Segur que esteu familiaritzats amb els serveis de descàrrega directa com Rapidshare, Gigasize o Megaupload. Ara bé, si no tens un compte Premium, les descàrregues i les pujades són bastant lentes. Doncs bé, aquests dies s'inaugura un nou d'aquests servidors, anomenat Uploadarmy, que pretén competir amb els altres grans. Amb motiu de la inauguració estan regalant comptes Premium, és a dir, dels bons, dels que descarreguen a tota virolla i pugen a tota virolla i que, en teoria, no caducaran mai. Aquests serveis són molt útils per intercanviar arxius molt pesants, com els vídeos de les vacances, el del cassament que heu filmat, l'arxiu comprimit de les fotos del darrer sopar de bandarres o qualsevol document amb més d'un giga que li vulgueu passar a un col·lega. Només heu d'entrar a Uploadarmy i registrar-vos, a l'hora de escollir quin plan voleu trieu el Premium i veureu que de moment, és de bades. Aprofiteu-ho ràpid perquè no crec que dure massa.

SEGUIU LLEGINT...

Les tècniques d'infecció de virus són cada vegada més perverses. L'empresa Panda calcula que cada més són infectats 35 milions d'ordinadors pel sistema de dir-li a l'internauta que té un virus a l'ordinador. El sistema és molt senzill: navegant per Internet, se t'obre una finestra llampant que diu que el teu PC podria estar infectat i que necessites passar l'antivirus. En clicar en la finestra, el programa fa veure que et busca programes maliciosos i te'n troba uns quants, però en realitat són falsos. Salten totes les alarmes i t'ofereix la solució màgica: si et descarregues aquell antivirus estaràs salvat. És mentida. Si te'l descarregues i l'instatal·les t'estàs ficant el llop a casa. No només no és un antivirus, sinó que és un virus en si mateix que obre les portes a tot el que vulga fer mal. Conclusió: mai feu cas a les finestres emergents del navegador que vos diguen que podríeu estar infectats, mai us descarregueu que no estiguen contrastats i que vosaltres hageu instal·lat (podeu consultar-ho a Alertaantivirus), tingueu un bon antivirus actualitzat (Avast, AVG, Bitdefender de llicència lliure o bé NOD32 de pagament o en proves, per exemple) i, si podeu, feu servir navegadors com el Firefox o l'Opera. Navegar per Internet s'ha convertit en una pràctica de risc, així que s'ha d'anar molt amb compte.

SEGUIU LLEGINT...

Bill Gates s'ha atabalat amb el Facebook i s'ha acabat donant de baixa. L'home, per molt ex president que fora, també va tenir el cuquet d'apuntar-se al Facebook a veure què hi havia. Òbviament, quan la gent se'n va assabentar, la pluja de peticions d'amistat (?) li va ser torrencial. El resultat és que l'home es va 'agobiar', no sabia qui eren els qui el demanaven com a amic. La majoria d'ells eren desconeguts. No sabia què fer, no tenia clar si havia de revissar les deu mil peticions que li van aplegar de colp o havia d'acceptar-les totes o què. A més, sabia íntimament que no tots el que li demanaven 'amistat' seria perquè l'estimavem molt, o perquè l'admiraren molt. Bill, el bo de Bill, es trobà en una seriosa dialèctica: ser o no ser al Facebook (una xarxa que a Microsoft se li va escapar). I, desesperat, va decidir no ser-hi, tancar la barraca i anar-se'n a una altra banda. Què curiós, a molta gent li passa cada vegada més igual que a l'ex president de Microsoft, que té moltes peticions d'amistat que no sap ni qui són. I és que, això del Facebook comença a aclaparar una miqueta, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Els qui ens dediquem a la informació tenim la necessitat i la obligació de mirar cada dia els diaris i en això, Internet facilita molt la feina. Per als qui no tenen obligació, però sí curiositat, hi ha diversos llocs web que ens porten cada matí totes les portades reunides. Entre tots, el un dels més complets és Kiosko, una pàgina que tot i no tenir tots els diaris, té els principals d'Espanya. A més, té portades de tot el món classificades per zones geogràfiques, amb la qual cosa pots consultar les portades dels diaris dels EEUU, Europa o també Àsia. Per a consultar els diaris en català, només cal que anem als diaris per comunitats autònomes i allà estan els principals diaris en català. Si busqueu diaris que no apareixen a a Kiosko, hi una altra pàgina, Newsmuseum que, tot i estar feta als EEUU té molta informació de la nostra zona i que també té totes les portades classificades per criteris temàtics com d'origen graogràfic. Vivim en la societat de la informació i per això fer una ullada al que els diaris publiquen al matí, mentre es pren el cafè és una pràctica molt sana. Ja sé que avui hi ha moltes altres formes d'informar-se, RSS, grups de notícies, blocs o fòrums, però els diaris no deixen de ser una 'antigualla' fonamental.

SEGUIU LLEGINT...

No saps mai on estarà amagada la llebre de la sort ni pots saber mai quina serà la porta bona de totes les que pots travessar. I si no, que li diguen a Dave Carroll, un cantant canadenc que la fama l'havia vista per la tele, fins que un fatídic i sortós dia va agafar un vol de l'American Airlines. Com sol passar en les companyies aèries, li van tractar l'equipatge a colps i a bacs i li van trencar la seua preuada guitarra. L'home va intentar que li la la pagaren, en justa demanda, però la aerolínia, com sol passar, es va escaquejar i no li va pagar ni un cacau. Com a venjança, Dave Carroll va composar una cançó, United Break Guitars, la va penjar a Youtube i el tema s'ha convertit amb un èxit, corrent com una fona pels blocs d'una banda a altra de la Xarxa. No és d'estranyar perquè els bloggers són gent rara que sol viatjar en avió, per comptes de fer-ho en cotxe o en bicicleta, que és la manera segura que no et rebenten l'equipatge. Ara l'American Airlines prova desesperadament de pagar-li la guitarra, però han fet tard, ara ja no li li fa falta... Mireu el vídeo que està omplint Internet...

SEGUIU LLEGINT...

Segur que heu pensat alguna vegada si es podria integrar tot el que fem amb Google (Docs, Gmail, Gtalk, blogger, Maps....) en una sola instància i així tenir-ho tot en un sol lloc. Doncs Google Wave és això i molt més, com ara afegir-li serveis externs, com el Facebook o el Flikr. Google Wave és la col·laboració en temps real amb els teus amics, familiars o companys de feina, per compartir i editar documents, fotos, mapes o entrades de blocs, entre d'altres. De fet, és un nou llenguatge (basat en l'HTML5) que incorpora funcions gairebé futuristes, com traduir el que escrius en temps real a l'idioma que vulgues o des de la llengua que vulgues. També permetrà, entre d'altres funcions, per exemple, poder arrossegar una carpeta del nostre escriptori fins al navegador i pujar així les fotos o els texts a Facebook o Flikr o vídeos al Youtube. Per entendre'ns en els termes més clàssics, de fet, serà una pàgina d'internet que es convertirà amb l'espai compartit d'una persona amb els seus amics, com sa cara a la Xarxa, on invitarà a tots els col·legues a fer-ho tot (treballar, divertir-se, xarrar, crear...). L'excel·lent navegador Opera intenta fer una cosa semblant amb l'Opera Unite, però si les expectatives de Google Wave s'acompleixen, quedarà molt lluny de tot el que coneixem ara mateix. Sembla que estarà operatiu a finals d'any, però si us voleu apuntar ja ho podeu fer en aquesta adreça i us avisaran quan el servei siga operatiu. Vos pose un vídeo sobre com funcionarà l'invent.

SEGUIU LLEGINT...

L'altre dia, el Joan em deia 'Però, de mi no poden traure res, al meu correu no hi ha res que els puga interessar'. És el problema, que la gent no se n'adona que al món digital, qualsevol forat serveix per estirar del fil i prendre't fins la medul·la. L'anècdota va al cas perquè s'ha trobat a la venda a Internet una base de dades amb 40 milions d'identitats digitals, amb noms, congnoms, documents d'identitat, telèfons i fins i tot PIN's d'accés disponibles pel millor postor. En aquest cas era l'obra d'un policia retirat de Nova York, Colin Holder que les havia anat recollint durant anys i que assegura que ho feia per oferir els usuaris saber si hi eren a la base de dades, però és significatiu del que està passant a la Xarxa. Des del 'irrellevant' correu de la feina (al que es referia el Joan) els experts poden iniciar un procés de recollida de dades dins dels teus missatges i trobar allà noves dades per seguir investigant i arreplegant (telèfon, compte corrent, compres a Amazon o Ebay...) fins aconseguir una identitat digital completa. Aquesta fitxa és guardada en una base de dades i oferta al millor postor al mercat negre. Amb aquests perfils es pot fer de tot, des de demanar crèdits fins cometre delictes. Ja sé que el cas de Holder és diferent, però el resultat és el mateix, que quedem en pilotes a la Xarxa. Per això és tan important assegurar-nos que tenim contrasenyes segures. Avui en parlarem de com fer-ho al Versió Rac 1.

SEGUIU LLEGINT...

Això és el que vol Google. Dins del seu programa Google Health, la companyia ofereix els seus usuaris un servei que als EEUU és revolucionari: descarregar-se un formulari per deixar escrit quina forma de tractament mèdic vols que t'apliquen i quins no si caus en coma o no pots decidir. A casa nostra, per sort, això està regulat per la llei del Parlament sobre el Testament Vital que preveu que un ciutadà trie i deixe constància documental de quines cures no vol que se li apliquen en casos extrems. Però als EEUU això és molt avançat i Google, que sempre va davant de les tronades, ha decidit oferir els seus usuaris aquesta possibilitat que ja comença a aixecar certa polseguera en els sectors més conservadors. El servei preveu, segons s'explica en el propi bloc de Google, que l'usuari es descarregarà un formulari, l'escanejarà i el tornarà firmat a la companyia. Una vegada fet això, Google el guardarà dins la seua fitxa mèdica del Google Health i s'encarregarà de posar-ho en coneixement dels teus metges per mirar que les teues darreres voluntats en el camp mèdic es facen efectives. Si al segle XX les persones vam posar en mans de les autoritats molts dels nostres aspectes més íntims i personals, el segle XXI sembla ser aquell en què això passarà a mans de les companyies privades. Us intranquil·litza, aquesta deriva?

SEGUIU LLEGINT...

S'ha de ser molt borinot o pecar de supèrbia extrema per protegir els servidors amb la informació més sensible del Twitter amb la paraula 'password', que, com sabeu, vol dir contrasenya amb anglés. Tant, que es fa difícil de creure. Segurament haureu llegir que un hacker anomenat Croll va petar fa uns dies la seguretat dels servidors del Twitter, va accedir a informació sensible, la va robar i li va passar al bloc TechCrunch. Doncs bé, no va ser una fina operació d'enginyeria social sinó que, simplement, el hacker va escriure una de les primeres opcions que apareix en qualsevol base d'atac per força bruta. Fins i tot els mateixos de TechCrunch han publicat la informació com a bona, tot i que és tan elemental que sembla broma. Avui dia, que es canvien les contrasenyes 'sensibles' cada quinze dies, que la darrera tendència és fer figures per evitar que te l'endevinen per lògica (per exemple, fer una 'M' al teclat o bé una creu en el teclat numèric) els de Twitter li van posar 'password'. Què us sembla, creieu que les vostres contrasenyes són prou segures?

SEGUIU LLEGINT...

Dilluns es cel·lebra el 40é aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. Amb motiu dels quaranta anys, la NASA ha difós imatges 'restaurades' d'aquell màgic moment. Sabeu que encara hi ha gent que no s'ho creu. Doncs bé, hi ha un documental fascinant anomenat 'Operació Lluna', on detalla testimonis de personalitats com Henry Kissinger, Donald Rumsfeld o Alexander Haig realment molt, molt impactants sobre la filmació que es va difondre d'aquelles primeres passes sobre el satèl·lit. No us el perdeu, vos el pose a continuació per a que el podeu visionar. Realment quedareu, molt sorpresos, si no l'heu vist. I també riureu molt... o no.

SEGUIU LLEGINT...

Moltes vegades ens agradaria no deixar rastres per allà on passem quan naveguem a Internet. Les raons poden ser diverses, des de les més transparents (que no ens 'empudeguen' els llocs on anem amb tota mena de galetes i programes de seguiment) fins les més obscures (hem anat a llocs poc recomanables). Per això, hi ha un parell de navegadors, que, al marge de solucions comercials més cares, poden fer-vos el fet. La primera és una versió d'Opera, l'Opera Tor que es fica pels budells d'Internet, saltant d'estació en estació a través de la xarxa anònima TOR (The Onion Router). El Tor és un sistema de navegació que et fa passar per ordinadors interposats de tal forma que el lloc que visites no sap d'on vens ni qui ets. El TOR es pot instal·lar per separat, però aquesta versió d'Opera el porta incorporat i és extremadament senzill d'instal·lar i usar. És molt anònim, tot i que lògicament, també lent. L'altra alternativa és l'xB Browser, basat en Firefox, que és la versió de codi obert d'una companyia d'anonimització d'Internet molt poderosa. És ràpid i segur i no deixa cap rastre. També està basat en la navegació a través de la Xarxa TOR. Són dos de les moltes solucions per intentar ser el més invisible possible a la Xarxa, per si de cas alguna vegada ho necessiteu
DESCARREGAR OPERA TOR. (si es mor l'enllaç directe, aquesta és la pàgina mare)
DESCARREGAR xB BROWSER (windows).

SEGUIU LLEGINT...

Cada dia s'envien més correus escombraria que habitants té el planeta. Moltes vegades ens preguntem quin rendiment econòmic té aquest correu, si no el llegeix ningú. Sí? Ningú? Si no el llegira ningú, no l'enviarien. Enviar per enviar... és tonteria! Un nou estudi confirma que un 12% dels internautes, no només llegeix l'spam, sinó que respon i tracta de comprar alguna de les coses gairebé màgiques que ofereixen els correus brossa. L'estudi, fet per el Grup Anti-Abús en el Correu es va haver de fer de forma anònima perquè en públic ningú no reconeix que ha mirat de comprar Viagra, Cialis o algun dels altres productes miraculosos que venen els correus femta. Només un 48%, segon les dades, mai ha punxat en un correu escombraria. Entre els qui van intentar comprar productes per l'erecció, eixugar l'hipoteca o conèixer una russa, la majoria ho van fer per ignorància, una petita part per equivocació i uns altres tants per 'saber què passava'. Només amb un de cada deu mil que responga un d'aquests correus brossa n'hi ha de sobres per fer-lo rendible, perquè gairebé el 83% és enviat per xarxes d'ordinadors zombis, la majoria dels quals són de particulars, de gent com vosaltres o com jo que no saben que tenen un troià al PC que fa que, de tant en tant, es pose en marxa per formar part d'un exercit que ataca servidors o envia spam, treballant per algun malèfic pastor de l'Europa de l'Est. Si ningú no 'picara', això no passaria. Heu contestat alguna vegada un correu brossa?

SEGUIU LLEGINT...

Cada vegada és més evident que el Twitter no només pot servir per informar de les xorrades que fas als amiguets sinó que té moltes altres utilitats. La cosa ve al cas perquè una dona a Nova York, Annemarie Dooling, va twittejar com robaven el banc on ella havia anat fer gestions, el HSBC situat entre la 34 i la 8ª de Nova York. La dona es va trobar en mig de la moguda i va decidir publicar-ho a Internet per a que tot el món poguera participar de l'esdeveniment. I la dona no és que tinga pocs seguidors, perquè el seu perfil al Twitter el llegeixen al voltant de dos mil fans. No sé si se la van prendre massa seriosament, perquè ella mateixa es defineix com una "bevedora de Manhattan, boja obsessionada pel disseny i productora d'un talkshow a la xarxa". La història haguera estat rodona d'haver sigut gràcies al seu Twitter que la policia haguera enxampat els lladres, però no va ser tan èpic. Algú els va telefonar des del 911, ningú no va perdre la calma i la pel·lícula només va succeir al cap d'Annemarie Dooling, que va escriure el Twitter una vegada havia passat tot, però com si passara en el mateix moment que ella ho escrivia. És a dir, una estafa. Segurament hauria estat el primer twitt retransmetent en directe el robatori d'un banc. Ara bé, no descarteu que això i coses més grosses no passen ben aviat, ara que s'està popularitzant tan de pressa això de 'twittejar' (o... com li hauríem de dir?)

SEGUIU LLEGINT...

Els telèfons més moderns tenen la capacitat de comunicar-se de forma gratuïta a través del bluetooth, cosa que resulta molt pràctica per enviar cançons, fotos o documents. Ara bé, també és un perill perquè hi ha algunes aplicacions que permeten entrar a través del bluetooth al nostre telèfon i remenar de dalt a baix tot el que tenim. És més, permeten transferir els arxius del nostre telèfon al de l'atacant per robar-nos així des de fotos fins a claus que tinguem emmagatzemades. Entre d'altres, s'ha popularitzat molt darrerament a Internet una aplicació anomenada BT Info i la variant BT File Manager. Es tracta d'un programa fàcil d'aconseguir i que funciona com un explorador d'arxius normal, però vigilant el telèfon espiat. De moment i per sort, cal autoritzar la intrusió, tot i que es pot camuflar de moltes maneres però és necessari extremar les precaucions perquè la informació que portem als mòbils és cada vegada més sensible (que li pregunten a Paris Hilton o a la família Thyssen...). El consell és sempre portar el bluetooth tancat per defecte i només engegar-lo quan necessitem fer alguna connexió puntual per després tancar-lo a continuació. I, sobre tot, no deixar entrar cap connexió al nostre telèfon que no tinguem clar de qui prové. No descuideu les precaucions de seguretat al telèfon perquè és el proper objectiu del delinqüents informàtics.

SEGUIU LLEGINT...

Sembla clar que la guerra de la propaganda al segle XXI es juga a Internet i països com Israel ho saben molt bé. Per això, destinarà al voltant dels 150.000 dòlars per recompensar els internautes que facen comentaris positius per Israel arreu d'Internet (via Meneame). El Ministeri d'Exteriors israelià busca gent que parle diversos idiomes, especialistes o estudiants de dret, d'economia o polítiques, o bé ex militars que 'pentinen' Internet cercant llocs on hi haja debats sobre les accions o la realitat d'Israel. La seua missió és deixar comentaris a les entrades de blocs, notícies de diaris o fòrums de debat favorables als interessos israelians. No queda clar a com pagaran el comentari ni com comprovaran que efectivament que qui vol cobrar és qui ha escrit, però si paguen a dòlar el comentari, poden escampar cent-cinquanta mil comentaris que es podrien considerar 'mercenaris' perquè no es fan per convenciment sinó per diners. O, en el millor dels casos, per ambdues raons. La realitat és que Israel ha de pagar pel que molts palestins fan de franc i contents, defensar els seus interessos com a poble. I és que la batalla de la imatge es juga, avui dia, més a Internet que a qualsevol altre lloc, como ho demostren els conflictes a Iran, a Xinjiang o Irak.

SEGUIU LLEGINT...

Ja no sospitàvem, però ara ho ha confirmat un estudi de l'Associació d'Internautes que dona dues xifres per sentir vergonya: tenim la tercera ADSL més cara de la Unió Europea i la segona més cara de la zona Euro. L'estudi revel·la una cosa molt negativa, al meu parer: a casa nostra, les operadores secundàries no són tan barates com en d'altres països, cosa que fa que vols anar-te'n de Telefònica siga com eixir de la paella per caure a les brases. En quan a velocitat, ocupem el lloc 16é sobre un total e 27, tot i que les sis megues de mitja que tenim ara i les deu que ofereix l'operadora dominant per a molta gent són més que suficient. Si foren reals, clar. És a dir, no és una qüestió de velocitat tant com de preu. De fet, segons m'han comentat, Telefònica està fent proves al Vallès amb fibra òptica que arriben als 20 Terabytes de velocitat. Per fer-se una idea, aquesta velocitat permet veure quaranta canals de televisió al mateix temps. Però en els temps que corren, molta gent prefereix pagar menys i no tenir tanta velocitat. (Rectificació)Si llegiu el xat de la dreta veureu com la Maria, una seguidora del bloc, ha hagut de pagar 20 euros els de Telefònica a canvi de baixar-li una mica la velocitat. Una vergonya (com molt bé m¡ha corregit anònim) perquè amb sis megues en tens de sobres.

SEGUIU LLEGINT...

Era evident que la gent de Microsoft no es quedaria de braços plegats davant l'anunci de Google del nou sistema operatiu de codi lliure, el Google Chrome OS. Segons es comenta, dilluns es presentarà el nou Office 2010, el que substituirà l'actual Office 2007, que, val a dir, no ha captivat la majoria dels usuaris. De fet, a la majoria d'empreses encara es fa servir el 2003 o fins i tot l'XP. I l'anunci de dilluns vinent pot ser important perquè implicarà també un pas endavant en la mateixa direcció que ha pres Google, el cloud computing. El que es diu és que l'Office 2010 portarà una colla d'aplicacions per usar des de la web, és a dir, com el Google Docs, que contindrà diverses versions més lleugeres del Word, l'Excel i el Powerpoint. Aquestes 'Office Web Aplications' permetran als usuaris editar i compartir els seus documents des de qualsevol dispositiu mòbil directament des del navegador. Ningú no qüestiona que l'Office de Microsoft (amb permís de l'OpenOffice) té els millors programes d'oficina i només li faltava desprendre's de la dependència de l'ordinador (el Workspace no va funcionar bé mai). Si ara ho aconsegueix amb el 2010 serà un gran pas en la competència de Google. Ho veurem dilluns. Mireu-se el vídeo de promoció que vos pose perquè paga la pena

SEGUIU LLEGINT...

A Microsoft han d'estar que tallen claus amb l'anunci de Google que traurà un nou sistema operatiu a finals d'enguany o principis de l'altre, anomenat Google Chrome, com el seu navegador. Feia temps que s'esperava aquesta notícia però no per això ha d'haver caigut amb menys força a la seu de Windows. I s'entén, perquè Google pot posar en perill l'hegemonia absoluta de Microsoft en el camp dels sistemes operatius. Si Windows es caracteritza per alguna cosa (abans del Windows 7) és per no ser fàcil d'usar, per ser feixuc en moltes màquines i per els forats de seguretat constants. Doncs Google ha anunciat, justament, que el seu sistema operatiu es basarà en la simplicitat, la velocitat i la seguretat. És a dir, saben perfectament on piquen. Primer, Google es va apoderar del mercat dels cercadors i els successius intents de Microsoft de revertir la situació, el darrer amb el Bing, han resultat inútils. Després, es va apoderar del correu electrònic, desbancant en utilitat, capacitat i ús al Hotmail. Fa poc, va treure l'Android, un sistema operatiu per a mòbils que els grans fabricants comencen a implementar als seus telèfons. I ara va a pel mos gros, el sistema sencer. I té una altra condició fantàstica: és de llicència lliure i no cal pagar 140€ per tenir-lo, com passa amb el Windows. Què creieu, superarà el nou sistema operatiu de Google amb Windows?

SEGUIU LLEGINT...

De vegades ha de ser la justícia qui diga coses evidents per a que ens les creguem. Ho dic perquè un jutge de Barcelona ha dit que les xarxes d'intercanvi d'arxius no vulneren per naturalesa la propietat intel·lectual. La sentència desestima la querella que l'SGAE havia presentar contra el responsable de la pàgina elrincondejesus.com, perquè publicava enllaços per descarregar pel·lícules. L'SGAE demanava que es tancara cautelarment la pàgina, com si fora culpable de principi, abans de demostrar-se cap delicte. El jutjat mercantil número 7 de Barcelona ha fet diverses consideracions interessants: que pujar una obra a les xarxes P2P no constitueix acte de comunicació publica; que la gent que puja les còpies no ho fa per traure benefici i, a més, que la llei determina que l'obra s'ha de distribuir en un suport tangible per considerar-se com a comunicació pública i això no passa a l'Emule o al Torrent. Que ningú no es llance com un condemnat a baixar-se coses, que el que es porta ara és veure les coses online i baixar-se sols el just... Ara bé, no dubteuque l'SGAE no pararà en brosses perquè tenen molts diners per seguir litigant: entre els que guanyen amb el canon i els que li volen escatimar a hisenda... Però tot té un límit i i corren rumors que el govern es planteja treure-li a l'SGAE la recaudació del canon. Ja seria hora, no creieu?

SEGUIU LLEGINT...

Avui es farà el funeral de Michael Jackson, el més mediàtic de la història, amb el permís del de Lady Di. L'expectació és tan gran que ahir ja es pagaven 15.000 dòlars per aconseguir una entrada per assistir-hi. És a dir, es paga més per veure'l a un taüt d'or com el de James Brown que actuant a l'escenari. Però serà la darrera vegada i això desperta passions impressionants. De fet, resulta tètric i al temps sarcàstic que hi haja hagut una loteria per aconseguir un tiquet per vore com enterren el cantant (a algú li recorda el magnífic text de Borges 'La loteria de Babilònia'?). Sembla que Jackson no hi serà tot, perquè el seu fantasma ja passeja per Neverland, si ens creiem les imatges que ha fet públiques ni més ni menys que la CNN (i tenim molta fe, clar!). Ara bé, si no podeu o no voleu pagar aquesta fortuna, hi ha una altra forma de veure el funeral de Jackson, que és a través d'Internet. Vos pose una llista d'alguns d'aquests llocs, per si de cas decidiu seguir en directe l'últim espectacle de Michael Jackson:
CBSNews.com

TV.com

CNN (amb la narració de Larry King, Don Lemon i Soledad O'Brien, un luxe)

ABCNews.com

Fox News

Hulu

MySpace (s'ha de ser membre de la Xarxa Social per accedir-hi)

Facebook (s'hi podrà vore amb el senyal de la CNN a través del TV news Channel)

SEGUIU LLEGINT...

L'Iphone és una de les sensacions tecnològiques dels darrers anys, però també té problemes. Molts d'ells, de seguretat. La cosa ve al cas perquè s'ha descobert que enviant-li al nou Iphone 3GS un simple missatge de text amb codi binari incrustat és possible controlar-lo des de fora. La vulnerabilitat permet a l'atacant escoltar les converses telefòniques que té el propietari i també localitzar-lo mitjançant el propi GPS del telèfon. I si es pot fer això, podeu comptar que es pot fer gairebé tot. A més, fa un parell de dies que s'ha publicat una aplicació anomenada 'purplera1n' que permet posteriorment alliberar l'Iphone 3GS amb els diversos mètodes que hi ha a la xarxa. Els problemes de vulnerabilitat de l'Iphone no són nous, i fins i tot fa poc s'oferia una bona recompensa per petar l'aparell, però ben segur que en quan s'actualitze el programari base del telèfon quedaran solucionats. Ara bé, el que hem de tenir amb compte és que els nous telèfons ja són 'poc telèfons' i 'molt ordinadors' i, com a tals, estan sotmesos als atacs dels hackers perquè hi contenen molta informació sensible. Prenem nota i precaucions, com ara no portar sempre el bluetooth connectat, com instal·lar algun programa de seguretat contra troians o bé pensar-nos-ho bé abans d'executar missatges sms o multimèdia desconeguts. Una pregunta: els qui teniu Iphone, esteu contents amb ell com a telèfon de feina? És evident que és un gadget de luxe, però alguns es queixen de la seua utilitat com 'aparell de batalla' professional. Què en penseu?

SEGUIU LLEGINT...

Les coses que publiquem al Facebook no tan sols ens afecten a nosaltres, sinó a altres persones que ens envolten. A més, no és la importància que tenen quan les publiquem, sinó les que tindran al futur. I si no, que li pregunten al qui serà proper cap del MI6, Sir John Sawers. La dona, sense cap malícia, havia publicat el seu perfil al Facebook i allà hi havia detalls com l'adreça del pis on viuen, qui són les seues amistats socials, famosos amb qui solen anar a sopar i altres dades personals, com la foto que veieu a l'esquerra. Totes aquestes referències ja han estat llevades del Facebook, però no perquè els serveis d'intel·ligència britànics ho hagueren detectat, sinó perquè els va avisar el diari Daily Mail. A més, quan una cosa ha estat publicada a Internet, ja pots fer mans i mànegues que en una banda o altra estarà replicat. És per això que Facebook és tan perillós, perquè no tan sols ens afecta a nosaltres, sinó que la cadena implica amics, coneguts, familiars i amants. O és que no vos sentiu una miqueta violentats quan algun col·lega etiqueta una foto on eixiu vosaltres sense haver-vos demanat permís. A mí em posa molt incòmode perquè qui sap on acabarà aquella imatge amb la meua cara i el meu nom en qui sap quina circumstància. S'ha de vigilar molt el que es penja al Facebook perquè és com un laberint en el qual, una vegada has deixat caure la bola, mai saps on pot acabar.

SEGUIU LLEGINT...

Un jutge de Los Angeles ha absolt una dona, Lory Drew, en un cas que va acabar en el suïcidi d'una adolescent de 13 anys que es va penjar d'ella a través del MySpace. La xica es quedà pillada per la dona pensant-se que era un noi de la seua edat. En realitat, la dona, de 49 anys, havia mentit en escriure el seu perfil al MySpace i quan va veure que la cosa anava massa lluny, va tallar la relació dient-li la veritat a l'adolescent mitjançant un missatge molt feridor. Quan l'adolescent va saber que tot era una enganyifa, va acabar llevant-se la vida. La dona va ser acusada d'ús fraudulent d'ordinadors per mentir quan es va inscriure al MySpace perquè les condicions legals especifiquen que les dades que dones han de ser reals. Ara, el jutge George Wu ha absolt la dona perquè, segons diu, de condemnar-la a ella, s'hauria de fer el mateix a milions i milions d'usuaris de llocs com MySpace o Facebook. Hi haurà un judici posterior per conspiració però a hores d'ara, la dona només ha estat condemnada per càrrecs menors. El dubte queda surant: les mentides que diguem a Internet tenen conseqüències sobre els altres. Si donem les nostres dades reals, ens tatxonen a pubicitat i si mentim... Què creieu que hem de fer? La meua opinió és que no hem d'enganyar ningú, però tampoc dir a aquests serveis d'Internet més veritats de les que siguen estrictament necessàries.

SEGUIU LLEGINT...

Els qui sou del Facebook (con jo i tanta gent avui dia) haureu vist que hi ha publicitat al marc de l'esquerra de la pantalla anunciant que podeu enviar 300 sms de franc. S'ha d'anar amb molt de compte perquè la presumpta gratuïtat mai és com l'anuncien. Aquests serveis de franc, el que fan és demanar-te el teu número de telèfon per enviar-te un codi que faràs servir cada vegada que envies un sms dels que s'anuncia gratuïts. Amb aquell codi, el qui signa està acceptant unes condicions que sovint ni es revissen, però que, entre d'altres coses, especifiquen que acceptes que t'envien al teu mòbil publicitat per la que pagaràs trenta cèntims més iva cada vegada que te n'arriba un. Si, tu pots enviar-ne 300 de franc (no més de 12 per setmana, en tot cas) però, a canvi, dones permís a l'empresa per a què t'innunde de publicitat que, a més a més, pagues tu. I això és aplicable a moltes altres promocions de mòbil que es poden veure a Internet. És a dir, que ningú regala res i menys en temps de crisi i si no vigilem, podem acabar cornuts i, damunt, pagant el veure.

SEGUIU LLEGINT...

La crisi ha aguditzat la publicitat invasiva i agressiva. Segur que esteu farts que vos telefonen a casa a hores intempestives, que vos arriben correus electrònics o sms que no heu demanat venent coses que ni voleu ni podeu contractar. Fins ara, era difícil lliurar-se'n però des d'ahir, ens podem apuntar a una llista per a que deixen de molestar-nos. S'anomena llista Robinson i quan t'hi afegeixes, el teu telèfon o el teu correu passa a estar fora dels mailings de les agències que es dediquen a emprenyar oferint productes i serveis de manera repetitiva. Les llistes Robinson són habituals a altres països d'Europa i fins ahir, al nostre país només es podia limitar el correu postal. La novetat d'aquest acord és que s'estén als nous mitjans que usa el màrqueting agressiu, especialment el telèfon fix i el mòbil. Per fer ús d'aquest dret a què ens deixen tranquils s'ha d'entrar a la pàgina de la Llista Robinson i inscriure't, bé sigues particular i empresa. Vorem com funciona, però, de moment, ja és una gran barrera protectora per als usuaris. I una altra cosa interessant: també pots inscriure persones que han mort, per evitar així aquella cosa tan horrorosa que se t'ha mort un parent però encara li volen vendre una adsl de deu megues o bé un apartament a Torrevieja.

AFEGIT: ja es pot descarregar la versió definitiva del Firefox 3.5, boníssim, paga la pena provar-lo.

Firefox 3.5 Windows

Firefox 3.5 Mac

Firefox 3.5 Linux

SEGUIU LLEGINT...