La veritable influència de les Xarxes Socials es veu en moments on la societat necessita ser una malla compacta davant una amenaça. És el cas de la grip porcina, que ha fet reaccionar el Facebook amb milions de converses creuades, intercanvi de material i recomanacions per evitar el contagi. Als EEUU, Facebook va fer públiques les dades del percentatge d'entrades i missatges als murs que parlaven de la grip porcina i va elaborar un mapa on es visualitza el nivell d'alarma social que cada estat té en relació a aquesta possible pandèmia. Resulta interessant veure com la costa oest té un alt nivell de converses relacionades amb la grip, mentre que a l'est la preocupació és molt menor. Hi ha la dada curiosa que a l'estat de Mississipi pràcticament no els importa aquesta afecció que ve, justament, de Mèxic que tenen tant a la vora. Per primera vegada, una xarxa social com Facebook es comporta com a tal en una situació d'emergència sanitària i reflexa la veritable preocupació social sobre l'assumpte. Seria bo que les autoritats en prengueren bona nota i que això també s'aplicara a Europa (més enllà de Gran Bretanya). I potser no només amb casos extrems com els de la grip porcina, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

La pressió mediàtica, judicial i sociològica a què s'esta sotmetent als internautes que intercanvien arxius a Internet ha fet sorgir iniciatives per, entra d'altres coses, escoltar música online sense haver-la de baixar. Fa temps que vam palar de l'Spotify i ara toca parlar d'un altre, el Muziic, que fa més o menys el mateix, amb la diferència que tiba de Youtube. A Youtube hi ha milions i milions de vídeos musicals (de fet, un de les coses més habituals entre els adolescents és veure vídeos musicals als Youtube) que el Muziic aprofita per presentar-los en forma de reproductor musical. És a dir, que no has d'esperar a què es carregue el vídeo per escoltar la música, un gran avantatge per moltes connexions domèstiques. També té un cercador que facilita molt les coses a l'hora d'escoltar música. No és millor que l'Spotify, és diferent i amplia la biblioteca amb tota la immensitat de material que contè Youtube. Proveu-lo, i si vos agrada, deixeu comentaris. El podeu descarregar en aquest enllaç.

SEGUIU LLEGINT...

Com sabreu, Obama és un president altament tecnològic i és fan incondicional de Blackberry, telèfon de qual no es desprenia ni per anar al Felip (al servei). Però en ser triat president, el servei secret dels EEUU li va prendre de les mans perquè els americans no es refien de les Blackberrys i menys de la 8830, un telèfon de negocis amb totes les prestacions d'un ordinador personal. A canvi, li van donar una mena de maó per parlar per telèfon anomenat "Sectera Edge", que es coneix que és tan lleig que no el volia ni Bush, però és molt sergur. Obama no s'ho va deixar fer a bones i va reclamar la seua Blackberry i ara, al cap de cent dies, la NSA està a punt de tornar-li, després d'instal·lar-li un sistema d'encriptació de comunicacions, tant de veu com de missatgeria i Internet que se suposa que és indesxifrable. Feia dies que Obama no somreia amb ganes i sembla que no tornarà a fer ara que tindrà la seua joguina tecnològica a les mans una altra vegada. El fet és que la majoria de grans dirigents fan servir Blackberry i no Iphone, l'altre gran telèfon intel·ligent, tot i tenir dubtes sobre la seguretat (tot esperant l'N97). I jo pregunte, quin penseu que és millor dels dos, l'Iphone de moda o la Blackberry?

SEGUIU LLEGINT...

Tot i que cada vegada els discs durs són més grans, cada vegada hi tenim més coses. Sovint ens quedem sense espai i no sabem ni el que tenim, perquè l'estructura de directoris fa que s'amaguen coses ni sabíem o ni recordàvem que teníem. Per això és important saber al detall el lloc ocupat dels nostres discs. Un programa que ens facilita la feina és SpaceSniffer, que es dedica a monitoritzar en temps real discs, carpetes i arxius. D'aquesta manera, podem saber què és el que ens està ocupant aquell espai necessari per al bon funcionament de la nostra màquina. A més, ho fa amb una sel·lecció de colors que ens facilita la feina, a l'estil que ho fa Disk Inventory en Mac o diversos programes en Linux. Moltes vegades, no cal comprar un nou disc dur perquè ens hem quedat sense al vell, tan sols buidant el que realment no necessitem n'hi ha prou per a agilitzar el funcionament de l'ordinador. Si aquest no us convenç, també podeu provar el Treesize o bé l'Overdisk.

SEGUIU LLEGINT...

Som en època de festivals de cinema. N'hi ha de grans, de menuts i n'hi ha també que només tenen una vocació altruista. És el cas del 'Clam', el festival de Cinema Solidari de Navarcles que cel·lebra aquests dies la sisena edició. El certamen, a banda de fomentar i exhibir cinema amb vocació solidària, té una connexió molt estreta amb les noves tecnologies. Prova de la primera cosa és el concurs de curts, on només s'accepten treballs que fomenten els drets humans i els drets civils. Prova de la segona és el bloc que funciona en paral·lel al curs del Festival i que es va retroalimentant tant dels mitjans com de l'activitat artística del Clam. A més, la mostra disposa d'un canal propi a Youtube, on poder anar seguint les activitats del Festival si no ets prop a prop per deixar-te caure per Navarcles. El Clam és una demostració que l'art també pot servir per ajudar els que les passen més magres. La segona cosa que s'ha de destacar del Clam és que la gent que ho fa treballa de forma totalment altruista, en perfecta coherència amb l'esperit d'aquest Festival de cinema solidari. Vos pose l'espot que van fer per promocionar el certamen.

SEGUIU LLEGINT...

Feliç Sant Jordi a tothom i preneu aquesta rosa virtual de regal per a totes les lectores del bloc, ja que no puc donar-vos-la en mà. Les curiositats i anècdotes són una de les maneres més mengívoles d'aprendre la història de la humanitat. En un dia tan històric i tan emotiu (sobre tot pels qui hem publicat llibres) vos vull recomanar una pàgina que recorre la part més amena i més anecdòtica de la història: 'Curistoria'. Es tracta d'un recorregut, a través de petits pedaços molt coloristes, per alguns dels episodis més importants de la història de la nostra civilització, des de curiositats de Sandro Botticelli fins a la història més contemporània de la Segona Guerra Mundial. Qui escriu el bloc, Manuel Prieto, és un afeccionat a la història, que treballa a la banca, però que s'ha preocupat per recopilar tota mena de retalls històrics que han donat lloc, fins i tot, a un llibre que es va publicar fa tan sons uns dies. Gaudiu d'un dia radiant com el de Sant Jordi!

SEGUIU LLEGINT...

Un dels problemes de la Xarxa avui és la inabastable quantitat de pàgines que hi ha i que fa impossible abastar-les totes. L'altre gran problema és la fiabilitat de la informació que s'hi pot trobar. I això serà cada vegada pitjor. Per això, un grup d'experts austríacs de Know-Center està treballant per construir una classificació de les pàgines, sobre tot les que fan els internautes, tipus blocs, pel seu nivell de credibilitat. La idea bàsica seria establir quines pàgines són molt creïbles, quines són només creïbles i quines són poc fidedignes. El sistema contrastaria la informació que proveïren les pàgines personals amb les fonts 'oficials', com agències de notícies o diaris per assignar una u altra categoria de fiabilitat. El sistema funcionaria de forma automatitzada i contínua, amb la qual cosa es retroalimentaria i faria que quan consultàrem una pàgina tindríem clar si el que diu és molt, poc o gens creïble. Es tracta d'un mecanisme similar al que ja funciona amb les pàgines com Meneame, la Tafanera o Digg, on les entrades són contrastades i classificades pels propis usuaris. Benvingut siga qualsevol ferramenta que ens ajude a aprofitar de manera efectiva la munió d'informació de la Xarxa.

SEGUIU LLEGINT...

Els usuaris de Mac estaven tradicionalment segurs a les amenaces de virus i altres bitxets malignes, però sembla que això es va a acabant. Per primera vegada, un grup de ciberdelinqüents ha aconseguit una xarxa d'ordinadors zombis o esclaus, que resten a l'espera d'una ordre per posar-se en funcionament. L'objectiu, igual que passa amb els exercit botnets de windows, és atacar massivament ordinadors de grans empreses per fer-los xantatge o bé empudegar de correu escombraria mig món. El troià que ha permès aquesta infecció massiva estava camuflat en versions no oficials de l'iWork i el Adobe Creative Suite, descarregats de l'Emule o el Torrent. En instal·lar el programa craquejat, també s'obria una petita porta trassera que conectava la màquina a una xarxa P2P controlada pels delinqüents. No hi ha sistemes inexpugnables, tan sols uns més segurs que d'altres però la màfia d'Internet no es para en brosses. Ací teniu la forma de desinfectar el vostre Mac si teniu el troià. Ara sí és necessari instal·lar un bon antivirus per Mac. Podeu fer servir el ClamAV, que és de llicència lliure i funciona molt bé. Descarregue-lo ací, a mi m'ha anat bé fins ara.

SEGUIU LLEGINT...

Doncs sembla que sí, que ara van a pels telèfons. La unió de la màfia i els delinqüents informàtics està ampliant mercat i el següent objectiu, diuen, són els nostres telèfons que s'han convertit en grans magatzems de dades personals sensibles. El sistema d'atac és tan poc sospitós i tan habitual com un SMS. Segons la firma de seguretat Trust Digital, un telèfon que continga un programa maliciós es converteix en un telèfon 'zombi', com els ordinadors, que pot ser activat mitjançant un sms. És un tipus d'atac que s'anomena negocis de mitjanit, perquè se sol produir quan el propietari de l'aparell està dormint. Arriba un missatge de text i el telèfon posa en marxa el navegador d'Internet i es connecta a una pàgina trampa que infecta el telèfon amb un programa que ens xucla totes les dades personals. Per ser víctima d'aquest atac només fan falta dues coses: que el nostre telèfon tinga capacitat de navegar per Internet (la majoria dels moderns ho tenen) i que se li haja colat el corresponent programa d'accés remot. No és ficció, els telèfons estan en el punt de mira dels delinqüents informàtics. Vos pose un vídeo que demostra com funciona el sistema per segrestar telèfons.

SEGUIU LLEGINT...

Què tossuda que sol ser la realitat! Com ja haureu llegir, un blocaire espavilat va descobrir que la biografia de la nova ministra de Cultura Ángeles González-Sinde a la Moncloa, va ser copiada de la Wikipèdia. Quina justícia divina, que la dona que està feroçment en contra de compartir la cultura i el coneixement faça servir el paradigma de la Web 2.0, de la compartició lliure per penjar a Internet el seu perfil. Ja sé que no ho ha fet ella, però ben segur que va llegir el que publicaven abans que ho penjaren i segur que alguna vegades havia revisat la seua entrada a la Wikipèdia. La realitat s'acaba imposant i la pròpia González-Sinde es va aprofitar de la feina que altruistament els internautes havien fet a l'enciclopèdia virtual. La nova ministra, que pretén perseguir judicialment les pàgines d'intercanvi d'arxius s'ha aprofitat de l'intercanvi del coneixement. Perquè compartir és democràtic, trenca barreres econòmiques i de classe i, com ha dit clar i ras Paolo Cohello, és inherent al ser humà i no s'ha de perseguir, sinó fomentar, incloses les seues obres (65 milions de còpies d'El Alquimista). I és que, senyora Ministra, no es pot estar en el plat i les tallades, com diuen al meu poble. Acabaran amb el P2P abans de final d'any?

SEGUIU LLEGINT...

The Pirate Bay és una de les pàgines d'Internet que més tràfic té entre les que faciliten enllaços d'Intercanvi d'arxius. Ara, la justícia sueca ha condemnat els seus responsables a un any de presó i a pagar 2,7 milions d'euros. Els han trobat culpables d'ajudar a distribuir material protegit per drets d'autor, però, en canvi, els han exonerat d'infringir drets d'autor. Una certa contradicció jurídica, segons alguns juristes. La sentència serà recorreguda, perquè els administradors de la badia pirata diuen que ells tan sols són un punt de reunió. La sentència és més important del que sembla, crec, perquè va estar instigada per les majors i les grans companyies d'enterteinment' nord-americanes i ara que han guanyat, poden repetir-ho sistemàticament amb molts països d'Europa. No a Espanya, de moment. Pirate Bay ha implementat un sistema d'encriptació per a que ningú no puga saber què baixes d'Internet, però també es qüestió de temps que a això se li posen entrebancs legals. Voldria equivocar-me, però crec que la sentència fixarà un abans i un després en l'intercanvi d'arxius a la Xarxa.

SEGUIU LLEGINT...

Recordareu que Facebook va intentar canviar la política de privacitat a principis d'any com qui no volia la cosa i una reacció dels internautes ho va impedir. Ara han decidir tornar-hi, però canviant la forma: segons una entrada del fundador de Facebook Mark Zuckerberg al seu bloc abans d'ahir, els nous termes de servei de Facebook es sotmeten a votació popular entre els membres de la Xarxa Social. Si la votació supera el 30% de la gent que forma Facebook, és a dir, uns 70 milions d'usuaris, el resultat serà vinculant. Si participa menys gent, llavors faran el que voldran. És per això que cal aprofitar aquesta rectificació dels responsables de la Xarxa social més gran del món i també d'Espanya. La cosa no és baldera, perquè l'acceptació dels termes de servei pot fer que les nostres fotos, contactes, vídeos o qualsevol informació privada puga ser usada com vulguen i fins quan els convinga. Això és coherència, que una xarxa social funcione democràticament i que prenga les decisions basant-se en la filosofia web 2.0. Ho hem d'aprofitar, tenim fins el dia de Sant Jordi per votar en aquesta adreça.

SEGUIU LLEGINT...

Possiblement, la indústria dels virus per ordinadors és la que més ràpid avança. La darrera tècnica consisteix en canviar els resultats de les cerques relacionats amb cotxes per pàgines trampa que contenen malware. Se'n diu tècniques SEO i el que fa és que, quan busquen, per exemple, Ford als buscadors, milions de les webs que apareixen no tenen res a veure amb la fàbrica de cotxes i ens ofereixen veure un vídeo. Per veure'l, ens hem de descarregar un petit programa que és la trampa, perquè es tracta d'un fals antivirus que es posa a analitzar el nostre PC i detecta virus que són falsos, que no existeixen però ens fan creure que sí i per eliminar-los, s'ha de pagar una quantitat de diners comprant aquell antivirus fals. Si no ho fem, comença a alentir el funcionament de l'ordinador i a posar entrebancs que fan que la màquina vaja malament fins que no transigim al 'xantatge', que, a més, no porta res de bo perquè el que fa es obrir portes del nostre PC a altres infeccions i atacant remots. En concret, no heu de pagar mai per MSAntiSpyware2009 y Anti-Virus-1, que són els dos més habituals d'aquesta mena de lladregots. En els tres primers mesos de l'any s'han detectat més cent mil d'aquests virus falsos. Aneu amb compte i feu servir un bon antivirus, de llicència lliure, a poder ser, tipus Avast o bé ClamAV. En podeu trobar molts en aquesta pàgina.

SEGUIU LLEGINT...

Segur que alguns ja ho coneixereu, però si no, quedareu ben sorpresos amb la forma de navegar per Internet que s'aconsegueix amb un petit programa anomenat Cooiris (abans Pilens). És un afegit per a l'Internet Explorer, el Firefox o bé el Safari que crea un mur a tota la pantalla pel que et pots moure amb el ratolí. Al mur apareixen les notícies del dia amb format foto, vídeo o formats multimèdia semblants. El mur es pot moure amunt i avall, a dreta i esquerra, cap dins o cap fora amb un senzill moviment de ratolí. Quan trobes el que busques o t'agrada, piques sobre el vídeo, la foto o el text i se't fa gran a la pantalla. No tots els lloc estan preparats per navegar-los amb Cooliris, però. Per instal·lar-lo, simplement aneu a aquesta pàgina, i allà detecten el navegador que esteu fent servir, descarregueu el programa, l'executeu i ja teniu instal·lat el que possiblement és l'afegit de navegació i buscador més 'pijeras' que hi ha ara mateix a Internet. Proveu-lo i deixeu dit si vos ha agradat o no. Vos pose un vídeo demostratiu del funcionament del programa.

SEGUIU LLEGINT...

Avui hi havia moltes coses per a escriure: del malware, del Google Earth, de Microsoft i l'estalvi d'energia del Vista, del P2P, de la Màfia i la telefonia, del nou Ubuntu.. però finalment, hem decidir fer una petita parada perquè aquesta entrada és la que fa 1.001 del bloc. No són ganes de mirar-s el melic ni de fer-nos autobombo, però han estat gairebé tres anys d'escrits amb vocació que a algú li pogueren ser útils. Mil són també les persones que visiten regularment cada dia el bloc i que d'una u altra forma troben alguna cosa nova cada dia. Hi haurà hagut entrades entre les mil anteriors més bones, més roïns, més originals o menys però molta gent ha trobat interessant el que hem anat fent, com una part del programa "Versió Rac 1". Entre d'altres coses, estem especialment satisfets de la gent que va aconseguir pagar menys per la seua adsl per la campanya que vam fer i que van ser centenars. Internet és un món apassionant i ho seguirà sent, així que, si vosaltres voleu, seguirem escrivint entrades cada dia que puguen resultar interessants, útils i mengívoles. Ara bé, quina és la vostra opinió, què milloraríeu, què canviaríeu i què afegiríeu. Deixeu-ho dit als vostres comentaris. Moltes gràcies per llegir aquest bloc i escoltar el programa.

SEGUIU LLEGINT...

El sistema operatiu Linux guanya adptes dia a dia, tot i que encara es tracta d'una cosa d'inciatics. The Linux Foundation va organitzar un concurs per a que la gent fera les seues creacions explicant el que significava per a ells el sistema operatiu lliure que es fa conegut dia a dia entre els usuaris. La campanya s'anomenava 'We're Linux' i ha guanyat un video que descriu d'una forma bastant molt entenedor les avantatges del Linux. Vos el pose i espere que vos ajude a saber les veritables possibilitats del que potser siga el sistema operatiu del futur.

SEGUIU LLEGINT...

L'elecció d'Ángeles González-Sinde com a ministra de Cultura no és casual. Com ja es va comentar, sembla que Zapatero es va comprometre a acabar amb els intercanvis P2P a Internet abans de fer-se càrrec de la presidència europea l'any que ve. Per fer-ho, sembla que he encarregat l'execució de la sentència a una dona que s'ha destacat per la seua bel·ligerància en contra del P2P a Internet, confonent intencionadament pirateria amb intercanvi d'arxius. Sembla que el govern estava seguint atentament el que passava a França amb la llei Guillotina de Sarkozy, que pretenia tallar Internet als qui es baixaren material d'Internet. Estaven disposats a fer el mateix o alguna cosa semblant al nostre país. Ara bé, l'Assemblea Francesa va rebutjar ahir, contra pronòstic dels analistes polítics, aquesta llei. Els diputats van ser més conseqüents amb la realitat que els analistes i van decidir (inclús amagant-se darrere les cortines per no haver de votar), en base a l'opinió del Parlament Europeu que Internet és un dret bàsic dels ciutadans com l'educació, que no es pot privar de connexió cap ciutadà i que les solucions van per una altra banda. La pregunta que ens hem de fer ara és: si el govern Zapatero estava disposat a seguir l'exemple francès si s'aprovava la llei Guillotina, no hauria de fer el mateix ara que s'ha rebutjat?

SEGUIU LLEGINT...

Si soleu publicar o seguir Twitters segurament ja coneixereu aquesta ferramenta que facilita molt la vida a la gent que usa aquest servei amb assiduitat. Però com que en aquest oceà digital hi ha tant de peix, la porte al bloc per si de cas: es tracta d'una barra del Firefox (el 45% dels qui llegiu el bloc ho feu des del Firefox) que permet publicar entrades al Twitter directament, sense fer cap més cosa, tan sols escrivint a la barra del navegador el que voleu i pitxant un botó. Realment, resulta molt pràctic perquè evita el procés d'entrada i la resta de gestions, que no són massa dificultoses, però qua instal·lant aquesta extensió del Twitter es converteixen en una cosa extradament simple i ràpida. L'extensió la podeu descarregar ací per al Firefox i Flock i altres motors del navegador mozilla.

SEGUIU LLEGINT...

De vegades es vol fer pensar que els qui estan contra l'SGAE per les seues actuacions són frikis cibernètics tancats en caus digitals a la gola del lloc d'Internet. Però aquesta no és la realitat. A un lloc tan tranquil i casolà com igualada estan fins al monyo i una gent ha iniciat una campanya, organitzada per la pàgina deparranda.cat, contra la falera recaptadora de l'SGAE. A la foto podeu veure el cartell penjat als carrers d'Igualada i un dels seus organitzadors. La campanya es va iniciar durant el passat cap de setmana a la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil i, segons conten, la gent hi va ser molt sensible i va haver-hi molta concurrència. Fins i tot van publicar un article al diari setmanal La Veu de l'Anoia on els organitzadors de la campanya manifesten, amb paraules gruixudes, de les quals jo no compartiria la forma tot i que sí el contingut, la seua oposició frontal a la tasca de l'SGAE. I la gent que organitza aquesta campanya no són pirates, sinó gent que ama el teatre i l'art, gent normal, del carrer i de poble. Que en prenguen nota!

SEGUIU LLEGINT...

Ja no són només les grans ciutats, com Barcelona, les que han estat 'fitxades' per les càmeres de Google. També els pobles més petits ho han estat. Avui, cercant una adreça a Sabadell, m'he vist sorprès per la nitidesa amb que apareixia ell lloc que cercava, fotografiat pels cotxes de l'Street View. Si, com és el meu cas, no viviu a una gran ciutat sinó a un poble, podeu provar a vore si la gent de Google ha estat a casa vostra, si els cotxes de Google han circulat pel vostre carrer i vos han enxampat amb les finestres obertes i les cortines voleiant al vent. Podeu comprovar si el veí de davant ha tornat a deixar el cotxe mal aparcat davant del gual, si els de la casa de dalt han tornat a ruixar el carrer o coses similars de veïnat. En definitiva, que sense acabar-ho d'adonar-nos, resulta que l'ull immens de google ens vigila per dalt, amb les imatges per satèl·lit, i ara també per baix, amb els cotxe de les càmeres. Per què no elaborem un mapa d'on han arribat les fotos de l'Street View? Jo puc dir que per la banda del Vallès, s'han quedat en Sabadell i no han arribat a Castellar...

SEGUIU LLEGINT...

Definitivament, corren nous aires a Microsoft. Una de les queixes més habituals dels darrers temps era que compraves un portàtil i portava instal·lat el Vista, ho volgueres o no. Els qui instal·laven el Vista i no els agradava (un boquera de gent!) no podien tornar a posar l'XP. Doncs això canviarà radicalment amb el Windows 7 perquè els responsables de Microsoft habilitaran la possiblitat en el nou sistema operatiu de fer el que se'n diu un Downgrade, és a dir, una 'regressió', podríem dir. Això permetrà que, una vegada instal·lat i funcionant el Windows 7, si no convenç, es podrà tornar a una versió anterior, en aquest cas, al Windows XP o bé el Vista. És una política intel·ligent perquè tracta amb respecte el consumidor i implica que la prioritat és que l'usuari estiga content amb el producte que ha adquirit, una cosa que molts creuen que no s'acomplia amb el Windows Vista. A més, com ja hem dit alguna vegada, Microsoft pot oferir aquesta possibilitat perquè està molt segura que el seu nou producte, el Windows 7, agradarà a la majoria de gent i pocs voldran tornar endarrere quan hagen tastat la facilitat d'ús, la fiabilitat i la compatibilitat de la nova criatura informàtica de l'empresa de Steve Ballmer.

SEGUIU LLEGINT...

Seria, sens dubte, una de les millors notícies que es podrien llegir aquesta Pasqua. El govern s'està plantejant treure-li el monopoli recaptatori a les entitats entitats de gestió de drets d'autor per crear un òrgan públic que fera aquesta feina. A dreta a llei, un impost tan important com el Canon Digital, amb més de tres-cents milions d'Euros l'any, hauria ser controlat per l'administració i no per entitats sense cap tipus de transparència com la pròpia SGAE. El ministeri d'Administracions Públiques ha elaborat un informe on recomana aquest canvi per garantir l'equitat en el cobrament, evitar abusos i repartir, posteriorment, la quantitat recaptada entre les diferents entitats que ara cobren: la pròpia SGAE, principalment, però també CEDRO, VEGAP, DAMA, AIE i AISGE. Aquest ens públic garantiria que els diners que paguem en concepte de compensació per la Còpia Privada seguiria un procés just des del principi fins al repartiment final entre els autors. No li deu haver fet cap gràcia la notícia a la SGAE, que ha viscut del Canon els darres anys i que ha arribat a infiltrar detectius privats als casament de manera il·lícita per veure si els restaurants pagaven o no el Canon. Benvinguda siga la mesura però, sobre tot, que no es queda en res ara que sembla que canviarà el titular del ministeri d'Administracions Públiques. I després ja discutirem si el canon és o no just, però de moment, ja és alguna cosa que la recaptació es faça de manera justa.

SEGUIU LLEGINT...

Un dels darrers impactes d'Internet ha esta l'Spotify, un graner de música immens on es pot escoltar gairebé tot. Ara bé, molta gent ha dit que el problema de l'Spotify és que no es pot portar al mòbil. Ací és on entra el Fizy, un buscador musical minimalista i rapidíssim que és tan lleuger que s'hi pot accedir des del mòbil. Es tracta d'una creació turca que va nàixer tan sols fa tres mesos i que ja està entre les pàgines més visitades de la Xarxa. Al darrere, hi ha un jove de 28 anys, Robert Yaris, que va pensar més amb els mòbils que amb l'ordinador. La interfície del cercador és mínima: una caixa de cerca, el logo i la possibilitat de compartir els resultats amb els amics. Troba música i vídeo i les cerques difícilment triguen més d'un parell de segons. La velocitat i la simplicitat són el seu fort. I el catàleg de cançons, clar, que té a 75 milions de temes i 25 milions de vídeos. (Hi ha alternatives, com Fliis, que es basen en la mateixa filosofia). Realment, és el complement ideal a l'Spotify per a dispositius mòbils. Sembla que el gegant Google podria estar interessat tot i que de moment una empresa de marketing turca, Reklam Z, li ha passat al davant. Jo crec que no serà per molt temps, perquè aquest nou servei fa molta, molta flaire a la filosofia Google. Proveu Fizy ací.

SEGUIU LLEGINT...

Molts administradors de sistemes, seguint ordres dels propietaris de les empreses, tenen limitat l'accés a serveis d'Internet com Facebook perquè consideren que fa perdre el temps als treballadors i els fa rendir menys. Un estudi de la Universitat de Melbourne demostra que els treballadors que naveguen a la feina per plaer (Youtube, Facebook) es concentren més i són més productius que la resta, sempre que no superen el 20% del seu temps laboral navegant. És un fenomen que ja s'havia estudiat i que s'anomena 'Workplace Internet Leisure Browsing' (navegar per plaer a la feina) i que fa que el treballador descanse la ment durant un breu període i llavors torne a la feina més descansat i amb més capacitat de concentració. La navegació 'productiva' inclou també les compres online, el visionat de vídeos, la resposta a correus d'amics o la revisió del perfil de les Xarxes socials. L'estudi adverteix que tot s'ha de fer amb mesura perquè entre els estudiats, n'hi ha un 14% que es converteixen en addictes a navegar i això els provoca una disminució de productivitat i molt mal humor si els interrompen mentre estan capficats a Internet. Com deia la meua iaia, tots els excessos et fan presoner.

SEGUIU LLEGINT...

Encara faltes unes setmanes per estrenar-se i ja és a Internet la nova versió dels homes amb superpoders, "X-Men Origins: wolverine". Es tracta d'una filtració que ha aixecat molta polseguera, perquè ha estat robada i pujada a les xarxes d'intercanvi d'arxius. S'està descarregant a Internet, però es tracta d'una còpia que encara li falten molts retocs. Té escenes indefinides, la mescla de so i música no és la definitiva i li falten algunes imatges. És a dir, encara no està acabada de coure, però com hi aquesta dèria a Internet de tenir-ho sempre tot abans que ningú, abans que estiga al mercat doncs s'arriba a aquest paroxisme ridícul de tenir-ho, fins i tot, abans que estiga acabat. Els veritables fans de la saga dels homes amb superpoders, segurament, preferiran esperar a que el producte estiga acabat per vore'l però hi ha molta gent que no té espera. Les obres artístiques han d'estar acabades abans de ser vistes i aquesta no ho està, però a la xarxa hi ha gent per a tot. Vos pose el tràiler d'una peli que per moltes raons crec que no es pot perdre en pantalla gran.

SEGUIU LLEGINT...

Avui, 1 d'abril és el dia marcat pels programadors per l'activació del virus Conficker.C. No queda clar si és una amenaça real o bé una notícia de conya, perquè, com sabeu, avui és el dia dels innocents als estats anglosaxons. Ara bé, com els virus corren com volen per Internet no convé confiar-se. De fet, Microsoft no s'ho ha pres de broma i ha ofert una recompensa a qui puga donar pistes dels creadors del codi malfactor. Es tracta la tercera revisió, la 'C' del cuc, també anomenat Downadup, i ha aprés dels germans anterior i ara sap defensar-se: bloqueja les actualitzacions automàtiques dels antivirus i obre forats per assegurar la reprogramació remota i la introducció d'altres 'amiguets' de la seua categoria moral. De fet, aquesta versió té la capacitat d'escanejar 50mil dominis al dia per cridar a la resta de la tropa de codis maliciosos. No és un virus innocent, perquè ja ha infectat la xarxa d'ordinadors del Parlament Britànic, fins al punt de fer-la caure alentint-la fins la extenuació. El codi pot infectar qualsevol versió de Windows, així que, per molt 'april fool's' que siga avui, aneu amb conte. Mantenir el Windows actualitzat, l'antivirus actiu i estar atent a les reproducció automàtiques, sobre tot de memòries flash és una bona mida per evitar la infecció. Si esteu infectats, el cuc no us deixarà carregar la pàgina de Microsoft. En aquesta pàgina teniu eines per la desinfecció.

SEGUIU LLEGINT...