Jo ja no sé on té el límit Google perquè sembla que ho vulga abarcar tot. Però tot, tot. La propera versió del Google Earth, el programa que permet escodrinyat tot el planeta a vista de satèl·lit, permetrà també submergir-se en els fons oceànics per guaitar al detall la vida marina. El Google Earth 5 eixirà al mercat la propera setmana i sembla que serà un impacte. La possibilitat de capbussar-se en el fons del mar s'afegeix al servei de mirar els quadres de El Prado amb una qualitat i nivell de detall millor que estant allà mateix, que es va donar a conéixer la setmana passada. La fam de Google per abastar-ho tot és insaciable: recontruccions en 3D de ciutats actuals, de ciutats antigues com Roma, els carrers i les façanes dels edificis, carreteres i camins... llibres, informes mèdics! I no només, això perquè també ens localitzarà els nostres amics si estan a prop a través del seu mòbil. En fi, d'ací a quatre dies, si no recordem on hem deixat les claus, li harem de preguntar a Google, que segur que ho sabrà. Per cert, que circula per la xarxa una aplicació que permet descarregar els llibres que ha escanejat el Google Books. La podeu trobar ací, però no li digueu a ningú perquè, igual l'Spotify, té pinta de durar menys que un gra de segó en una conillera...

SEGUIU LLEGINT...

Fins ara, els diaris convencionals que tenien edicions online havien anat farcint la informació tradicional o bé 'oficial' amb blocs d'opinió dels seus col·laboradors. Ara arriba, per primera vegada, el contrari: un diari en paper els continguts del qual provenen de blocs publicats a Internet i informació que circula exclusivament per la xarxa, el·laborada pels usuaris particulars. Es diu The Printed blog i es publicarà a San Francisco i Chicago, serà de franc, finançat amb publicitat i setmanal. Es tracta d'un moviment interessant, perquè inverteix el sentit del toll informatiu: fins ara, el material base era generat pels grans agents, cuinat pels grans mitjans tradicionals i refregit i adobat pels blocs; ara, tomba el sentit i és la gent que genera els continguts que són cuinats per un diari tradicional i servit a gent al carrer. Benvingut siga , perquè quant més flux i en quantes més direccions, més llibertat i més democratització de la Xarxa. I si, a més, amb aquesta iniciativa s'aconsegueix que gent que era aliena a Internet s'hi fiquen, millor encara. El nou món digital és cada dia més apassionant, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Si per alguna cosa serveix Internet és per inteconnectar les persones i fer que la informació viatge d'una banda a l'altra sense interrupcions. La sevillana Marta del Castillo, la xica que veieu a la foto de l'esquerra va desaparéixer el passat 25 de Gener i a les xarxes socials Tuenti i Facebook s'ha organitzat un event de més de mig milió de persones per trobar-la. Internet és una eina perfecta per difondre aquest tipus de requeriments socials i de servei. Sevilla està empaperada amb fotos d'ella pero, gràcies a la Xarxa, aquest àmbit es pot ampliar a tota Espanya i més enllà. Si algú l'ha vista, que ho diga perquè si entre tots podem ajudar a trobar-la, això que haurà guanyat la seua família, els seus amics i també Internet.

SEGUIU LLEGINT...

Fa exactament 25 anys es va presentar el primer MacIntosh, el primer ordinador comercial personal que portava ratolí incorporat i un sistema gràfic que permetia veure icones a la pantalla, finestres i un funcionament intuïtiu i senzill respecte al adust i ferm MSdos de Microsoft. Fins aquell moment, Apple només feia programes i aquest va ser el primer ordinador que venia ple d'engrescadores novetats: un programa que permetia dibuixar fent servir el ratolí (MacPaint) i un altre que permetia escriure textos de forma gràfica (MacWrite) entre d'altres. Una veritable revolució. Avui, molta gent coincideix que l'actual sistema operatiu de Mac, el Leopard, és el més avançat del món en quan a fiabilitat i usabilitat, tot i que el Windows 7 podia canviar aquesta consideració. Algunes curiositats: aquell primer Mac costava 2.500 dòlars (que, mireu com són les coses, ve a ser el mateix que costa avui un bon IMac); l'anunci d'aquest primer Mac va costar 1,5 milions de dòlars i el va dirigir Ridley Scott i només es va passar una vegada. Avui, Mac ven al voltant de 2'5 milions d'ordinadors el trimestre però, paradoxalment, va ser un reproductor de música, l'Ipod, el que va treure la companyia de la ruïna més que previsible. Felicitats a tots els 'maqueros'. Vos pose aquell històric vídeo que Obama va recuperar per la seua campanya i un altre d'aquell primer i històric Mac.

SEGUIU LLEGINT...

Quantes vegades no hem estat mirant una peli o una sèries de televisió i ens ha agradat la música que estàvem escoltant i ha vingut de gust saber com es deia per aconseguir-la? En el meu cas, un grapat de vegades i la majoria d'elles m'he quedat amb les ganes de saber-ho. Doncs hi ha una pàgina que fa la feina per nosaltres. Es diu TuneFind, i té un cercador on només has de posar el nom de la peli o la sèrie i el capítol i et mostra totes les músiques que hi han sonat. Realment pràctic quan escoltes aquelles melodies tan xules a House, a CSI, a Trueblood o a Lost. Una vegada tens el títol, ja pots buscar-la a Internet, a llocs com Mp3realm o Last.fm. Si el que voleu es trobar músiques d'anuncis, podeu trobr-les a pàgines com TVSpot o bé 'Músicas de anuncios'. Una vegada teniu el títol i l'intèrpret, escoltar-la o baixar-la és el més fàcil. Ja no se'ns quedarà mai aquella sensació de tenir una tonada al cap i la ràbia de no saber com es diu.

SEGUIU LLEGINT...

La nova era digital ens ha portat artistes de tots els pelatges i en tots els camps imaginables. Un dels que treballa als carrers de Nova York és un curiós personatge que es fa anomenar Posterboy. El que fa aquest vailet eixerit és anar per les estacions del metro i pels carrers de la ciutat retallant parts de cares que apareixen en anuncis publicitaris. Llavors, va canviant les parts d'una cara a una altra. El resultat són uns collages d'una aparença moltes vegades aterridora, altres humorística i altres, simplement, ridícula. Tot i que les autoritats ho consideren il·legal, veurem que triguen els anunciants en fagocitar-lo i incorporar-lo a la seua lògica comercial. Mireu el vídeo perquè, com a mínim, resulta curiós

SEGUIU LLEGINT...

Des d'abans de la revolució francesa, l'enciclopedisme ha estat un dels reductes més ferms de les 'elites' culturals i intel·lectuals. Però les noves tecnologies també estan canviant això i la prova és que l'Enciclopèdia Britànica s'obrirà a les aportacions dels internautes. Veient com li van les coses a la Wikipèdia, amb més de dos milions i mig d'articles, consulta de referència pels internautes, i el creixement de Knol, l'enciclopèdia de Google, que ja conta amb més de cent mil articles, la Britànica ha decidit adaptar-se als nous temps. La publicació enciclopèdica més prestigiosa vol així acostar-se a la gent i fer servir la filosofia 2.0 sense perdre fiabilitat en els seus continguts. Per això, la gent enviarà els seus articles, que seran repassats per un grup d'experts abans de ser publicats. D'aquesta manera, igual que ja passa amb la Wikipèdia, tot el món, i la britànica en particular, es podrà beneficiar dels coneixements particulars de les persones, que, de vegades, són més fiables que els dels propis experts perquè són de primera mà, viscuts en primera persona o fruit del seu treball o les seues passions. Benvinguda siga aquesta apertura al nou mon digital de participació, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Qui va dir que això de les noves tecnologies i Internet era una cosa de jovencells? Que li pregunten a Wang Giuying, una fantàstica iaia de 107 que ha decidit que Internet era la millor manera de buscar-se parella. La dona que veieu a la foto de l'esquerra, una xinesa del sud-oest del país, s'ha cansat de ser soltera i s'ha anunciat a la Xarxa per trobar nuvi. La dona sempre havia volgut ser independent, però ara s'ha donat compte (una mica tard, també, la veritat) que la soledat és molt trista i ha pujat el seu perfil a Internet. L'han ajudat els seus nebots, el més jove del qual té 60 anys. Per fi, potser, la dona perdrà la seua virginitat, ni que siga de convivència... No és Internet fantàstic, en tots els sentits de la paraula?

SEGUIU LLEGINT...

Com no podia ser d'altra manera, el president dels EEUU 2.0, Obama, també ha revolucionat el món internauta. Ahir va ser un dia mediàtic en la seua pressa de possessió: milions i milions de fotos de la gent que el va anar a veure van volar per Flickr i Facebook; milions i milions d'entrades al Twitter comentaven en directe els esdeveniments històrics que es produïen a Washington; el trànsit Web va registrar registres històrics perquè milions de persones van decidir veure-ho per Internet o satèl·lits amb l'ull posat a l'acte. Obama ha generat esperança també, perquè la gent confia que la seua vesant altament tecnològica es traduirà en més millores democràtiques. Recordem que al seu programa hi havia, entre d'altres coses, que la gent poguera consultar els projectes de llei importants online i fer les seues aportacions abans de ser aprovats, ús de programari lliure, utilització de les xarxes socials per acostar l'administració al ciutadà... Vorem si pot fer tot el que ha anunciat i si li deixen conservar la seua estimada i addictiva Blackberry, a la que només li va ser infidel uns dies amb u Iphone per veure vídeos polítics d'Internet.

SEGUIU LLEGINT...

Els internautes espanyols estan en peu de guerra contra la campanya maniquea, incerta i manipuladora del Ministeri de Cultura 'Si eres legal, eres legal'. La prova és que des de molts àmbits diferents s'està ja demanant la dimissió del ministre de Cultura, César Antonio Molina. Ara, la campanya ha quedat en evidència quan els responsables van triar com a testimoni guanyador del mes de desembre un missatge fals, que s'havia proposat colar com a bo un internauta de Forocoches. El missatge deia, textualment: "Me lo contaron en el colegio, entre y me baje peliculas, me entraron virus y me tube que cambiar el cpu porque los virus se metieron en el procesador, no os bajeis cosas, son gente que pone cosas malas dentro de los archivos y te roban tus datos, tus fotos, tus roto2 y todo!!!! Se legal FACILMENTE!!!" Si la gent que s'encarrega d'educar sobre la pirateria o bé no sap que no hi ha virus a les pelis per als processadors que et roben les fotos o, el que és pitjor, decideix obviar-ho perquè convé a la seua causa dubtosa, en qualsevol dels dos casos no mereixen confiança ni credibilitat. No es d'estranyar que la comunitat internauta estiga en contra del ministre Molina i s'haja iniciat una contracampanya que identifica el fet de compartir amb l'autèntica legalitat.

SEGUIU LLEGINT...

Tristament, la gent que es dedica a parir programes maliciosos no es carreguen més coses perquè no els ve de gust. L'afirmació ve al cas perquè l'empresa de seguretat finlandesa F-Secure ha descobert un virus que s'ha propagat a una velocitat exagerada i en poc de temps ha infectat gairebé nou milions de computadores amb Windows. El programa et diu que tens un problema de virus a l'ordinador i que has d'executar un antivirus i quan ho fas, espantat perquè confies en el missatge, estàs cardat perquè infecta la màquina amb un codi que permet que se't segreste l'ordinador a distància i permet la instal·lació d'altres virus. Per sort, sembla que el codi és una miqueta matusser i, tot i que la velocitat d'infecció és tan alta com no s'havia vist mai, de moment, la gent que l'ha escampat encara no ha decidit prendre el control dels ordinadors infectats. Això ha donat temps a donar la veu d'alarma. El grup creador es creu que és ucranià, perquè han infectat tot el món, tret del seu país. Microsoft està treballant per treure una actualització que tape el forat per on entra el virus i que teòricament estava tapat des de fa tres mesos. Doncs això, que no fan més mal perquè no volen o no saben, però estem tan exposats als perills informàtics...
AFEGIT: Un virus deixa sense Internet ni correu el 75% de vaixells de l'Armada Britànica, per si algú dubtava del nostre nivell de nuesa informàtica...

SEGUIU LLEGINT...

Ens agrade o no, les matinades de totes les teles s'han omplert de Calls TV, aquells programes on la gent telefona per endevinar una pregunta molt senzilleta i optar a emportar-se un premi sovint molt magre. A aquelles hores, clar, la gent normalment dorm o està mig adormida, amb la qual cosa no hi ha cua de telefonades al programa. Per això, les presentadores han de fe mans i mànegues per incitar la gent a agafar el telèfon i marcar el número. El paroxisme d'aquestes tècniques és el cas d'aquesta dona, Adela Lupse, del vídeo que vos pose a continuació, que li carda una bronca als espectadors que es queden tremolant. La tele és rumanesa, l'OTV i a la xica la van acomiadar per massa vehement i violenta...

SEGUIU LLEGINT...

La Universitat de Lleida ha inventat una aplicació que permet als discapacitats accedir a un ordinador amb els ulls i els gestos de la cara (gràcies Ferran!). Es tracta d'un programa publicat amb llicència lliure, la qual cosa li dona un doble valor, perquè si l'haguera tret una empresa dels EEUU, ho voríem com a gran proesa als informatius. L'aplicació es diu HeadMouse i es fa servir amb una càmera web simple. Tot el que s'ha de fer és instal·lar el programa i fer una mica d'entrenament per aconseguir que el ratolí es moga seguint el moviment dels ulls o de la boca, execute programes quan parpallegem, sel·leccione elements o puguem navegar per Internet. La càmera web reconeix els nostres moviments, igual que ho fa la Wii, per exemple, i executa accions que prèviament li hem dit. És una iniciativa que mereix un gran aplaudiment perquè de vegades oblidem les persones amb mancances de mobilitat o discapacitats i no ho hem de fer. Internet és l'essència de la democràcia. I la democràcia som tots o no és res. Vos deixe un vídeo per a que pugueu vore com funciona el programa.

SEGUIU LLEGINT...

Bufen aires nous a Microsoft i no sé si seria balder relacionar-ho amb la marxa de Bill Gates. Resulta que després que l'home més ric del món (depenent dels dies) deixara la companyia, el primer producte que trauen al mercat, el Windows 7, representa un canvi important en la política de la companyia: beta alliberada per a tot el món, anunciada a fanfàrries, copiant l'estratègia de productes com el Firefox, animant la gent a que se la descarregue i la prove. El resultat: tothom en parla i gairebé tothom bé. La cosa és si era Bill Gates qui imposava la forma de fer i, ara que hi ha Steve Ballmer, Microsoft canvia de política i mira definitivament al futur. Benvingut siga, en qualsevol cas. Perquè, a més, Ballmer sap que té una bona carta a la mà: el Windows 7, un sistema operatiu modern, estable, atractiu visualment, sembla que robust (tot i que a mi m'ha donat dos 'pantallots' blaus de la mor instal·lant programes), que aprofita més els recursos de la màquina (amb el meu PC i el Vista mai vaig poder activar l'aero i amb la beta del Windows 7, sí), més compatible que el Vista i amb novetats que no tenia el Vista (des del Paint fins l'Internet Explorer). Teniu revisions a dojo per Internet que podeu llegir abastament, però només em quedaré amb un detall: facilita això que fem tots de telefonar un amic pera que ens solucione un problema de l'ordinador creant una connexió a través d'una xarxa P2P privada entre el nostre PC i el del nostre amic per a que ell prenga el control de la nostra màquina. Jo, de vosaltres, el provaria perquè realment paga la pena.

SEGUIU LLEGINT...

Gmail, el correu de Google, eś, probablement, el millor correu electrònic que es pot trobar a Internet. Allà tenim tota la nostra vida posada i no és que no siga prou segur, però, no heu pensat de vegades que estaria bé tenir una còpia de seguretat de tot el correu? Doncs hi ha una forma de fer-ho: es tracta d'una aplicació molt intuïtiva i senzilla anomenada, justament, Gmail Backup, que permet desar una còpia de tots els correus al nostre disc dur, dvd, usb... L'aplicació s'instal·la, se li donen les dades del nostre compte (o comptes) i on volem que ho guarde i de seguida comença a fer-ho. Només hem detenir activat a les opcions de Gmail l'opció IMAP I, així, pete qui pete, sempre tindrem una còpia guardada. I, si com jo, sou dels qui useu massivament el Google Docs per escriure en línia, també es pot fer, mitjançant el 'multiusos' de Firefox, el mico de la brillantina, el Greasemonkey, a través del complement googledocsdownload i que, una vegada instal·lat, crea un nou menú al Google Docs per fer-ho. El Gmail el podeu baixar ací:
Versió Windows
Versió Linux i Mac (necessitareu també el wxPython)
PER CERT (MILLOR QUE 'OFFTOPIC, NO?): El Windows 7 sembla la versió 'bona' del Windows Vista. De moment, tot són bones sensacions. Va finet, finet. És com si t'hagueres instal·lat el Vista i anara molt bé. No serà que el Vista era només una versió de prova del Windows 7, però venuda a preu de bona? Què creieu?

SEGUIU LLEGINT...

No exactament ella, sinó la seua pàgina, Parishilton.com, que sembla estar infectant amb un virus que la gent que visita el lloc web. Tot indica que la infecció es va produir abans del passat divendres i i des de llavors ha estat empastifant a tort i a dret i, el que és pitjor, nomésera detectat el capt de setmana per un de cada tres antivirus. En accedir a la pàgina, una finestra emergent et demana descarregar-te un complement per millorar la visió del lloc. I qui no voldria 'veure millor' les fotos de Paris Hilton? Doncs en acceptar, el lloc t'instal·la un troià anomenat Spy.Zbot.TETH que el que fa és buscar tota la informació sensible al nostre ordinador i, a més, obrir portes per a que entren altres amiguets troians per fer encara més destrosses a casa nostra (al nostre PC, vaja). Els famosos sempre han estat un reclam formidable per infectar els ordinadors. Li va passar, per exemple a Marta Torné i a molts altres. Com a consell general, millor no instal·lar res que no coneguem, per molt que ens ho demanen els llocs dels famosos que visitem.

SEGUIU LLEGINT...

Ara mateix, segons les estadístiques, una gran part dels internautes segueix la litúrgia de baixar-se pelis d'Internet: buscar-la a un lloc de la xarxa Emule o Torrent, localitzar la millor versió, mirar la que té més gent compartint-la, esperar les hores corresponents, comprovar que és realment la peli que havíem posat a baixar, enregistrar-la en un cd, DVD o disc multimèdia i vore-la quan no fan res de bo a la tele. Però això podia canviar perquè LG i Netfix han anunciat que trauran al mercat televisors que podran reproduir directament pel·lícules des d'Internet, sense necessitat de tot el procés de baixada i emmagatzemament. De fent, ja molta gent mira les pelis i sèries online sense necessitat de baixar-les, de llocs com Filmotech, Yodecido (de pagament), Megavideo o Películas Yonkis (de franc). Amb la velocitat de les línies d'avui dia, és perfectament possible i, si encerten a posar un preu raonable, la comoditat d'encendre la tele i tenir 100.000 pelis d'una qualitat boníssima per un parell d'euros serà una oferta molt atractiva. Sense baixades alentides, sense pelis falses, sense qualitats infectes i sense dubtes morals. Sembla que la indústria audiovisual comença a entendre que Internet no és un enemic, sinó una solució de futur, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

L'altre dia vaig llegir a Microsiervos un anunci realment curiós, el que esteu veient a la dreta, on s'oferia un 'ensinistrador de PC's". La cosa es anecdòtica, però va més enllà. La pura veritat és que la informàtica s'ha posat tan complicada que es necessita un amic ensinistrador per fer coses que haurien de ser la mar de senzilles. Quan els col·legues em telefonen tot sovint demanant ajuda perquè els ha passat açò o allò altre i no sabem com eixir-ne, pense que, efectivament, l'ordinador se'ls ha desbocat. I això passa massa sovint. Els ordinadors zombis s'han multiplicat per cinc; els programes maliciosos campen sense que la poli puga controlar-ho; cada dia es creen vint-i-dos mil nous bitxets de malware; cada dia es creen trenta cinc mil virus nous; les màquines es pengen sense raó aparent i els programes funcionen de pena, plens d'errades; comprar per Internet pot ser un ruïna... i vaig a parar perquè em pose de mala llet. Efectivament, per fer anar els ordinadors, com diu l'anunci, fa falta un bon ensinistrador. Jo em pregunte, ¿les coses no podrien se més faciletes en el món de la informàtica?

SEGUIU LLEGINT...

És cert que és una xorrada com un piano, però fa gràcia. Si mireu la foto del costat, veureu que és la del cercador Google, que tanta gent té de pàgina d'inici, però, per comptes de posar Google, posa Xavier Vidal. Aconseguir-ho és tan fàcil com accedir a la pàgina Pimpmysearch i posar el vostre nom o el que vulgueu. Aquella pàgina la podeu fer la vostra d'inici i farà molta patxoca. I, com que estem a l'era de la customització, també podeu fer que el vostre cercador tinga, a part del vostre nom, dotzenes d'aparences diverses. Simplement accediu a la pàgina Shinysearch i anar provant amb el vostre nom i el model que més vos agrade. Jo vos en pose uns quants models que he fet amb el meu nom i comenteu què vos sembla.

SEGUIU LLEGINT...

Microsoft ha après d'algunes de les seues errades anteriors i ha decidit llençar la beta del seu nou sistema operatiu, el Windows 7, sense restriccions ni secretismes. Va prendre bona nota del que fan els sistemes linux o el navegador Firefox, que va batre el récord de descàrregues quan es va lliurar. A Microsoft saben que, si volen superar el fracàs de vendes del Windows Vista, han de donar-li la màxima publicitat al nou sistema, fent que tot el món el puga provar i remenar. Per això estan posant tantes facilitats per accedir a una versió de prova que caducarà a l'agost. Aleshores, si t'agrada, l'hauràs de comprar (o no...). A mi em sembla un canvi d'estratègia intel·ligent que veu com va el mercat i intenta adaptar-se. Perquè la veritat és que el negoci no està tant en els particulars com en les empreses i les administracions públiques. Si Microsoft s'ha adonat d'això, la pregunta que em faig és: serà possible un Windows gratuït en un futur no molt llunyà? Ja vorem, de moment, si voleu descarregar el nou sistema Windows 7, ho podeu fer via via TechNet, MSDN i Connect, si sou subscriptors o bé via torrent des d'aquesta adreça (màquines de 64 bits), des d'aquesta (32 bits normal) o des d'aquesta altra (versió 32 bits lite). (Com que hi ha una limitació a 2,5 milions de descàrregues, sembla que la via torrent serà la més fàcil i ràpida)

SEGUIU LLEGINT...

En Josep m'ha enviat una curiositat que paga la pena parar-se a guaitar perquè té tela. Es tracta d'una subhasta d'Ebay on l'objecte licitat és ¡una patada als testicles! Tot fa pensar que es tracta d'una broma, una ocurrència provocadora, però el preu de sortida és, atenció, ¡500 eurakos! Per aquest preu, se suposa que s'inclouran les cures, no? La realitat és que fa dies que dura la conya i està a tall d'acabar-se el període. Més enllà de si és una curiositat o una conya, on són els controls 'seriosos' d'Ebay per evitar que la pàgina es convertisca en una comèdia? Podeu visitar la pàgina de la subhasta en aquest enllaç (Gràcies Josep!)

SEGUIU LLEGINT...

Segurament haureu llegit que un cracker es va col·lar amb permisos administratius al Twitter i va començar a publicar entrades des de comptes de famosos com Barack Obama, Britney Spears o alguns periodistes de la CNN i la FOX. El compare, un xaval de 18 anys, va fer-se passar pels famosos fent públic, entre altres coses, l'homosexualitat del periodista franquícia de la FOX News, Bill O'Reilly, les intimitats físiques de Britney Spears o un suposat sorteig de vals de gasolina que feia Barack Obama. Un trasbals immens que ha portat molts problemes i molta infelicitat als famosos als qui els va craquejar el perfil. El més paradoxal de tot és que el cracker va fer servir la contrasenya 'hapiness' (felicitat) per provocar tan gran desfeta. Un forat de seguretat al Twitter, sí (i no el primer, per cert) però explotat des de la més absoluta felicitat. I volen que ens en refíem, després, de les xarxes socials emergents...

SEGUIU LLEGINT...

Fa uns dies hi havia una intensa pol·lèmica per el possible atac a la intimitat que suposa l'Street View de Google, per la foto d'una dona pixant a Madrid. Fins i tot hi ha un moviment d'universitaris i professors al Japó que volen prohibir el servei a aquell país perquè consideren que atenta la intimitat. Però ningú pot negar que és molt útil: la policia de Virgínia va recórrer al Street View per alliberar una dona que estava segrestada. Ella va poder telefonar a la policia, però no sabia on estava, només recordava les característiques de l'edifici. La policia de Massachussets va localitzar el telèfon de forma aproximada i va anar a Google Street i va buscar l'edifici que havia descrit la dona. S'havia de saber exactament on estava per evitar que els segrestadors li feren mal. Gràcies al servei de Google van trobar l'edifici i organitzar una operació que la va alliberar, sabent del cert on estava. És cert que hi ha 'per avalls' en en Google Street View, però no es pot negar que hi ha molts, però molts 'per amunts', no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Tot i que el vídeo que vos posaré a continuació no és nou, en Moltó (l'home que té un ull bo i un altre d'Internet) me l'ha recordat i m'he fet un fart de riure. Sabeu l'expressió 'l'he liada parda', doncs té com a apòstol aquesta xica del vídeo, que, efectivament, la va fer ben grossa. Ara bé, és gairebé més gros com ho conta que com la va muntar. Em limitaré a repetir el comentari d'en Moltó, que em sembla genial: 'amb els llums dels cotxes de la poli al fons, sembla una peli d'en Leslie Nielsen...

SEGUIU LLEGINT...

Segons ha informat la companyia de seguretat Sophos, un virus s'ha infiltrat a les xarxes d'intercanvi d'arxius Torrent. Ho ha confirmat el portal Torrentfreak i sembla que es tracta d'un cuc anomenat Qhost-AC, que infecta l'ordinador quan s'executa un arxiu que genera números de sèrie per programes descarregats des de la xarxa Torrent, especialment des de portals com Mininova, Pieratebay o SuprBay. Diuen que troià ha estat distribuït per la companyia californiana MediaDefender, que es dedica a omplir les xarxes d'intercanvi d'arxius de música, programes i pel·lícules falses per 'lluitar contra la pirateria', segons asseguren. El virus canvia una part del codi de windows que impedeix l'accés a algunes pàgines de torrents i també controla els moviments de l'ordinador. També parla (diu, com un tarat, 'la descàrrega no és bona') i activa finestres emergents. La conclusió és que si les companyies comencen a usar virus com a via de refermar la seua idea del que és pirateria i el que no, ens haurem de cordar les espardenyes perquè tenen molts diners per usar. Ara bé, l'argument és perillós: legitima l'ús de mètodes il·legals (infectar un ordinador aliè ho és) per defensar una idea. I, si passa això, amb quina cara podran condemnar la pirateria, si ells mateixos fan servir mètodes pirates?

SEGUIU LLEGINT...

Israel ha estat el primer en portar la guerr a Internet de forma tan massiva com sobre el terreny. D'una banda, l'exercit israelià ha creat un canal a Youtube per penjar el que ells consideren una gran acció bèl·lica (i que altres consideren una barrabassada militar i humanitària). Tot i que Youtube va enretirar alguns dels vídeos per considerar que anaven contra la política de no violència, els documents són tornats a pujar gairebé de forma immediata; d'altra banda, en un intent de manipular la joventut, també distribueixen via Twitter les seues victòries i les seues incursions militars de forma massiva entre els joves més connectats. Intenten manipular l'opinió pública en favor de la seua causa. La propaganda ha estat un element bàsic de totes les guerres i les noves tecnologies no es podien quedar al marge. Pel costat contrari, diverses pàgines web de mitjans israelians han estat atacades i tombades per simpatitzants de la causa palestina. El problema és que, igual que passa sobre el terreny, la batalla a Internet també és una guerra desigual, perquè els israelians tenen tots els mitjans i el pressupost i els palestins tan sols poden respondre amb pedres i coets virtuals. Poca potència de foc per una guerra tan violenta i antiga. Si em permeteu la referència, no deixa de ser paradoxal que, tres mil·lenis després, els palestins facen de David i els israelians, de Goliat, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Com que estem a principi d'un any que sembla que serà ben cardat, permeteu-me que em pose una mica poètic sobre el pas del temps. No us agradaria que aquest any que comença, i que tots diuen que les passarem més putes que Caín, passara ben de pressa, que passara a tota virolla i ens trobarem en plena recuperació havent deixat endarrere els moments més difícils? Bé, donc si la resposta és sí, vos deixe un vídeo de l'artista Eirik Solheim on es reflexa tot un any en tan sol quaranta segons.

SEGUIU LLEGINT...

Com haureu llegit, els reproductors d'MP3 de Microsoft, els Zune, van morir sobtadament a tot el món el darrer dia de 2008. Semblava un Experient X: milions de Zunes semblaven haver-se suicidat al mateix temps sense raó aparent. El misteri va omplir la blocosfera, youtube i fins i tot Microsoft semblava ben perduda. Finalment, el misteri s'ha resolt (tot i que era més interessant quan estava obert a teories boges): resulta que (i cite textualment en Tan) "'error és pq 2008 és de traspàs i la funció de càlcul de l'any és errònia. La podeu trobar a http://pastie.org/349916 (...): el temut bucle infinit!!". El pobre reproductor d'Mp3 no va saber com gestionar-ho, es va col·lapsar i va morir temporalment. La solució és deixar acabar la bateria fins al final i connectar-lo a l'ordinador a partir del dia 1, llavors, màgicament torna a la vida. Tot va ser degut a una fallada de programació, però milions d'usuaris es van preguntar perquè s'havien comprat un Zune de Microsoft i no un Ipod d'Apple. Quines coses li passen a Microsoft amb els programes... Vos pose un vídeo de com resoldre el tema pe si teniu un Zune.

SEGUIU LLEGINT...

Bon any 2009 a tots els qui, durant aquest 2008 que acava de passar (mai sé si són els anys que passen per nosaltres o som nosaltres qui passem pels anys), heu llegit, escrit, participat, col·laborat, criticat, seguit, recomanat, desaconsellat, fruït, patit, emmagatzemat, esborrat, rigut, indignat, informat, enfurismat, corregit, guiat, consumit, refiat, malfiat, passat, interessat, entretingut, avorrit, orientat, marejat, intrigat... totes aquestes coses, algunes d'elles o unes altres que ara no em venen al cap: MOLTES GRÀCIES!!!

SEGUIU LLEGINT...