot millorar la vida de moltes persones, com ara la sanitària. Si alguna cosa tenim les persones en comú és la por al dolor, el pànic a la malaltia i per això no podem evitar preguntar amb curiositat els altres per les seues solucions per mals que nosaltres tenim o podem tenir. Això, aplicant-hi les noves tecnologies i Internet és Vi.vu, una xarxa social on els malalts i els professionals de la medicina intercanvien experiències, conten els seus casos, el que els ha anat bé o no i els mateixos metges donen la seua opinió. Pot ser la solució per moltes persones o bé el paradís morbós dels hipocondríacs, això ja depèn de la naturalesa humana de cadascú però ben usat, sembla un gran pas endavant, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Sí, encara que de vegades resulta difícil de creure, hi ha vida més enllà de Youtube. A la xarxa hi ha centenars de llocs de vídeos o àudios més antics, més moderns, més específics o més usables que Yotube. No més grans ni més ràpids, això sí. Sembla que la tendència ara a Internet és la interconnexió, la 'meta', és a dir, tot el que agrupa diferents fonts, orígens o disciplines (mireu, si no, l'extensió de què tothom parla i no para Ubiquity). Una de les eines que més profit li traureu si soleu remenar i buscar vídeos es una d'aquestes pàgines 'meta', Metatube, que busquen en més d'un centenar de fonts diferents i dona uns resultats realment aclaparadors. Diuen que el que no està a Youtube no existeix (sí, el mateix que es deia de la tele fa un temps) però jo pense que no es exacte i que hi ha vida més enllà de Youtube. I si ho voleu comprovar, feu-li una miradeta a Metatube, hi trobareu de tot.

SEGUIU LLEGINT...

Encara que ho hem dit moltes vegades i que a Europa bufen vents de perill, la gent no té clar si baixar-se coses de l'Emule és delicte o no. No ho és al nostre país, sempre que no hi haja lucre, sempre que el que et baixes no ho comercialitzes. Ho diu la llei, però com que la gent no se sol llegir les lleis, hi ha un vídeo de Jorge Martín, cap de seguritat lògica a la brigada d'investgicació tecnològica de la policia nacional que ho diu clar i ras durant un encontre de webmasters al que hi participà fa un any. Coneixíem el contingut, però ara també ho podem veure. Mireu el vídeo on ho diu, concretament del minut 2.54 fins al 3.15. Es pot dir cridant més, però no més claret. Vos pose la gravació, ja que el vídeo no permeten reproduïr-lo fora de Youtube

SEGUIU LLEGINT...

Segons el darrer informe de seguretat de l'empresa Sophos, les principals amenaces e virus i programes perillosos, tipus troians i espia, provenen de la navegació per Internet. Es calcula que hi ha onze milions de programes que pretenen infectar el nostre ordinador i en naix una cada 4 segons. Ara mateix, la majoria de les amenaces provenen de pàgines que visitem i que són, pretesament segures. Moltes d'elles pertanyen a grans empreses que, sense saber-ho, ens estan infectant l'ordinador en visitar-les. Per perevenir les infeccions i convertir-nos en ordinadors zombies hi ha una petita aplicació que comprova cada pàgina abans de visitar-la i cada arxius abans de baixar-no-se'l. (Via Osona Web 2.0) Es diu Doctor Web Antivirus Link Checker i es presenta com una extensió del Firefox, però també té versions per l'Internet Explorer i l'Opera. És la versió 'en directe' de l'antivirus Dr. Web Online, que també us permet comprovar si teniu la màquina infectada. Au, a navegar sense riscos...

SEGUIU LLEGINT...

Els darrers dies, els qui feu servir l'Internet Explorer per navegar haureu notat que no se us carregava la pàgina principal del bloc. Bé, es tractava d'una incompatibilitat realment petita, però que feia que l'Explorer es 'negués' a llegir i servir la pàgina. Simplement, no li agradava el codi que llegia i decidia no mostrar-la, havent-la carregat gairebé tota. Ja està solucionat i demane disculpes pel problema. Els qui feu servir qualsevol altre navegador no ho haureu notat, però, per bé o per mal, encara son cinc de cada deu els qui visiten aquest bloc amb l'Internet Explorer de Microsoft. Una altra vegada, disculpes per les molèsties!! Aprofitant l'ocasió, també vos informe que ja es pot entrar també al bloc des de l'adreça http://versiorac1.tk. Salut!

SEGUIU LLEGINT...

Diuen que un dels secrets de Google és que tracta molt bé els seus treballadors i també els que els fa pencar en un entorn molt agradable, molt adequat als temps moderns i les necessitats de la gent que fa possible el 'miracle Google'.Vos pose unes quantes fotos per que jutgeu vosaltres mateixos

SEGUIU LLEGINT...

De vegades, buscant bé es troben pots trobar autèntiques joies a Internet. És el cas de Songbeat, un programa freeware (de llicència lliure, és a dir, que no es paga) que permet buscar tota la música que hi ha a la xarxa, reproduir-la i, si t'agrada, descarregar-te-la a l'ordinador. La idea és tan senzilla però tan útil que fa feredat. No sé quan durarà, perquè en quan les societats de drets d'autor li posen l'ull a sobre, xaparan el programa. Ara bé, de moment, la cosa funciona i et permet trobar veritables joies de música que ja no són a les botigues, rareses i, també, cançons que sempre t'han agradat però que no volies comprar un disc sencer per un sol tema. Songbeat se'l podeu descarregar des d'ací. De moment, només està disponible la versió de Windows, però ben aviat hi haurà la de Mac. Ara bé, ja vos dic que funciona a la perfecció emulant amb Wine, Crossover Office o el altres programes que permeten fer anar aplicacions de Windows en Mac o Linux. Proveu-lo i deixeu el vostre comentari. També podeu provar alguna alternativa també molt bona, com Music Filezilla.

SEGUIU LLEGINT...

Segur que molts de vosaltres, en veure les gimnastes xineses vau pensar que no tenien la edat que oficialment es deia que tenien. Semblaven filles de les gimnastes americanes, per exemple. Doncs bé, seguint la teoria de la Navaixa d'Ockham, l'hipòtesi més simple és la més encertada. S'ha confirmat gràcies a Internet. En concret, gràcies a la 'caché', és a dir, a les informacions que Google té acumulades sobre els diferents llocs i que no són actuals. És un com una espècie de brutal magatzem on es guarden versions anteriors de pàgines d'Internet. Davant la polèmica sobre l'edat de les gimnastes xineses, Mike Walker, un consultor de seguretat va buscar en aquell magatzem i va descobrir que algunes de les gimnastes no tenien els 16 anys mínims reglamentaris per participar en les proves, sinó tan sols 14, i que, per tant, no hauríem pogut participar en els Jocs. Les autoritats xinesses es van encarregar d'esborrar qualsevol pista de l'edat real de les xiquetes, però a Internet, mai no es pot esborrar tot. La foto d'una versió antiga del diari 'China Daily' ho ha revelat, una vegada més les mentides de les autoritats xinesses.
OFFTOPIC: Per cert, ja que parlem dels JJOO, molta sort avui en bàsquet contra Lituània!

SEGUIU LLEGINT...

Fins i tot sembla anacrònica que ben entrar el segle XXI encara hi haja la dialèctica entre els Mac i els Pc. A Nord-americà més que a Europa, és cert, però la veritat és que aquesta lluita tecnològica ha inspirat molts documents multimèdia que no estan gens malament. Un d'ells és aquest rap que he trobat i que descriu (des d'una òptica una mica parcial, la veritat i injusta en certa forma amb Windows) la guerra entre el senyor Jobs i el senyor Gates. A baix del vídeo vos pose la traducció per a que pugau seguir la lletra els que no estigueu massa avesats amb l'anglès...

SEGUIU LLEGINT...

Alguns lectors del bloc i oients de la ràdio en van fer arribar una queixa: no hi ha una veu masculina en català pel GPS més usat del mercat, el TomTom. Vam estar pensant en això i, amb col·laboració amb Motor.cat i seguint una estricta filosofia Web 2.0 (això vol dir que cadascú ha fet una cosa en el procés, el que millor sabia) hi hem posat remei. Hem enregistrar una veu masculina en català que es pot inserir al TomTom i d'aquesta manera podeu escoltar les indicacions en català. L'arxiu està a disposició de tots els qui us el vulgueu baixar, tant des de Motor.cat com des del nostre propi bloc. Esperem que se'l descarregueu molt i esperem els comentaris (si poguera ser constructius, per favor!) a aquesta iniciativa del "Versió Rac 1" i del bloc que esteu llegint. Hem pensat que podia ser un bon servei per tots aquells que trobaven a faltar un veu en català per les indicacions del seu Tom Tom quan anaven en ruta. Simplement heu d'obrir el fitxer que vos posem a continuació i copiar els tres fitxers a la carpeta 'Voices' del TomTom. I llavors canviar la veu, clar. Salut i esperem que us faça servei! Més avall vos posem una mostra de com sona la veu.
DESCARREGAR VEU MASCULINA PEL TOM TOM DES DE RAC1
DESCARREGAR VEU MASCULINA DES DE MOTOR.CAT

SEGUIU LLEGINT...

No m'he begut l'enteniment, no. La cosa és que dos enginyers de la Universitat de Carleton, al Canadà, han implementat un tecnologia que, segons ells mateixos, que permetrà usar com a paraula de pas qualsevol contingut digital multimèdia. La tecnologia, de la qual ja en tenen un prototip, permet convertir en una línia única usada com a password qualsevol conjunt únic d'informació digitalitzada. Això suposaria poder utilitzar, entre d'altres, un vídeo, una foto o un mp3. Les avantatges són evidents: és molt més fàcil recordar si has posat la tieta Vicentica o la iaia Antònia al Facebook que una paraula de pas aleatòria. A més, el hacking és més difícil, perquè les possibilitats són gairebé infinites, sempre que la gent no siga tan tanoca de posar, per exemple, la seua pròpia foto del messenger com a paraula de pas del seu correu Hotmail, per exemple. Total, que ja ho tenim ací, que ja podrem usar fotos de familiars, de companys de feina o d'animals exòtics de Madagascar com a paraules de pas. Tant és així que si voleu, ja hi ha una extensió de Firefox per provar la tecnologia que podeu descarregar ací. Divertit, no us sembla?

SEGUIU LLEGINT...

No m'he begut l'enteniment, no. La cosa és que dos enginyers de la Universitat de Carleton, al Canadà, han implementat un tecnologia que, segons ells mateixos, que permetrà usar com a paraula de pas qualsevol contingut digital multimèdia. La tecnologia, de la qual ja en tenen un prototip, permet convertir en una línia única usada com a password qualsevol conjunt únic d'informació digitalitzada. Això suposaria poder utilitzar, entre d'altres, un vídeo, una foto o un mp3. Les avantatges són evidents: és molt més fàcil recordar si has posat la tieta Vicentica o la iaia Antònia al Facebook que una paraula de pas aleatòria. A més, el hacking és més difícil, perquè les possibilitats són gairebé infinites, sempre que la gent no siga tan tanoca de posar, per exemple, la seua pròpia foto del messenger com a paraula de pas del seu correu Hotmail, per exemple. Total, que ja ho tenim ací, que ja podrem usar fotos de familiars, de companys de feina o d'animals exòtics de Madagascar com a paraules de pas. Tant és així que si voleu, ja hi ha una extensió de Firefox per provar la tecnologia que podeu descarregar ací. Divertit, no us sembla?

SEGUIU LLEGINT...

Com ja hem comentat en alguna ocasió, a Alemanya es van posar molt durs amb la llei sobre l'intercanvi d'arxius. Ara s'han trobat amb més de vint-i-cinc mil denúncies als jutjats de Nord-Westfàlia i no donen coll. La solució ha estat 'tolerar' l'intercanvi d'arxius fins un límit: si et baixes material amb copywright per valor de menys de 3000€, no passa res. El valor total s'ha calculat a 1 € la cançó i 15 € la pel·lícula. El que no s'ha dit és en quin periode. Ara bé, si els comptes no fallen, això fan unes dues mil cançons i unes vuitanta pel·lícules. Altres vegades ja s'havia comentat que el que no podem fer és donar la sensació als més joves que tot és barra lliure i pots arribar i endur-te-ho tot, així que la mesura de la fiscalia de Nord-Westfàlia potser és un bon punt de partida per començar a posar les coses a lloc i que les associacions de gestió de drets d'autor també entre en raó sobre la nova realitat digital que ens ha portat Internet.

SEGUIU LLEGINT...

Tot i que el correu Gmail és un dels millor invents dels darrers temps, també té, com diria ma mare, els seus 'per avalls'. I un d'ells és la seguretat. I no dic que siga insegur, però s'han donat casos de robatori d'identitat i, segons he llegir a Kriptòpolis, ara hi ha la possiblitat d'assegurar totes les comunicacions que vagen a través de Gmail, activant una casella que hi ha a la pestanya de configuració. Per defecte, els correus web fan un tub de seguretat a l'entrada (fixeu-vos en l'https que hi ha a la pantalla d'entrada) però després deixen que les galetes i altres informacions de manipulació vagen corrent sense seguretat (http). Ara, Google ha posat remei a això i pots forçar que tota la sesió vaja per un tub segur. Aneu a Configuració (dalt, a la dreta) i a la pestanya general al final hi ha una opció de seguretat al navegador on li pots marcar que sempre vaja per https. Si feu servir molt aquest correu, com faig jo, active aquesta casella i us estalviarà maldecaps. Vos pose un vídeo demostratiu de com es roben dades a través de les galetes a Gmail si les comunicacions no van sempre xifrades.

SEGUIU LLEGINT...

Potser molts de vosaltres coneixereu la pel·lícula 'Pirates de Silicion Valley', una producció que repassa la vida dels grans personatges que han marcat la història de la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Sobre tot, els dos grans gurús, Bill Gates i Steve Jobs, o, el que és el mateix, Windows i Macintosh. El director, Martyn Burke, no va comptar amb l'aprovació dels protagonistes, la qual cosa la fa doblement atractiva. Ara, l'han pujada a Google Video, el servei original de vídeos de Google i es pot veure sencera. Si feu servir Firefox, amb aquest complement (Fast Video Download) vos la podeu baixar al disc dur. Si no l'heu vista, no està malament per posar-se en la pell dels que ens han marcat moltes facetes de la nostra vida actual i ficar-se a l'ambient universitari que va fer possible el sorgiment de les eines que avui fem servir com si les haguérem tingut tota la vida a les mans. Vos la pose a continuació. La podeu veure ací mateix al bloc.

SEGUIU LLEGINT...

Fa uns dies, a la secció d'Internet, un oient ens demanava com veure la tele digital a través de l'ordinador i la cosa està xunga. Ara bé, es pot veure la tele a través d'Internet, en streaming. Un dels nostres lectors, en Quitus, ens recomana una pàgina on hi ha una garbera de canals de tot el món. Es diu Tvweb360.com i ofereix una gran quantitat de canals organitzats per idiomes, per temes i per categories de tele. L'aplicació que vam comentar a la ràdio, Zattoo, segueix sent vàlida perquè tot i les prevencions de les teles comercials encara funciona, però aquesta nova pàgina fa que no faça falta instal·lar res i si tens una mica d'ample de banda, es veu molt bé. Per cert, ara que en parlem d'ample de banda, alguns lectors del bloc en han dit que si demanes a Telefònica el canvi de velocitat, no cal esperar a que siga automàtic. Proveu-ho i a deixeu dit com us ha anat.

SEGUIU LLEGINT...

Com sabeu, hi ha una teoria que diu que totes les persones del món estan separades, com a màxim, per sis graus de diferència. És a dir, que entre qualsevol parella de persones, per molt allunydes que estiguen al planeta, no hi hauria més de sis 'salts' d'altres persones interposades . Ara, un estudi basat en els Messenger, ha confirmat aquesta teoria. Segons el treball dels investigadors de Microsoft, en un màxim de 6,6 esgraons es podria comunicar qualsevol persona amb qualsevol altra. Per arribar a aquesta conclusió es van analitzar trenta mil milions de converses, sense tenir en compte el contingut, sinó l'edat, el sexe, el nivell formatiu i aspectes semblants. La teoria original dels sis graus de separació fou formulada pels investigadors de la Universitat de Nova York Jeffrey Travers i Stanley Milgram a l'article An experimental study of the small world problem (pdf), publicat el 1969. Ara, la eina més usada de l'era d'Internet, el xat, sobre tot, través del Microsoft Messenger, confirma que vivim en un món tan global i tan menut al mateix temps, que tan sols amb sis gambades podem comunicar-nos amb qualsevol persona del món (que tinga messenger, clar). Qui era el 'listillo' (altrament anomenat apocalíptic) que deia que Internet aillava a la gent?

SEGUIU LLEGINT...

MODIFICAT: Via Barrapunto ens assabentem que si no tens l'antivirus (que mai no he sabut per a què servia) de Telefònica el canvi de velocitat no serà automàtic, l'hauràs de demanar per telèfon i pagar un euro més cada mes. (Però què cutres són, per l'amor de Déu...)
Des de fa no molt, Telefònica ha posat a disposició dels usuaris un lloc web per saber amb total exactitud quan ens duplicarà la velocitat de la nostra ADSL de tres a sis megues. Recordeu que ho vam anunciar al 'Versió Rac 1' l'últim dia de programa? Doncs bé, si accediu a aquesta adreça i introduïu els vostre número de telèfon vos dirà quan podreu gaudir de la nova velocitat. Sembla que la cosa comença el proper 11 d'agost. A mi m'ha tocat la 'xina' perquè m'ha dit que fins a mitjan setembre, res de res. Espere que tingueu més sort que jo...

SEGUIU LLEGINT...

De vegades resulta difícil tenir una representació al cap del que són els diferents sistemes operatius, en especial, els tres més utilitzats, el Línux (Unix), el Mac i el Vista. He trobat per ahí aquesta foto que intenta un apropament a aquestes tres visions de la informàtica, si les traduirem en persones físiques. Vos la pose, a vore que vos sembla, tot i que queda patent quin dels tres sistemes ha fet la foto (Ah, i una cosa, penseu que dos d'ells són cosins germans...)

SEGUIU LLEGINT...

Amb el canvi favorable de l'euro respecte al dòlar que tenim aquests dies, molta gent ha pesat en anar als EEUU aquest estiu. I ve de gust endur-se el portàtil perque el viatge és molt llarg i sempre va bé veure alguna peli, per escoltar música i fins i tot per vore com està el wifi allà als EEUU. Ara bé, si ho feu, heu de tenir em compte que a la frontera, quan entreu en territori nord-americà, se us el poden quedar sense donar cap explicació. És un normativa interna de seguretat del departament de fronteres que permet fer-ho sense que hi haja cap indici de delicte. És més, vos el poden tornar havent un còpia de tota la vostra informació personal, els vostres correus privats, les vostres converses del messenger, les vostres contrasenyes del banc o aquell document compromés que encara ara no sabeu perquè encara no l'havíeu esborrat. El mateix pot passar amb el MP3 i altres aparells electrònics, si al compare de l'aduana se li antoixa que allà dins hi teniu alguna cosa que pot ser perillosa per a la seguretat dels EEUU, mundial o simplement que li interessa per als seus fills. Així que molta cura amb el que us emporteu cap a Disneyworld perquè se us pot convertir en 'Hell's World'.
OFFTOPIC: L'Associació d'Internautes ha denunciat el canon digital a l'Audiència Nacional. Bé per la iniciativa, per donar a entendre que no hi estem d'acord. Ara bé, a aquestes alçades, conforme està el tema P2P a Europa, no sé si el Canon és el que ens salva de moment de no estar en la mateixa situació de França o Gran Bretanya...

SEGUIU LLEGINT...

Últimament,tots els llençaments d'Apple venen precedits amb la convenient campanya de rumors, el que fa pensar que, segurament, estan patrocinades. El darrer rumor que no deixa viure els grans gurus tecnològics es la possibilitat que Apple traga al mercat un ordinador portàtil tàctil, com ho són ara els Iphones i els Ipods. La cosa fa goig, perquè resultaria pràctic i molt estètic. Tot sembla indicar que Apple podria estar preparant el MacBook touch per l'Octubre, però Apple ni afirma ni desmenteix, amb la seua línia habitual. Segons es diu, han movilitzat els ingeniers i han adquirit gran quantitat de pantalles a Àsia per fer una producció en massa. Ves a saber en què acabarà, però tinc la impressió que la majoria dels dispositius seran tàctils dins de no molt temps perquè facilitaria molt les feines. I, en innovació, és cert que Apple sembre va davant de los tronades. El teclat només apareixerà quan se'l necessite i el ratolí, a menjar formatge perquè no el necessitarem més. Serà car, això és evident perquè tot el que fabrica Apple és car. Ofereix iguals prestacions i és més car. Ara bé, com diu el meu amic Àngel, és veritat que els productes d'Apple fan el mateix, però no ho fan de la mateixa manera. Salut i bon estiu!

SEGUIU LLEGINT...