Una de les grans avantatges de la societat de la comunicació i Internet és que tothom es pot convertir en periodista. Però no tot el món té formació per donar la informació de manera entenedora. Per això, Youtube ha obert un canal de vídeo on donar+a 'classes' de periodisme ciutadà. El canal ofereix recomanacions sobre com elaborar una notícia si ens trobem en la situació de ser testimonis d'un fet que pot interessar-li a la societat i decidim filmar-ho per penjar-ho a la xarxa. Al vídeo de presentació hi participa, entre d'altres, John Woodward, un dels dos periodistes que va publicar el cas Watergate. Als documents de formació, es parla sobre l'ètica del periodisme, sobre com filmar una notícia amb el telèfon, sobre com fer una bona entrevista o com penjar un vídeo que hem filmat a Youtube. La iniciativa ve molt al cas quan encara està sent el periodisme ciutadà, a través del Twitter, de Youtube o de Facebook el que ens permet saber del cert que passa a Iràn, on les autoritats censuren les formes tradicionals de periodisme i comunicació. Algú hauria de prendre nota i fer el mateix que ha fet Youtube a casa nostra. Vos pose a continuació alguns dels vídeos que són veritables classes magistrals de periodisme.

SEGUIU LLEGINT...

Els qui som agnòstics tendim a pensar que les noves tecnologies són l'antítesi de la religió perquè representa l'explicació racional del món i la seua transmissió per mitjans gens místics ni orals. Però no tot el món pensa així. La prova és IBible, una pàgina dissenyada per ser visitada amb el telèfon o qualsevol altre dispositiu mòbil i que posa a l'abast d'aquells que són religiosos el text bíblic. És tracta d'un projecte que pretén expandir encara més l'Evangeli, sobre tot entre la gent més jove o la més tecnològica. Realment, la religió s'està espabilant amb el nou món digital: el cercador ultraortodoxe Koogle, 700 imams dictant normes d'ús d'Internet, proliferació de pàgines integristes islàmiques anti-occidentals... i així es podria seguir hores. La veritat és que, tot i que no sigues usuari o afeccionat a la religió, el fet que la gent que ho és puga tenir accés a través del mòbil als seus texts sagrats és una bona notícia. Per això Internet ha crescut com ho ha fet i és tan important, per la llibertat i la pluralitat.

SEGUIU LLEGINT...

Queda clar que amb les noves tecnologies es poden fer coses de profit o coses menys afortunades. Un compare de Guatemala va publicar aquest missatge: "Primera accion real sacar el pisto (dinero) de Banrural quebrar el banco de los corruptos. #escandalogt". Al poc, la policia es va presentar a sa casa i el va detenir per fomentar el pànic financer, perquè es coneix que a aquell país una llei prohibeix difondre rumors sobre la banca amb ànim de fer mal el sistema. L'home, Jean Anleu, va usar les noves eines de difusió massiva d'informació per denunciar una situació al país que és un clam: fa unes setmanes es va publicar a la Xarxa un vídeo d'un advocat que havia estat assassinat, Rodrigo Rosember, on deia que si es podia veure aquell vídeo és que ell havia estat mort pel president del país, que s'havia quedat milions de dòlars, justament, del Banrural. Ara, l'home que enaltia a la població a traure la pasta del banc ha estat detingut i li podrien caure cinc anys de presó. S'ha d'anar molt amb compte amb el que es publica al Twitter i les altres eines de comunicació massiva d'Internet

SEGUIU LLEGINT...

Com ja sabeu, anit va morir Michael Jackson que, a banda de ser el rei del pop, jo diria també que era una mena de rei d'Internet, per la repercussió que tenia a la Xarxa. Diuen que va morir intentant apaivagar el dolor, després d'haver-se xutat una dosi important de 'Demerol'. Quina contradicció, que intentes matar el sofriment i acabes provocant el dolor més gran, el de la mort. Potser era una metàfora de la seua vida sencera. Jackson era l'inspirador de més de setanta milions de pàgines a Internet i els mitjans com Twitter van reaccionar a l'instant. Fins i tot, pocs minuts després de la mort, el propi Ashton Kutcher, el marit de Demi Moore, ja escrivia un twitt sobre això. La Vikipèdia, tan criticada de vegades, va reaccionar gairebé de forma immediata, tot i que algunes referències estaven protegides. Youtube i altre serveis de vídeo ja anaven plens de vídeos sobre la mort de Jackson aquesta matinada, explicant les circumstàncies o rendint tributs a la figura del cantant. La seua pàgina oficial va ser actualitzada pràcticament deforma immediata. Al Facebook ja hi ha desenes de grups en memòria de l'autor del Thriller que ploren llàgrimes digitals per la figura més controvertida de la música pop de les darreres dècades. En definitiva, que al meu entendre, Michael Jackson no era només el rei del pop, sinó també, el Rei Pop d'Internet.

SEGUIU LLEGINT...

Si voleu consultar la nota de selectivitat dels exàmens de juny a través d'Internet ho podeu fer des d'aquesta adreça: consulta notes de selectivitat del juny.

PER CERT: Les noves tecnologies, el Twitter, el Facebook, MySpace o el correu electrònic és l'única forma de saber del cert el que està passant a Iran. Si voleu seguir al moment els esdeveniments ho podeu fer en aquesta adreça. La gent puja el relat a la Xarxa tan bon punt passa.

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que els temps miserables que ha portat la crisi s'estan aprofitant per dur a terme una creuada contra el porno adult a la Xarxa. D'una banda, Xina ha proscrit les pàgines porno, tot i que en aquest cas sembla més una forma de dissimular el control polític sobre Internet, amb l'ajuda covard dels grans cercadors. D'altra banda, s'ha anunciat que el nou cercador de Microsoft, Bing, segregarà els resultats porno per 'protegir' els internautes. A més, cercadors específics prohibeixen mostrar resultats relacionats amb la indústria del sexe, com el propi Koogle. I, en aquesta línia, administracions con la nord-americana volen estendre la banda ampla per tothom, però no volen que la facen servir pel porno. En definitiva, sembla que els temps de penúries que vivim hagen fer eixir de les conilleres els més conservadors, que volen controlar el que veuen i el que deixen de vore els altres. No sóc consumidor de porno, però sóc defensor de que la gent faça un ús responsable de la seua llibertat. Per això quan Àlex de la Iglesia declara públicament que es baixa pel·lícules d'Internet i veu porno se li ha d'agrair. Especialment en els temps que corren. Esperem que aplique el mateix criteri de llibertat com a nou director de la indústria de cinema espanyola, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

En el mar d'informació que ens subministra Internet, el més important, sempre s¡ha dit, és saber sel·leccionar les fonts, contrastar les informacions per acabar formant-nos una opinió fonamentada. En aquest sentit, Intel acaba de crear un complement per Firefox que el que fa es donar-nos les visions alternatives al tema que nosaltres estem llegint a la Xarxa. Es diu 'Disputed Claims' i quan detecta que un assumpte es controvertit perquè hi ha diferents interpretacions, ens mostra les altres cares de la veritat. D'aquesta manera, el lector es pot formar una opinió més rica, més documentada d'allò que està veient. Es tracta d'una aplicació pensada per fer que els mateixos usuaris aporten les seues visions de la matèria, és a dir, fent servir la filosofia 2.0 de construcció col·lectiva del coneixement a través d'Internet. Ben segur que aquesta aplicació tindrà detractors, que argumentaran que tanta gent aportant la seua opinió pot confondre per comptes d'aclarir, però és que aquesta és la grandesa de la Xarxa, fer-nos més responsables d'allò que realment creiem, aportant-nos tots els punts de vista possibles. Ací teniu un parell de vídeos que expliquen com funciona el programa.

SEGUIU LLEGINT...

La pregunta se la fa cada vegada més gent. I té sentit perquè Vicent Partal, possiblement el compare que sap més d'Internet entre Sibèria i Johannesburg, acaba de publicar un llibre que no tindrà edició en paper. Tan sols eixirà al mercat en format llibre electrònic. Es diu 'La llibreta de Pequín' i narra l'experiència de Vicent al successos de la plaça de Tiananmen de Xina, que va viure en primera persona com a periodista. El debat està molt present a la Xarxa i entre els lectors als Estats Units i no passarà massa temps abans no es trasllade a Europa. La recent Fira del Llibre de Madrid no va donar opció als llibres electrònics, però no tots estan en la mateixa línia i ho va demostrar la Fira del llibre de Sevilla. Cada vegada més gent pensem que els llibres electrònics protagonitzaran el futur més immediat. Aleshores, pensarem, 'quina brutalitat feien abans, tallar milions d'arbres per fabricar una cosa que es llegia poc més d'una vegada'. Lectors de llibres electrònics com el Kindle seran clau en el procés, especialment ara que Amazon ha obert el codi del seu aparell i els desarrolladors podran millorar-lo. Ja m'han vingut ganes de llegir el llibre del Partal amb suport digiltal!

SEGUIU LLEGINT...

És molt habitual portar memòries USB cada vegada de més capacitat entre la gent que es mou entre diferents ordinadors. Originàriament, només portàvem documents però cada vegada és més habitual portar també els programes que fem servir, per no dependre de si l'ordinador on treballarem els té instal·lats o no. Per això, entre les moltes pàgines que subministren programes que no s'instal·len, que solament s'executen, n'hi ha una on podeu trobar tot el programari de llicència lliure que podeu necessitar per treballar. Es diu Portable Freeware Collection i ofereix milers de programes per portar a sobre, des del Firefox o el Chrome, fins programes complexes d'edició de texts o fulles de càlcul, com l'Openoffice, reproductors d'MP3 com el Winamp, lectors PDF com el Pdf-XChange, encriptadors de documents per evitar que ningú ens els puga espiar com el TrueCrypt o utilitats de seguretat com el ClamWin antivirus o l'anti troians i anti-espies Rogue Remover. Tot el que necessiteu per anar pel món amb el programari a la butxaca: Portable Freeware Collection, una autèntica mina opensource.

SEGUIU LLEGINT...

Segurament deuen ser les cançons més cares del món. Una ciutadana nord-americana ha estat condemnada a pagar gairebé dos milions de dòlars (1.920.000 dòlars, per ser exactes) per haver-se baixat d'Internet i compartit 24 cançons, és a dir, el que vindria a ser un disc doble. La justícia americana ha considerat que cada cançó que es va descarregar li costarà al voltant de cinquanta set mil euros, en resposta a una denúncia que van presentar les companyies discogràfiques Virgin America, Capitol Records, Sony BMG, Arista Records, Warner Bros Records y UMG. La dona, que té 32 anys i no podrà pagar, va fer servir el Kazaa per descarregar i compartir la música. Als EEUU, aquest és l'únic cas que ha arribat tan lluny judicialment. Els usuaris denunciats per baixar-se música solen pagar abans d'arribat als tribunals una mitjana d'entre dos i tres mil euros. I n'hi ha molts casos així. Cal recordar que als EEUU és delicte descarregar-se arxius protegits per drets d'autor, cosa que no passa als nostre país. Mirant aquest cas, la proposta al nostre país (de la qual sembla que s'han desdit) de no fer res fins que no arribes als 20 Gigues descarregats, de què parlàvem fa uns dies, sembla una festa, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

ACTUALITZAT: Si ja havíeu votat, torneu-ho a fer perquè van canviar el paràmetres del codi i l'enllaç estava equivocat. Ara ja està bé. Ahir es van obrir les votacions als Premis Blocs Catalunya. Es tracta de la segona edició dels premis més importants de l'àmbit català dedicats a premiar la tasca dels blocaires que es dediquen a intentar informar, entretenir o emprenyar els seus lectors (i, sovint, els qui no ho són). En aquesta edició s'han presentat més de sis-cents blocs, entre ells aquest mateix que esteu llegint, més de mig centenar més que l'any passat. Això demostra la salut i el vigor que té la comunitat blocaire al nostre país i també fa pensar en el futur, en com les institucions i la comunitat política podria aprofitar tota aquesta força d'opinió i comunicació per integrar-la més activament en les seues pròpies polítiques. Entre d'altres, la Generalitat promociona aquests premis, l'entrega dels quals es farà enguany a Vic. Si creieu que aquest bloc s'ho val, voteu-lo, en la part superior dreta teniu un enllaç directe a les votacions. Llarga vida als blocs!

SEGUIU LLEGINT...

Opera és un dels meus navegadors favorits. És ràpid, és estable i, sobre tot, és extremadament adaptable. Ara Opera ha donat un pas endavant amb Unite, una versió del navegador que permet compartir arxius amb els altres d'una forma molt senzilla. Bàsicament, el que ofereix Opera és un servidor web, un espai que ells et deixen a la Xarxa on tu pots pujar qualsevol arxiu, de música, de vídeo, de fotos, de documents i tu el comparteixes amb la família, els amics o amb desconeguts. És el que ofereixen servidors com Rapidshare, Megaupload o Filesize però sense publicitat, sense perills i amb una gran versatilitat. A més, té una forma de funcionament molt intuïtiva: té un reproductor de música on puges les cançons, un espai per les fotos i tot això fins a 1 Giga d'espai. És molt pràctic perquè, de fet, és com tenir el teu disc dur, o una part d'ell a Internet per compartir-lo amb la teua gent. És controvertit perquè, òbviament, permet compartir arxius protegits per drets d'autor amb la màxima naturalitat i facilitat i això no crec que li faça massa gràcia als gestors d'aquests drets. De moment està en fase beta i té errades, però tot i això paga la pena provar-ho. Vos pose un vídeo explicatiu del funcionament. Descarregueu-lo en aquest enllaç.

SEGUIU LLEGINT...

El món dels cercadors d'Internet està en moviment. Durant anys, Google ha fagocitat els altres buscadors i s'ha fet el rei però les coses estan canviant perquè sembla que Google ja no és suficient per tothom. D'una banda, Microsoft ha tret el seu propi cercador, Bing, que entre d'altres novetats endreça els resultats pel contingut i bloqueja els llocs porno (QUE VAL A DIR QUE NO FUNCIONA, HO HE PROVAT). Cada vegada la gent fa servir més cercadors de la deep web o la web invisible, del tipus Pipl. D'altra banda, ha aparegut Koogle, un cercador específic per a jueus ortodoxos que tenen restringit l'accés a Internet perquè és el dimoni amb potes i banyes. Koogle, entre d'altres coses, censura els continguts web referents a la televisió, no es pot fer servir en Shabat i no mostra cap resultat referent al sexe. O siga, que segons ells mateixos diuen, segueix els preceptes dels ideals Kosher i els manaments de la Torah. Al meu entendre és un contrasentit clar: la grandesa d'Internet és que es pot trobar tot i que tracta el navegant amb la maduresa necessària com per trasferir-li la responsabilitat de visitar uns llocs o altres, de llegir uns mitjans o altres i de donar-li crèdit a unes informacions o altres. Si Bing censura els continguts sexuals, si Koogle ho censura gairebé tot, jo em pregunte, no ens estarem carregant una part important de l'essència d'Internet, la llibertat?

SEGUIU LLEGINT...

Fa por només de pensar-ho. Ara bé, de fet, no són més que màquines amb un sistema operatiu que fan una funció molt concreta. La notícia és que SpiderLabs ha estat seguint durant mesos un soft maliciós, un malware, que hi havia instal·lat a diferents caixers a l'Europa de l'Est. El programa sembla que era introduït per algú de dins del banc i el que feia era esperar que els clients posaren la seua targeta de crèdit per monitoritzar el número i el PIN. És el sistema perfecte, perquè en qui confiaries més que en el teu caixer del teu banc? Segons s'ha explicat, el troià no envia dades per la xarxa, per evitar ser detectat. El que fa és esperar que el responsable del virus pose la seua targeta mestra i llavors presenta un menú d'opcions: imprimir amb la pròpia impressora del caixer les dades robades, desintal·lar-se o bé traure tots els diners que en aquell moment hi haja al caixer. Es tracta d'un programa molt professional que a mi particularment em posa els pels de punta: si no podem confiar en els caixers automàtics, per on ho fem pràcticament tot, en qui podrem confiar? De moment no cal alarmar-se perquè tan sols s'ha detectat a l'Europa de l'Est però, quan passarà abans que arribe al món occidental? O és que ja ha arribat i no ha transcendit per no provocar pànic? El que queda clar, entenc jo, és que la propera frontera de les noves tecnologies és, sense dubte, la seguretat.

PER CERT: La Secretaria de Política Lingüística, amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística, el TERMCAT i l’Institut d’Estudis Catalans ha creat Optimot, un servei de consulta de dubtes lingüístics urgents. Podeu cercar qualsevol paraula que no sabeu com s'escriu, si és correcta o si existeix. Una gran solució en temps de mestissatge i incertesa lèxica i gramatical. Podeu consultar-ho en aquesta adreça.

SEGUIU LLEGINT...

Microsoft està a punt per traure al mercat el seu nou antivirus, després del fracàs sonat de l'anterior, el Onecare. Els experts parlen molt bé, sobre tot si són propers a Microsoft, però la cosa és el nom que han triat pel producte: es dirà 'Morro'. No és conya, però ho sembla. No sé quins assessors lingüístics tindrà Microsoft, però posar-li Morro a un producte seu és, com a mínim, arriscat. Sabent la imatge que té l'empresa, sabent que la gent se sent una mica enganyada en molts productes de la companyia, com ara el Vista, l'acudit en els països hispans d'un producte anomenat Morro serà inevitable. Segurament l'antivirus tindrà bones prestacions i serà un producte segur, estable i seriós però el nom farà riure i serà usat per escarnir Microsoft si l'aplicació fracasa. Diuen que serà de bades i és millor així perquè si cobren, com intentaren fer amb el OneCare, la gent acabarà diguent 'Quin morro, els de Microsoft'. I és que, abans de traure al mercat un producte tan important, els de Microsoft haurien de consultar a lingüistes reputats (Urbà, no tanques el telèfon, per si de cas...) en els diferents àmbits regionals. Encara bo que Microsoft dona alguna cosa pel morro...

SEGUIU LLEGINT...

Els camins de la delinqüència a Internet són cada vegada més complicats. La notícia és que un grup de ciberdelinqüents feia servir iTunes per rentar diner negre. El sistema era aparentment tan innocent com comprar cançons del catàleg de tenda Apple o d'Amazon. Composaven la seua pròpia música, la penjaven legalment als llocs de compra i, a continuació, l'adquirien ells mateixos amb números de targeta robats, que havien comprat al mercat negre. El cost al mercat negre d'un número de tarja vàlid pot rondar els cinquanta euros. D'aquesta manera, amb diners dels altres, és a dir, amb la targeta d'altres compraven la música que ells havien composat i posat a la venda. Així van arribat a vendre 750.000 dòlars i van guanyar més de 300.000 dòlars nets en l'operació. Finalment, han estat detinguts per la policia de Londres. No sé si el que els va posar en alerta era que un grup marginal poguera vendre tant. El que és clar és que les noves tecnologies ofereixen moltes possibilitats tan per fer coses bones com per fer-ne d'il·legals, és un ganivet de dos talls i els delinqüents ho saben: des de Facebook fins la telefonia per Internet, tot pot ser usat. S'ha d'estar molt alerta.

SEGUIU LLEGINT...

Sembla que a Europa avancem a estirons i estiragassons amb això de l'intercanvi d'arxius. Ahir, el Consell Constitucional francès va tombar la part de la Llei Sarzoky que preveia tallar Internet als qui es baixaren pel·lícules o música. El raonament jurídic és molt elemental: Internet és un dret fonamental del qual no pot privar una autoritat administrativa perquè, entre d'altres coses, implica una presumpció de culpabilitat incompatible amb el dret francès. D'altra banda, a Gran Bretanya sembla que els operadors d'Internet també reculen amb la norma de privar de connexió als qui usen el P2P i estan cercant altres solucions. Al nostre país, l'acord per alentir la velocitat als qui es baixen més de 20 megues sembla que té problemes legals més que importants (mireu el comentari d'en Xavi de Tarragona que és molt i molt aclaridor). Si a tot això afegim que el Partit Pirata va obtenir un diputat i el 7,1% dels vots en les passades europees tenim un garbús que les autoritats polítiques haurien d'analitzar amb calma tenint en compte algunes coses bàsiques: el P2P està absolutament estès a la societat; els autors necessiten una via econòmica que els garantesca poder seguir treballant i Internet és un dret fonamental. A veure com ho solucionen.

PER CERT: Si sou fans de l'Stieg Larsson i la seua saga de Millenium, des d'avui podeu llegir el primer capítol del tercer llibre, "La reina en el palacio de las corrientes de aire" a la web d'Antena 3. L'aplicació és estèticament molt bonica. Podeu llegir el primer capítol en aquesta adreça.

SEGUIU LLEGINT...

Ahir em va telefonar una senyoreta molt amable de Telefònica que cada tres paraules una era '¿sí?' i em va dir que era molt bon client i que per això em pujaven la velocitat de descàrrega de sis megues a deu. Jo li vaig dir: 'però és que jo, amb sis, vaig que xute, no podria vostè deixar-me en sis i reduïr-me el preu?'. La senyoreta va dir que no, que el meu premi a la fidelitat i la constància era donar-me mes aixeta per baixar més i més de pressa. Jo li vaig insistir en què de fet, ara mateix, em venia més bé que em proposara un descompte perquè amb la crisi i tota la mandanga em feia més profit euros que megues. No hi va haver manera: deu megues tant sí com no! A banda que tampoc hi ha manera que et garanteixen un toll de descàrrega fix, perquè és compartit amb la tele d'Imagenio i, si vols el toll total, has d'apagar la tele. Davant això, la pregunta és si no estaran jugant a oferir-te el caramel de les descàrregues sense límit, quan a finals d'any tot sembla indicar que si descarregues més de 20 gigues al mes et redurian la velocitat, com ja comentàvem fa uns dies. Llavors, a què juguen les operadores?

AFEGIT: A partir de dissabte podràs triar una nova adreça 'particular' al Facebook (gràcies Gerardo!) La cosa serà que per comptes d'una adreça aleatòria, podràs posar, per exemple, facebook.com/xavier.vidal i accediràs directament al perfil de la persona. Això farà molt més fàcil, també la indexació dels cercadors. Hora d'ara, encara no sé si això és bo per la privacitat o no, que creieu?

SEGUIU LLEGINT...

La mineria de dades és una de les ocupacions més cotitzades darrerament a Internet. Molts sabreu què és però d'altres, no. El Data Mining és una tècnica de recol·lecció massiva dels rastres i les pistes que anem deixan per la Xarxa a mida que anem navegant, la seua anàlisi i la construcció de models de comportament derivats. I ho fem gairebé sense donar-nos compte, a llocs on deixem el nostre correu electrònic, on omplim un formulari, on obrim diverses pàgines o simplement per on passem. La mineria de dades s'encarrega de recuperar-ho tot, ajuntar-ho i barrejar-ho per aconseguir un perfil comercial complet i perfectament afinat de nosaltres mateixos. Amb aquest perfil, les companyies publicitàries ens apunten directament al cor, o al cap, o a la butxaca, i són capaces de preveure el nostre comportament perquè, de fet, sabem més de tots nosaltres que nosaltres mateixos. Poden, fins i tot, saber quin és el nom més probable que li posarem al nostre fill. De vegades, ni recordaríem per on hem passat o el que hem fet, però els recol·lectors de dades, sí. Quan donem les dades al Facebook, quan omplim una pàgina per conèixer les darreres ofertes en viatges, quan enviem flors via Internet o visitem una tenda virtual d'espardenyes deixem tot un reguitzell de dades que programes especialitzats recullen i endrecen, les associen a nosaltres o al nostre ordinador i les venen al millor postor. És un negoci a l'alça i cada vegada hi ha més tècniques de recollida, més perfectes i el mercat de postors és més gran. Fins i tot està arrasant un llibre que detalla com va, 'The Numerati', de Stepen Baker, als EEUU. Doncs això, molt d'ull perquè estem tots fitxats.

SEGUIU LLEGINT...

El Partit Pirata, per entendre'ns, el partit que postula la cultura lliure, l'intercanvi d'arxius per Internet sense restriccions i la neutralitat de la Xarxa ha aconseguit un escó al Parlament Europeu. És a dir, un partit radical. En total, el Partit Pirata a aconseguit més d'un 7% dels vots dels suecs, un percentatge de vot molt important per un partit minoritari. El partit ha guanyat popularitat pel seu suport a la pàgina "The pirate bay" en la condemna de ja justícia sueca per fomentar l'intercanvi de material protegit per drets d'autor. Aquest resultat electoral em fa pensar sobre quin hauria estat el resultat d'un partit polític similar al nostre país, com ha passat a altre països com Argentina o Finlàndia. Hi ha algunes preguntes que ens hauríem de respondre: el descontent general dels internautes pel canon digital, per la política del ministeri de Cultura, pels plans per rebaixar la velocitat a la gent que es descarregue material amb copywright, seria suficient per recollit tants vots com per guanyar un escó a casa nostra? D'altra banda, és suficient contingut programàtic Internet i l'intercanvi d'arxius com per treure representació parlamentària? Es a dir, votaríeu un Partit per la Neutralitat de la Xarxa i l'Intercanvi de la Cultura al nostre país?

SEGUIU LLEGINT...

Aquest sembla ser el pacte a què han arribat els proveïdors d'Internet i la Coalició de Creadors i Indústries de continguts (SGAE, PROMUSICAE, FAP...). Ho publica ADSLZone i es tracta d'un pacte segons el qual es reduiria la velocitat de descàrrega de l'ADSL a 1 mega si l'usuari es baixa més de 20 gigues de material protegit per drets d'autor. Els operadors (Telefònica, ONO, Jazztel...) diuen que és una proposta assumible jurídicament, però jo tinc alguns dubtes. Com podran destriar el material descarregat que estiga protegit per drets d'autor del que no? És legal saber la quantitat de material que baixes, els llocs que visites o els ports pels que va la informació, però no el contingut. Investigar el contingut de les comunicacions sense un permís judicial és il·legal. I, si no es pot saber quin és el contingut, com sabran quina part del que es descarrega és un disc de Madonna i quin és l'última distribució de Linux o el vídeo del bateig de la teua neboda o un joc en streaming de 10 gigues que has comprat per Internet? O la mesura seria il·legal per ser indiscriminada o seria il·legal per espiar-te el contingut de les comunicacions (què creieu els qui sou advocats?). A més, si tu has firmat un contracte per 20 megues, amb quina cara te'n cobraran 20 i te'n subministraran només 1. Mala peça al teler perquè, en quan algun operador diga que no posa limitacions a les descàrregues perquè això és responsabilitat legalment de l'usuari la gent s'hi apuntarà massivament. Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...

L'intercanvi d'arxius a través d'Internet és una de les principals activitats de la Xarxa. I no només de material amb drets d'autor (com el que ha reconegut que es descarrega el Raül Romeva al programa del Cuní) sinó de fotos, de vídeos familiars, de treballs d'universitat, de plànols d'una obra... Molts vegades són massa grans per passar-los per correu i és llavors quan els hem de deixar a algun lloc d'Internet on el destinatari els puga recollir. Així funcionen serveis com Rapidshare, Megaupload o Gigasize. Però els qui no estan molt ficats es queixen sovint que són difícils de fer servir. Ara hi ha un nou servei que facilita la feina: filesovermiles, una pàgina on entres, puges l'arxiu que vols enviar i et torna l'adreça on el destinatari ha d'entrar per baixar-se'l. L'avantatja és la facilitat i la immediatesa: una vegada el destinatari el té, l'arxiu no es guarda i així ningú més no el pot descarregar. Això sí, has de tenir la pàgina oberta mentre l'altra persona se'l descarrega. Altres serveis, com Yousendit fan una funció similar, amb la diferència que l'arxiu queda penjat més temps a Internet i, per tant, hi ha més perill que acabe en les mans inadequades. Proveu el servei, i digueu si vos ha resultat pràctic.

SEGUIU LLEGINT...

Cada vegada més gent fa servir como a pàgina d'inici l'iGoogle perquè permet 'fabricar-te' el teu propi portal, segons les teues pròpies necessitats. Ara, Google ha publicat una pàgina on es poden veure els estris, els gadgets que diferents personatges famosos tenen a les seues pàgines IGoogle. I resulta curiós escodrinyar quines necessitats d'informació, d'utilitats o simplement d'entreteniment tenen les 'celebrities'. Segur que molts d'ells sabien que Google faria aquesta jugada publicitària i han col·locat coses que milloren la seua imatge pública, però tot i això, descomptant aquesta distorsió intencionada, és interessant xafardejar per les pàgines personalitzades d'alguns d'ells. Alguns exemples, Donald Trump té una aplicació de Minigolf; Al Gore té una aplicació que li mostra fotos de Tennessee, la seua terra enyorada; Demi Moore té un marcador de fases lunars, la molt lunàtica...; la princessa Rània té un gadget per escoltar música (americana?) mentre llegeix. En aquesta pàgina els podeu consultar tots i satisfer la vostra curiositat.

SEGUIU LLEGINT...

Com ja vam avançar al 'Versió Rac 1' fa uns mesos, Barcelona oferirà als ciutadans Internet de franc a través de 500 punts de connexió inhalàmbrica distribuïts per tota la ciutat. Al seu moment, vam intentar parlar amb la responsable de l'Ajuntament per saber-ne més, però no van voler parlar aleshores perquè temien que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions els tirara endarrere el projecte. Finalment, la CMT ha donat el cop de cap, però amb algunes limitacions: horari d'oficina municipal, una hora de connexió com a màxim, impossibilitat de visitar pàgines porno i similars o capat d'aplicacions P2P (Emule, Torrent, Ares...). És una forma d'incentivar les noves tecnologies i l'accés al coneixement dels qui no tenen mitjans per pagar-s'ho i és una iniciativa que s'ha celebrar amb eufòria perquè, entre d'altres coses, democratitza el saber sense fer competència deslleial l'empresa privada. Tu podràs connectar-te des d'un parc, des del teu cotxe al carrer o fins i tot des de ta casa si estàs prou a prop del centre cívic, la biblioteca o l'oficina municipal on hi haurà el punt d'accés. Ara bé, sent tot això tan bo, el hauria de començar a preocupar-nos és la indiscriminada proliferació de xarxes Wifi i els possibles efectes de tantes ones electromagnètiques descontrolades al nostre voltant. Atents perquè avui en parlarem al 'Versió Rac 1'.

SEGUIU LLEGINT...

Els perills a les noves tecnologies, de vegades, venen fins i tot dels llocs més legítims. Així ha passat amb ni més ni menys que quaranta mil pàgines d'Internet perfectament legals, que van ser infectades per hackers, segons Websense. La finalitat era contaminar-les amb un codi Javascript més pudent que un bas que redirigia als visitants a altres llocs per infectar-los. El grup responsable d'aquesta infecció massiva és RBN, un co·lectiu denuciat diverses vegades per mitjans de comunicació com un niu de malfactors digitals. El sistema d'infecció fa que el visitant siga redirigit a un domini fals, suposadament de Google, com parada temporal fins al lloc Beladen.net, l'autèntic pou sèptic on l'ordinador del visitant accidental i no desitjat és contaminat amb algún programa roí (exploit) que pretén robar-nos les dades de targetes, comptes i deixar la porta oberta al control remot de l'ordinador. Websense no ha volgut donar a conéixer la llista de llocs infectats, però ha dit que no hi havia llocs oficials. Què podem fer si visitem una pàgina legal i acabem a un descampat digital ple de perills? Doncs tenir l'antivirus actualitzat i evitar que se'ns colen complement maliciosos amb el complement del Firefox NoScript, que permet controlar quins complement s'executen quan naveguem i quins no.

SEGUIU LLEGINT...

La propera edició de Windows, el 7, es va acostant i ens porta moltes novetats i sorpreses, algunes de les quals no han agradat tothom. Entre d'altres, hi haurà un versió 'pobreta', l'edició Starter, que naixerà per ser instal·lada només en els ordinadors portàtils més menuts, com els netbooks i que contindrà algunes limitacions com a mínim curioses. De primer, Microsoft va dir que no podria córrer més de tres programes al mateix temps. Finalment ha rectificat perquè no tenia massa sentit capar el programa només perquè fora més barat. Ara, també, han dit que al Windows 7 Starter no se li podrà canviar ni el fons de pantalla, ni se li podran millorar els efectes visuals, ni activar allò de les finestres que volen, l'Aero. És a dir, un càstig als pobres que no poden comprar-se la versió més cara. Microsoft diu que ha de ser així perquè si no, seria més car el mànec que l'aixada, que costaria més el sistema que el portàtil: però home, no deixar ni canviar el fons de pantalla... sembla absurd! Segurament acabaran rectificant, però algunes coses de l'actual direcció de Microsoft són més pròpies de l'època Gates que de l'època Ballmer.

SEGUIU LLEGINT...