Bloc sobre noves tecnologies de Xavier Vidal
Recomanat per en GERMAN • “Cal Peyo”, de les Masies de Voltregà Recomanat per la MIREIA • “La Textura”, de Sant Feliu de Llobregat Recomanat per la VICKY • El japonès “KEN”, de BCN, C/ Benet i Mateu • El restaurant italià “Tramonti”, de BCN Recomanats per en JOS, l’EMILI • “Flamant”, de BCN per un dinar o sopar de celebració • “Buzzing”, de BCN pel seu menú de migdia amb qualitat i originalitat Recomanats per la EMMA • "Racó de Can Faves" de Sant Celoni • "Pa i raïm" de Palafrugell. • "Fonda Sala" d´Olost de Lluçanès Recomanats pel PAU • “La Casa Vermella” de Nulles Recomanat per l’ÒSCAR • El restaurant xinès "Gran Muralla", de Granollers Recomanat per l’EDUARD • “Saüc” de BCN Recoamant pel JOSEP LLUÍS • “La tomaquera” al Poble Sec de BCN Recoamant per l’ELADI • “La Panxa del Bisbe”, a Gràcia, amb un menú variat per 30 euros tot amb plats petits. Recomanat pel BERNAT • El “Döner Kebab Amigó”, al carrer Ramon i Cajal, prop de Joanic (al costat d'un Renault 4 groc aparcat que fa més que hi és que el mateix restaurant). Quatre taules, llums fluorescents, musicals i culebrots indis a la tele, dürüm (dels grossos) + patates fregides + beguda: 5,50 euros. Recoamant per l’EDGAR (vosaltres mateixos) • “Cal Pep”, de la Plaça de les Olles de BCN Recomanat per la MÒNICA • El de l’Hotel Passamané, al costat del Morell, Tarragonès Recoamant pel DANI • “Mas Blanch”, de Llafranc Recomanat pel FREDI • “El Rebost” de Sant Celoni, just davant del famosísim Can Fabes Recomanat per la RUT • “La Canasta” de Castelldefels Recomanat pel JORGE • “La Carmagnole”, de Perpinyà (de 8 a 20€ el menú) • La pizzeria “La Bella Napoli” del carrer Villarroel de BCN Recomanat pel TONI • “CAN VALLÈS” al carrer Aragó de BCN Recomanat pel RAMON • “Can Pau” d’Eivissa Recoamant per l’ANNA • “Major 36” de Gavà, cuina tradicional • “El trull d'en Francesc”, al costat de Boadella • Un japonès assequible, “Kikuchan” al C/ Numància cantonada amb Travessera de les corts. Cuina cassolana japonesa, tenen cuiner japones i fan el millor “ramen” amb fideos fet allà. Recomanats per la Cristina • “La Fortalesa”, d'Hostalric Recoamant per l’IVAN i la PILI • El “Bar del Puerto” d’Arenys de Mar Recomanat per en DAVID • “Can Sitra” d'Arbúcies. El millor peu de porc a la brasa del món. Recomanat per en JORDI • “CAN TRAVÉ”, de Solivella, a la Conca de Barberà. • “La col d'hivern”, de Puigcerdà Recomanat per la ISABEL • “Can Jubany”, del Nando Jubany a Calldatenes (Vic). • “La Tomaquera” a barcelona. ( quins cargols...! ) • “Cal frare” a Maians, tasteu els volcans per postres... Recomanat per en CARLES • “El Capritx” i el “Doo” de Terrassa Recoamant per en XAVIER • “EL TRULL”, de Lloret, un peix excel·lent Recomanat per en CARLES • “La Taberna de n'Esteve”, Blanes Recomanat per l’ALBERT • “Mar de la Font” de Solsona, els millors canalons que he menjat mai. Recomanat per en JAUME • "CASA MARQUÈS", de Camprodón. Recoamant per la CIÓ • "EL PETIT PERICÓ" de Cardona Recomanat per l’ORIOL • “LA VAQUITA” de Sitges Recomanat per NACHO • “VILLA MAS” de l’Agaró “VINATERIA DEL CALL” de Barcelona “SES COVES” de Palma de Mallorca Recomanats per JOAN PETIT • “MAS PAU” d’Avinyonet de Puigventós (Figueres) Recomanat per MARTÍ • “EL CELLER DE CAN ROCA” de Girona “CA L’ENRIC” la Vall de Bianya Recomanats per JULIÁN • “CASA RUDES” de Sant Joan de les Abadesses Recomanat per CARLES • “EL RACÓ D’EN FREIXA” de Barcelona Recomanat per MARIA TERESA • “EL GURQUI” de Barcelona Recomanat per DAVID • “LA BRESCA” de Cambrils Recomanat per AITOR • “EL PÓSITO” de Cambrils Recomanat per QUIM • “ RESTAURANT LOSSUM” de Sant Quirze del Vallès Recomanat per MARCEL • “CAN PO” de Rocabruna Recomanat per QUIM i JOSEP M. MUÑOZ • “CAN NARRA” de Llançà Recomanat per XAVI • “CASA GURI” de Tarragona Recomanat per MARTA • “EL FUNICULAR” de Barcelona Recomanat per SILVIA • “EL TRULL D’EN FRANCESC” de Boadella d’Empordà Recomanat per MARC • “L’OCCI” de Girona Recomanat per l’EVA • “SA SÍNIA” de Mallorca Recomanat pel JOAN • “La Coromina” de Viladrau Recomanat pel SALVADOR • "La Perdiu d'Argent", a Adrall Recomanat per l’ALBERT • “Hostal Montesa” a Sant Mateu Castello, fan un ternasco bonísssim Recomanat per la GLÒRIA
Ahir vam demanar els nostres oients que ens recomanaren bons restaurants en base a les seues experiències. La veritat és que la petició va desfermar una autèntica allau de correus. Els oients del Versió es nota que sou grans gourmets i gent de bona taula i bona bota. Com és així, vos posem totes les recomanacions que ens han arribat i cadascú que faça la seua pròpia tria, perquè, com deia el savi, 'Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa':
“La Granja”, de Vacarisses.
Doncs sí, resulta que tothom parla del Google View, que ha arribat a Barcelona i permet veure les finestres de tot el món, a tot el món que passeja (tot i que les cares estiguen difuminades) i que es exageradament addictiu. Ara bé, on s'amaga el caçador d'imatges? El cotxe de Google encara és a Barcelona i s'amaga en un cau de l'eixample, en un garatge on el tapen per a que ningú no el veja. Però l'hem localitzat i vos posem la foto del caçador caçat. A més, el lloc on s'amaga és, probablement, l'únic lloc de Barcelona on es pot entrar a l'interior d'un edifici. La foto és de mala qualitat perquè ha estat feta amb poca llum. És natural, el cau de les bèsties sempre és fosc i humit...
El senat francès debat quines normes de repressió s'han d'aplicar als qui es descarreguen material d'Internet protegit amb copywright. Parlen d'avisos coactius, d'advertiments severs i de talls de connexió. Però també han parlat d'una mena de carnet per punts, que se t'anirien retirant si ets perseverant amb l'ús 'incorrecte' (ells diuen 'il·legal') d'Internet. En aquesta matèria, cada terra fa
sa guerra, però no s'ha de ser massa espabilat per pensar que si els veïns, i els veïns dels veïs i els veïns d'aquests darrers han afat el garrot, ací no poden mirar cap a una altra banda per molt de temps. Especialment estant a la Unió Europea en l'era de l'harmonització. Jo crec que s'hi ha de posar seny en tot això i buscar mecanismes alternatius al pal per corregir comportaments abusius a Internet en la descàrrega i per compensar el autors i que puguen seguir sent creatius.
Ja ho haureu llegit, els dos astronautes nord-americans que són a l'estació espacial Internacional han votat per les eleccions del proper dimarts. A més, han enviat un missatge des de l'espai demanant que els seus compatriotes voten. Està molt bé que els astronautes Greg Chamitoff i MIke Fincke puguen votar des de l'espai i que demanen la participació. De fet, el que em porta a pensar això és que tots hauríem de votar a distància, a través d'Internet. Seria més fàcil i més efectiu i
segurament acabaríem amb una part important de l'abstenció perquè els joves exercirien el dret al vot, al ser-los més fàcil i a través d'un canal que els és més natural i proper. Alguns poden argumentar problemes de seguretat, però és evident que hi ha sistemes que poden assegurar la identitat del qui vota i, a més, està el sentit comú: si suplantar la identitat d'un altre és un delicte greu, creieu que algú s'arriscaria a fer-ho per un vot? Que ens deixen votar per Internet, Democràcia electrònica ja! Ací vos pose el vídeo dels astronautes.
OFFTOPIC: Com era previsible, ja es possible desbloquejar el mòbil de Google...
No hi ha més remei, el 'cloud computing', l'exteriorització dels serveis i les aplicacions sembla imparable. Microsoft s'ha fixat amb Google i ha decidit penjar el seu segon producte estrella, l'Office, a la Xarxa amb el nom d'Azure. Google ja fa temps que ho fa i els Google Docs és una de les idees més útils i brillants dels darrers temps del gran germà Google. No només no cal instal·lar les aplicacions als nostres ordinadors (el processador de text, el visor de diapositives, el full de càlcul...) sinó que tampoc cal emmagatzem
ar els documents concrets al disc dur, sinó que ho podem fer online, en un espai virtual fermat i segur que ens ofereixen, entre d'altres, Google. I, ara, també Microsoft que, amb Azure, vol recuperar una part del mercat que se li esmuny cap a Google, en tots els seus serveis als núvols d'Internet. En la meua opinió, és una marca clara de futur: els ordinadors estan ja ara convertint-se en un xassís per accedir a la Xarxa, on ho tindrem tot, els programes que fem servir, la informació que necessite, els serveis que usem, els documents que treballem i, en definitiva, una gran part de la nostra vida. Ara bé, això és bo o no? Què en penseu?
Ja està disponible al Google Maps la visió per carrers de Barcelona, entre d'altres ciutats. Recordareu que es va comentar que els cotxes de Google havien començat a recórrer la ciutat prenent fotos a tort i a dret de tot el que enxampaven. Doncs bé, ja tenim el resultat: es pot veure des de la Sagrada Família a l'estàtua de Colom, passant per la finestra de la teua veïna, el portal guixat amb grafitis del avi o la roba estesa d'algun altre. Jo vos pose un parell de visions típiques de la ciutat i vos faig una proposta: a veure si
trobem fotos 'delicades', d'aquelles que no us hauria agradat mai veure publicades per res del món o bé curioses. Envieu-nos-les al correu del bloc o al de la ràdio i les anirem penjat al bloc a mida que ens les aneu enviant, si és que n'hi ha i en som capaços de trobar-les.
Un informe de la Intel·ligència militar dels EEUU ha alertat que els terroristes podrien estar aprenent a coordinar atacs via Twitter. Ja sabeu, el Twitter és una eina de blocaire que es transmet via telèfon mòbil, i per tant, és instantània i arriba a tots els llocs del món. Segons s'ha comentat a la blogosfer americana, les associacions religioses més fanàtiques han començat a fer servir aquesta eina per comunicar-se amb els seus acòlits. A més, el Twitter s'ha començat a usar en manifestacions per coordinar moviments, com la que es va fer contra Sarah Palin. Sembla evident que els roïns també estan alerta de les possibilitats que ofereixen les Noves Tecnologies. És inevitable, tot i que els cosos de seguretat hauran d'estar al cas
per no ser avançats en la cursa per l'ús d'aquestes noves eines. Com sempre que hi ha alguna innovació tecnològica, es pot usar per fer el bé o per fer el mal. En el fons, no és més que "els ganivets de dos talls" de tota la vida, però en versió segle XXI.

Clotilde ens ha posat sobre la pista d'una semblança raonable: McCain amb els teletubbies. Realment, si t'hi fixes bé, l'expresió compungida, la boca a prop del nas, l'absènsia gairebé total de celles i aquesta expresió buida fa qeu tinga una certa retirada (o molta). Vos pose les fotos que m'ha enviat Cloti i un vídeo que hi ha al Youtube relacionant els teletubbies amb McCain.
Doncs sí, és possible i la funció es diu GoogleFX. És un petit script que s'intal·la amb el mico de la brillantina, de qui ja s'ha parlat ací alguna vegada, el Greasemonkey. Aquest petit programa fa que les cerques de Google aporten una gran quantitat nova de dades i una àmplia sèrie de funcions afegides que resulten realment molt útils. Com ara cercar a més d'una desena de motors al mateix temps, accés directe al Google Docs, al Calendari de Google, als Google News, al
Gmal, a la traducció directa de la pàgina que estàs llegint... i un munt de coses més que són llargues de descriure. Val més que us l'instal·leu i aneu descobrint-les. Per fer-ho, al Firefox, simplement afegiu el complement Greasemonkey i,si feu servir l'Internet Explorer, el podeu baixar d'ací (Greasemokey4IE). A continuació, aneu a Userscripts i des d'aquesta
pàgina premeu el botó "install this script" i ja està tota la feina feta. A navegar i fer ús de les noves funcions. Comenteu si us ha estat útil o no, perquè a mi m'ha fet molt de servei.
S'acosta la 'santa inquisició de Sarkozy'. La setmana que ve, es posarà en funcionament el pla del primer ministre francès i Carla Bruni per començar a intimidar i a tallar la connexió a Internet als qui facen servir l'Emule i simil·lars. Porten mesos espiant les connexions dels francesos de forma 'alegal' i ara tenen una gran quantitat d'informació sota mà per fer-la servir contra la gent. I l'operació diuen que serà massiva: enviaran deu mil correus electrònics diaris advertint els internautes que es descarreguen material d'Internet i podrien arribar a tallar-li la connexió a més de mil p
ersones diàries. El govern Sarkozy ha previst un fons de 3,5 milions d'euros per pagar a les operadores per possibles descensos d'ingressos per aquests talls. La cosa és, es podrà fer ací? Sembla que s'està estudiant, tot i que legalment no siga possible. Alerta, perquè, tot i que de moment semble llunyà, no hi ha res impossible i tota llei es pot canviar.
Definitivament, McCain no va estar massa encertat en triar la seua número dos. A Palin li ponen per tot arreu i no pas ous bons. Ara resulta que ha aparegut una actriu porno que és clavadeta a la candidata republicana a vicepresidenta, Lisa Ann. I l'artista s'ha afanyat a aprofitar el sorprenent paregut amb Palin i ja ha rodat una peli anomenada 'Nailin Paylin'. La producció té un argument apassionant: dos soldats russos amb uniforme inclòs, tenen una avaria amb la 'fregoneta' i toquen a la porta de Paylin. La resta és fàcil de suposar. La conclusió és que Sarah Palin ha estat una ruïna per la candidatura de McCain, que millor li hauria anat si haguera triat l'Ànec Donald de número dos. Li hauria fet més servei. Vos pose un parell de vídeos de 'Nailin Paylin' (es poden vore, tranquils, no són XX) i jutgeu vosaltres mateixos
La teoria més catastrofista diu que les noves tecnologies han aïllat més els membres de les famílies i els han imbuït als seus propis universos separats dels altres a les cases. Però la realitat no sembla confirmar la teoria. Un estudi de la Pew Internet & American Life Project survey afirma que aquestes noves tecnologies milloren la comunicació entre la gent que viu a la mateixa casa en un 47%. I en un 53% en el cas dels fills que ja s'hagen independitzat. Aquest estudi, realitzat als EEUU assegura que les llars amb més ús dels telèfons mòbils, el xat, el correu electrònic i les xarxes socials han sevit per coordinar millor les activitats de la família i mantenir una comunicació més activa que les cases que no en tenien. L'informe, a més, assegura que aquestes noves tecnologies han aportat un nou punt en comú d'entreteniment per als membres de la família, fonamentalment pares i fills, i ha fet que els pares hagen trobat un terreny més proper als seus fills (Internet, els videojocs o les xarxes socials) per poder compartir moments d'oci. La cosa és, serà que l'estudi ha estat pagat per les comp
anyies amb interessos en aquestes noves tecnologies? O per el contrari, les teories aillacionistes de la nova societat digital simplement eren una mostra més del catastrofisme davant el progrés? Què creieu?
Es tracta d'una notícia mangífica que demostra moltes coses. Les hemeroteques dels diaris havien estat sempre una caverna digital a l'abast del qui estiguera disposat a pagar. Amb excepcions molt meritòries. Ara, La Vanguardia dona un pas endavant i s'adapta als nous temps, als vents del periodisme ciutadà i al futur i ha decidit obrir la seua hemeroteca, la més gran d'espanya, a tots els internautes. I no és canssalada de borrego, perquè són 127 anys de periodisme, la qual cosa vol dir d'història, de vida, en definitiva. És una decissió molt encertada que no només afectarà als professionals del periodisme, sinó a tot el món. Avui, al món que podríem anomenar digitalitz
at, la consulta de les fonts d'informació a través d'Internet és bàsica. I, per tant, la valoració de la fiabilitat de la font, essencial. I La Vanguardia és una de les fonts més fiable que hi ha. Felicitats al diari (i a l'Enric Sierra) per obrir la seua hemeroteca i seguir sent capdavantera al món digital!
OFFTOPIC:
A Sarkozy també li han 'robat la cartera' per Internet. Algú li va copiar les dades de la tarja de crèdit i van anar robant-li petites quantitats de diners del compte corrent. Però com Sarkozy (o la Bruni, ves a saber!) és tan llest (o tan garrepa) de seguida se'n adonar i ho va denunciar. Encara no els han enganxat. No està clar si li van prendre les dades de la tarja a Internet o al món offline. El que queda clar és que s'ha d'anar molt amb compte amb les targes de crèdit.
La pol·lèmica la va encetar el cap de campanya de McCain, Trevor Potter. Va enviar una carta al cap executiu de Youtube on protestava perquè li havien retirat al canditat republicà alguns dels seus espots del lloc de vídeos més visitat del món. Ho havien fet perquè vulnerava els drets d'imatge i el copywright, en fer servir imatges de diverses cadenes de televisió nordamericanes sense el seu permís. Clar i ras: el que reivindica McCain i el seu cap de campanya és el dret a fer servir material amb copywr
ight en benefici propi. Argumenta, damunt, que fan servir les imatges de televisió sense mala intenció. I no és el primer problema que té McCain en aquesta campanya amb els drets d'autor, per exemple usant música sense permís. Molt bé!, això és grandiós. El senyor McCain contra les gestores de drets d'autor perquè li convé, vindria a ser la cosa. Benvingut al món del trellat, senyor McCain. La pregunta és, la RIAA anirà a ara a enforquillar McCain perquè no respecta els drets d'autor? Crec que no. A vore si som seriosos: ací, o tots moros o tots cristinans, no creieu?
Moltes vegades em feu arribar correus amb sospites més o menys fermes que teniu algun bitxet, algun virus, troià, cuquet o simil·lar a l'ordinador, malgrat tenir un antivirus instal·lat. De vegades, el que passa és que l'antivirus no està prou actualitzat i d'altres és que els bitxets han trobat un foral a la xarxa. Per això, jo solc recomanar que passeu un antivirus online, és a dir, un programa contra els virus que no està instal·lat al vostre ordina
dor, sinó a una altra màquina a Internet. Solen ser molt efectius perquè no estan infectats i permeten fer un anàlisi extern. Per això, vos pose algunes de les adreces per netejar el vostre ordinador si sospiteu que té algun 'visitant' no autoritzat:
ESET Online Scanner (dels més efectius que hi ha)
BitDefender Antivirus Scan8: (només funciona amb Explorer)
Trend Micro (molt recomanable)
McAfee FreeScan (efectiu i en espanyol)
Panda ActiveScan Online
Symantec Scan Online (només per Internet Explorer)
Entre les coses més surrealistes que es poden trobar a Youtube, Carmen de Mairena s'emporta un dels premis grossos. Però, i si en el mateix vídeo barregem Carmen de Mairena i Pozí? El resultat no el millora ni Monty Python. I si no ho creieu, mireu el document únic a la història d'Internet...
Això és una petita 'boutade', ho reconec, però ara que és gairebé mitja tarda i vindria de gust fer una bona birra freda i unes braves, m'ha fet gràcia aquest vídeo que mostra com amb la passió per la nova joia d'Apple ha fet que apareguen aplicacions realment sorprenents com la que mostra aquest vídeo. I penseu que les aplicacions de l'Apple Store són de pagament...
(OFFTOPIC: La suspensió de l'edició d'enguany del Simo és un desastre, però era previsible. Quan la crisi apreta, el primer que es treu la gent és el que més amunt està a la piràmide de Maslow, el gatdgets i el futbol de pagament...)
Mira que hem escoltat vegades la llegenda urbana que els virus els creen els de les emperses d'antivirus. I, de colp a repent, ens hem de menjar la notícia que un agent de l'FBI que es dedicava a combatre el cibercrim administrava un dels mercats de la ciberdelinqüència més gran del món, el DarkMarket.ws. La notícia diu que l'agent J. Keithy Mularski formava part del NCFTA, l'Aliança de Ciber Forenses, i, al mateix temps, regentava la pàgina que va tancar 'voluntariament' fa poc en ser descoberts els seus responsables. La NCFTA era una agència que s'havia creat per compartir informació de seguretat entre banc, el govern dels EEUU i emperses d'Internet. Mularki tenia un peu en la NCFTA i un altre a la pàgina on es venia i es compraven identitats falses, números de targetes de crèdits robades, comptes bancaris robats... Els encants dels cibercriminals, vaja. L'FBI diu que era una operació encob
erta, que estava tot controlat i que era una manera d'enxampar cibercriminals. Però allà es venien targetes falses i comptes operatives robades. La pregunta, per tant, és: es van cometre delictes amb material conseguit en una pàgina que controlava l'FBI? Es va permetre que això passara en benefici d'objectius més grans? Què hauria de fer ara la gent estafada?
Cada vegada hi ha més enrenou amb el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows Seven. Es diu que serà l'autèntic killer del Vista, més que l'Ubuntu o el Leopard. Està a prop, diuen que no passarà més d'un mes o dos que no tinguem una beta a les mans, però no hi ha massa més detalls. Sembla que volen que siga un sistema menys intrussiu amb l'usuari, més segur però, sobre tot, sembla que explota les possibilitats tàctils de les
noves pantalles, que tan de moda estan ja en els nous telèfons mòbils, com l'Iphone, el G1 Dream de Google o el Nokia N96. Ara bé, tret d'això, sembla que l'aspecte no canviarà massa, per les imatges que s'han difòs. Vos deixe un parell de vídeos per a que vegeu el tema tàctil en acció i jutgeu que vos sembla.
Definitivament, Internet ha revolucionat la forma de viatjar pel món. Els vols es troben més barats gràcies a pàgines com Atrápalo, Muchoviaje, o Lasminute. També proveeixen ofertes que ni les millors agències de viatges poden oferir-te. Pots planificar les teues rutes al mil·límetre gràcies al Google Maps o la Via Michelin. Te n'assabentes dels transports públics de la ciutat a la que vas, el temps que farà o les ofertes dels museus. L'autèntica revolució, però, són les comunitats socials de viatges, les de filosofia 2.0, que permeten fins i tot, viatjar dormint de franc, si t'ho curres bé. Les mostres són patents. Pots dormir a sofàs de mig món sense 'amoquinar' un gallet amb Couchsurfing o Stay4free. Pots trobar cases particulars
per hostatjar-te a Homelidays o intercanviar experiències i consells amb altres turistes que han estat abans que tu en la mateixa destinació. El el que es coneix com a Turisme 2.0. Vos pose algunes adreces que vos poden ser útils per viatjar de tota mena de manera:
Globalfreeloaders: ofereix sostre de franc allà on vages del món.
Couchsurfing: gent que deixa el seu sofà de casa de franc
Homelink: intercanvia vacances amb una altra família arreu del món
Homexchange: canvia ta casa amb la d'una altre gent en un altre indret
Hospitalityclub: intercanvi d'experiències entre viatger per benefici mutu
Stay4free: passa uns dies per la cara en algun altre lloc del món
L'eclosió social en l'ús de les noves tecnologies, especialment les relacionades amb la Web 2.0 també tenen aspectes controvertits. Els roïns, els delinqüents també han après a fer anar totes les noves eines i a traure'n bon profit. Molts personatges famosos mantenen blocs al dia i fins i tot a l'hora. També fan servir eines que són gairebé instantànies, com el Twitter o Facebook. Això, que els fa estar més a prop dels seus seguidors, també dona una informació valuosa als qui no tenen bons propòsits. I això, en el cas que les Xarxes socials no siguen negligents en la gestió de la información. L'altre dia, parlant amb un escorta d'un personatge molt conegut em reconeixia que començava a tenir en compte el que el seu protegit escrivia a Int
ernet. I no és l'únic, especialment si els toca protegir càrrecs públics, polítics o figures molt mediàtiques. És fàcil seguir-los l'agenda pels seus blocs, facebook, twitters o Hi5. I això brinda molta informació sensible que pot ser utilitzada per fins delictius. I no només en el cas dels personatges famosos o rellevants. Heu pensat que informant d'on ets i què estàs fent, per exemple, estàs informant també d'on no estàs? Heu pensat que amb la informació que un mateix dóna a llocs com MySpace, Facebook o similars és possible respondre a la pregunta secreta per recuperar la contrasenya del correu? I això és només una petita mostra del que es pot fer. Que li pregunten a Sarah Palin, si no.
De vegades, quan fas coses a l'ordinador, t'agradaria guardar-les en vídeo, capturar-les per ensenyar-li-les a algú. Ací teniu un programa per fe-ho. Les utilitats són moltes, des d'el·laborar tutorials pels alumnes d'una escola fins sorprendre els amics fent alguna originalitat. També pots barrejar les dues coses: si sou dels qui reben telefonades dels amics per preguntar com es fa això o com es fa allò a l'ordinador, aquesta ferramenta també vos serà molt útil. Captura tot el que es fa a la pantalla, sencera o per regions definides i ho converteix en un vídeo que tothom pot veure al seu ordinador. A més, es un programa portable, és a dir, que no s'ha ni d'instal·lar, només executar. Té moltes altres utilitats, però segur que vosaltres ja heu trobat la vostra.
Descarregar SuperScreenRecorder
Sembla clar que el negoci més rendible ara mateix a les Noves Tecnologies és la telefonia. Les companyies de software i d'Internet ho saben i s'hi han abocat amb cos i ànima. Apple s'està fent d'or amb seu telèfon estrella, l'Iphone; Google espera vendre milions d'aparells del seu propi telèfon, el G1 Dream. Llavors, què fa Microsoft atontada a la lluna de València? Doncs sembla que els fills de Bill Gates, finalment, ho han vist clar i s'especula que la companyia podria comprar RIM, el fabricant de la Blackberry, un dels millors telèfons i dels més populars entre els executius. Segons els analistes, hi ha pastís per tots, així que Microsoft corre ara a buscar una posició al mercat de la telefonia mòbil. I és que els telèfons han deixat d
e ser aparells per parlar amb gent que està lluny i s'han convertit en petits ordinadors. Per això les grans companyies de soft i Internet han decidit mossegar la poma i fer una bona digestió. Ara bé, la pregunta és, algú està pensant a comprar Nokia, la quarta pota de la telefonia mòbil?
Mirant la blogosfera, gairebé totes les notícies sobre Sarah Palin, la número dos de McCain a la cursa presidencial dels EEUU, li són contràries. D'una banda, s'ha detingut el jove de 20 anys que li va petar el correu, un tal David Kernell, amb un cert historial d'intrusions. D'altra banda, als bloggers els és més simpàtic Obama, perquè ha sabut connectar amb la gent més jove i més tecnològica des de bon princpi. A més, han començat a fer paròdies de Sarah Palin per totes bandes. En concret, a una de les eines que més ha fet servir Obama, Facebook, han creat un perfil fals i en conya de Palin, que paga la pena vore. I, per si li faltava alguna cosa, han començat a inundar Internet paròdies en vídeo de la candidata republicana. Vos en deixe una de Youtube que m'ha fet gràcia (tot i que n'ha dotzenes) perque compara la imitadora amb l'original i el discurs és idèntic. La pregunta és per què la Xarxa li té mania a la Palin i estima més l'Obama? S'accepten teories...
La gent fa preguntes molt rares. I es pot entendre, perquè les noves tecnologies són, per moltes persones, un pou fosc, irracional, il·lògic, incomprensible i gairebé alquimista on li fa por ficar-se. Per això, quan falla la impressora, quan desapareix la creueta de tancar les finestres o quan l'ordinador 'fa el burro' tothom telefona els informàtics, a veure què poden fer. S'ha fet una elecció per Internet de les preguntes més extravagants als informàtics i han guanyat aquestes. Per què no deixeu les vostres als comentaris, i riurem tots...
- Perquè el meu ratolí sense fils no està connectat al PC?
- El meu portàtil el va atropellar un cotxe. Què faig ara?
- Pot posar-me les tecles del teclat per ordre alfabètic?
- El sistema em denana de pressionar la tecla a l'atzar. On és aquesta tecla?
- Com faig per bloquejar el correu electrònic del meu cap de departament?
- No tinc ganes de rebre correu electrònic els divendres, m'ho pot solucionar?
- He arribat al final de la taula, el ratolí no pot anar més enllà però la fletxeta de la pantalla encara no ha arribat a l'enter, què faig?
És de les notícies tecnològiques més curioses que s'han produït darrerament: si no tens el cap clar, no podràs enviar correu amb Gmail. Es coneix que els del laboratori de Google (Google Labs), que investiguen i investiguen sense parar, han arribat a la conclusió que hi uns períodes durant els quals te n'acabes penedint de la majoria de correus que envies. Per això, han ideat un sistema que t'obliga a resoldre problemes matemàtics abans de poder enviar el correu. El mecanisme es diu 'Mail Goggles', és a dir, googles mal escrit. Tu pots fixar quins són aquests períodes: per exemple, dissabte al matí, diumenge a la matinada... que se suposa que són els moments on tens el cap més emboirat perquè has anat de marxa o has fet coses de les que no estàs massa orgullós. Llavors, en aquests períodes, si no pots resoldre les preguntes matemàtiques, no et
deixarà enviar aquell correu que hores més tard voldries no haver enviat mai. Grandiós, inaugurem la era en què les noves tecnologies restringeixen el seu propi us per evitar que en fem, justament, un mal us. Perillós, desconcertant, futurista i, probablement, molt encertat, i de ben segur, controvertit, no creieu?
Si soleu circular per Internet amb un navegador de la família Mozilla-Gecko, com ara Firefox, Flock, Seamonkey, Camino, Epiphany, K-Maleon, IceWasel, Netscape o simil·lars heu de coneixer una de les ajudes més versàtils, útils i funcionals que existeixen per aquests productes. Jo li dic el 'mico de la brillantina', el Greasemonkey i és una extensió, un complement que es pot instal·lar i que és com una caixa d'eines, que conté milers d'altres petites ferramentes que fan la vida més fàcil. Una vegada instal·lat el Greasemonkey, hi vas afegint tot un plegat de petits scripts que automa
titzen i milloren la navegació des de la pàgina Userscripts. Alguns exemples: multi-login per Google (quan tens diverses comptes de correu Gmail, per exemple, pots canviar entre ells de forma automàtica); saltar-te el compte enrere dels servidors com Rapidshare, Megaupload o Gigasize per descarregar-te material; afegir-li funcionalitats a la bíblia del cinema, l'IMDB; accelera la navegació pre-carregant les imatges; descarregar vídeos de Youtube i milers de coses més. I, el millor de tot, és que no consumeix ni un mega més de memòria. És, al meu entendre, l'autèntica navalla suissa d'Internet.
Google acaba de fer deu anys en el món d'Internet. Gairebé tot han estat èxits i, allà on s'han ficat, han acabat triomfant. Tret de les xarxes socials (Orkut no ha acabat d'arrencar mai) i dels vídeos (van haver de comprar Youtube perquè Google Video no tirava ni amb rodes) i alguna coseta més, la resta s'ho han menjat tot. La dècada de Google es pot veure, com una curiositat, a través d'aquest vídeo que mostra com ha canviat la pàgina mare d'aquest monstre anomenat Google.
Sembla que no sóc l'únic a qui li fa una ràbia de no dir-ho l'anunci d'Ausònia del compare amb els ferros a la boca que va a una festa. La xarxa s'ha omplit de paròdies de l'anunci, algunes amb més fortuna que d'altres. N'hi ha de tota mena, des d'aquell que la protagonista és Carmen de Mairena fins al que han posat les imatges de 'Pulp Fiction' amb les veus de l'anunci, passant pel doblatge de Chiquito de la Calzada o el exorcista. Fins i tot de Fernando Alonso, n'hi ha. Jo vos en pose unes quantes de les que m'han semblat més destacables i, si algú s'atrevix a fer un bon doblatge de l'anunci, que ens el envie... a vore què fem amb ell!
Els qui teniu alguna pàgina web i heu intentat treure uns centimets sabreu la dificultat que implica la publicitat a Internet. Tot i que hi ha diverses vies, la veritat és que tots els camins van a donar a Google i la seua divisió de publicitat, Adsense. També sabreu que, al a que et descuides, et cancel·len el compte sense més explicació ni possible via d'apel·lació i s'acabat el cafetí. Així d'arbitrari i secret és. En aquest panorama, doncs, qualsevol iniciativa que faça possible posar en contacte als editors de web i els possibles anunciants és benvinguda. I especialment si és a l'àmbit català. Per això és doblement important la iniciativa del Xai Electrònic, que pretén ser un lloc de trobada pels qui tenen un espai a Internet en català per posar anuncis i els qui necessiten publicitar-se a Internet a un espai català. Benvingut siga una inciativa que pot beneficiar tothom i dinamitzar els espais comercials en català. Molta sort!
Design by ThaSlayer | Converted by Blog and WebBlogger Theme distributed by FREE Templates 4U