Des de fa anys, Microsoft espia els nostres ordinadors en instal·lar un canal de comunicació secret entre la nostra màquina i els seus servidors centrals. Molts ja ho sabeu (també ho fa Google, tot i d'una altra forma). El que fa Microsoft és deixar oberts serveis que recullen informació del nostre ordinador, els programes que tenim instal·lats, quin són 'legals' i quins no, quina activitat té el nostre PC per mantenir la gent de Redmont al dia sobre cadascun de nosaltres. Però hi ha formes d'evitar-ho i una de les més efectives és el programa Xpy, de llicència lliure, que permet tallar l'aixeta que ens uneix de forma secreta a la central de Microsoft, entre d'altres funcions, com ara deshabilitat funcions molestes de Windows o fins i tot modificar l'Internet Explorer o desinstal·lar en carregós Windows Media. El podeu descarregar des d'aquest enllaç
PER CERT: Una dona que sospitava que el marit l'enganyava va anar a Google Street View, va mirar la casa de l'amant i es va emportar la sorpresa de vore el cotxe del seu home aparcat davant la casa de l'amant. Òbviament, ha demanat el divorci. I és que Google View té perills dels quals fins ara no ens havíem de preocupar. Què, fareu una ulladeta ràpida al Google View, a veure si us han 'enxampat' el cotxe en un lloc incòmode d'explicar?

SEGUIU LLEGINT...

La indústria discogràfica voldria picar-li el cap amb un martell però El Langui, un dels millors rappers espanyols d'avui dia, i el seu grup, La Excepción, no fan cas d'amenaces. Han publicat el seu quart disc 'La verdad más verdadera' a Internet i han autoritzats tots els seus fans a descarregar-se'l sense límit. La decisió no ha agradat gens la indústria, que d'aquesta manera no veurà un euro, i a més, no podrà mediatitzar la relació entre el grup La Excepción i els seus seguidors. La cosa té precedents perquè El Langui i la seua gent va denunciar la companyia discogràfica perquè amb tres discs, més d'un tema disc d'or, i una gran presència mediàtica els feien creure que el grup no només no li feia guanyar diners a al companyia sinó que eren deficitaris. I era mentida, clar. També es van inventar articles de llei per enganyar-los, incomplien les clàusules del contracte i no els van pagar ni per pipes. Així actua la indústria que després criminalitza Internet. El Langui ho ha vist clar i sap que la pasta els ve pels concerts i no per les vendes. De fet, diversos estudis contradiuen la tesi que la descàrrega de música per Internet pejudique als grups, i afirmen que l'efecte és més aviat el contrari, publicitat, presència pública i, per tant, més assistència als concerts i més beneficis. Radiohead, Rubén Blades i molts grups més han demostrat que es així. Us podeu descarregar el nou disc de El Langui i La Excepción des de la seua pàgina en aquest enllaç.

SEGUIU LLEGINT...

Hi ha històries sobre les quals et ve de gust escriure al punt de llegir-les. És el cas del cracker, el pirata informàtic que la Guàrdia Civil va detenir a Cadis. El cas és boníssim i té tocs de novel·la psicològica d'intriga. Es coneix que l'home, de 41 anys, ex professor universitari i llicenciat en Ciències de la Comunicació i la Documentació i també en Lingüística i Biblioteconomia, s'havia dedicat a rebentar el correu electrònic i l'ordinador de vora mil persones, entre les quals estaven nombrosos polítics, intel·lectuals i famosos espanyols. És més, havia suplantat la seua personalitat i s'havia dedicat a actuar com ells. Fins i tot havia estat a tall de provocar un seriós incident diplomàtic en enviar correus a diferents dirigents polítics mundials fent-se passar per alts càrrecs socialistes. No només això sinó que, en alguns casos, s'havia fet passar per ells per 'jugar' amb les seues vides, donant-los d'alta en serveis bancaris o de baixa en serveis de telefonia o electricitat. Com en aquella peli de la Sandra Bullock, remenava i agitava les vides dels seus 'crackejats' com li venia de gust. A més, operant des d'un ordinador de la Universitat de Cadis, guardava meticulosament les dades de les seues víctimes per fer ingenieria social i emocional i així aconseguir contrasenyes i dades valuoses per usurpar-los la personalitat. Ara bé, el que va deixar de pasta de moniato als Guàrdia Civils va ser que tenia doble personalitat i que, el segon dia d'interrogatoris, va repetir paraula per paraula les preguntes i respostes del primer dia, que l'havien interrogat durant cinc hores, com si fora un altre. Al·lucinant. Doncs això, que se me'n va el cursor de ganes de novel·lar-ho...

SEGUIU LLEGINT...

Des de València, on també ens escolten i llegeixen, ens envien un vídeo fantàstic per la curiositat històrica que té. Javier ho ha trobat i ho ha volgut compartir amb tots els lectors del bloc. Ell diu que era l'època 'quan el senyor Marcel·lí feia la comunió. Es tracta d'una filmació feta el 1908 des dalt del tramvia i que recorre alguns dels carrers més representatius de la ciutat. Fixeu-vos en les cares de a gent que mira amb estranyesa el transport que recorre la Barcelona que poc després viuria els sacsejos de la Setmana Tràgica (gràcies Javier!)

SEGUIU LLEGINT...

A França encara s'escolten les discussions de la llei Sarkozy que pretén privar d'Internet a qui es baixe pel·lícules. També a Gran Bretanya estan planejant fer-ho però ara, el Parlament Europeu els ha refredat a tots els bel·licosos ànims en votar en contra de tallar-li la connexió a Internet als usuaris com a sanció per comportaments que la llei de cada país considere irregular. I no va estar pas una votació ajustada: 481 vots a favor, 25 en contra i 21 abstencions. És més, el Parlament deixa clar que l'"analfabetisme electrònic" serà el "nou analfabetisme del segle XXI", fet pel qual si es garanteix l'accés a Internet a tots els ciutadans s'assegura el seu "accés a l'escolarització". I, a algú no li havia quedat clar que amb les coses de menjar (del cervell) no es juga la resolució conclou dient que per garantir el respecte als drets de propietat intel·lectual és necessari que es prohibeixin "el control i la vigilància sistemàtica" dels usuaris per part d'estats i empreses. Que vagen prenent nota Sarkozy i altres països de la Unió: no es pot espiar sistemàticament els internautes.

PER CERT: atenció senyor Marcel·lí perquè un programa permet que les plantes ens demanen aigua quan tenen sed a través d'Internet. Concretament envien un missatge, a través del Twitter en què ens diuen: 'Estic assedegada, em podries donar una mica d'aigua". Si, senyor Marcel·lí, les plantes PODEN PARLAR...

SEGUIU LLEGINT...

Si la proposta es porta endavant, seria d'una collada més en la política d'agressió a la privacitat en nom de la seguretat a Internet. En essència, el govern britànic pretén controlar tot el moviment d'informació que es produeix a les xarxes socials i que ara escapa una mica a l'ull de les autoritats. I tot en nom de combatre el terrorisme, de trobar entre els nostres contactes elements terroristes. La proposta parla de fer un seguiment de amb qui parlem al Facebook o al Messenger, quins contactes tenim al Skype, cada quan palrem amb els nostres amics, quins canals seguim o què publiquem al Twitter o què fem al Bebo. El govern diu que no és prioritari en un primer moment intervenir el contingut, però que òbviament es farà si creuen que s'ha de fer per detectar alguna amenaça terrorista. I ho diuen amb aquesta naturalitat, com qui mastega xoriço, defensant així el que seria un atac frontal al més elemental dret de privacitat en les comunicacions a la Xarxa. Què vos sembla, estaríeu disposats a perdre privacitat en favor de la seguretat?

SEGUIU LLEGINT...

Si els joves estan enganxats al Messenger, com diuen alguns informes, els grans i famosos estan enganxats al Twitter i la mostra més fefaent és Ashton Kutcher, que està envoltat en una gran pol·lèmica. L'home, posseït per la dèria Twitter de publicar coses a tothora des del mòbil, va veure la seua dona Demi Moore, planxant en calces i no va tenir més ocurrència que fer-li una foto del cul i pulbicar un twitter donant gràcies a deu per seu l'usufructuari d'aquella joia. Ara sembla que voldria fer vore que no era el cul de la seua dona, perquè es coneix que ella va agafar un cabreix del deu. Ashton és una mostra dels famosos tecnològics que han descobert Internet com un canal de comunicació immediat amb els seus fans. Fins i tot n'hi ha algun que s'ha separat per culpa del Twitter, com Jennifer Aniston. Ara bé, publicar el cul que veieu a la foto de la seua dona al twitter potser és passar-se i, tant si és el de Demi Moore com si és el d'una altra dona, Demi té raons per emprenyar.se. De fet, segurament s'emprenyaria més si el cul en calces que va publicar Ashton fora d'una altra dona, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Molt s'està parlant aquests dies sobre IPREDator (gràcies Eva!), un programa que permetrà amagar el trànsit de l'Emule, el Torrent i altres xarxes d'intercanvi d'arxius. Es tracta de la resposta de Piratebay, una de les pàgines més grans d'Internet de Torrents, a la llei sueca de criminalitzar l'intercanvi d'arxius i permetre violar les comunicacions via Internet espiant i escodrinyant què es baixa cadascú al seu ordinador. La llei entra en vigor l'1 d'abril però a països com França, Gran Bretanya, Alemanya i potser també en breu Espanya es va en la mateixa direcció. L'IPREDator amaga i camufla la informació sobre el que entra i ix del nostre ordinador, amb la qual cosa és impossible saber si naveguem, si baixem una peli o els apunts de la Facu. Ara bé, és un programa que, de moment, està en fase beta i, sobre tot, és de pagament (5 euros al mes). La pregunta que jo em faig descansa en una contradicció, la d'haver de pagar per no pagar. És la solució amagar-se i camuflar-se per burlar la llei o seria més coherent lluitar per aconseguir que la llei no criminalitze una pràctica que considerem totalment legítima? Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...

Abans que ONLYAMD se'm tire al coll, deixeu-me dir que aquesta entrada l'escric perquè he rebut diversos correus que em demanen si hi ha alternatives al Messenger fiables per fer xat. I tant, que n'hi ha i al bloc ja n'hem comentat alguna. Les meues alternatives són el Pidgin en Windows i Linux i l'Adium en Mac. Tots dos són programes de llicència lliure que permeten connectar-se a les xarxes de xat més habituals: per suposat el MSN, però també el xat de Gmail, el del Facebook, Jabber, el del Yahoo o també l'Skype. Avui dia si un client de missatgeria sols es pot connectar a una xarxa resulta, a la pràctica, inoperant perquè tots tenim un compte Hotmail, però també un Gmail, un perfil a Facebook i aquests dos clients permeten connectar a totes aquestes xarxes en paral·lel. A més, consumeixen pocs recursos del sistema i no tenen aquella molesta publicitat del Messenger. Potser no són visualment tan 'pijeras' però són molt més útils en tots els sentits. Si els voleu probar, no hi perdeu res:

DESCARREGAR PIDGIN

DESCARREGAR ADIUM

SEGUIU LLEGINT...

Es coneix que les autoritats nord-americanes no donen a l'abast per vigilar la frontera amb Mèxic per atrapar els 'espaldas mojadas' perquè ara han demanat ajuda a la comunitat internauta. El que han fet es donar accés als voluntaris que ho han demanat, més de cent mil, a les càmeres que controles la frontera. Així, es pot estar còmodament prenent una birra a un pub de Nova York o Brisbane i estar, al mateix temps, fent de policia a la frontera de El Paso. Els voluntaris internautes, en quan veuen algun tipus d'activitat sospitosa, envien un correu als agents de fronteres fent-los arribar la informació. D'aquesta forma, fent servir de manera més que dubtosa, moralment parlant, la filosofia Web 2.0 les autoritats dels EEUU han aconseguit afegir més de dos-cents mil ulls a la vigilància fronterera. Pobra gent que busca creuar la frontera per cercar un futur millor! Ara ho tindran més pelut, a no ser que cent mil voluntaris més s'apunten i tornen saranda a la policia de fronteres amb informacions falses, que així es podria revertir l'ús pervers de la Web 2.0 per atrapar les persones com si foren animals.

SEGUIU LLEGINT...

Als Estats Units s'està posant de moda entre els adolescents el 'sexting', fer-se fotos despullats o mig despullats amb el mòbil i enviar-les per Internet. Fins ara només era un simple 'divertimento' o un gamberrada més, però ara, les autoritats nord-americanes han llençat la veu d'alarma perquè ja no és una cosa minoritària: un de cada cinc joves dels EEUU ha enviat una foto o vídeo en pilotes (o gairebé) fet amb el móbil. La preocupació no ve pel cantó moral sinó pel legal i sociològic, perquè sembla que aquestes fotos que es comencen enviant als amics acaben ves a saber on i són utilitzades per humiliar molts adolescents, o per fer-los xantatge. La cosa està arribant a extrems perillosos i ja hi ha diversos estats que estan investigant a menors per càrrecs de xantatge fet amb aquestes fotos. La pregunta que ens hem de fer és si aquest costum que pot amargar-li la vida més d'un adolescent si no té el cap ben moblat arribarà a casa nostra. En temps d'acosament escolar entre els més joves, podria ser un problema greu. Creieu que ens haurem d'acabar preocupant per aquest tipus de pràctica que ve dels EEUU?

SEGUIU LLEGINT...

Google segueix intentant salvar-nos la vida coste el que coste. Ara, ha incorporat al seu correu Gmail una funció que ens pot estalviar molts maldecaps: es tracta d'una opció que ens donarà cinc segons per cancel·lar l'enviament d'un correu, si ens penedim de fer-ho. Moltes vegades, quan hem pitxat la tecla 'enviar', ens ve una escalforeta de dins que ens diu que ens estem ficant de peus al femer i que no hauríem d'haver enviat aquell correu. Quan li diguem a la nostra parella alguna veritat que farà més mal que bé, quan li diguem a algun client alguna cosa que es mereix però que ens acabarà perjudicant o quan li escrivim a la nostra parella alguna certesa massa incòmoda. Ara, Gmail que vetlla pel nostre benestar, ens permet, durant cinc únics segons, cinc segons d'or, penedir-nos i cancel·lar aquell enviament que, ben segur, ens complicarà la vida: què gran és Google i què burros que som nosaltres! (O era a l'inrevés, ara no ho recorde ben bé...). (Com en les altres funcions 'especials' dels Labs de Gmail, per activar-la s'ha d'anar a la configuració, canviar l'idioma a anglès i llavors apareix una nova pestanya anomenada 'labs' on s'accedeix a tota una filera de noves opcions.)

SEGUIU LLEGINT...

Microsoft està aprenent les noves tècniques de màrketing a gran velocitat. El Windows 7 i l'Explorer 8 són les mostres més clares. Si fins ara les versions del navegador de Microsoft (usat pel 70% dels internautes) eren clarament inferiors a d'altres, com ara el Firefox o el benvolgut Opera, ara sembla que això podria canviar. Microsoft diu que l'Explorer 8 és més ràpid que tota la competència. El que passa és que ha canviat les regles de mesura i així, qualsevol (si voleu velocitat, proveu el nou Opera Turbo, que comprimeix les pàgines, perquè literalment, vola). Tot i això, té moltes millores molt notables, com el control dels rastres que deixa a Internet, és a dir, la navegació privada que ja tenen Firefox o Chrome l'estabilitat, l'agrupament temàtica de pestanyes, la independència de cada pestanya per evitar que es penge tot el navegador o millores en la seguretat. En definitiva, que Microsoft incorpora al seu navegador les prestacions que ja tenien els altres navegadors fa temps. Aquesta entrada l'estic escrivint amb l'Explorer 8 per coherència i no es noten les mancances de versions anteriors. Fins i tot es podrà desinstal·lar del nou Windows 7, del que parlen meravelles i no paren (i amb raó, per la meua experiència). Pere fi, els usuaris de l'Explorer poden gaudir del que els altres ja gaudien amb els navegadors de la competència. El podeu descarregar en aquesta adreça.

SEGUIU LLEGINT...

Des que vam publicar al bloc l'aparició de l'Spotify, aquesta ha estat la pàgina més visitada dels darrers dos mesos. Ara bé, la pregunta més freqüent que em fan darrerament és: "com puc descarregar música de l'Spotify? Ja seria perfecte!" Jo crec que ja és perfecte només pel fet de deixar-te escoltar tota la música que vulgues i hauria de ser suficient per no acumular i acumular gigues. Fins ara m'he resistit, però com que m'han repetit tantes vegades la pregunta, si no en teniu prou amb escoltar ("... és que m'agradaria escoltar-ho també al cotxe..."), doncs sí, hi ha maneres d'enregistrar la música que escoltes a l'Spotify. Una d'elles és el programa ReplayMusic, que captura la música mentre la vas escoltant (ací teniu una versió més durable): un altre programa és l'Sporify Ripper, que fa el mateix, enregistrar i codificar en MP3 el que escoltes; en Linux, hi ha un client natiu anomenat Despotify que està als repositoris Subversion i ací teniu les instruccions d'instal·lació. En Mac, es pot fer també usant l'Audio Hijack i ací teniu com fer-ho. Jo insistesc, no cal, i si la gent comença a descarregar-se massivament música de l'Spotify, el tancaran. Ara bé, si així i tot algú ho vol fer, ací teniu les maneres. Salut i bona música!

SEGUIU LLEGINT...

Gran part del que es descarrega avui dia d'Internet està allotjat en servidors gratuits, tipus Rapidshare, Gigasize o Megaupload. Pels qui no ho conegueu, és com un magatzem a internet on algú deixa un paquet que qualsevol altre pot anar a recollir. El paquet, òbviament, seria l'arxiu que volem baixar. Tots ells tenen sistemes de control amb lletres, números, esperes abans de poder descarregar i altres molestos sistemes d'accés (sempre que no sigues usuari de pagament, que llavors desapareixen els entrebancs). Si no sou usuaris de pagament i soleu baixar-vos arxius d'aquests llocs hi ha un programa escrit en Java que va de categoria: es diu jDownloader, hi ha versions per tots els sistemes operatius i gestiona totes les baixades d'aquest tipus de servidors. De fet, li pots donar una llista d'enllaços i fins i tot espera el temps necessari entre descàrrega i descàrrega, automatizant al màxim la tasca. L'única prevenció és que tingueu instal·lat el Java, la versió 1.5 o superior, que també és de franc descarregar. Realment, és un dels programes més útils i que més maldecaps m'ha estalvitat en els darrers messos. Espere que a vosaltres vos faça el mateix servei. El podeu descarregar en aquest enllaç i teniu una guia d'ús ací. També vos pose un vídeo tutorial i així veieu com va.

SEGUIU LLEGINT...

Un dels efectes de la crisi en el sector informàtic ha estat una baixada de preus. Només cal anar als grans magatzems d'informàtica i veure-ho. Un exemple: una pantalla de 21.5 polsades, fullHD, d'una marca molt coneguda ronda els 160 euros (jo ho vaig aprofitar). El segon efecte és l'augment d'ordinadors de segona mà que hi a la venda a preus molt assequibles. Es calcula que la rebaixa de preus d'aquests equips ha caigut al voltant d'un 20% i ha fet que es puguen comprar ordinadors d'unes característiques molt bones per preus que van entre els 80 i els 180 euros. En el cas del portàtils, hi ha màquines realment molt bones (aptes per instal·lar des del nou Windows 7 fins al darrer MacOSX Leopard o l'Ubuntu) per una forquilla de preus que van des dels 200 als 250 euros. Potser seria hora que les administracions prengueren nota de la situació i ho aprofitaren per fomentar que els grans o els sectors que menys accés tenen a la informàtica anaren trencant la mà amb les noves tecnologies facilitant-los equips a preus molt reduïts.

SEGUIU LLEGINT...

Després d'anys de navegar per Internet, ja hi ha poques coses que impressionen. Ara bé, si el vídeo que vos pose a continuació és veritat, és per quedar-se bocabadat. Es tracta d'un surfer que tira una canya de pescar amb un tros de carn i, quan el tauró se l'empassa, agafa la canya i fa servir el tauró perquè tibe de la taula. Jo crec que és un muntatge pels canvis de llum i que perquè ningú pot estar tan com un llum com per fer això, però... En fi, mireu-ho vosaltres mateixos i a vore què vos sembla, si és real o un 'fake'.

SEGUIU LLEGINT...

Jo no sé si la gent s'ha tornat lela o ha malinterpretat això del canvi tecnològics. Un compare s'ha implantat una memòria USB al dit, com si això li anara a facilitar la vida. Però és que un altre es va implantar fa poc una càmera a l'ull. On ens porta tot això? Jo crec que la tecnologia només és viable si és útil i ens facilita la vida. Una altra cosa són els experiments que puguen fer els artistes, que eixos mengen a banda. Per a què li pot servir a un compare portar un USB al dit? Per furgar-se el nas amb més capacitat d'arrossegament? I una càmera a l'ull? Com no siga d'infrarrojos... Realment, quan s'acompleixen gairebé 20 anys des de la invenció de la Web, sembla ridícul que la tecnologia només es faça servir per eixir en la secció de curiositats socials. Una altra cosa seria que poguérem tenir connexió a Internet al cervell, i poguerem accedir a la Wikipedia amb el pensament, o a l'Enciclopèdia Britànica. Això sí que seria útil. Ara bé, com en tots els àmbits i en totes les èpoques, n'hi ha qui aprofita les modes per fer-les servir en coses útils i altres que només les volen per fardar. Com diuen en el meu poble, a cadascú...

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sí, el Sauron d'Internet (sense les connotacions negatives, diria jo) que és Google s'ha llençat també al món de la telefonia i ahir va presentar un servei que pot ser molt interessant. Es tracta del número de telèfon únic, que Google ens assigna i que serviria per unificar totes les altres vies de comunicació, tant de mòbils, com de fixes, com de missatge de text o mail. Google va comprar fa una parell d'anys una companyia de telefonia que ara li servirà per dur a terme el nou projecte. Google Voice funcionarà de la següent manera: els usuaris només donaran un sol número al seus amics, familiars o contactes, que serà on telefonaran si algú es vol posar en contacte amb aquella persona. El servei s'encarregarà de dirigir la telefonada al número que més convinga, el mòbil personal, el de la feina, el fix de casa, el fix de la feina o la bústia de veu. Si és a la bústia de veu, per exemple, transformarà el missatge en text i ens el posarà per a poder-lo llegir a Internet. D'ací a poc, tots aquests serveris, que a més permetran, igual que ara l'Skype, telefonar a qualsevol lloc del món a baix cost, s'integrarà al Gmail. Molt interessant i molt pràctic, però, con en d'altres àrees abans, ara Google també pren el control de les nostres comunicacions, com faria un bon Sauron. Vos pose un vídeo per a que veieu com funciona

SEGUIU LLEGINT...

Fa tres messos que va descobrir Internet, que va descobrir que era de franc pujar vídeos i en aquest temps ha 'embassat' Youtube amb ¡mil dos-cents vídeos! És de València, es diu Joaquin Mi, té 71 anys i canta totes les cançons del món. Totes. Des del Tio Fredo, no veia cap cosa per l'estil. Té un canal propi a Youtube i, pel que es veu, es passa el sant dia enregistrant-se a ell mateix cantant tot el que li ve al pensament. I tot amb el mateix to. Ell mateix reconeix que té al disc dur prop de dos mil dos-cents temes cantats 'a capella'. O siga, que li'n queden encara mil per pujar. Vos pose a continuació una mostra del personatge, però vos recomane que aneu a l'apartat de vídeos on n'he posat uns quants més i, per suposat, que visiteu el seu canal a Youtube. És per pixar i no caure gota.

SEGUIU LLEGINT...

De vegades, sembla que no hi haja vida més enllà del cercador Google, però no és així. S'estan obrint pas a la Xarxa un tipus de cercadors diferents, més centrats en les persones i en les xarxes socials. En diuen cercadors personals o socials i el que fan és investigar les referències de la 'deep web' sobre algú concret creuant referències, moltes vegades amagades. Sovint arriben molt més lluny que Google. Un d'ellls, per exemple, és CVGadget, que escodrinya en documents, xarxes socials, pàgines personals o imatges. El cercador Wink i Spock, que busca en adreces de correu electrònic i altres zones més o menys ocultes d'Internet. Un altre és Pipl, un robot cercador que rebusca en currículums professionals, en escrits personals, en fotos pujades i etiquetades o en publicacions. D'altra banda, està Spokeo, un autèntic gos d'atura que profunditza en els nostres contactes personals (prèvia subscripció) i registra qualsevol canvi que facen: si publiquen en un bloc, si canvien el perfil del Facebook, si pugen una foto o si escriuen algun text. Ho controla tot per tenir-nos puntualment informats. N'hi ha alguns més, però crec que com a mostra és suficient per afirmar que la vida digital no acaba a Google i que per baix hi ha tot un altre món de vida subterrània tan ric o més que el que indexa Google.

SEGUIU LLEGINT...

Segur que tots coneixeu llocs com Digg, la Tafanera o Menéame, on la gent puja i comenta les notícies que més sorprès o impressionat. Doncs hi ha un lloc que fa el mateix amb les sèries de televisió. Es diu Soul Hospital i la gent comenta les incidències, les notícies, les trames o els personatges de les principals sèries de televisió. Sembla evident que moltíssima gent fa servir Internet per seguir les sèries, veure-les abans que s'hagen estrenat ací, mirar capítols que ja s'han emès o descobrir nous productes televisius que no han arribat al nostre país i que potser mai arribaran. A més, resulta palmari que gran part de la creativitat audiovisual avui dia està en els guionistes, productors i directors de les sèries i Internet és el vehicle més directe i útil per estar al dia. Doncs a Soul Hospital es poden seguir totes les incidències d'aquestes sèries que més ens agraden, comentar-les, pujar notícies, seguir els protagonistes... Una autèntica aplicació 2.0 però aplicada a una de les grans passions de la Xarxa, les sèries de televisió.

SEGUIU LLEGINT...

Per ser justos, tot i que l'Office 2007 ha aportat moltes novetats, poca gent s'ha acostumat als nous menús que porta, anomenats Ribbon, i que resulten realment poc funcionals. De fet, molta gent voldria tenir les funcionalitats dels 2007 amb l'aparença 'de tota la vida' de l'Office XP o 2003. Ara és possible fer una regressió als antics menús, molt més pràctics i als quals molts usuaris estan més acostumats. Amb l'aplicació gratuita Ubitmenu és possible fer un 'downgrade' de la interfície del 2007 per a que tornen a aparèixer els menús de tota la vida. Simplement us baixeu l'arxiu que vos pose a continuació, l'executeu i us afegirà el menú clàssic al tenir el Word, l'Excel i el Powerpoint. Mira tu quina cosa més fàcil per no haver-la pensat Microsoft. Si una empresa ho ha pogut fer de franc, què li hauria costat a Microsoft incloure una funció que en permetera mantenir els menús tradicionals (com han fet KDE i altres)? És que, moltes vegades, no es pensen les coses, perquè no els hauria costat res...

UBITMENU EN CASTELLÀ

SEGUIU LLEGINT...

Google Earth és molt més que una simple joguina per vore si el veí té una piscina il·legal al jardí. És un ull immens que de vegades oblidem que ho veu tot. Ara, Google Eart ha descobert l'existència d'una base militar secreta britànica a Escòcia. És tracta d'una base de la Royal Navy a Faslane, a la vora del mar, on es poden vore, com podeu comprovar a la foto, submarins nuclears tipus Trident. Òbviament, no se sabia públicament de la base fins que algú va escodrinyar al Google Earth i va vore, sense poder-s'ho creure, que hi havia aparcats dos submarins nuclears. No sé quant trigarà l'Armada Britànica a demanar que es retire la imatge però si algú sense mala intenció ha aconseguit descobrir una base naval secreta britànica, què no aconseguirà algun terrorista integrista vigilant dia i nit amb una eina tan precissa com el Google Earth? Podeu mirar-ho vosaltres mateixos en aquesta adreça.

SEGUIU LLEGINT...

Ja ha arribat el joc que tanta pol·lèmica va causar perquè portava la violència als carrers de Barcelona, el Wheelman. El joc, protagonitzat per l'actor Vin Diesel, transcorre a llocs tan representatius de la ciutat com el Passeig de Gràcia, la Sagrada Família o el casc antic. Si recordeu, l'Ajuntament va intentar parar l'edició del joc per entendre que perjudicava la imatge de Barcelona, sense aconseguir-ho. El joc és violent, sí, però com la majoria dels jocs d'acció que triomfem al mercat. I es pot disparar contra vianants, sí, i contra policies també, però representa que el protagonista és un home just que lluita contra el crim i, per tant, els valors tradicionals queden finalment assegurats. Milions de persones compraran el joc a tot el món i viuran les seues fantasies a Barcelona i, potser algun dia, els vindrà de gust acostar-s'hi a fer turisme. És evident que un joc com el Wheelman situa Barcelona en el món, igual que la peli 'Vicky, Cristina, Barcelona'. Llavors, per què el joc és negatiu per la imatge de BCN i la peli no? És que és pitjor que la ciutat siga l'escenari d'una persecució d'acció que siga una estampa tòpica d'una Barcelona més 'mexicana' que catalana? Què vos sembla? Deixeu comentaris amb les vostres aportacions. Mireu el tràiler per fer-vos una idea de com és el joc

SEGUIU LLEGINT...

Els usuaris tenen la sensació que l'ADSL a Espanya és de mala qualitat i és cara. I molts estudis ho confirmen. La crisis ha agreujat això perquè les companyies de telefonia fan publicitat enganyosa, fent veure que baixen els preus, quan en molts casos passa tot el contrari. Per tot això, Internautas.org ha posat en marxa una campanya per exigir al govern una ADSL més barata i universal a través de la pàgina adslmasbarato.com. Ja porten recollides gairebé dues-centes mil signatures i anirà en aument dia a dia perquè la gent està molt cremada amb les línies espanyoles de banda ampla a Espanya. Pàgines com ADSLZone.net, ADSLnet.es, Coveralia.com, Elotrolado.net, Tuexperto.com, Comfia.net, AdslAyuda.com ja s'han afegit a la campanya i es preveu que molta més gent ho faça. Jo des d'aquest bloc us anime a què tots els qui considereu que no tenim una ADSL com la resta de països europeus, que signeu donant suport (aneu ací, adslmasbarato) a aquesta campanya.

SEGUIU LLEGINT...

Els organitzadors del Dia d'Internet sembla que pensen que sí que fa falta. Jo no ho tinc tan clar. De fet, no tinc ni clar que faça falta un Dia d'Internet perquè crec que tots els dies són d'Internet. La cosa és que els organitzadors del Dia han organitzat un concurs per trobar una música que es puga constituir en himne de la Xarxa. Els participants podran tocar les seues composicions a través de vídeos, que seran supervisats per un director d'orquestra, que farà de coordinador del projecte. Es tracta Carlos Escudero, que dirigeix la prestigiosa 'Camerata de San Nicolás'. Tots els músics professionals o amateurs que vulguen participar poden fer-ho i el guanyador serà qui li posarà l'himne a la celebració el proper 17 de Maig del Dia d'Internet. De fet, jo crec que si es volen buscar himnes per a Internet, potser ja n'hi ha, com ara la Suite que va interpretar l'Orquestra Simfònica de Youtube, de la qual parlàvem l'altre dia, la 'Simfonia d'Internet n.1". Ara bé, hi ha d'haver gent i iniciatives per a tot, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Des d'Europa, costa d'acceptar la idea de compartir els nostres historials mèdics a la Xarxa, però vist dels EEUU la cosa té un altre sentit. Google Health és un servei més de Google (com Gmail, Google Docs o el Reader) que porta un registre de les nostres dades de salut, malalties, medicacions, registres de colesterol o mides de la tensió. Són dades privades, que només nosaltres podem introduir però que ara, ha anunciat la companyia, podrem compartir amb qui nosaltres decidim. Als EEUU, on el sistema de salut pública és extremadament feble, tenir sempre el nostre historial mèdic a mà, a qualsevol estat, a qualsevol hospital tan sols accedint a Internet pot salvar moltes vides. Per exemple, quan un parent nostre ingressa d'urgència inconscient a l'hospital, sense cap referència del que està prenent o les malalties que ha tingut, si nosaltres, com a fills, nebots o néts tinguérem accés a les seues dades al Google Health podríem ajudar molt als metges. Eixa és la part bona. A l'altra banda està la seguretat, les mides per impedir que aquestes dades acaben en males mans (assegurances, indústria farmacèutica, empreses...), però si es pot controlar i acotar aquest flux d'informació, Google Health pot ser una gran idea (i Microsoft ho sap perfectament, no creieu?

PER CERT: Molta atenció, greu vulnerabilitat al Gmail (que es coneixia des de 2007, però que sembla difícilment explotable) i de el nostre benvolgut Spotify, que, en totsdos casos permeten robar les contrasenyes. No haureu posat la mateixa contrasenya que a tot arreu (que al correu, al banc, a Ibèria...), no?

SEGUIU LLEGINT...

Hem vist subhastar-se a Ebay de tot, des d'illes paradisíaques fins submarins nuclears però les possibilitats del famós lloc per licitar sembla ser infinit. Ara, un alt executiu ha decidir treure a subhasta el seu currículum, per veure qui el contracta en les millors condicions. L'home és francès però viu a Catalunya, es diu Michael Patrick Lutun i té 37 anys. Ben fart d'entrevistes de treball ben inútils, ha decidir pensar a l'engròs i treure a licitació la seua força de treball. Era alt executiu d'una empresa de maquinària pesada i sembla que hi ha poques oportunitats per a ell. Michael diu que no només vol trobar feina, sinó que vol cridar l'atenció sobre les persones parades al país. No sé jo si encara fa falta més atenció, perquè ens ho recorden els informatius a cada moment. El que ha aconseguit, això sí, és una nova via per demanar i oferir feina, Ebay, que pot perjudicar molt als llocs que es dediquen exclusivament a això, com infojobs o laboris. Ja se sap que, en temps de crisi, tota pedra fa paret, també a Internet.

SEGUIU LLEGINT...

Els qui pensàveu que Youtube només valia per vore vídeos de riure, frikis o clips anàveu errats perquè s'acaba d'anunciar la formació de la primera Orquestra Simfònica de Youtube. Més de tres mil músics de setanta països van enviar els vídeos amb les seues interpretacions a Youtube. Els documents van ser votats pels internautes i el resultat final ha estat una Orquestra Simfònica formada per noranta músics de trenta territoris diferents que ara tocaran plegats. És un projecte que demostra que l'aldea global és una realitat fins i tot a nivell d'art. Ara, els músics, tant professionals com amateurs i que toquen vint-i-sis instruments diferents, es reuniran i assajaran per culminar amb un concert multitudinari que es farà el 15 d'abril al Carnegy Hall i que es penjarà a Youtube. Els músics interpretaran la "Simfonia d'Internet n.1, Eroica". Molt adient, crec, perquè m'agrada pensar que es tracta d'un símptoma dels temps i que la Xarxa evoluciona des d'un caos descontrolat a una perfecta Simfonia d'Internet. Ho arribarem a vore, això? Mentre esperem, mireu que bé sona la aquesta música...

SEGUIU LLEGINT...

Microsoft té molta gent que es dedica a pensar per on han d'anar els tirs del futur. Pel que sembla, gairebé tanta com gent que es dedica a picar pedra per concretar el present. Sobre tot, perquè el 'fiasco' del Windows Vista sembla provocat perquè no s'hi van aplicar prou i el sistema que havia de ser l'estrella de l'empresa va fer llufa: fallava per tot arreu i ni empreses ni usuaris van arribar a donar-li crèdit mai. Però, per imaginar i per idees que no quede i ahir, el Microsoft Office Labs va fer públic un vídeo realment impressionant sobre com imaginen el futur, sobre com l'aplicació de les noves tecnologies a la vida quotidiana pot millorar el futur i pot fer que algunes visions de ciència ficció d'escriptors amb molt de crèdit es podrien convertir en una realitat. La versió del futur que ens presenten els enginyers de Microsoft correspondria a l'any 2019. Ara bé, s'haurà de picar molta pedra i depurar moltes línies de codi si aquest enlluernador panorama futurista siga una alternativa certa i sense fallades. Mireu el vídeo perquè paga la pena

SEGUIU LLEGINT...