Bloc sobre noves tecnologies de Xavier Vidal
No ho tinc clar, però així ho indiquen dos estudis que s'acaben de publicar. Diversos professors d'econòmiques de la Lehigh University de Pennsylvania, Rutgers University en New Jersey y la Chicago's DePaul University coincideixen en què les persones som molt menys sincers quan escrivim per email que quan agafem paper i boli. És més, els estudis demostren que la gent troba jutificar dir mentides pel correu electrònic i no pas per carta.
Sembla, segons alguns psicòlegs, que la por a compartri l'identitat amb altres per mitjans electrònics fa que tendim a mentir més i, damunt, a considerar-ho normal. Com ho veieu vosaltres, mentiu més des que us comuniqueu per correu electrònic? O és que els estudis es fan sabem ja prèviament què el resultat, perquè tens interessos comercials?
Avui es publica a tota la premsa: vuit de cada deu ordinadors del nostre país està infectat per bitxets roïns: virus, trojans, malware... ¡Vuit de cada deu! És una barbaritat i, si descomptem les màquines que corren Linux i les corren Mac (poc propenses, per no dir gens, a ser infectades), el calcul quedaria en gairebé nou de cada deu infectades. És possible que siga una exageració, però, no per molt. Així doncs, anem a la cosa pràctica. Vos deixe uns quants programes per netejar els vostres ordinadors, cas que estiguen infectats.
SPYBOT SEARCH AND DESTROY: contra malware i soft espia.
TALLAFOCS PERSONAL COMODO: per evitar intrusos al teu ordenata.
TREND MICRO ANTIVIRUS ONLINE: comprova si teniu bitxet des d'Internet. Pràctic
BITDEFENDER: un antivirus per tenir instal·lat i comprovar cada arxiu que s'usa.
UPSEROS: revisió dels ports del teu ordinador, a vore si els tens ben tancat.
EARTHLINK: barra pels navegadors que t'adverteix de la perillositat de les webs que visites.
No crec que siga jo sospitós de ser amant de l'SGAE, ni dels canons, ni de la gestió que s'està fent dels drets d'autor. Ara bé, una cosa és això i una altra voler 'afusellar' Ramoncín. I aquesta és la iniciativa que un grup de gent està proposant des de Facebook. És una barrabassada que només es pot entendre des de la inconsciència de l'adolescència o des del fanatisme irracional. Ramoncín és una bona persona, una gran persona, que farà música més o menys bon
a, fa més o menys temps i que va ser del rovell de l'ou de la SGAE fins fa gairebé dos anys. Ningú no té dret a organitzar un 'afusellament', ni que siga virtual. Ni de Ramoncín ni de ningú. Ell és una persona que defensa amb contundència les seus opinions i durant un temps va pensar que s'hi havia d'implicar en allò que creia. Es pot discrepar. Obertament. Radicalment, si es vol, però jo crec que s'ha d'atacar les idees, no les persones. Especialment quan es tracta d'una cosa comercial, mercantil. Per to això, jo des d'aquesta moderna plataforma dic NO als actes contra Ramoncín, especialment a aquesta barrabassada de l'afusellament. I ho dic des de la discrepància amb les seues idees i encara que la notícia l'haja enviat als mitjans ell, probablement. Que conste.
Com vam comentar ahir a la ràdio, aquest cap de setmana s'està cel·lebrant a El Masnou la trobada internacional PodCamp Barcelona, organitzada per l'ajuntament d'aquesta ciutat i diverses entitats col·laboradores. Es tracta d'un esdeveniment on es parlarà de les noves visions de la comunicació a través d'internet i les noves tecnologies. Avui és el torn del "Versió Rac 1" i aquest bloc que esteu llegint ara mateix. L'acceptació de la invitació que ens van fer tenia una raó fonamental: contar el que entre vosaltres, els oients del programa i seguidors del bloc i nosaltres hem anat construint en els dos anys de vida que tenim a l'activitat blocaire des de la perspectiva 2.0. Des del Relat que vam escriure entre tots fins la campanya per treure la Zona Blava de Barcelona que tanta polseguera ha aixecat. Allà hi seré, a dos de set, intentant deixar tota la vostra feina e
En poc temps, els usurers integristes dels drets d'autor. Ahir es va saber que un jutge ha anulat la condemna a pagar 222.000 dòlars que se li va imposar a una mestresa de casa, Jammie Thomas, per haver-se descarregat 24 cançons d'Internet. Algú havia de posar trellat a l'assumpte i dir que la sentència era una barrabassada. D'altra banda, fa uns dies, l'Audiència de Madrid va anula la condemna contra la pàgina de torrents Sharemula. El tribunal entén que posar enllaços pe compartir arxius no és un delicte i així deixa sense efecte la condemna que demanaven Promusicae, Sgae i altres 'aes'. I no hi ha possible apel·lació. Ara correran a denunciar-los p
er la via civil, però han collit un bon fracàs. I, al final, el Parlament Europeu ha rebutjat que les operadores d'Internet es convertisquen en policies que espien els seus clients a vore si es baixen una cançó o una pel·lícula amb copywright. Una miqueta de trellat en un món que vol llibertat i que
, val a dir-ho també, de vegades li falta una mica de responsabilitat. Que en prenguen nota totes eixes associacions d'usurers dels drets d'autor, d'això i de la bona marxa de les tendes online de música, com Itunes, com Amazon i com ara MySpace. Ací està el negoci i el benefici dels autors.
Era previsible i ho havíem comentat diverses vegades. Els telèfons seran la unificació de tots els dispositius 'a distància' en un futur més proper que llunyà. Ara, Sharp anuncia que al març tindrà al mercat un telèfon que obrirà les portes dels cotxes i, una vegada a dins, serà capaç de posar-lo en marxa. La diversificació de les funcions dels mòbils és imparable. Es pot pagar, es pot navegar, es pot escriure, veure la tele, es poden enviar i rebre documents. Gairebé tot el que puguem imaginar serà possible a curt termini amb els mòbils. No passarà molt temps sense que puguem, també, canviar el canal de televisió, obrir la porta de cas
a, fer que el forn ens tinga ja cuinat el pollastre en arribar a casa, fer de tarja magnètica per treure diners del caixer o per fitxar al nostre lloc de treball.
Crec que la pregunta té molt de sentit. Google, com sempre, va a pel mos gros i no treballa al detall. Amb la presentació del 'Dream', el nou telèfon de l'empresa de Larry Page i Sergey Brin (i potser Hubert Chang, que ara diu que també ell va fundar Google) volen entrar al suculent mercat de la telefonia, que ara mateix té fascinat l'Iphone d'Apple (esperen vendre'n 40 milions en els proper any). El 'Dream' té moltes
coses atractives: el sistema operatiu lliure Android, creat per Google, un aparell robust i fiable, l'HTC, com s'ha demostrat fins ara, tecnologia tàctil igual com l'Iphone amb una gran pantalla de 480x320 pixels, tot un univers d'aplicacions totalment lliures i un codi obert per poder-ne fer totes les que necessitem, teclat QWERTY, 3G, GPS, cámara de 3,1MP i 8GB d'emmagatzemament. El preu, 180€, uns 120€. Sense haver
-lo tocat, sembla realment atractiu. Si en el futur hem de navegar amb els mòbils, aquest telèfon sembla l'ideal. Ara bé, la pregunta és: serà capaç de fer-li ombra a la 'joia' d'Apple, el gairebé alquímic Iphone? Què creieu? Vos pose una galeria de fotos per que us el pogueu mirar bé
Està en marxa la convocatòria dels Premis Blocs Catalunya 2008. Es tracta d'una iniciativa en què estan implicades institucions tan públiques com privades i que pretén reconèixer la tasca dels blocaires catalans. També vol incentivar tots els amants d'Internet i la comunicació social a escriure i estendre el coneixement a tots els qui naveguen per la Xarxa. Aquest bloc que esteu llegint es presenta a la categoria de Periodisme i és per això que, si vos va bé i vos sembla que aquesta bitàcola té algun interès i alguna utilitat per a vosaltres, estaria bé que el votareu. Els més votats seran després analitzats per una
comissió que serà qui decidirà els reconeixements. Votar és senzill: pitxeu el botó que us posaré a continuació, escriviu la vostra adreça electrònica i llavors
rebreu un missatge per confirmar que l'adreça és correcta. Pitxeu sobre l'enllaç que us enviaran i ja està fet. Gràcies a tots els qui llegiu aquest bloc (que cada dia en sou més)!
Les persones som animals de costums i solem intenta fer les coses fàcils i mecàniques sense pensar que algú se'n pot aprofitar. És el que li ha passat a la segona de McCain, Sarah Palin, en l'assumpte del seu correu petat de Yahoo. No va ser alta enginyeria informàtica, precisament. Simplement van demanar a Yahoo que enviara la contrasenya una altra vegada. Per enviar la contrasenya de nou, els sistemes de mail en la web simplement fan unes preguntes de seguretat que prèviament ha triat el propietari del mail sobre dades personals. Sarah Palin va triar unes preguntes molt 'faciletes' i que els hacker simplement van haver de mirar a la Wikipèdia per esbrinar-les: el codi postal, la data de naixement... A Paris Hilton li va passar el mateix, que va posar com a pregunta de seguretat el nom de la seua mascota i estava per to
t arreu a Internet. Conclusió: no els ho posem fàcil, que les preguntes no tinguen una resposta que es puga trobar a Google i així evitarem el que li ha passat a la candidata a vicepresidenta dels EEUU i tot l'enrenou que penja.
La missatgeria per Internet és un dels usos més importants que se li dona a la Xarxa. Es calcula que podrien ser entre 15 i 18 els milions de persones que fan xat per Internet i la immensa majoria d'ells fan servir el Messenger de Microsoft. Val a dir que n'hi ha de molts altres millors en molts aspectes, com AMSN (el més 'msn'), Kopete (en linux, el més senzill i efectiu), Miranda IM (un dels més clàssics) Pidgin (el més versàtil de tots), entre d'altres. Ara bé, en ser el més usat, totes les novetats relacionades amb el Live Messeng
er interessen a molta gent. Ja se coneix com serà la nova versió d'aquest client de Xat, el Live Messenger 2009. Fins i tot es pot descarregar una beta des d'aquest enllaç. S'han millorat molts aspectes, com ara la simplificació de les finestres, l'aparença global, més amigable, s'afegeix una secció de favorits per als contactes, les icones, entre d'altres. A mi em rebenta la publicitat, la lentitud i la quantitat de recursos que consumeix. Ara bé,com sempre,ja sabeu, proveu-la i comenteu què us ha semblat.
Alguns lectors del bloc i oients de la ràdio en van fer arribar una queixa: no hi ha una veu masculina en català pel GPS més usat del mercat, el TomTom. Vam estar pensant en això i, amb col·laboració amb Motor.cat i seguint una estricta filosofia Web 2.0 (això vol dir que cadascú ha fet una cosa en el procés, el que millor sabia) hi hem posat remei.
SEGUIU LLEGINT...
(Via Vilaweb) "El llibre dels fets" de Jaume I és una de les obres més curioses de la llengua catalana. Escrita al segle 13 i publicada possiblement al 14, relata el temps, la vida i les costums dels pobles de parla catalana en aquella època. A aquesta crònica es narren fets com el naixement gairebé de miracle d'en Jaume I o com els templers s'encarregares de la seua educació. Ara, gràcies a l'e
sforç de les universitats de de Barcelona, Girona, Rovira i Virgili i València s'ha digitalitzat aquest magnífic text i s'ha posat a disposició de tots els internautes que el vulguen consultar. No només en text català moder i antic, sinó també llegit. Mitjançant una aplicació flash, és possible anar passant les pàgines com si realment el tinguérem a les nostres mans, mentre anem escoltant l'enregistrament d'una veu que llegeix el curiós text. Iniciatives com aquesta fan que Internet tinga cada dia més sentit a les nostres vides quotidianes.
Doncs sembla que s'ha posat de moda aquesta barrabassada de subhastar la virginitat per Internet. D'una banda, la guapa concursant de 'Gran Hermano' Itàlia, Raffaella Fico, ha dit que posa en venda al millor postor la seua primera experiència sexual. Ha dit que ho fa per comprar-se un pis a Roma i pagar-se un curs d'interpretació. D'altra banda, una altra, que sembla se una habitual dels realities dels EEUU, Natalie Dylan, ha fet el mateix, oferir la seua virginitat a qui pague més. La particularitat d'aquest cas és que ho fa per pagar-se un títol universitari d'experta en teràpia de parella i familiar. Quina paradoxa, no? Aquesta vegada, Ebay s'ha negat a subhastar la virginitat de Natalie Dylan i ho farà un club de mala
reputació de Nevada, amb el revelador nom de Bunny Ranch, que accepta licitacions per Internet. De moment ja es paguen un quart de milió de dòlars per la virginitat d'aquesta xica. Per a mi, la culpa no la té internet, sinó el realities, si de cas, que tampoc ho tinc massa clar. Què en penseu?
La llibertat és la base d'Internet. Això ningú no ho dubta, però la responsabilitat és la l'altra cara de la llibertat i el trellat (el seny) i el respecte a la llei és la garantia més absoluta que la joguina no es trenque. Per què aquesta digressió dialèctica? Resulta que el lloc de torrents (intercanvi d'arxius per Internet) The Pirate Bay, un dels més grans de la Xarxa, va allotjar l'enllaç a unes fotos de l'autòpsia d'uns nens alemanys assassinats per sa mare el passat 17 de març. Els llocs de torrents no contenen cap material, sinó l'enllaç als ordinadors particulars que el tenen i el posen a disposició dels altres. Ar
a bé, el pare dels nens va demanar per favor al co-fundador i responsable del lloc, Peter Sunde que ho retirara. La resposa va ser "No, no i simplement, no", que ells no eren qui per jutjar èticament res. Això ho canvia to
t. Potser Peter Sunde té raó en què si es comença a censurar coses, ves a saber on s'ha de posar el partidor. Però si el pare de les criatures et demana amb tot el cor que ho tragues i no ho fas, és que ets un curt de gambals o una mala persona. Això supera qualsevol àmbit de discusió a la xarxa perquè és tracta de ser una mica humà, de tindre una miqueta de trellat i de posar-se al lloc dels altres. I el tal Peter Sunde no ho ha fet, més enllà de si està en joc o no la llibertat a Internet. Què en peseu vosaltres?
No és una versió oficial, però l'empresa Codeweavers, que es dedica a l'emulació en Linux i Mac, ha compilat versions del navegador de Google, el Chrome, per als usuaris d'aquests dos sistemes operatius. El que més i el que menys ja havíem fet alguna prova (en el meu cas sense èxit, ho he de confessar) per fer anar el navegador de Google en Linux i Mac. Ara, però, està disponible aquesta versió no oficial però que servirà perfectament als qui no treballen sota el paraigues de Bill Gates. Les diferents versions les podeu trobar en aquesta adreça de Codeweavers, on les té
enmagatzemades. Hi ha versions per les distribucions tipus Debian (inclosa Ubuntu) o per les distribucions tipus Fedora, Suse (els arxius compilats amb .rpm). També hi ha una versió per a Mac, l'arxiu .dmg. Baixeu-se-les si voleu, les proveu i deixeu comentaris sobre com us ha anat en els diferents sistemes operatius.
Doncs sí, aquest grup anomenat 'El Reno Renardo' està creixent molt de presa als foros d'Internet, amb aquesta cançó que parla d'una generació que va créixer entre finals dels setanta i els vuitanta. La cançoneta no és res de l'altre món, però el que fa gràcia és la lletra, que parta de tota una iconografia dels qui tenen ara entre 35 i 45 anys, més o menys. I també les imatges, són molt bones. I, com que jo també sóc d'aquells que va sobreviure als vuitanta, als pantalons 'de piquillo', les melenetes, les camises de pic llarg, els pantalons de pell negra i les bruses brillants, doncs el pose per a que tots els qui són d'aquella època babegen una miqueta recordant vells temps...
La navegació per Internet s¡ha convertit en una de les principals activitats que fem quan ens posem davant l'ordinador. Per això és tan important l'anomenada 'batalla dels navegadors'. Sé que hi ha gent que crec que l'Internet Explorer és l'únic navegador que hi ha i, fins i tot, identifiquen 'entrar a Internet' amb pitxar la tecla del l'explorador de Microsoft. Però no és el millor, ni el més ràpid, ni el més segur, ni el més fiable. Hi ha molta vida més enllà de l'Explorer i Google i Mozilla
ho saben i per això intenten desbancar el rei (de moment) d'Internet. El negoci és molt gros i les avantatges pels usuaris de navegar amb altres 'vehicles' també. Per aquesta raó vos deixe un combinat de Navegadors, per a que us els intal·leu, els probeu i després trieu el que més us convé. És un enllaç de Rapidshare: un vegada esteu a la pantalla inicial, pitxeu en 'free user', espereu el segons que us diga el compte enrere i us apareixerà una rodona blava amb una fletxa on posa 'download', pitxeu allà i us descarregarà l'arxiu a l'ordinador. Recordeu que la curiositat és la mare de la ciència
El personal de vol de la línia aèria Ameican Airlines està que s'envola per culpa del porno. Aquesta companyia és una de les que està testant l'ús d'Internet mentre es vola i sembla ser que el que més li ha pegat a la gent és per mirar pelis porno, descarregar-se fotos guarres i tot el relacionat amb el negoci del pèl. Sembla que el que no s'atreveixen a fer molts americans en terra, ho fan a l'aire, mentre va
n de Nova York a Los Àngeles. El personal de vol d'American Airlines ha presentat queixes formals i ha demanat que es posen filtres per a que la gent no puga visitar pàgines porno mentre volen. I això que el servei és de pagament, perquè tenir Internet costa al voltant dels deu euros. Ara bé, sí que ha de resultar molest tenir al costat algú amb un portàtil mirant emocionat i amb la babeta caiguen-li una peli porno. Tret que aquella peli també t'agr
ade a tu, és clar. La cosa és que a mí em molestaria més que el compare del meu costat es posara a mirar una pàgina de com activar bombes que no pas una de Silvia Saint. I és que Emmanuelle va calar molt fons a l'imaginari colectiu de tota una generació, no creieu?

Em va entrar la curiosat: què debia ser de la vida de Bill Gates, el creador de Microsoft, després de retirar-se (més o menys) de la lluita diària a Microsoft. Doncs bé, resulta que, seguint la línia de quan va marxar fa uns messos, s'ha dedicat a fer anuncis per promocionar el Windows Vista per fent-se passar per 'gent normal' (la qual cosa implica que mai no ho ha sigut quan treballava) entre famílies normals i amb algún còmic famòs fent-li d'escuder, com el Jerry Seinfeld. No sé si és que ell no pot passar sense la dosi de fama reglamentària o és que Microsoft no pot deixar que s'escole pel forat de l'albelló fent mutis per sempre mentre el Vista es va marcint lentament. Ací teniu el vídeo:
Que l'aspirant conservadora a vice-presidenta, Sarah Palin és molt religiosa i molt conservadora no se li escapa a ningú. Ara bé, que els joves de l'església on ella sol (o solia, ara sembla que no li convenen com a amics) anar a pregar són uns 'spielbergs' en potència, al servei de la fe cega en la religió, és menys sabut. Com tampoc és massa sabut que diuen ser capaços de 'curar l'homosexualitat', amb l'ajuda de Deu, clar. Mireu aquest tràiler que han fet els membres de la Wasillia Assembly of God anunciant la invasió d'Alaska per part de Deu. Jo, fet i fet, preferesc 'Doctor en Alaska' a 'Governadora (fatxa i tramposa) en Alaska'
Segons sembla, cada vegada hi ha més gent als EEUU que fa servir Internet per portar un control estricte de la seua vida. És una nova forma de prendre perspectiva del que fas habitualment a través d'un estricte seguiment que fan diverses webs. Fins extrems ridículs: BrightKite et fa un seguiment
d'on ets i on has estat en cada moment; MyMileMaker porta el comte dels kilòmetres que fas, les carretes que uses i fins i tot les gasolineres on carregues; RescueTime t'enregistra els hàbits de navegació per la xarxa i analitza l'eficiència en l'us del temps; LastFM segueix la música que escoltes i els artistes que t'agraden. Però la neurosi no acaba ací: MyMonthlyCycles et porta el control de quan tens la menstruació, duració, intensitat i contingències
vàries i, ara bé el millor, Bedpost fa un seguiment exhaustiu dels claus que fots, la duració, la valoració, el dia, les postures... Tota la vida a Internet, en gràfics de barres, fulles
de càlcul i estadístiques detallades. Penseu que això és cosa només dels neuròtics dels americans, o d'ací a poc tots acabarem portant els comptes de la nostra vida a la Xarxa?
Això de les xarxes socials està tan present en tota la societat digital que també els espies n'han volgut una. Sembla de broma però no ho és, perquè la CIA i l'FBI han pressionat el govern dels EEUU i finalment han aconseguit que es cree una xarxa privada i assegurada on els agents especials puguen compartir informació i experiència amb l'objectiu de millorar i optimitzar la feina de capturar els roïns i posar-los a la garjola. S'anomenarà A-Space i, vist amb objectivitat, resulta evident la utilitat d'una ferramenta com aquesta perquè, de fet
, tota Internet va ser una gran xarxa social militar en inici (salvant les distàncies, clar). Ara bé, tot i que mai no podrem accedir a aquesta xarxa que sembla que començarà a funcionar a finals de setembre, seria curiós veure els canals que hi haurà: per comptes d'Amics de Tortell Poltrona' o 'Volem Facebook en aranès', hi haurà 'Fatxes i ultres d'Oklahoma' o 'Al Qaeda, facció europea'. Tot avança, fins i tot els espies, en les noves tecnologies.
El gran rebombori causat pel Chrome, el navegador de Google, ha fer passar desapercebuda una notícia molt significativa: Picasa, el sistema de tractament i enmagatzemament d'imatges de Google reconeix les cares de la gent. És a dir, una vegada tus has identificat els teus parents i amigs, Picasa pot identificar-los a les teues fotos i posar-los-hi el nom que tu els hi dones. Això, que res
ulta molt pràctic a l'hora d'organitzar les fotos, té una doble lectura: Google es quedarà irremissiblement amb la identitat de la tieta Montserrat i el tiet Vicentico. I per què vol Google saber quina cara té el tiet Vicentico, doncs perquè el següent pas del buscador és poder buscar cares a Internet, i és, més en general, tenir tota la informació de la societat que puga, tota. De
fet, el navegador Chrome envia estadístiques sobre llocs visitats, sobre tot tipus de costums i usus de navegació dels seus usuaris a la central de Google, que així ho sap tot de cadascun de nosaltres. La informació és poder, deien i, ara, la informació són diners, molts diners. El Gran Google se sembla cada vegada més al Gran Germà, no creieu? Sobre tot, ara que te satel·lit proipi i tot...
Hi ha coses que criden l'atenció. Internet s'ha convertit en un gran aparador on cadascú busca mostrar les seues habilitats i que la resta del món les mire i es quede estorat. Ara bé, això de jugar amb pilotes de ping pong i fer-les entrar a gots de plàstic després de diversos bots és tot un art. Mireu el vídeo, perquè paga la pena perdre un parell de minuts, fa temps que no veia una cosa tan bona. Si podeu fer això, filmeu-ho i envieu-m'ho i ja ho penjarem en alguna banda...
La promoció estrella de Telefònica en l'àmbit d'Internet aquest començament de temporada és la pujada de velocitat de l'ADSL pels qui tenen Imagenio a sis megues i, a damunt, et regalen dos milions de cançons! Pels qui ja tenien el servei, s'anuncia que se'ls dobla la velocitat d'Internet de 3 a 6 megues. Doncs sembla que, com deia Grouxo Marx, només són dos ous durs. Imagenio funciona així: la línia (en condicions normals) té 6 megues de caudal, dels quals n'hi havia una part reservada a la tele (al principi van se 5 megues i després 3) i la resta queda per navegar, descarregar-se coses, llegir el correu, fer xat... Doncs bé, resulta que fins ara aquestes dues parts
estaven dividides, de manera que la tele tenia assegurat el seu caudal. Ara, el que han fet és treure les barreres que separaven la part de la línia que usava la tele de les que usava Internet, amb la qual cosa tot queda barrejat. És a dir, que no han doblat la velocitat d'Internet, simplement han posat tota la línia per la mateixa boquera. Resultat: els 6 megues d'Internet només els tindràs si apagues Imagenio i tens molta, molta sort. A més, la tele et pixelarà i es congelarà cada cert temps si t'estàs baixant alguna pel·lícula o algun disc o algun sistema opera
tiu, alguna cosa grossa. No ha millorat la qualitat d'Internet amb aquesta teòrica doble velocitat, sinó que ha empitjorat tant en la tele com en Internet perquè si Imagenio està molt actiu, navegaràs a pas de puça. Per mi, això és publicitat enganyosa i no la vull, aquesta 'doble velocitat' si amb ella m'han d'anar pitjor tant la tele com Internet. De fet, FACUA denunciarà Telefònica per publicitat enganyosa perquè, a més, els dos milions de cançons no te'ls regala (imagineu com es posaria la SGAE), només te'ls presta i, si els vols, els has de comprar o se t'esborraran al cap d'un temps. No sé vosaltres què en penseu, però a mi se m'encén la sang quan escolte això de '¡6 megas de verdad!". No creieu que s'hauria de prohibir la lletra petita als anuncis de premsa i televisió?
Després de navegar durant una bona estona amb el Chrome, vos pose algunes impressions, molt particulars i inicials, sobre el navegador de Google, del que tot el món parla i no para:
"PER AMUNTS':
CONCLUSIÓ: És un bon navegador, senzill i molt indicat per usuaris sense grans coneixements informàtics, sense grans virtuts però sense grans defectes. Segur que el milloraran, perquè és una versió molt primerenca. Ara bé, de moment, jo em quede amb el Firefox per la navegació massiva i habitual, amb l'Opera per descàrregues i navegació simple i amb el Xb Browser per la navegació anònima i les 'operacions especials'. Proveu-lo, si sou usuaris de Windows, perquè l'emulació no li agrada gaire, de moment, i opineu als comentaris, per favor. El podeu descarregar ací:
(REVISAT: JA EL PODEU DESCARREGAR DES D'AQUEST ENLLAÇ.) Era inevitable i feia molts temps que corria el 'runrun' pels blocs: en unes hores tindrem el nou producte de Google, el navegador Chrome. Amb el Chrome, Google pretén recuperar una part del mercat de l'Explorer de Microsoft i del Firefox. Sembla que estarà basat en el motor del navegador d'Apple, el Safari i tindrà prestacions que pretenen adaptar-se a la perfecció al que més fem quan naveguem: xat, veure vídeos, buscar música, mirar fotos... Sembla estrany que, havent donat tant suport Google a Firefox com ho ha fet, el seu navegador no estiga basat en el de Mozilla.
La veritat és que s'haurà de veure el comportament d'aquest navegador de Google, però sembla difícil que siga més personalitzable i ràpid que Firefox, o més 'social' i compartit com el seu clon, Flock, una alternativa molt bona si fas servir habitualment eines socials de la web 2.0 com Facebook, Orkut o similars. De moment, només coneixem un cómic del seu funcionament. En qualsevol cas, sembla un pas més en l'estratègia de Google d'acabar creant un Sistema Operatiu propi (basat en Ubuntu) per competir directament amb Mac i amb Windows. Haurem d'esperar fins demà per vore'l i provar-lo! I si algú té curiositat sobre com seran els navegadors del futur, que mire el següent vídeo del proper Firefox, l'Aurora.
Microsoft ha actualitzar el seu programa anti-pirateria, el Windows Genuine Advantage (WGA). Com sabeu molts a qui vos ha nascut una estrelleta blava a la pantalla, és un programa que comprova si la vostra llicència és original i 'legal'. Si no ho és, apareix una estrelleta que diu que el vostre programari és pirata. Aquesta actualització (vos pose la foto per a que estigueu al cas) canvia el fons d'escriptori per un altre de negre per putejar. També mostra una etiqueta semitransparent que no pots traure. Sembla ser que només s'aplicarà, de moment a les versions Pro, que és les que més llicències no legals acumula.
Microsoft va prendre la decisió de deixar de ser els tontos de la pel·lícula perquè tothom pirateja els seus sistemes. Tot i que de moment és efectiu, no tinc cap dubte que ja hi ha sistemes per saltar-se aquest sistema de control. De moment, si no teniu un Windows XP Pro original, potser us convindria esperar una mica per actualitzar...
Com sabeu perfectament tots els qui cada dia us fiqueu a una gran ciutat, això d'aparcar està cada dia més pelut. Internet també pot ajudar en la dura feina de trobar un forat on ficar-se. Una pàgina anomenada 'Tuplaza' cerca aparcaments buits a través de la Xarxa i l'SMS. Es tracta d'una nova mostra d'aplicació pràctica de la Web 2.0. Una vegada registrada la teua plaça d'aparcament, rebs cada dia un SMS que et pregunta si la deixaràs lliure
algun moment del dia. En funció de la resposta, els qui busquen aparcament per aquella zona són informats dels forats que poden trobar per deixar el cotxe, amb la coordinació de la pàgina Tuplaza. És a dir, que mitjançant aquest sistema, tu pots compartir la teua plaça d'aparcament i beneficiar-te, així d'una altra allà on la necessites. Una vegada més, es demostra que la filosofia Web 2.0 de compartició no és només una cosa d'Internet, sinó que s'està extenent per pura lògica a la societat online.
Design by ThaSlayer | Converted by Blog and WebBlogger Theme distributed by FREE Templates 4U