Bloc sobre noves tecnologies de Xavier Vidal
Potser és per la crisi o potser és per un calculat pla d'ampliació de negoci dels roïns digitals, però en les darreres setmanes he notat un augment en els sms escombraria que m'han arribat al mòbil. No sé si algú de vosaltres també ho ha notat, però sembla que no és un fenomen aïllat. Aquesta setmana es publicava un estudi que calculava en nou de cada deus els correus electrònics que ens arriben, però l'eficàcia és cada vegada menor perquè els programes anti-spam són cada vegada més fiables i perquè ja estem molt escamats i ni tan sols els llegim. Ara bé, al mòbil és una altra història perquè no hi estem acostumats i perquè no hi ha massa programari per combatre-ho. De moment, és més molest que perillós, però s'hi ha d'anar amb molt amb compte, perquè amb els nous telèfons de sistemes operatius avançats, cada vegada serà més fàcil infectar dispositius que
s'assemblen més cada dia a petis ordinadors que a simples màquines de parlar a distància. La pregunta que jo em faig és, qui els ha donat el meu telèfon a les empreses que m'han enviat els sms-escombraria? Perquè la majoria d'ells eren d'empreses a les quals jo ni havia anat mai. Potser seria hora que les autoritats s'hi posaren fortes amb un fenomen que té tota la pinta de ser cada vegada més freqüent.
Cada vegada és més freqüent l'ús de servidors-magatzem a Internet, tipus Megaupload, Gigasize o Rapidshare. Pels qui no ho conegueu, es es tracta de llocs on pots deixar un arxiu per a que els altres els descarreguen. Es fa servir molt en equips que treballen a diferents llocs per intercanviar-se arxius que pesen molt (i també per altres coses, ja ho sé). Si feu servir habitualment aquests servidors, sabeu que tenen un límit de descàrrega i, quan el passes, t'has d'esperar un temps a tornar-hi, sempre que no contractes un servei de pagament. Quan l'arxiu que has de baixar és molt gran, s'ha de descarregar en diverses parts i és molest i lent anar esperant. Per solucionar això, una de les eines lliure més pràctiques que existeix es diu Tucan. És un programa multiplataforma, que té una versió per a Windows. No val per a tots els
servidors, però sí per als principals. Carregues tots els enllaços d'una tacada i te n'oblides, ell solet fa la resta. És la ferramenta més útil que he provat darrerament. Podeu descarregar Tucan en aquest enllaç per a Windows, en aquest per a Linux i si feu servir Ubuntu, el teniu també ací.
Ahir, el Barça no tan sols va guanyar a Roma el Manchester United, va guanyar també les apostes. La majoria de les cases d'apostes donaven guanyador al Manchester o, com a molt, donaven una igualtat. Però aquest Barça és molt gran, perquè té la capacitat fins i tot de guanyar els pronòstics i ahir ho va demostrar. Una altra de les circumstàncies que els apostadors donaven per fet seria que marcaria primer Cristiano Ronaldo, però ho va fer Eto'o. El resultat més probable que es contemplava era el 0-1 a favor del Manchester, i també van fallar. Els qui van apostar al 2-0 eren els que menys. En definitiva, que les prospeccions
pagades als llocs d'apostes van fracassar de manera palesa. D'això en podem extreure dues conclusions molt valuoses, al meu entendre: una, que el Barça és una màquina de trinxar estadístiques i dos, i més important, que les apostes per Internet són perilloses i cal mantenir-se quan més lluny millor.
Ara mateix, cap cercador d'Internet se li pot acostar a Google. És la màquina més estesa, més massiva i més emprada de la Xarxa per cercar qualsevol cosa, des d'un pis de lloguer a un vol barat o un torrent. Però les grans empreses no es resignen a esgarrapar una part del mercat més suculent d'Internet al segle XXI. Per això, Microsoft presenta un nou cercador, anomenat Bing i que pretén servir, de moment, d'alternativa a Google i, si les coses els anaren molt bé, fins i tot a igualar-s'hi. I per aconseguir-ho estan disposat a gastar-se una fortuna: prop de cent milions de dòlars en publicitat! Si Google se'n gasta poc més de 25 milions l'any en
promocionar el seu cercador! Microsoft vol atacar Google oferint resultats endreçats d'una altra forma que el rei de les cerques: agrupats per categories, cosa que pot ser realment útil, per comparació amb el sistema a l'engròs que ofereix Google. Ara bé, de moment, Microsfot ha estat, en aquest camp com un gegant ceg amb una massa immensa a la mà: ha anat donant cops de mall sense saber ben bé on (Live Search, Kumo...). Ara bé, serà aquesta la definitiva? Ja vorem.
L'ús del Twitter està creixent de forma exponencial a mida que la gent va coneixent les possibilitats d'aquesta forma de comunicació immediata i omnipresent. Ara s'està a punt de dur a terme un projecte per fusionar la televisió i els Twitter. Es tracta d'un programa que es faria als EUA i que combinaria els twitters de gent desconeguda amb els dels famosos. El projecte és de Brillstein Enterteinment i no s'ha explicat massa bé, però que tindrà com a objectiu usar la tecnologia del Twitter per donar a conèixer secrets de personatges coneguts i fer-ne una espècie de competició entre ells. El camp per córrer és molt gran, perquè es podrien mobilitzar moltes persones convocant-les
per a través del Twitter per fer coses concretes, recuperant, per exemple aquelles convocatòries que van estar tant de moda fa un anys, els flashmobs o bé convertint els espectadors en emissors d'informació, cronistes al moment i al lloc on estan passant les coses. La fusió de formats de comunicació és una bona idea per renovar els continguts audiovisuals, però la tele, avui dia, és un món complicat on les previsions gairebé sempre fallen i tampoc no crec que al creadors del Twitter els fassa molta gràcia un reality sobre la seua nineta dels ulls. Veure'm com els hi va.
La polémica sobre la privacitat de les dades ha perseguit a Facebook els darrers messos. I és comprensible, donat que tenen 200 milions d'usuaris i, per tant, la informació de tanta gent és molt valuosa des de tots els punts de vista. Fins ara, pensàvem que esborrant les fotos, per exemple, d'aquests serveis online, ja quedaven automàticament eliminades i ningú no les podia fer servir més. Doncs no, perquè un estudi de la Universitat de Cambridge ha demostrat que en molts d'aquests llocs, encara que tu esborres les teues fotos, ell no ho fan de forma immediata. L'estudi va demostrar que les fotos, i, per lògica, la resta de
dades privades, continuen estat als seus servidors durant un temps. Facebook i set serveis online més continuaven matenint les fotos tot i que els investigadors les havien esborrat. Google Picassa i Flikr les esborraven més ràpid que Facebook però els únics que realment les eliminaven de forma immediata era la gent de Microsoft Live Spaces. És un avís a navegants en un oceà de dades privades on hi ha molts pescadors il·legals.
Estem en campanya electoral, ho havíeu notat? És que hi ha eleccions al Parlament Europeu, ho sabíeu? Ho dic perquè hi ha molta gent que no ho sabia (i molta d'altra que no li interessa saber-ho). Es calcula que la participació podria caure fins al 27% dels electors. Sent així, per què els polítics no es plantegen d'una vegada implantar el vot per correu electrònic? Quants electors més votarien si pogueren votar des de sa casa, davant la pantalla, còmodament, després d'haver vist els clips dels candidats al Youtube, d'haver consultat els programes als llocs dels partits i després d'haver escoltat els candidats als seus blocs? En aquestes eleccions es faran proves i 280.000 persones de 154 col·legis podran fer el vot electrònic, que no per correu electrònic. El govern basc està fomentant el vot elecrònic perquè mira al futur. La democràcia
del 27% és una democràcia molt escassa. Seria hora ja que la política, que per captar vots ja fa servir de forma massiva les noves tecnologies, es decidira d'una vegada ja a fer-les servir també per les votacions. Així sí que votaria la penya jove, encara que fora en blanc, no creieu?
En Ricard ens ha enviat un correu on diu que el McAfee li ha detectat un virus a l'Spotify, concretament un cuc anomenat W32/IRCbot.gen.z, i a continuació li ha petat el programa i li ha desinstal·lat. La cosa no sembla tan mecànica perquè hi diversos foros on parlen de la 'voracitat' del McAffee per caçar virus que de vegades no ho són. Jo li he passat el ClamXav i l'Avast a l'Spotify i diu que està net. Val a dir que hi ha testimonis que parlen que el McAffee ha donat per infectats arxius que no ho estaven. Ara bé, si confieu en McAfee i sempre us ha anat bé, feu-li cas i espereu unes hores a tornar a instal·lar l'Spotify. La segona opció és 'desbloquejar' l'Spotify anant a la configuració del McAfee, a restaurar i treient-lo de la quarantena. Després, es reinstal·la el programa i hauria de funcionar de nou. Addicionalment, una vegada reinstal·lat podeu passar un antivirus online, per estar més segurs que es tracta d'un altre fals positiu del McAfee.
L'evident resultat positiu que li va donar a Obama l'ús de les noves tecnologies i les tècniques 2.0 està al punt de mira de molts polítics a Europa. Aquesta mitjanit ha començat la campanya electoral d'unes eleccions europees que, segons els estudis, no li interessen a gairebé ningú. I mira que ens hi juguem coses, allà. En aquest context, l'Associació Stic.cat i la Universitat Pompeu Fabra organitzen demà dissabte una jornada sobre política 2.0. Hi seran tots els websmasters dels partits polítics catalans i els representants dels organismes europeus a Barcelona, la qual cosa garantitza que les coses que s'hi diran estan basades en experiència i des de la responsabilitat de govern, i, per tant, no seran teòriques. Sens dubte, en un escenari on la gent fuig de la política, en especial la europea, les tècniques 2.0 de participació, construcció col·lectiva del coneixement i socialització de les idees és un
instrument poderós per revertir aquesta situació. Teniu tota la informació sobre les jornades al pàgina d'Stic.cat.
Si els EUA no inverteixen mil cinc-cents milions d'Euros en manteniment, la xarxa GPS podria deixar de funcionar l'any que ve. Un informe publicat a aquell país alerta que l'Exèrcit dels EUA ha desatès les seues responsabilitats de manteniment de la xarxa de satèl·lits que serveix de base al sistema. La conseqüència és que molts d'ells comencen a estar vells i a registrar fallades. Actualment, hi ha en òrbita al voltant d'uns 30 satèl·lits, dels quals s'ha d'accedir almenys a quatre per localitzar la posició a terra. Les feines de manteniment dels aparells són responsabilitat de les forces aèries nord-americanes, però la reducció de
pressupost ha fet que facen servir els diners per altres coses més urgents. S'ha de recordar que el GPS és d'accés lliure i, per tant, els beneficis de l'exèrcit dels EUA pel seu ús són limitats. Europa ultima un sistema alternatiu de posicionament global, el Galileu, nascut per reduir la dependència dels EUA en aquest camp. Ara bé, mentre no arriba, serveis com l'aviació comercial o els baixells depenen del GPS totalment. Si el Congrés dels EUA no afluixa la pasta, no trobar un carrer a Edimburg la propera vegada que hi anem no seria el pitjor que podria passar, precissament.
Alguns internautes del cercador de Google, sobre tot als EUA, s'han trobat amb la sorpresa que el buscador no tan sols mostrava els resultats del que havien demanat, sinó que s'interessava directament per la seua salut. Per exemple, alguns usuaris que buscaven pedres al ronyó, es trobaven que Google els deia: 'Busques medicaments pel dolor de ronyó perquè tu o algú del teu entorn ha tingut pedres Sí/No?'. I així amb moltes cerques relacionades amb la salut. No és que a la gent de Google de colp li haja entrat un interès solidari per les nostres malalties. És una qüestió de marketing i expansió perquè tots els estudis apunten que Internet serà una mina pels fabricants de medicaments i Google, amb les respostes que recull de la gent que de bona fe respon a les preguntes construeix una base de dades
que després usarà per vendre publicitat. Per exemple, si des del meu ordinador es cerca diverses vegades sobre l'ull de poll, Google sabrà que jo o algú de ma casa té un problema amb això i podrà oferir-li a una fàbrica de medicines per l'ull de poll la possibilitat que s'anuncie dins la meua cerca. Personalització de la publicitat, aquesta és la clau de la rendibilitat, ja ho parlàvem fa uns dies al bloc. Google ho sap i no té cap escrúpol en preguntar-nos coses realment molt personals per rendibilitzar-les més tard. Amb això i els historials mèdics que està recollint als EUA, d'ací no molt Google sabrà més de la nostra salut que nosaltres mateixos. Hem de permetre que Google continue venent la nostra intimitat?
Entre els molts navegadors que hi per obrir pàgines web, un dels que més sorprèn és el Flock. Es tracta d'un projecte que té el millor del Firefox, però amb interessants afegits dirigits a facilitar la vida en el trànsit per les Xarxes socials, tipus Facebook. Ara, Flock ha s'ha actualitzat a la versió 2.5 que incorpora, entre d'altres novetats, el suport pel Twitter. Aquest navegador té la gran avantatja que és totalment compatible amb el Firefox, que se li poden instal·lar moltes de les extensions del Firefox, és tan compatible amb les pàgines com l'Internet Explorer i és gairebé tan ràpid com l'Opera. A més, estèticament està molt aconseguit i no castiga la màquina fent servir una animalada de recursos, com fan altres navegadors. Ara bé, el punt més fort de Flock són les Xarxes socials, com MySpace, Facebook, Twitter, Flickr, Pownce o Youtube. Gestiona automàticament els comptes
Gmail i té una barra amb totes les identitats d'aquest llocs socials. Realment, paga la pena provar-lo i, si vos agrada, podeu deixar els vostres comentaris. I si no, amb desinstal·lar-lo, amb pau!
Cada setmana tenim alguna notícia del tancament d'algun diari dels anomenats tradicionals. Internet està matant la premsa escrita? Els experts creuen que sí, que la facilitat en l'accés a la informació, la immediatesa que suposa i la inabastable varietat de mitjans que es troba a la Xarxa fa que els diaris en paper tinguen el temps comptat. Els joves, que havien deixat de llegir els diaris per no comprar-los o perquè el format en que els trobaven els resultava estrany, s'han tornat a enganxar a la informació gràcies a Internet. Als EEUU, la premsa escrita ha perdut tretze milions d'exemplars en poc temps. A més, entre moltes capes socials, Internet ha superat als mitjans tradicionals com a primera forma
d'informació. Els diaris tradicionals han intentat adaptar-se creant llocs webs atractius i actualitzats al moment, cosa que no ha fet més que fer la competència a les seues pròpies versions en paper. La realitat és que els diaris actuals tenen molt difícil finançar les enormes maquinàries periodístiques que implicava el periodisme tradicional escrit. Quants anys creieu que li queda a la premsa escrita? Penseu que aconseguirà sobreviure?
Avui dia, que tantes coses instal·lem als ordinadors, que tants virus corren sense control o que tant ens agrada experimentar, de vegades ens trobem que se'ns mor la màquina i ens trobem desesperats. Per aquests casos, s'ha de ser previsor i crear còpies de seguretat exactes dels nostres sistemes per poder-los restaurar quan tot s'ha fet malbé. Per aquesta previsió és fonamental el Norton Ghost. Es tracta d'un programa que fa una imatge exacta cluster a cluster, bit a bit del que tenim en un disc o en una partició i l'emmagatzema en una altra que li diguem. Quan un virus o un mala instal·lació ens deixa la màquina inservible, amb el Norton Ghost la podem tornar exactament al punt on vam fer la còpia de seguretat. El funcionament és molt simple, ens demana què volem fer, restaurar o copiar i on volem fer-ho. No hi ha més. Es tira un parell d'horetes, però tot estarà perfecte quan acabe. La còpia sempre es recomanable fer-la en un disc extern. El Norton Ghost el podeu trobar en un disc autoarrancable de reparació d'ordinadors
que es diu Hiren's Boot i que és, realment, un autèntic salvavides pel vostre ordinador. El podeu descarregar ací. (ACTUALITZACIÓ: el Hiren's és una eina d'emergència, feta amb versions de prova, shareware o lliures. Feu-lo servir sota la vostra responsabilitat i, si us agraden les eines que hi ha, compreu-les, o bé feu-ne servir unes altres de llicència lliure, llegiu els comentaris, allà hi ha informació) És una imatge de CD. El cremeu amb el vostre programa favorit de gravació i ja està llest per fer servir. Arrrancant amb aquell CD se us oferiran una sèrie d'aplicacions, una de les quals és el Norton Ghost.
A Dinamarca sempre van una passeta per davant de les tronades. Ara, provaran l'ús d'Internet durant els exàmens, cosa que permetrà als estudiants tenir connexió directa a la Xarxa per cercar informació durant la prova. A primera vista es pot pensar que és un 'xollo' pels estudiants, perquè ho afusellaran tot d'Internet i aprovaran tots. Però si ho pensem més detingudament, no la cosa no és tan simple, perquè donar l'accés a la informació implica que les preguntes no seran de quantitat, sinó de qualitat; no se'ls preguntarà una llista de coses, sinó la interrelació entre aquelles coses i això obligarà a fer l'esforç intel·lectual de cercar la informació, barrejar-la de forma adequada i extreure les conclusions que cadascú siga capaç. És a dir, implica un gir interessant en la forma d'examinar perquè situa a l'estudiant
amb tota la informació del món però amb la responsabilitat de seleccionar-la adequadament i cuinar-la amb entrellat per el·laborar conclusions pròpies. Jo crec que és un pas endavant, què en penseu vosaltres?
(Via 'L'espai Internet') Un programa desenvolupat a Catalunya permetrà als professors detectar quan un treball que li presenta un estudiant ha estat plagiat d'alguna pàgina d'Internet. Es tracta d'una aplicació anomenada Approbo que comprarà el text que s'ha presentat amb els textos que corren per la Xarxa, per detectat el nivell de coincidència i, en funció de les frases literalment afusellades es podrà determinar si ha estat un plagi o no. El programa és de lliure ús i està desenvolupat a Cornellà i marca en vermell les parts del text que considera que han anat més enllà de consultar les fonts per copiar-les, literalment. De fet, és el que feien els profes ara amb l'ajud de Google: si entre un text entre cometes, Google localitza totes les pàgines
on apareix aquell text exactament igual que està escrit dins de les cometes. Ara, Approbo els facilitarà la feina molt i també contribuirà a fomentar l'ús crític i l'esforç a l'hora de consultar aquesta inabastable Bibliteca d'Alexandia anomenada Internet.
Joc Fet! França ha començat un camí que el govern espanyol es mira amb molta atenció per atrapar i castigar la gent que es descarrega material amb drets d'autor d'Internet. Els diputats francessos van aprovar ahir la Llei Guillotina de Sarkozy que preveu tallar la connexió a Internet a qui es baixe arxius protegits per la Llei de Propietat Intel·lectual. Ja vam comentar al seu dia que el gabinet de Zapatero li està donant voltes a com aplicar aquesta mateixa norma o una de molt semblant al nostre territori. Tot i que de moment això és difícil, tot es pot canviar i l'escletxa podria venir per un acord enter la indústria audiovisual i els operadors d'Internet per carregar las darrers la responsabilitat. Sembla que ací
s'estaria pactant un model on el que es tancarien serien les pàgines on es publiquen els enllaços dels Torrents o l'Emule i els descarregadors més compulsius. Les coses pinten mal i molta gent s'està canviant a les descàrregues directes de servidors tipus Rapishare o Megaupload o directament a l'encriptació. En aquest terreny, programes com el jDownloader o el Tucan tenen un paper determinant. Tenim fins finals d'any, si s'acompleixen les previsions, per buscar un nou camí.
Ho va dir ahir a Israel i no és la primera vegada. El Papa diu que el fet que tothom tinga accés a la cultura i el coneixement no és bo perquè és un "instrument de creixent fragmentació". Al Papa no li agrada Internet perquè elimina les barreres d'accés al coneixement, perquè democratitza i universalitza el saber i això, òbviament, va en contra del monopoli que durant tota la història ha intentat mantenir l'Església Catòlica. Al Papa no li deu agradar que un nen de Ruanda puga accedir a la Biblioteca del Congrés dels EUA amb la mateixa facilitat que un altre de Roma o Washington. Quan el Pontífex es manifesta contra Internet perquè "la crítica i el discerniment de la tradició acadèmica i ètica" no són prou
respectades vol dir que la Xarxa escampa el coneixement que escapa de les urpes censores de l'Església, perquè fa que qualsevol puga ser emissor d'informació, que els grans interessos d'estat no estiguen per sobre de la veritat, que els grans mitjans d'informació no publiquen sols el que els interessa. Doncs bé, justament per això jo estic a favor d'Internet, per les mateixes raons que el Papa està en contra. Què en penseu, vosaltres?
Al Japó la lluita és cultura i està en l'esència de la societat. Per això, les noves tecnologies també s'hi han ficat i existeix un món paral·lel a la investigació oficial que crea robots per lluitar en exhibicions poc ortodoxes. Els vídeos que vos pose a continuació demostren el nivell de violència i d'habilitat que poden adquirir els robots. De moment, es tracta només de joguines de poc més d'un pam però veient-los esclafir-se patades i cops de puny, jo em faig la reflexió de quan es trigarà a construir-los de dos metres i usar-los per finalitats menys lúdiques. Sembla clar que un futur dels robots serà la guerra, però també l'aplicació en la societat civil i alguns experts comencen a preocupar-se pel perill que suposen els robots amb capacitat de violència. Espere que no, però el futur d'Asimov ('I Robot') podria no estar tan llunyà.
Ja fa uns dies que es va alliberar la versió definitiva del nou linux Ubuntu, que com sabeu, és un sistema operatiu alternatiu al Mac o al Windows. La nova versió, la 9.04 Jaunty Jackalope, es podria comparar amb una 4x4 amb interior de luxe i prestacions de competició, però a cost zero. Es tracta d'una de les distribucions de linux més completes, senzilles i funcionals que jo he provat. La instal·lació és tan simple com arrencar l'ordinador amb el CD (que us podeu descarregar ací) i, una vegada carregat el sistema pitxar sobre el botó instal·lar que hi a l'escriptori. Amb sis preguntes té el necessari per deixar-te'l corrent a ple rendiment. Entre les avantatges del nou sistema estan la rapidesa al carregar, l'agilitat amb què fa anar les aplicacions i la gran varietat d'aplicacions que porta i que s'hi poden afegir amb la simplicitat més gran. Entre les aplicacions més útils està una anomenada Tucan, que
permet descarregar dels servidors com rapidshare, megaupload o similars simplement encuant tots els enllaços. Tucan fa la resta sense haver-hi d'estar pendent. Porta, a més, l'Openoffice com a suite ofimàtica, alternativa al Microsfot Office i perfectament compatible. És una delícia treballar amb el Jaunty. A Genbeta van fer un parell de guies per optimitzar i treure-li tot el rendiment al magnific nou Ubuntu. Vos les recomane moltíssim perquè estan molt ben fetes. Proveu-lo, no vos costa res i vos pot estalviar molts diners i molts maldecaps (virus, malware, troians...)
Aquella famosa escena de 'Minority Report' en què Ton Cruise va per la ciutat i els anuncis li parlen a ell personalment està molt a prop de ser realitat. Als EEUU s'està enllestint una tecnologia que permetrà 'observar' als qui miren la publicitat. Això significarà que tindran el perfil exacte de les persones que s'interessen per un tipus concret de missatges i podran personalitzar els anuncis fins ajustar-los gairebé a la mida de cadascun de nosaltres. La tècnica que s'empra és una càmera que filma i és capaç d'identificar els trets facials dels possibles consumidors que miren la publicitat. És a dir, que quan estem en un centre comercial, en un aparador, un gimnàs o el metro mirant una pantalla, podria ser que la pantalla també ens estiguera mirant a nosaltres i recavant informació per posteriorment empr
ar-la en l'el·laboració d'anuncis més ajustats als interessos de cadascú. De moment, només reconeixen edat, raça, sexe i alguns trets morfològics més, però si a aquesta tecnologia li afegim que Google i Facebook ja tenen indexades milions de cares pel nom perquè nosaltres mateixos les hem etiquetat en pujar les fotos a Internet, no seria esbojarrat pensar que un dia anirem al bus i un anunci ens invocarà pel nostre propi nom per oferir-nos algun producte publicitari. Ja ens podem anar cordant les espardenyes...
El navegador Firefox sempre havia incorporat el català-valencià de forma nativa, en els menús i el corrector ortogràfic. De fet, anaves a instal·lar el corrector i et donava l'opció català-valencià, un sol diccionari que incorporava totes dues variants dialectals de la mateixa llengua. Fa un parell de dies, vaig anar a instal·lar el corrector per una nou Firefox i em vaig trobar la desagradable sorpresa que s'havien segregat. I no només això sinó que la versió valenciana contenia una sèrie de paraules i expressions no normatives (em rectifica Urbà i em diu que normatiu sí que ho és, però d'una norma diferent a la que s'ha aplicat tota la vida), segurament incorporades per algun grup de dubtosa garantia lingüística. No ho entenc, perquè era justament una de les aplicacions que més bé havia entés
que el valencià i el català són la mateixa llengua amb les variants lògiques de dues parles que van créixer en paral·lel. Per un valencià com jo és molt frustrant, que certes postures polítiques (que no lingüístiques) acaben imposant-se també al món de les noves tecnologies. Espere que ho puguen corregir per no deixar que la política passe per davant de la lògica en un element tan sensible com la llengua.
Si no teniu el Plus i no us ve de gust anar al bar a veure'l, sempre queda provar sort a Internet amb el Chelsea-Barça. Hi ha diversos llocs per veure el partit, tot i que mai se sap perquè poden passar un grapat de coses que ho eviten (servidors carregats, que el traguen, que siga una estratègia publicitària...). En fi, vos pose unes quantes adreces i proveu a vore si hi ha sort:
http://www.atdhe.net/6873/watch-chelsea-vs-barcelona
Rojadirecta.com (s'ha d'instal·lar programes addicionals que podeu trobar ací)
Justin.tv (sense registre, directament)
Zapateiro (s'activa a l'hora del partit)
Tvmix.net (fan falta els mateixos programes que a Rojadirecta, però està explicat més clar)
Força Barça.
Escric aquesta entrada des del nou Windows 7 RC (7100) i la impressió inicial sobre la nova versió del nou sistema de Microsoft, encara en proves, és molt bona. La instal·lació és molt simple i ràpida: fa quatre preguntes i, al cap de mitja hora, el tens perfectament funcionant. La primera sorpresa desagradable és que, abans d'acabar d'instal·lar ja ha aparegut una pantalla blava. Em va eixir a l'intentar connectar-me a Internet de forma inhalàmbrica. És un retrocés, perquè a l'anterior versió no m'havia passat mai. Connectat per cable i superat el primer ensurt, l'arrencada del sistema va ser suau i dil·ligent però hi havia tres coses que no funcionaven: la tarja de so, la de vídeo i la impressora. Gran capacitat de reacció: ho va solucionar tot sol. Un reinici i tot anava com una seda, tret del wifi, que encara donava pantalla blava en intentar connectar. De moment, és l'única pega que li trobe front a moltes
opard, a l'Ubuntu 9.04, al SuSE 11 o al nou Fedora. Jo, de vosaltres, el provaria amb un disc apart o en la seua pròpia partició. NO INTENTEU INSTAL·LAR-LO SOBRE EL QUE TENIU ARA FINS QUE NO HI HAJA LA VERSIÓ DEFINITIVA, PERQUÈ US MAXACARÀ L'ANTIC, tot i que diu que es pot fer si tens el Vista. El podeu baixar des d'aquesta adreça.
Si us està a punt de caducar la llicència del vostre antivirus o simplement voleu canviar perquè el que teniu us ralentitza molt la màquina, el nou Panda Cloud és una alternativa a tenir en compte. Es tracta d'un nou antivirus de la marca espanyola que, al contrari del que havia passat fins ara, no és de pagament, sinó de llicència lliure. Panda sempre havia estat un bon antivirus, però, pel meu gust, era massa feixuc, massa complicat i d'aspecte una mica antic. A més, era comercial. Ara, els responsables s'han adonat que el negoci no està en els particulars, sinó a les empreses i han pres exemple
d'Avast o d'AVG, que han aconseguit fer negocis viables oferint un producte lliure i ha decidir fer un pas endavant. Es tracta d'un antivirus que, a més, és un anti-spyware, anti-trojans, anti-malware i anti-rootkits. És a dir, una solució integral que fa que no necessites altres programes de seguretat. I té dues avantatges més molt importants: consumeix molt pocs recursos (jo el vaig provar amb un portàtil de fa set anys i no alentia la màquina) i és molt senzill d'ús. A més, estèticament és molt bonic. De moment, tot són 'per amunts'. Ja vorem si té també algun 'per avall'. El podeu descarregar en aquest enllaç. Proveu-lo i deixeu els vostres comentaris.
AFEGIT: Si voleu anar descarregant la nova versió del Windows 7 (paga la pena fer-ho) ho podeu fer des d'ací.
Vàries coses: sembla que es pot actualitzar des del Vista; no es pot actualitzar des del Windows XP; es convenient que l'instal·leu en la seua pròpia partició, perquè encara no és un sistema definitiu; és el millor sistema de Windows que s'ha publicat mai i és obert a tothom.

No sabem si la Grip Nova aquesta amb què ens turmenten cada dia és el final de la humanitat o tan sols un 'que ve el llop!'. El que queda clar és que mig món està espantat i els mitjans en van plens. A Internet, ja hi ha qui s'ha inventat un joc contra la grip, que cnosisteix en injectar als porcs que volen pel món. No sé si ajudarà molt, però com a mínim serveix per passar el temps. El joc és senzill, consisteix en vacunar quants més porcs millor en un termini màxim de 15 segons. Jo vos el pose i a vore quants porcs podeu inocular. Podeu jugar en aquesta adreça
La comunitat científica vinculada a Internet està revolucionada amb un nou invent que diuen que revolucionarà les cerques a Internet. Ara mateix, la cerca d'informació a la Xarxa es fa feixuga perquè no hi ha un patró que l'endrece de manera lògica. Google treballa a l'engròs, ho indexa tot i d'aquell calaix brutal va traient retalls que nosaltres hem de saber recomposar. El nou sistema es diu Wolfram i l'ha inventat un professor anglès i el que fa es respondre de manera natural a les preguntes que li formulem. Per exemple, ara mateix, si necessitem comparar
l'aforament del Nou Camp amb el del Maracanà, hem de cercar les dues dades i comparar-les nosaltres. Al programa Wolfram, en canvi, li podrem preguntar: Quantes persones més hi caben al Maracanà que al Nou Camp? I en donarà la resposta directament. La clau és indexar la informació de manera lògica, temàtica, i no com ara, sense regles. A mi em
recorda aquell invent de la pel·lícula 'Intel·ligència Artificial' de Spielberg on hi ha una cabina, una mena d'oracle a qui li pots preguntar qualsevol cosa i te la respon. Wolfram podria ser això. I seria una autèntica revolució a Internet.
ACTUALITZACIÓ: Twitter ha reconegut que un cracker va aconseguir privilegis d'administrador i va entrar als seus sistemes, escodrinyant tot el que voler i més. Si fins ara ja hi havia molts famosos al Twitter que no sabíem si ho eren de veritat, ara encara serà més difícil. El cracker francès va prendre el control, entre d'altres, dels perfils de Britney Spears, Barak Obama i la Fox News. I no es la primera vegada, sino la segona que passa aquest any. El cracker, a més, va publicar fotos del que havia fet per eviar qualsevol dubte. Les podeu vore ací. Potser que s'ho facen mirar)
Fa un any
i poc més, tot el món parlava de Second Life com si fora la nova frontera tecnològica que unificava els jocs de rol, el futur i la tecnologia. Avui, gairebé ningú en fa cabal. Avui, tot el món conta i no para del Twitter, però, és una aplicació de futur? Es repetirà la història de Second Life? La pregunta té sentit perquè les capacitats del Twitter realment són escasses. Als famosos els agrada molt perquè permet estar en contacte amb els seus fans de manera immediata i saltant qualsevol barrera de l'espai. Però permet dir poques coses, permet crear poc de contingut i, sense contingut, difícilment podrà enganxar la gent. Quin material pots oferir als internautes amb 140 caràcters i una foto? De fet, ja hi ha alguna dada que indica que el 60% d'usuaris que es dona d'alta al Twitter ho ha descuidat al més següent. Tot i que
el creixement és gairebé descontrolat, la veritat és que la capacitat de retenció del Twitter es limita a la gent que segueix en seu ídol de torn i, sobre tot, vinculat a un esdeveniment concret. Si Shaquille O'Neil està en mig d'un partit i escriu, la gent l'espera; si Demi Moore està en un festival i escriu, la gent la seguirà però seguir les coses quotidianes més insubstancials és avorrit. Ara bé, el Twitter té moltes altres utilitats, des de seguiment polític fins a alertes per catàstrofes naturals. No té perquè ser massiu per ser interessant, no creieu?
Design by ThaSlayer | Converted by Blog and WebBlogger Theme distributed by FREE Templates 4U