Aquesta setmana s'ha cel·lebrat als EEUU el Dia d'Acció de Gràcies, on se sol reunir la família (la que vols i la que no) en un menjar col·lectiu. I, després, la gent compra i compra i compra per treure's el mal sabor de boca. Cada vegada més a través d'Internet, però, i si aquestes reunions es pogueren fer sense la presència física d'aquells familiar que preferiríem que ho foren del veí. Aquest vídeo mostra com seria. Ací no tenim Acció de Gràcies però es podia aplicar a les festes de Nadal...

SEGUIU LLEGINT...

Set de cada deu persones que creen un perfil a Internet per buscar amistats o parella menteixen. I no cal que ho diguen els estudis tots ho sabem. Una mica de fantasia i ser a la Xarxa qui voldríem ser a la realitat no està mal, però, molt d'ull, perquè al món interconnectat no se sap mai les conseqüències de les nostres accions. Una dona de Missouri ha estat condemnada per fingir ser un adolescent de setze anys al MySpace i entrar en contacte a una xica de 13 que, quan va estar rebutjada, es va acabar suïcidant. És evident que la dona, de 49 anys, no volia fer-li mal a la nena, però l'espiral de mentides va entrar en el terreny del sentiments i això, barrejat amb l'adolescència i, probablement, amb problemes psicològics i personals importants va portar la pobra xica a la mort. A la dona de 49 anys l'han condemnada només per violar els termes de MySpace perquè no hi havia intenció de fer mal, però una cas com aquest ens ha de fer reflexionar sobre els límits de entre la fantasia a Internet, la mentida i la realitat. No és un cas llunyà perquè haja passat als EEUU: nosaltres, els nostres fills, els nostres col·legues, els nostres companys de feina hem mentit alguna vegada a la Xarxa, ni que siga una miqueta. O no? (A continuació teniu les imatges de la dona i l'adolescent)

SEGUIU LLEGINT...

La pregunta ve al cas perquè a Xile han creat una xarxa d'intercanvi d'experiències educatives dirigida a professors, anomenada Wikieduca. Els mestres són dels col·lectius més castigats i més soferts a la seua feina. L'estrès a que et poden sotmetre vint-i-cinc adolescents conxorxats dia rere dia li pot fer esclatar el cap a qualsevol. I no diguem si són més menuts. Aquesta tensió fa que, moltes vegades, els professors es vegen mancats d'eines per fer-hi front. Busquen experiència entre companys de centre, tiren mà de companys de promoció a altres llocs o improvisen el que bonament poden per solventar problemes importants del dia a dia. Per això, una ferramenta com la que s'ha creat ara a Xile pot resultar molt profitosa i molt enriquidora per millorar la marxa a les aules i donar-los als professors un suport que ara potser no tenen. Pesem que millors recursos d'Internet és que sempre hi ha algú que ha tingut el mateix problema que tu i l'ha acabat solucionant. Per què no aplicar-ho a l'educació? Tot i que hi ha coses semblants ací, potser seria una bona idea sistematizar-ho en una Wikieduca catalana. Què us sembla, els qui sou professors (o pares, o alumnes o el que siga...)?

SEGUIU LLEGINT...

Fa unes setmanes s'ha alliberat la versió definitiva del Ubuntu 8.10, un sistema fiable, robust, amigable, útil, complet i compatible. Realment corre finet i fa goig treballar amb ell. Ara bé, el que tenen els sistemes oberts és que qualsevol en pot fer una versió millor que l'original. És el cas de Ubuntu Ultimate, una modificació de l'Ubuntu oficial que ja porta temps rulant i que li extreu al sistema tot el suc estètic, de funcionament i d'usabilitat al nou ubuntu. Es podria dir que és el tunning de competició de l'Ubuntu. Mireu el que fa en aquest video perquè és realment impressionat. I no exagere un pèl. Feu-li una ullada i deixeu el vostre comentari.

SEGUIU LLEGINT...

La informació que Internet posa a disposició dels usuaris és tan inacabable i tan espectacularment detallada com, en ocasions, inacurada. Especialment en el cas de les malalties i això ha generat un fenomen nou anomenat 'Cibercondria'. Es tracta de l'obsessió per recollir símptomes, senyals i testimonis de gent sobre un determinat mal que té com a efecte, moltes voltes, que la persona pense que té aquella malaltia sense tenir-la, per pura inducció. Ara, Microsoft (??) ha fet un informe sobre aquesta tendència a autodiagnosticar-se i ha conclòs que és altament perillós. Els resultats diuen que quan busquem per Internet els símptomes que tenim solem posar-nos en la pitjor hipòtesi i, de vegades, ens mediquem en funció d'aquest diagnòstic erroni. Aquesta tendència també és anomenada 'El síndrome de l'estudiant de medicina'. Per sort, a casa nostra els estudiants de medicina tenen costums més sans... La conclusió és clara: si ens trobem malament, anem al metge, home, anem al metge, que per això estan!

SEGUIU LLEGINT...

Els estudiants de medicina de la Vall d'Hebron han fet un calendari despullats i despullades per recaudar fons pel viatge de fi de curs. Són estudiants que treballen a l'hospital, però les fotos, que ha fet Ramon Josa i Campoamor, no estan fetes a la Vall d'Hebron perquè no els van donar permís. N'han fet una tirada de 1.500 i amb això pensen pagar-se el viatge. A continuació vos posem una mostra, però si voleu la galeria completa, la podeu veure ací.

SEGUIU LLEGINT...

Cada vegada treballem en més ordinadors diferents, en més sistemes operatius diferents (alguns) i, per desgràcia, ens solem emportar la feina a casa. Per això, sincronitzar la feina a totes les bandes, en tots els ordinadors i amb independència del sistema que usem, pot resultar molt pràctic. Ací entra la caixeta màgica, el Dropbox, un programa molt menut que crea una carpeta al teu ordinador on tot el que poses ho tens a qualsevol ordinador on vages (i que tinga instal·lat el programa, clar). És una versió local i multiplataforma del Google Docs o de l'Idisk d'Apple. És totalment gratuït (fins dos Gigues d'enmagatzemament) i no ocupa pràcticament recursos. Per exemple, si estàs treballant en un document i se't fa tard, el poses a la carpeta del Dropbox i te'n vas, arribes a casa i allà tens el document en què treballaves. El mateix per fotos, música i qualsevol cosa que no vulgues portar a sobre. Fins i tot és interessant per compartir feina amb altres: acabes el document, el guardes a la carpeta del Dropbox i qualsevol altre, a qualsevol altra banda del món el té immediatament al seu escriptori per llegir-lo o rectificar-lo. El podeu descarregar ací: Windows, Linux o Mac. Pràctic, no?

SEGUIU LLEGINT...

Google acaba de publicar i posar a disposició dels internaues el fons fotogràfic de la revista nord-americana 'Life'. És tot un món en imatges, de les quals, la gran majoria mai havien estat publicades i, per tant, es veuen per primera vegada. Són dos milions de fotos que narren els darrers dos segles i mig de vida als Estats Units, que és com dir a una gran part del planeta. El cercador té la intenció de seguir volcant la resta del fons fins completar les deu milions de fotos que composen tot el fons d'aquesta revista, propietària de grup Time Inc. Bufen temps d'obrir els bauls i mostrar al món el que havia estat amagat durant segles, gràcies a Internet. Ho ha fet també La Vanguàrdia amb tota la seua hemeroteca de 127 anys d'història a Europa. També la Generalitat ha obert l'arxiu dels diaris oficials de l'època de la República per a que tot el món ho puga consultar. La Xarxa ha jubilat aquella dita clàssica de 'el buen paño en el arca se vende'. Benvingut siga l'obertura de portes i finestres, de racons i caixes (i per què no, de tombes!) de la història.

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que no poden petar els ordinadors a Txeroqui. Es tenia encriptats, això és amb el disc dur codificat, amb les dades amagades i protegides amb una clau. Com en d'altres casos, ETA fa servir un programa gratuït, de llicència lliure, anomenat PGP (Pretty Good Privacy), que vindria a traduir-se, irònicament com "una privacitat (seguretat) bastant bonota". Quan van enxampar Súsper el 2003, ja tenia encriptat el disc dur amb aquest programa i no li van poder petar. Van a haver de trobar la clau per accedir-hi per casualitat amb uns papers que li havien incautat. Ara, sembla que si la policia no té un cop de sort, serà difícil obrir-li'ls a Txeroqui. I això que el PGP és un programa que no costa un gallet, que el seu creador va fer fa quinze anys i que, de moment, no s'ha aconseguit rebentar. Vosaltres mateixos vos el podeu baixar i fer proves d'ací. A més, si no vos aclariu, ací teniu un manual d'instal·lació i funcionament. I les coses semblen anar en aquesta direcció, perquè el nou Ubuntu permet encriptar tot el directori personal, igual que Leopard ho permet fer amb el Filevault. Sembla estrany, veritat, que un programa tan fàcil d'aconseguir puga servir per finalitats tan poc lícites com la del Txeroqui. I és que, al final, com s'ha dit tantes vegades, la tecnologia no és ni bona ni dolenta, depen de en quines mans caiga i amb quines intencions es faça servir, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Definitivament, vivim a l'era de la customització. Els sistemes operatius s'adapten a les necessitats personals, els navegadors ja no són genèrics sinó personals i així amb tots els elements de la informàtica. I Google sap que la gent vol sentir-se única, personalitzar cada element. Potser estem vivint una segona era romàntica, d'individualització extrema, aquesta vegada lligada l'era virtual. Tota aquesta brasa bé perquè Gmail ha posat a disposició de la gent una sèrie de temes per fer el Gmail més agradable, més vistós, menys monòton i més bonic. Són temes que es poden trobar al botó de configuració del correu i que et permeten posar de fons un mar, planetes o colors d'acer. Els qui treballen molt amb Gmail ho agrairan. Sembla que els de Google hagen llegit que começava a haver aplicacons molt interessants per customitzar el Gmail, com l'extensió Stylish per Firefox, Opera o IExplorer. Benvingut siga, tot el que ens faça la informàtica més agradable i més usable.

SEGUIU LLEGINT...

La tecnologia té coses realment espectaculars. Ens permet, per exemple, recuperar la imatge de les civilitzacions antigues que ja no podrem veure més. També ho fa la tele, ja ho sé, però a la tele ho veus i passa. A Google Earth, en canvi, et pots situar dins de l'antiga Roma, reconstruir l'esplendor d'un Imperi i viatjar volant pels seus carrers. Gràcies a una nova capa 3D del Google Earth, que, com sabeu és un programa gratuït de Google que permet 'volar' pel món, ara t'hi pots ficar per vies, carrerons i estadis de l'antiga Roma. D'acord que la tecnologia té coses roïns, però, a canvi, en té d'altres de tan engrescadores! Vos pose un vídeo demostració per a que veieu una mostra del funcionament.

SEGUIU LLEGINT...

La informàtica viu dies d'anar amb molt d'ull perquè els delinqüents cibernètics han canviat de pell. Ara ja no volen fer-se notar amb les seues malèfiques creacions, sinó tot el contrari, passar desapercebuts. Així poden infectar molts ordinadors sense aixecar la llebre. Ara bé, quan la víctima són un grup d'hospitals i el virus paralitza les xarxes, la cosa fa por. Perquè els metges, que saben molt dels virus físics, no tenen ni idea dels virus 'virtuals'. És el que ha passat a Londres, on el cuc Mytob va inutilitzar els sistemes i va obligar a tirar mà de còpies de seguretat. Es va transmetre via mail, segurament, per un enviament d'algun graciós a tot el personal amb alguna brometa que portava 'bitxo' i ell no ho sabia. El problema ve si la còpia de seguretat conté els tractaments de fa dies. Què passa si t'han canviat les píndoles des que es va fer la còpia? Et donaran les velles? No t'ha matat el virus biològic i et matarà el 'virtual'? Com diria Marc Pastor a 'La mala dona', quina 'del·liciosa contradicció', no creieu?

OFFTOPIC: Microsoft sembla que ha decidit oferir de bades el seu antivirus Onecare, que fins ara costava 50€, perquè s'ha adonat que el mercat de la seguretat informàtica freeware li estava passant la mà per la cara. I molta gent el farà servir perquè, com l'Internet Explorer, és còmode i ja ve instal·lat.

SEGUIU LLEGINT...

Els qui creguen encara que a Internet vivim en l'era de l'anonimat absolut s'ho haurien de fer mirar. A Txeroki l'han enxampat pels seus correus electrònics i per les plaques de matrícula. I això que els correus els enviava des d'un cibercafè, amb identitat falsa. De fet, sembla que van ser els serveis d'intel·ligència nordamericans i espanyos els qui van anar seguint la pista que anaven deixant els seus correus per allà on anaven passant. Però és que, per molt anonimat que es tinga a la Xarxa, sempre es deixen traces, sempre està identificat el punt de destí i el punt d'origen, quants paquets hi van, quin servidor l'ha enviat i quin l'ha rebut i, en aquest cas, probablement, quin contingut porta. Pel correu electrònic es pot seguir (especialment si ho fa EEUU,la 'Ovise', on les garanties ciutatanes estan més 'distretes' que a Europa) una persona, se la pot ubicar i, com ha passat en aquest cas, se la pot detenir. El més difícil era vincular el compte de correu amb Txeroqui, una vegada van aconseguir aquesta associació (possiblement amb l'inestimable ajud de l'atzar) la resta va ser fàcil. Com que tot el trànsit a Internet està monitoritzat (escrutat, diria, des de l'11-S), seguir on estava Txeroki ja no va ser problema. Després d'això, qui pense que Internet és un camp de canyes on et pots moure sense rastres i anònonimament, que s'ho remire una miqueta perquè la realitat desmonta moltes pel·lícules.
OFFTOPIC: Maradona es vol esborrar d'Internet, cansat que el seu nom es faça servir per pàgines porno. De moment, ha aconseguit que Yahoo l'esborre i ara va a pels altres. I es pot fer, això d'esborrar-se d'Internet...? Avui ho contem al programa

SEGUIU LLEGINT...

Si no n'heu sentit a parlar, en sentireu els propers dies. La curiositat per saber les coses que estan passant ara mateix arreu del món ha portat un grup de gent a fer un programet que, basant-se en les estadístiques, extrapola el que està passant al detall en el global del món. No serveix per a res, però et deixat al·lelat, entretingut fins l'extrem de ser addictiu. Quants cafès s'estan fent en aquests moments al món? Quants xiquets estan naixent en aquests moments? Quants correus electrònics s'estan enviant? Quants avions hi en vol ara mateix? Quant ous s'estan produint? Ja vos ho dic, no té cap utilitat, però, al mateix temps, és fascinant. Jo vos pose una mostra a continuació, però vos recomane que visiteu la pàgina original perquè és realment curiós.

SEGUIU LLEGINT...

La política de Tele 5 d'entrevistar a personatges que han guanyat celebritat pels seus delictes ha esperverat molta gent. Un moviment a la Xarxa està fent campanya en contra de l'entrevsita de la cadena T5 amb Julián Muñoz i la que va mantenir divendres passat amb Luís Roldán (que, d'altra banda, tampoc no va despertar gran interès entre l'audiència). La pàgina ha despertat interès a Internet i a la blocosfera i entre alguns mitjans de comunicació. Però té la pinta de ser una jugada d'una altra televisió que es vol promocionar a costa dels diners i els programes de Tele 5. Pot haver sòlides raons ètiques per preguntar-se si realment s'hauria de veure una entrevista com la del Muñoz o la del Roldán, tot i que, televisivament, no crec que n'hi hagen. Tenen interès periodístic i la gent té dret a escoltar personatges com aquests. El periodisme s'ha basat històricament amb entrevistes difícils. Ara bé, l'autèntica qüestió és si s'han de pagar, si s'ha de recompensar que aquests personatges obtinguen diners de narrar les seues malifetes i els seus delictes. Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...

Ja em perdonareu que torne a parlar de Xat, però és que vuit de cada deu internautes en fa i cada vegada més variats. Molta gent té el MSN, el Gtalk (el de Gmail), el de Yahoo i ara, també ('el que faltava per l'euro') el del Facebook. Això vol dir anar canviat de client o utilitzant diverses aplicacions. La solució és fer servir un programa de xat que els unifique a tots. En Windows, Mac i Linux, el client més versàtil, lleuger i complet és, probablement, el Pidgin. És lliure i li pots configurar totes les línies de xat que tingues i així les centralitzes totes. En Mac, també està el Adium, que també és altament recomanable i permet unificar MSN, Gtalk, Facebook, Jabber, Yahoo... L'Adium, a més, té una gran quantitat d'afegits que li donen funcions addionals molt interessants. Hi ha d'altres que poden ser millors per protocols concrets (Miranda, Mercury, Amsn, Trillian, Kopete), però si el que voleu és deixar-se de maldecaps i tenir-ho tot junt, aquests us poden anar bé.

SEGUIU LLEGINT...

Cada vegada més gent fa servir el xat del Gmail per comptes del del Messenger. Les avantatges són clares: menys recursos consumits, no hi ha publicitat indesitjada, és més 'discret' i, sovint, al xat de Gmail no tens gent que no voldries, cosa difícil de controlar en l'MSN. Per això, és molt pràctic tenir obert el Gmail amb els teus contactes connectats pendents per si els has de dir alguna cosa. Fins ara, la finestra era estèticament bonica, però esassa de funcions. Gmail s'ha donat compte de les possibilitats i ha creat la funció de fer Videoconferència i Xat de veu amb el seu servei. Simplement s'ha des descarregar un petit afegit (des d'ací) i ja està fet, amb l'avantatge que no és necessari que els dos que fan xat tinguen càmera, en un que en tinga ja es podrà usar la funció. Cada vegada es van afegint més funcionalitats, des d'enviar sms a fer una còpia de seguretat al disc dur. Una d'elles és l'extensió del Firefox 'Better Gmail 2', que integra molts serveis (com el calendari i altres). Si voleu personalitzar Gmail, aneu ací. Quin correu us sembla més útil i millor, el Hotmail o el Gmail?

SEGUIU LLEGINT...

Com sabeu, la victòria d'Obama als EEUU va tenir, a més un resultat associat: el rebuig al matirmoni homosexual a Califòrnia. En els mateixos comicis, els californians votaven un referèndum sobre si carregarse els matrimonis gais, i se'ls van carregar. Ara, els col·lectius gais han decidit traslladar la batalla a la Xarxa, perquè són conscients que una gran part de la gent sensible a la seua causa està molt endollada. En aquesta línia va néixer Joint the impact, una pàgina que pretén coordinar totes les accions de pressió de la comunitat gai per aconseguir l'aprovació del matrimoni homosexual. S'han donat compte que les eines que ofereix Internet per aconseguir objectius socials són cada vegada més efectives: xarxes socials, ferramentes per generar continguts per al mitjans offline, creació d'opinió a través dels foros o coordinació d'accions de protesta i reivindicació a través d'Internet. I es qüestió de temps que altres col·lectius es donen compte del mateix, tant per causes justes (estic pensant en la gent de Nissan, per exemple) com causes més dubtoses (com els neonazis i skins violents). És el signe dels temps, la tecnologia no és bona ni roïn en si mateixa, tot depén de l'ús que se li done, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

En els darrers mesos, el fenomen del Facebook ha pres una volada exponencial i un dels verbs més de moda entre els internautes es 'feisbuquejar'. La prova és el nostre nombrós grup a Facebook. Però cada vegada hi ha més dubtes sobre la intimitat i sobre la seguretat de les dades que hi donem quan ens inscrivim. Un dels nostres lectors, n'Aarón, es va voler donar de baixa perquè li van acceptar una invitació d'amistat que ell mai no havia fet. I donar-se de baixa no significa que les teues dades desapareguen. De primer, només et deixen desactivar el compte, cosa que deixa les teues fotos, perfil i altres dades voltant per l'espai. Si realment vols intimitat, has d'esborrar el compte en aquesta adreça. La mateixa Unió Europea ha alertat sobre el perill de dir massa coses a Facebook. La informació que dones va a parar a empreses de marketing que t'agobiaran amb publicitat en el millor dels casos. En el pitjor, serà correu escombraria acompanyat del bitxet (troià) corresponent. La prova és que l'edició argentina de Playboy ha dedicat el darrer número a les noies més calentes del Facebook. Així que molta cura i, sobre tot, molta cura amb els adolescents, que ho donen tot sense pensar en les conseqüències. És molt important saber que quan entres a Facebook, tota la teua infomació la pot fer servir sempre per tot el que els done la gana. Vos pose una part textual de la llicència d'ús de Facebook QUE ESPANTA QUAN LA LLEGEIXES...:"En enviar contingut d'usuari a qualsevol part del lloc, estàs automàticament garantint, representant i declarant que tens dret a garantir a la Companyia una llicència mundial que és irrevocable, perpètua, no-exclusiva, transferible, totalment pagada (amb el dret de subllicenciar-la) a fi de utilitzar, copiar, desenvolupar públicament, exposar públicament, reformar, traduir, treure'n parts (parts o la totalitat) i distribuir el contingut d'usuari per qualsevol propòsit, comercial, publicitari o similar, amb connexió al lloc o la seva promoció per preparar treballs derivats o per incorporar-hi altres treballs d'aquest contingut d'usuari, i garantir i autoritzar sub-llicències de les mateixes". Al·lucinant, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

La notícia encara no està confirmada (ACTUALITZAT: ja ho està, serà la Metro Goldwyn Meyer i seran pelis llargues i sèries), però, segons conta la pàgina Cnet, Youtube estaria negocien amb un o més grans estudis de Hollywood la cessió de drets per a que es pogueren veure pel·lícules senceres. Les produccions serien en streaming, és a dir, que es podrien veure en temps real, però no descarregar (vés, si no). Des de fa temps, Youtube ofereix vídeos en alta definició i, per tant, se suposa que les pelis també serien en bona qualitat i no en una finestreta menuda i tot pixel·lat. El finançament es faria amb publicitat, tot i que no s'ha dit quin tipus d'anuncis finançaria la pel·lícula, però segurament, el que és segur és que n'hi hauria. Ara mateix, ja es poden verue pelis d'estrena en streaming a través d'Internet, en pàgines com VideoCine, MegaVídeo, Sinlamula, Stage6 o sèries en anglès, com Hulu, pero la iniciativa de Youtube seria pionera en fer-ho amb totes les de la llei. La cosa es podria confirmar a principis del mes que ve. S'ho miraríeu?
Ací teniu unes quantes pàgines més que també mostren pelis online:
http://www.cinegratis.net/
http://www.fase6.com/divxonline/inicio.html
http://www.divoox.com/
http://online.vagos.tv/
http://www.damedivx.com/
http://cineonlineserlibres.blogspot.com/
http://www.5on5.es/
http://www.freemoviescinema.com/
http://www.yatv.info/
http://www.divxonline.info/
http://www.videochato.2ya.com/
http://www.peliculas24h.com/
http://www.peliculasonline.lapeonza.com/index.php
http://www.peliculas-on.com/

SEGUIU LLEGINT...

Divendres es va fer oficial la mort administrativa del Windows 3.xx. Microsoft el va enterrar, cosa que ja li feia falta perquè portava molt anys morts i començava a descomposar-se. Va ser el primer sistema operatiu que va fer que Microsoft li passara al davant a Apple i els fonaments del que és avui la companyia que va aixecar en Bill Gates. La sèrie 3 de Windows, allà a principis dels 90 va ser una autèntica revolució i va contribuir decisivament a que la informàtica passara a ser d'una cosa gairebé inciàtica, alquimista i reservada a obscurs barbuts de cul gros a ser una cosa popular que tot el món podia usar. Wired ha publicat unes quantes fotos de l'evolució de Windows des del 3.xx fins al Windows 7. Jo les he recollit i he fet una galeria pública per a que us doneu un volt i recordeu vells temps. La podeu veure ací, en aquesta adreça de Picassa. També us he preparat una galeria que podeu veure a continuació si pitgeu el 'SEGUIU LLEGINT'

SEGUIU LLEGINT...

Els companys Jordi Aguilera i Antoni Novella, de l'espai d'Internet dels informatius de TV3 s'han fet ressò de la nostra iniciativa al bloc, amb col·laboració amb la gent de Motor.cat, de la iniciativa de posar-li veu masculina en català al Tom Tom. Des d'ací els hi vull agrair la deferència d'haver-ho fet i encoratjar-los a que continuen en la seua feina de difondre les coses més útils, més curioses i també més educatives de la Xarxa. Jo no em perd mai el seu espai els caps de setmana perquè sempre s'arpén alguna cosa. Vos pose a continuació el vídeo del TN per si algú no l'ha vist.

SEGUIU LLEGINT...

Diuen que Microsoft ha fet quadrar els seus enginyers per aconseguir que la propera versió del seu Sistema Operatiu, el Seven, estiga a l'alçada del MacOS Leopard d'Apple en quan a prestacions, cosa que no ha aconseguit amb el Vista (amb l'excepció de sorprenentment ràpid x64). Estan intentant ajustar els temps d'arrencada i tancada. Ara mateix, el Leopard és Ferrari dels sistemes operatius, accelera i desaccelera molt més ràpid que els altres. Amb les proves del Windows '7', el temps d'arrencada sense 'extres' (antivirus, programes residents, etc) és de 52 segons, com voreu en els vídeos que vos pose a continuació, i el temps de tancada és de 16 segons. No està mal, sent un windows, però s'ha de tenir en compte que, ara mateix, el Leopard, quan li dius tancar, en deu segons tens la màquina morta i a l'hora de l'arrancada,en 35 segons tens l'escriptori carregat. Conclusió, el Windows que eixirà al mercat d'ací un any serà una mica més lent que el Mac que va eixir al mercat fa molt més d'un any... Mireu els vídeos i jutgeu vosaltres mateixos

SEGUIU LLEGINT...

Com heu escoltat, hem convocat solemnement els Jocs Florals dedicats al Mag Fèlix. Tots els que vulgueu podeu enviar els vostres poemes a aquest concurs (una mica macarrònic, però solemne, al cap i a la fi). Jo vos vaig posant les poesies i vosaltres ja voreu com se les mengeu:

XAVI (DEL VALLÈS)
OH MAG FÈLIX, OH FÈLIX EL MAG
SEMPRE EL FUTUR TENS BEN LLIGAT
COM EL CARGOL VAS RENEGANT
I LA PENSIÓ ET VA MINVANT,
AL CLAPÉS VAS INSULTANT
I AL MARCEL·LÍ MENYSPREANT,
AMB LA TÚNICA ENTUFADA
I LA CARTA ASTRAL TACADA
SEMBRE L'HAS ENCERTADA,
I MAI T'HEM HAGUT DE DIR 'QUINA CAGADA'

JAUME (VILANOVA I LA GELTRÚ)
Mag Félix que vas adivinant,
Mag Félix que vas fen prediccions,
Mag Félix, en Clapés es una Sant,
jo ja estaría fins els …….
Co..m t’aguanten i amb quina paciéncia,
tot i el que seu no es ciéncia
ja va bé de vegada en quant
veure el mon amb un altre consciencia.

MARTÍ.
Mag Fèlix
Tu mous el pèndol?
o va on ell vol...
diga'm incrèdul
però no es mou sol!
potser sóc imbècil
perquè no em crec...
que un aglà neci
es mogui solet

QUIM (DE NAVATA)
entre constelacions còsmiques
i cartes astrals
aquest mag te el cap
ben ple de pardals.
I quan per art de màgia ho ajunta tot,
aquest mag és un bon carallot.

JORDI.
Plouen malediccions contra l'estupidesa dels vius
i ell solca raude per la màgia dels temps
Oh Mag Fèlix és ben cert allo que dius
i tot son uns cabrons, eh que m'entens?
Merda, estúpid, fill de la gran puta
mots saborosos com un cap i pota
i és que qui no sap res però de tot se n'ocupa
d'entre tots ells es mereix el d'idiota

ALBERT.
És el mag més trempat
de la radio catalana
passi fred o passi gana
el seu riure ens encomana
I amb el pèndol sempre a punt
farolets roig verd i àmbar
les desgràcies i els horrors
no ens agafaran per banda.

JOAN PAU (DE GIRONA).
Soc un puto mileurista,
El Mago Felix amb la pensio,
Junts cridem Zapatero!
Ves a la Merda cabro!

ADRIÀ (DE VILANOVA)
Mag Fèlix, augur de les ones,
arúspice dels sentits,
bruixot del intermón,
conjurador de frases,
i endeví de tot.

Faquir de l'audència,
jorguín de la terra,
nigromante hechicer,
ilusionista de tots,
y no de pocs.

Mag, màgic,mèdium,
ocultista de les ones,
prestidigitador virtual,
taumaturg selecte i
del món es mèdium.

L'Astròlec màgic de la ràdio,
Sortilegis amb pèndul,
encertar seria si endevinador fos,
provocant a Toni, l'equip i
a la catalana radiofusió.

SEGUIU LLEGINT...

Estan a punt de fer aparició al mercat els USB 3.0, que, com sabeu s'han popularitzat tant que tot el món en té un. Ara mateix el fem servir per transportar documents o per guardar programes que portem d'una banda a l'altra. Però l'augment de la capacitat d'aquestes memòries i, sobre tot, la velocitat farà que canvie l'ús que li podrem donar. Pensem que les capacitat van ja pels 128 Gigues, que ben aviat seran de més de 250, equivalent als discs durs dels nostres PC, i que la velocitat amb els nous flash es multiplicarà per deu, cosa que implicarà que el rendiment dels llapis de memòria siga semblant a la dels discs durs actuals però amb un gruix que cabrà en un clauer. Això farà que puguem portar el Sistema Operatiu (Windows, Linux, potser Mac) allà i ens oblidem d'ordinadors plens de programes, amb sistemes feixugs i lents i que els ordinadors es facen 'màquines tontes', que només serviran com a suport per entrar a Internet. Això suposarà, també, la customització absoluta de la informàtica: potser ja no hi haurà el Windows Vista o 7, o el Linux Ubuntu 8.10, hi haurà el 'linux Vidal' o el 'Windows Clapés' o el 'Mac Marel·lí', que portarem a la butxaca amb aquestes memòries flash. La informàtica, a la fi, deixarà d'estar sotmesa a un ordinador concret i serà realment personal, única i completament mòbil. Creieu que pot passar això?

SEGUIU LLEGINT...

És possible que que Obama haja estat el primer president que s'ha pres seriosament les possibilitats d'Internet i les noves tecnologies. Des de bon principi ha sabut que una part important de la batalla es jugava en terreny virtual, que les noves generacions estan connectades i, no només això, sinó que la imatge d'un candidat està molt lligada al que passa als mitjans de comunicació de nova factura, des dels blocs a les xarxes socials. I hi ha jugat fort. Creant una gran campanya paralel·la a Youtube, fundant un gran grup a Facebook, manegant els sms constantment per tenir els seus (i els que no ho eren tant) informats, mobilitzant les bases via correu electrònic, grups d'usuaris i tot el que penja. És més, segurament és el primer candidat (després del 'proto-Clinton') en donar una part important del seu programa electoral a les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per millorar la relació entre l'administració i els ciutadans. Per exemple, al seu programa portava coses com ara:

• Exigir als organismes del govern que facen públiques les seues deliberacions i decisions via Internet
  
• Incentivar formes de participació de la gent en les decisions del govern a través de les noves tecnologies
• Oferir la possibilitat a la gent de comentar a la web de la Casa Blanca qualsevol llei abans de l'aprovació legislativa
• Aprofundir en l'ús de les noves tecnologies, com ara les videoconferències, per discutir qualsevol tema abans de prendre una decisió definitiva
• Fer servir les noves eines, des de blogs fins a wikis, passant per les xarxes socials per modernitzar la comunicació entre l'administració i els ciutadans.

Tot això és més que una declaració d'intencions. És un projecte il·lusionant si no es queda tan sols en un paper. Obama ja és el 44é president dels EEUU, ara cal seguir-lo prop a veure si cumpleix les seues promeses, com ara, les relacionades amb les noves tecnologies. Tant debò que siga així. SORT, OBAMA!

SEGUIU LLEGINT...

No s'ha d'abaixar la guàrdia amb els troians. De repetir les notícies sobre seguretat tenim la tendència a deixar de pensar-hi, però no es pot fer. La companyia especialitzada RSA va trobar fa uns dies un cuc troià que tenia acumulades les comptes de centenars de milers d'usuaris, amb nom i contrasenya. Això vol dir que en el moment que no volguera, podia robar-li els diners a centenars de milers de ciutadans. El nom tècnic es Sinowal, Torping o Mebrook i Microsoft ja el coneixia. El més fotut de tot és que un de cada tres antivirus el podia detectar perquè, entre d'altres coses, canviava cada entre trenta i quaranta vegades de forma. Si un sol troià pot recollir sense que els antivirus se n'adonen mig milió de números de comptes corrents, vol dir que molta gent no es preocupa massa de la seguretat del seu ordinador. I els resultats poden ser catastròfics, especialment en temps de crisi. No baixem la guàrdia, especialment en els programes que ens descarreguem d'Internet, tinguem l'antivirus actualitzat i el sistema operatiu al dia amb les actualitzacions. Només faltaria que, a sobre, els ho posàrem fàcil.

SEGUIU LLEGINT...

La pàgina d’Internet ODDEE.COM especialista en recollir fenòmens estranys, obres d’art extravagants, propostes de científics sonats i altres curiositats, acaba de confeccionar la llista de les 10 persones amb el talent més increïble i cert, perquè fins i tot hi ha vídeos comprovables.

En el lloc número 10 hi ha el senyor Paul Oldfield, conegut com a MR. METÀ, l’únic home del món que gràcies al ioga és capaç de fer música amb gasos corporals. Es guanya la vida fent actuacions.

En el lloc número 9 hi ha el brasiler CLAUDIO PINTO que és capaç de fer-se sortir els ulls de les òrbites un 95%


En el lloc número 8 hi ha un xinès anomenat WEI MINGTANG que és capaç d’inflar globus amb les orelles. Efecte globus que es desinfla.

En el lloc número 7 un altre xinès. El senyor ZHANG QUAN, que té un aplaudiment de 103 decibels, 3 decibels per sota del so de les aspes d’un helicòpter Efecte aspes helicòpter Al seu poble té prohibit aplaudir per contaminació acústica.

En el lloc número 6 hi ha el granger vietnamita THAI NGOC que des de 1973 no li cal dormir. De fet, no dorm gens. Es veu que a les nits descansa una mica, tanca els ulls una estona, però no dorm.

En el lloc número 5 hi ha el francès MICHEL LOTITO, que menjava tota mena de metall, des de bicicletes, i fins i tot un avió CESNA 150, que se’l va menjar durant dos anys, del 1978 al 1980.

En el lloc número 4 hi ha el xinès RU ANTING capaç d’escriure expulsant a raig llàgrimes dels ulls. I anem a fer el rànquing dels tres primers.

En el lloc número 3 hi ha l’hindú MANJIT SINGH capaç d’estirar amb les orelles un autobús anglès de dos pisos i un jet de més de 7 tones de pes.

En el lloc número 2: Efecte repic de timbals MIROSLAW MAGOLA, que és capaç d’enganxar-se a la pell i també transportar-ho, tota mena de metalls i estàtues de marbre gràcies a la força de la seva ment.

I en el lloc número 1, el mestre de kung-fu TU JIN-SHENG, capaç d’arrossegar un camió ple de gent només estirant amb el seu penis.

ELS VÍDEOS ELS PODEU VEURE A CONTINUACIÓ:

SEGUIU LLEGINT...

Sona a conya, però no ho és gens. Resulta que l'Ajuntament d'Elda ha hagut de demanar un préstec de 50.000€ per pagar els drets d'autor d'uns concerts a l'SGAE. Sembla ser que els concerts de les festes populars d'aquest any havien de ser de pagament, però que per diversos problemes finalment van ser gratuïts. Això va fer que els artistes quedaren exents d'acoquinar a la Societat General d'Autors i Editors i que fora l'Ajuntament qui ho haguera de fer. La brometa, finalment, quan la gent de l'SGAE va presentar la factura pujava 50.000€. Un ajuntament com el d'Elda no té pressupost per fer front a una quantitat tan elevada i s'ha vist obligat a demanar un crèdit per fer-hi front. És a dir, que, al remat, seran tots els ciutadans d'Elda, anaren o no als concerts, els qui acabaran pagant pels concerts 'gratuïts' per obra i gràcia de l'SGAE.

SEGUIU LLEGINT...

Només falten unes hores per les eleccions més engrescadores dels darrers anys als EEUU. Tot apunta que serà Obama qui les guanyarà, tot i que mai se sap perquè les darreres no les va guanyar Bush i ens ha estat fotent quatre anys... En David ha penjat un vídeo a Facebook que m'h deixat bastant impressionat per la qualitat del muntatge, que està molt ben fet. Vos el pose i vosaltres ja direu el que us sembla

SEGUIU LLEGINT...